Cori Crider és advocada i activista nord-americana, cofundadora de Foxglove, una ONG que vetlla per una tecnologia justa. Grans corporacions (com Facebook, Meta o Amazon) i governs estan en el seu punt de mira per la vulneració de drets laborals, l’ús de dades personals o l’accés a la informació. Abans, Crider, amb gran experiència en litigis i investigació, havia defensat presos britànics de Guantánamo com a membre de l’ONG d’acció legal Reprieve.
Etiqueta: Democràcia, diàleg i convivència
Rita Segato
Rita Segato és antropòloga, escriptora i activista feminista, experta en l’estudi de la violència de gènere, i professora de bioètica de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Brasilia. Segato ha centrat les seves investigacions en la violència de gènere i a la relació existent entre el gènere, el racisme i el colonialisme. Convertida en una veu de referència internacional sobre aquests temes, ha parlat d’això a assajos com La escritura en el cuerpo de las mujeres asesinadas en Ciudad Juárez (2014) o La guerra contra les dones (2016).
Selima Kebaili
Selima Kebaili imparteix classe a l’Institut d’Estudis de Gènere de la Universitat de Ginebra. La seva recerca se centra en els àmbits del gènere, la justícia, la violència i la victimització a la regió del Pròxim Orient i l’Àfrica del Nord i Europa. Amb un enfocament qualitatiu, Kebaili explora la configuració de l’estatus i la subjectivitat de dones víctimes pel que fa a la violència política. Es pregunta com i per què determinades formes de patiment tendeixen a ser reconegudes o marginades pels actors polítics i les organitzacions internacionals.
Mónica Baltodano
Poc imaginava Mónica Baltodano després d’una vida de lluita per fer la revolució al seu país, Nicaragua, que el 2023 el seu excompany al Frente Sandinista de Liberación Nacional i president del país, Daniel Ortega, la desposseiria de la nacionalitat (i de tots els seus béns), titllant-la de “traïdora de la pàtria”. Aleshores ja feia dos anys que Baltodano, excomandant guerrillera, diputada i exministra de la revolució, s’havia exiliat a Costa Rica. Abans havia denunciat la deriva autoritària d’Ortega i havia donat suport a les protestes de 2018 contra el president, fet que va desencadenar la repressió.
Jamila Raqib
La noviolència activa és una eina clau per transformar conflictes i situacions d’injustícia. Jamila Raqib és la directora de l’Albert Einstein Institution, un centre especialitzat en l’estudi i l’impacte de la noviolència. Raqib, nascuda a l’Afganistan, va treballar durant més d’una dècada amb Gene Sharp (1928-2018), un dels màxims teòrics de l’acció noviolenta. Legitimitat contra legalitat per tombar dictadures, combatre la corrupció, aconseguir drets polítics, justícia econòmica i mediambiental o apoderar les dones.
Raisa Jurva
Raisa Jurva s’interessa en les formes en què les convencions de gènere emmarquen les relacions de parella i com aquestes convencions tenen el repte institucional i individual en la vida quotidiana. A més, els àmbits de treball d’aquesta investigadora finlandesa inclouen les emocions en les relacions, les teories i metodologies feministes, perspectives del curs de vida sobre gènere i debats sobre l’afecte.
Aisha Dabo
Aisha Dabo és membre d’Africtivistes, lliga panafricana de diversos professionals ciberactivistes que vetllen per la pau, la democràcia i un desenvolupament just al continent africà amb respecte dels drets humans. Periodista gambiana-senegalesa, el seu àmbit de treball se centra en la defensa dels drets de les dones i de la igualtat de gènere. A través de la plataforma digital es potencia la formació d’activistes d’arreu del continent per a desenvolupar iniciatives en favor de la defensa dels drets humans.
Diana Avella
Els drets de les dones, la lluita contra la violència i l’empoderament dels i les joves són temes que destaquen en el repertori de la rapera Diana Avella. Membre de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE, contra la violència cap a les dones, col·labora amb les fundacions Oriéntamen i Hollcim. La seva tasca en la defensa dels drets humans li ha valgut diversos reconeixements com el Premi Subterránica o el reconeixement de l’AECID. Avella apel·la a fer memòria perquè Colòmbia no torni a repetir errors del passat.
Aintzane Ezenarro
La fi de la violència armada d’ETA va obrir noves perspectives a la resolució del conflicte basc. Gogora, l’Institut de la Memòria i la Convivència i els Drets Humans del País Basc, és l’organisme encarregat de coordinar les polítiques del Govern Basc sobre la memòria de les violències de caràcter polític que hi ha hagut a Euskadi a partir de 1936. Això inclou la Guerra Civil, franquisme, ETA, els GAL i els abusos policials en la lluita contra el terrorisme. Ezenarro també té una trajectòria com a diputada per Aralar (2005-2012) i va participar en l’elaboració de la Llei 4/2008 de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme.
Maria Camila Moreno
Maria Camila Moreno, antropòloga, ha treballat al llarg de molts anys com a investigadora i consultora a entitats governamentals, organismes de control i agències de cooperació internacional. És la directora per Colòmbia de l’International Center for Transitional Justice (ICTJ). Ha observat de ben de prop les negociacions entre guerrilla i govern que van portar als Acords de Pau l’any 2016. Drets dels pobles, reparació, desmobilització, reinserció i justícia són aspectes cabdals en aquest acord i Maria Camila Moreno n’és una reconeguda experta.
Sandra Zambrano
Juan de Dios Zambrano va morir a Hondures el 1987 a causa del VIH. Els seus germans José i Sandra van viure de prop la discriminació i el rebuig de què va ser víctima Juan de Dios i la família quan es va conèixer que patia la malaltia. Aquesta experiència els va dur a fundar una casa d’acollida per a gent afectada pel VIH i, posteriorment, l’Asociación Vida Mejor de Personas Infectadas y Afectadas por el VIH-Sida (APUVIMEH). L’organització treballa amb la comunitat LGBTI d’Hondures i en projectes de prevenció del VIH i infeccions sexuals per a joves. El seu activisme i la defensa dels drets humans han portat la Sandra i la seva família a partir amenaces i intimidacions.
Henry Acosta
L’economista Henry Acosta és una figura clau dels Acords de Pau de Colòmbia, subscrits l’any 2016. La seva amistat amb Pablo Catatumbo, un dels líders de les FARC, el converteix en una peça essencial per als contactes entre el govern colombià i la guerrilla. Primer, amb el govern d’Álvaro Uribe, l’any 2o22 quan les FARC van segrestar dotze diputats, i més tard amb el president Santos.