La revista independent Dosh (‘Paraula’ en txetxè) és una publicació trimestral, amb seu a Moscou, que cobreix l’actualitat de tot el Caucas rus. Tracta temes difícils de trobar a la premsa oficial com la corrupció política, la inestabilitat, la violència o les desaparicions forçoses i altres assumptes conseqüència de les dues guerres que va patir Txetxènia a la dècada dels 90. Serganova, filòsofa i pedagoga, escriu, sobretot, sobre dones i tracta el tema dels desapareguts a la columna ‘Els busquen i esperen’.
Etiqueta: Llibertat
Ivonne Mansbach
Checkpoint-Watch va néixer el 2001 després de l’inici de la segona intifada. L’objectiu d’aquesta organització, formada exclusivament per dones, és trencar la lògica militarista de l’estat d’Israel. Per això, les seves activistes com Ivonne Mansbach-Kleinfeld -israeliana d’origen guatemalenc-, documenten les violacions de drets dels palestins i palestines que es donen als checkpoints que separen els territoris ocupats d’Israel.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Mohlamin M. Brahim
L’apàtrida segons la definició del diccionari és la persona que no té cap nacionalitat. Afegiríem que no la té perquè, en molts casos no li és reconeguda per la inexistència d’un estat propi corresponent a la que hauria de ser, oficialment, la seva nacionalitat. Al món hi ha aproximadament dotze milions de persones apàtrides. En Mohlamin n’és un d’ells. Va néixer com a refugiat als campaments sahrauís d’Algèria i avui, gairebé 40 anys després, viu a Barcelona sota el mateix estatus.
Paul Salem
Paul Salem és el fundador del Lebanese Center for Policy Studies. Reconegut expert en els assumptes polítics del Líban i de l’Orient Mitjà ha dirigit durant més de cinc anys el Carnegie Middle East Center a Beirut. A més, entre altres organitzacions internacionals ha col·laborat amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.
Nadia Ghulam
La infància de la Nàdia (1985) es va truncar quan el 1993 una bomba va destrossar casa seva i la va ferir greument. La família va perdre-ho tot i poc després el seu germà gran va ser assassinat. Per sobreviure, i ajudar la seva família sota el govern talibà -que no permetia treballar les dones-, es va fer passar per un noi durant deu anys. Més tard, va aconseguir arribar a Catalunya de la mà de l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan, on resideix i on el 2016 va fundar l’associació “Ponts per la Pau”. És autora de novel·les i contes, i activista per la pau.
Mabel Cañada
Mabel Cañada és una històrica dels moviments socials a Euskal Herria. Des dels anys 60 ha estat implicada a nombroses lluites socials. La seva determinació a construir alternatives més enllà de denunciar les injustícies del sistema la van portar, juntament amb una vintena de persones més, a crear fa més de trenta anys Lakabe. Considerada la primera eco aldea de la Península, a Lakabe es viu en comunitat en majúscules: col·lectivitat, horitzontalitat, autogestió i harmonia amb la naturalesa. Un exemple de com són possibles altres maneres de viure.
Jordi Armadans
Jordi Armadans és politòleg, periodista i activista per la pau. Va ser director de FundiPau durant més de 25 anys. Analista en temes de seguretat i conflictes, sempre ha estat vinculat a moviments socials en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Ha participat, com a representant de la societat civil, en processos diplomàtics de desarmament i control d’armes a les Nacions Unides (com el Tractat sobre el Comerç d’Armes, entre d’altres). És autor del llibre Pau. El valor de la vida als nostres dies (Ara Llibres, 2022).
Ljuljetta Goranci
Nansen Dialogue Centre (NDC) és una ONG que treballa a la regió dels Balcans. El seu objectiu és fomentar el diàleg i la construcció de pau amb la vista posada en la reconciliació. Ljulieta Goranci dirigeix NDC a Bòsnia i Hercegovina, un país on l’ONG treballa sobretot en l’àmbit de l’educació. El seu objectiu és fomentar l’apropament entre els joves de les diferents comunitats, segregats a les escoles segons la seva procedència ètnica.
Pepe Beunza
Pepe Beúnza és el primer objector de consciència per motius polítics de l’estat espanyol. Era el 1971, quan Beúnza després d’haver-se endinsat en la noviolència es va negar a fer el servei militar. Va passar dos anys a la presó i quinze mesos a un batalló disciplinari al Sàhara. Més tard, als anys 90 va apadrinar la lluita dels insubmisos de tot l’estat en favor de l’abolició del servei militar obligatori. Avui lluita des de l’associació Nova pel mateix que ara fa 40 anys: “Despesa militar per a despesa social”. La seva lluita com a referent del col·lectiu d’objectors i insubmisos ha estat reconeguda amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2011.
Godelieve Mukasarasi
La violència sexual contra les dones durant el genocidi ruandès l’any 1994 -després també es van produïr violacions- va ser una “arma de guerra” i va esdevenir la norma. Així ho va concloure dos anys més tar el relator especial de la Comissió de Drets Humans de l’ONU. La majoria d’aquests delictes han quedat impunes i moltes víctimes continuen patint encara avui l’estigmatització de la societat. Godelieve Mukasarasi dirigeix Sevota, una ONG que reuneix dones víctimes del genocidi i que treballa per la reparació d’aquestes, tant des del punt de vista psicològic com material.