Iris Gur

Combatants for Peace va néixer el 2006 amb l’objectiu de posar fi a l’ocupació i l’opressió israeliana de Palestina i assolir la pau. És una associació binacional formada per persones israelianes exmembres de l’exèrcit d’Israel i excombatents palestines. Iris Gur va començar a participar-hi el 2017, quan la seva filla petita es va negar a fer el servei militar obligatori a Israel. És a partir de llavors, veient les conseqüències de l’acte de desobediència de la seva filla, que comença a qüestionar el relat legitimador del seu país i l’ocupació de Palestina. L’entitat ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau el 2017 i el 2018.

Cori Crider

Cori Crider és advocada i activista nord-americana, cofundadora de Foxglove, una ONG que vetlla per una tecnologia justa. Grans corporacions (com Facebook, Meta o Amazon) i governs estan en el seu punt de mira per la vulneració de drets laborals, l’ús de dades personals o l’accés a la informació. Abans, Crider, amb gran experiència en litigis i investigació, havia defensat presos britànics de Guantánamo com a membre de l’ONG d’acció legal Reprieve.

Olga Rodríguez

Olga Rodríguez és periodista especialitzada en informació internacional, el Pròxim Orient i els drets humans. Al llarg de la seva carrera ha treballat per a la Cadena SER, Cuatro i CNN+, entre altres mitjans de comunicació, i ha cobert alguns dels esdeveniments informatius més rellevants d’aquest segle a països com Afganistan, Kosovo, Iraq, Palestina, Síria, Mèxic o el Iemen. També és una de les fundadores d’Eldiario.es. La seva tasca periodística ha estat reconeguda amb nombrosos guardons entre els quals destaquen el Premio Club Internacional de la Prensa al Millor Treball Informatiu 2006 pels seus reportatges des de Gaza i Ciudad Juárez, el Premio Pluma de la Paz, el Premi Ortega y Gasset o el Premi Turia a la Millor Contribució als Mitjans.

Helena Maleno

Helena Maleno és investigadora, periodista i activista. Ha centrat la seva carrera en la denúncia de la vulneració dels drets humans a la frontera sud. A través del col·lectiu Caminando Fronteras, del qual n’és fundadora, treballa pel reconeixement dels drets de les persones migrants. Al llarg de més de 20 anys, Maleno ha contribuït a salvar la vida de milers de migrants gràcies a les seves trucades i avisos a salvament marítim. El seu activisme li ha costat amenaces de mort i vigilància policial, i fins i tot, el 2021 va ser expulsada del Marroc (país en el qual va residir durant anys). Més d’una vintena d’entitats han premiat la seva trajectòria en la defensa dels drets humans.

Rola Al Ferkh

Al camp de persones refugiades palestines de Xatila, al Líban, en Majdi, un pintor de façanes, va formar el primer equip de bàsquet femení del país amb la intenció d’allunyar les nenes que vivien al camp d’un destí tràgic que sovint començava amb el matrimoni infantil i acabava en maltractaments, drogues i crims d’honor. A través del bàsquet, en Majdi volia oferir-los una oportunitat per viure una vida diferent. La periodista Txell Feixas va ser testimoni d’aquesta història i el que va viure i conèixer de la mà d’aquestes nenes ho va relatar en el llibre “Aliades”, on explica que gràcies al bàsquet les noies han superat les adversitats i han fet front al pitjor rival: la violència masclista. La Rola Al Ferkh és una de les protagonistes d’aquesta història.

Pilar Serrano

El president de El Salvador, Nayib Bukele, va decretar el març de 2022 un estat d’excepció en una suposada croada contra la violència de les pandilles. Les mesures extraordinàries conferides a l’exèrcit i la policia han desembocat en una onada de denúncies de violacions de drets humans i en una concentració de poder. Amb la informació restringida i els mitjans crítics assetjats i perseguits les úniques dades provenen del govern i d’algunes ONG com el Movimiento de Víctimas del Régimen de El Salvador (MOVIR), al qual pertany Pilar Serrano. Segons l’executiu més de 75.000 persones han estat detingudes d’ençà de l’inici de l’estat d’excepció. ONGs com Amnistia Internacional denuncien que un elevat percentatge d’aquestes detencions serien arbitràries i criminalitzen la pobresa.

Gustavo Castro

La matinada del 2 al 3 de març de 2016, al municipi de La Esperanza (Hondures) uns sicaris van forçar la porta del domicili de l’ambientalista Berta Càceres i la van assassinar. A l’habitació del costat dormia Gustavo Castro, fundador de l’ONG mexicana Otros Mundos. El segon sicari el va disparar i va fugir pensant-se que havia mort. Castro va resultar ferit i en un primer moment va ser considerat sospitós. Tota una estratègia, segons explica, per ocultar els vincles del govern i de determinats sectors del poder amb la violència contra defensors del medi ambient. El seu testimoni i la seva lluita suposen un risc en un dels països més perillosos del món a l’hora de defensar l’entorn natural, segons Human Rights Watch.

Jamila Raqib

La noviolència activa és una eina clau per transformar conflictes i situacions d’injustícia. Jamila Raqib és la directora de l’Albert Einstein Institution, un centre especialitzat en l’estudi i l’impacte de la noviolència. Raqib, nascuda a l’Afganistan, va treballar durant més d’una dècada amb Gene Sharp (1928-2018), un dels màxims teòrics de l’acció noviolenta. Legitimitat contra legalitat per tombar dictadures, combatre la corrupció, aconseguir drets polítics, justícia econòmica i mediambiental o apoderar les dones.

Rebiya Kadeer

Rebiya Kadeer (1947), dona d’origen humil i de la minoria uigur, es va forjar com a empresària d’èxit a la Xina dels anys 80. Va arribar a ser un exemple d’emprenedoria per al règim de Pequín on va ocupar un càrrec polític com a assessora. Però les seves iniciatives per a l’escolarització i capacitació de dones i infants uigurs i la defensa dels drets i llibertats del seu poble la van portar a ser considerada una dissident, i va ser empresonada entre 1999 i 2005. Des que va ser alliberada Rebiya resideix als Estats Units, on presideix el Congrés Mundial Uigur que té com a objectiu “promoure el dret del poble uigur a utilitzar mitjans pacífics, no violents i democràtics per determinar el futur polític del Turquestan Oriental”. El seu compromís ha estat reconegut amb diversos premis i amb una nominació al premi Nobel de la Pau.

Aliya Harir

Aliya és pakistanesa i treballa per la construcció de pau entre l’Índia i el Pakistan. Ha dissenyat i desenvolupat projectes basats en la diplomàcia ciutadana per facilitar el contacte entre la ciutadania dels dos països, treballar l’odi i la sospita d’uns envers altres, i crear una cultura de pau i comprensió i educar sobre les causes del conflicte per apostar pel diàleg i solucions pacífiques. També és mentora de joves universitaris pakistanesos que volen fer projectes per a la seva comunitat i ha empoderat sobretot a joves i a dones per participar en la construcció de pau i la resolució de conflictes en ambdós països. Per això és vista per alguns com una espia o traïdora.

Sol Picó

Dones, igualtat i arquetips de gènere són temes recurrents en les obres de la coreògrafa i ballarina valenciana Sol Picó. Qüestionar estereotips i el compromís amb la igualtat han estat una marca identitària de la seva companyia de dansa. “We women”, “Només som dones”, “Memòries d’una puça” o “Bésame el cactus” són alguns exemples de les desenes d’espectacles que ha creat i en els que ha col·laborat Picó. És una de les ballarines més reconegudes de l’estat espanyol, Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya, Premio Nacional de Danza 2016 i Premi Ciutat de Barcelona.

Teodora Vasquez

El Salvador és juntament amb Nicaragua, Hondures, Haití, Surinam, Andorra i Malta un dels pocs països que mantenen la prohibició d’avortar. A més, el país centreamericà té una de les legislacions més dures. Teodora Vásquez va complir deu anys de presó d’una condemnada a trenta. En una sorprenent decisió un jutge la va deixar en llibertat el 2018 en tenir en consideració un recurs presentat pel seu advocat. Tots els anteriors van ser desestimats tot i que com va explicar al judici el seu fill va néixer mort a causa de complicacions de salut i després de no obtenir resposta del sistema d’urgències públic. Segons l’organització salvadorenya Agrupación Ciudadana por la Despenalización del Aborto, actualment unes 27 dones compleixen penes d’entre sis i 35 anys per ‘delictes’ d’avortament.