Helena Maleno

Helena Maleno és investigadora, periodista i activista. Ha centrat la seva carrera en la denúncia de la vulneració dels drets humans a la frontera sud. A través del col·lectiu Caminando Fronteras, del qual n’és fundadora, treballa pel reconeixement dels drets de les persones migrants. Al llarg de més de 20 anys, Maleno ha contribuït a salvar la vida de milers de migrants gràcies a les seves trucades i avisos a salvament marítim. El seu activisme li ha costat amenaces de mort i vigilància policial, i fins i tot, el 2021 va ser expulsada del Marroc (país en el qual va residir durant anys). Més d’una vintena d’entitats han premiat la seva trajectòria en la defensa dels drets humans.

Pilar Serrano

El president de El Salvador, Nayib Bukele, va decretar el març de 2022 un estat d’excepció en una suposada croada contra la violència de les pandilles. Les mesures extraordinàries conferides a l’exèrcit i la policia han desembocat en una onada de denúncies de violacions de drets humans i en una concentració de poder. Amb la informació restringida i els mitjans crítics assetjats i perseguits les úniques dades provenen del govern i d’algunes ONG com el Movimiento de Víctimas del Régimen de El Salvador (MOVIR), al qual pertany Pilar Serrano. Segons l’executiu més de 75.000 persones han estat detingudes d’ençà de l’inici de l’estat d’excepció. ONGs com Amnistia Internacional denuncien que un elevat percentatge d’aquestes detencions serien arbitràries i criminalitzen la pobresa.

Mary Aileen Diez

Mary Aileen Diez és defensora dels drets humans amb una dilatada experiència en matèria de desaparicions forçades tant al seu país Filipines com a la resta del continent asiàtic. Al llarg de la seva trajectòria la seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis com el Premi Internacional de Drets Humans Emilio F. Mignone atorgat pel Govern d’Argentina o el Premi Ministerial Franco-Alemany de Drets Humans i Estat de Dret.

Janahuy Paredes

José Francisco Paredes va desaparèixer el 26 de setembre de 2007. És una de les desenes de milers de persones desaparegudes a Mèxic a causa de la guerra contra el narcotràfic impulsada el 2006 per l’expresident Felipe Calderón. Paredes no tenia res a veure amb el narcotràfic. Era militant de la Fundació Diego Lucero, una organització ciutadana que treballa en la promoció i defensa dels drets humans, i que està especialitzada en la denúncia de les desaparicions forçades al país. Amb la desaparició del seu pare, Janahuy Paredes, juntament amb els seus germans, va impulsar una campanya per exigir la recerca del seu progenitor. De l’acompanyament d’entitats i d’altres famílies va sorgir el Comité de Familiares de Personas Detenidas Desaparecidas en México (Cofaddem – Alzando Voces), una organització referent. Però aquesta tasca ha comportat que Janahuy i la seva família hagin estat objecte d’atacs i agressions, majoritàriament per actors vinculats a les institucions públiques.

Gustavo Castro

La matinada del 2 al 3 de març de 2016, al municipi de La Esperanza (Hondures) uns sicaris van forçar la porta del domicili de l’ambientalista Berta Càceres i la van assassinar. A l’habitació del costat dormia Gustavo Castro, fundador de l’ONG mexicana Otros Mundos. El segon sicari el va disparar i va fugir pensant-se que havia mort. Castro va resultar ferit i en un primer moment va ser considerat sospitós. Tota una estratègia, segons explica, per ocultar els vincles del govern i de determinats sectors del poder amb la violència contra defensors del medi ambient. El seu testimoni i la seva lluita suposen un risc en un dels països més perillosos del món a l’hora de defensar l’entorn natural, segons Human Rights Watch.

Diana Avella

Els drets de les dones, la lluita contra la violència i l’empoderament dels i les joves són temes que destaquen en el repertori de la rapera Diana Avella. Membre de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE, contra la violència cap a les dones, col·labora amb les fundacions Oriéntamen i Hollcim. La seva tasca en la defensa dels drets humans li ha valgut diversos reconeixements com el Premi Subterránica o el reconeixement de l’AECID. Avella apel·la a fer memòria perquè Colòmbia no torni a repetir errors del passat.

Aintzane Ezenarro

La fi de la violència armada d’ETA va obrir noves perspectives a la resolució del conflicte basc. Gogora, l’Institut de la Memòria i la Convivència i els Drets Humans del País Basc, és l’organisme encarregat de coordinar les polítiques del Govern Basc sobre la memòria de les violències de caràcter polític que hi ha hagut a Euskadi a partir de 1936. Això inclou la Guerra Civil, franquisme, ETA, els GAL i els abusos policials en la lluita contra el terrorisme. Ezenarro també té una trajectòria com a diputada per Aralar (2005-2012) i va participar en l’elaboració de la Llei 4/2008 de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme.

Essam Daod

A l’octubre del 2015, el metge palestí Essam Daod va rebre un correu electrònic en què es demanaven metges voluntaris que parlessin àrab per participar en una missió humanitària a Grècia. Al novembre l’Essam, cirurgià i psiquiatre, i la seva dona Maria, advocada, van aterrar a Lesbos. Així va néixer Humanity Crew, una ONG que proporciona ajuda d’urgència als refugiats que arriben a les costes gregues. Una ajuda que va més enllà de les necessitats físiques. Psicòlegs i treballadors socials de parla àrab formen part de l’equip d’Humanity Crew. “Ningú no els parlava, els abraçava i els preguntava: com et sents?”, assenyala Essam.

Sabino Ormazabal

Implicat des de la seva joventut en moviments ecologistes i antimilitaristes del País Basc, Sabino Ormazabal va ser detingut i encarcerat l’any 2000 dins del macrosumari 18/98 contra l’independentisme basc. El maig de 2009, el Tribunal Suprem va dictar la seva absolució. Va ser un dels fundadors del grup de treball Bidea Helburu, que tenia com a objectiu impulsar la noviolència activa com a eina útil i efectiva per a la transformació social, i membre d’Argituz, on va realitzar tasques d’investigació sobre la història i les conseqüències del conflicte basc, així com les possibles estratègies de reconeixement de les víctimes.

Gloria Castañeda

Les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) van ser un dels grups paramilitars amb més influència en el conflicte colombià. Van comptar amb el suport de l’exèrcit, terratinents i narcotraficants per lliutar contra les FARC i altres guerrilles. Gloria Castañeda va ingressar a les AUC amb 28 anys davant la falta de feina i d’expectatives. Després del procés de desmobilització de grup paramilitar, l’any 2006, la Gloria es va adherir al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ i avui és un actiu de la pau. Gràcies a aquesta iniciativa del Museo Casa de la Memoria de Medellín treballa en el procés de construcció de pau i reconciliació a Colòmbia.

Brigitte Vasallo

Brigitte Vasallo és escriptora i activista, feminista i antiracista. El seu àmbit d’acció se centra en la islamofòbia de gènere, les identitats i les relacions sexo-afectives, amb especial atenció a les relacions no-monògames i inclusives com a posicionament polític. Vasallo és autora de la novel·la ‘PornoBurka’, de llibres de relats com ‘(H)amors’ o ‘Relatos Marranos’, dinamitzadora dels tallers #OccupyLove, ha estat docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, consultora del projecte Intimate-Citizenship i col·laboradora del Pla Barcelona Intercultural.

Jeihhco

En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.