Combatants for Peace va néixer el 2006 amb l’objectiu de posar fi a l’ocupació i l’opressió israeliana de Palestina i assolir la pau. És una associació binacional formada per persones israelianes exmembres de l’exèrcit d’Israel i excombatents palestines. Iris Gur va començar a participar-hi el 2017, quan la seva filla petita es va negar a fer el servei militar obligatori a Israel. És a partir de llavors, veient les conseqüències de l’acte de desobediència de la seva filla, que comença a qüestionar el relat legitimador del seu país i l’ocupació de Palestina. L’entitat ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau el 2017 i el 2018.
Etiqueta: Seguretat humana
Maria Lech
Maria Lech és cofundadoara de Metzineres, una cooperativa sense ànim de lucre amb seu al barri del Raval (Barcelona), que crea entorns d’aixopluc per a dones que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència. L’entitat aposta per un model d’intervenció innovador basat en els drets humans i la transversalitat de gènere. Metzineres es proposa treballar per una justícia social que incorpori tres eixos transversals: feminisme interseccional, reducció de danys i engranatge d’iguals.
Rola Al Ferkh
Al camp de persones refugiades palestines de Xatila, al Líban, en Majdi, un pintor de façanes, va formar el primer equip de bàsquet femení del país amb la intenció d’allunyar les nenes que vivien al camp d’un destí tràgic que sovint començava amb el matrimoni infantil i acabava en maltractaments, drogues i crims d’honor. A través del bàsquet, en Majdi volia oferir-los una oportunitat per viure una vida diferent. La periodista Txell Feixas va ser testimoni d’aquesta història i el que va viure i conèixer de la mà d’aquestes nenes ho va relatar en el llibre “Aliades”, on explica que gràcies al bàsquet les noies han superat les adversitats i han fet front al pitjor rival: la violència masclista. La Rola Al Ferkh és una de les protagonistes d’aquesta història.
Jaber Suleiman
El 1948 amb la fundació de l’estat d’Israel, gairebé 800.000 palestins i palestines van ser expulsats de les seves cases. Mai han pogut retornar a casa. Aquest fet, conegut com la Nakba o ‘la catàstrofe’, va marcar la seva vida. Jaber Suleiman, tenia tan sols tres anys quan va haver de fugir amb la seva família. Establert avui dia al Líban ha dedicat la seva vida a l’activisme i a la recerca sobre el refugi. Des de 2011 treballa com a coordinador del Lebanese Palestinian Dialogue Forum at the Common Space Initiative. També ha estat consultor per a UNICEF als camps de refugiats palestins del Líban i fundador del Aidoun Group, centre per als drets dels refugiats. Suleiman ha escrit nombrosos estudis sobre el refugi i el dret al retorn.
Tun Khin
Més d’un milió de refugiats rohingyes van fugir de la violència a Myanmar en onades successives de desplaçaments des de principis dels anys noranta. Els rohingyes són una minoria musulmana apàtrida a Myanmar. El seu últim èxode va començar el 25 d’agost del 2017, quan va esclatar la violència a l’estat de Rakhine, a Myanmar, que va obligar més de 742.000 persones a buscar protecció a Bangla Desh. L’exili i l’èxode han marcat aquest poble perseguit. Tun Khin va emigrar al Regne Unit el 2004 i un any després va fundar Burmese Rohingya Organisation UK (Brouk) per visibilitzar la situació del seu poble.
Silvia Irene Berrocal
El 23 de gener de 1994, un front de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) va irrompre en una revetlla del barri obrer de La Chinita, al municipi d’Apartadó. 35 persones van ser assassinades, entre elles, el fill de la Silvia Berrocal, Alcides Lozano Berrocal. Des d’aleshores Silvia Berrcocal és una ferma defensora dels drets humans i dels drets de les dones colombiana. És membre de la Fundación Forjando Futuros i impulsora de la Corporación de víctimas sobrevivientes del conflicto en Urabá – Visionando la Paz (COMUPAZ).
Aliya Harir
Aliya és pakistanesa i treballa per la construcció de pau entre l’Índia i el Pakistan. Ha dissenyat i desenvolupat projectes basats en la diplomàcia ciutadana per facilitar el contacte entre la ciutadania dels dos països, treballar l’odi i la sospita d’uns envers altres, i crear una cultura de pau i comprensió i educar sobre les causes del conflicte per apostar pel diàleg i solucions pacífiques. També és mentora de joves universitaris pakistanesos que volen fer projectes per a la seva comunitat i ha empoderat sobretot a joves i a dones per participar en la construcció de pau i la resolució de conflictes en ambdós països. Per això és vista per alguns com una espia o traïdora.
Manal Tamimi
La Manal Tamimi és una destacada activista palestina, amb una llarga trajectòria en lluita no violenta contra l’ocupació de Palestina per part d’Israel. Denunciar la usurpació de terres i recursos com l’aigua al seu poble Nabi Saleh (Cisjordània) ha fet que Manal visqui la repressió de l’estat d’Israel molt de prop. Ha estat detinguda quatre cops i ferida diverses vegades. La violència d’Israel afecta especialment les dones, reprimides per la seva identitat, pel fet de ser dones i creadores de vida i també pel fet d’estar al capdavant de la lluita per denunciar les vulneracions dels drets del poble palestí.
Wafae Charaf
El juliol de 2016, Wafae Charaf sortia de la presó després d’haver-hi passat més d’un any. El 2014, quan participava en una manifestació pels drets laborals al Marroc, va ser segrestada i agredida per agents de policia de paisà. Charaf va denunciar els fets, però la policia la va acusar de denúncies falses i va ser condemnada a presó. Aquest episodi no va fer minvar el seu activisme i el compromís en favor dels drets civils i la democràcia amb el seu país. Membre de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), també va participar de moviments com ‘Via democràtica’ o el ‘Moviment 20 de Febrer’, sorgit en el context de les primaveres àrabs.
Aisha Altubuly
La caiguda de Muammar Gaddafi a Líbia el 2011 no va obrir un període pròsper al país nord-africà. De fet, la violència i la inseguretat es van estendre arreu. Les rivalitats polítiques van deixar un país dividit i en crisi permanent. En aquest context, l’organització Together We Build It (TWBI) treballa per a la transició democràtica a Líbia des del 2011 potenciant la participació de la població jove i de les dones en la presa de decisions. L’activista Aisha Altubuly és una de les representants de l’associació.
Sabino Ormazabal
Implicat des de la seva joventut en moviments ecologistes i antimilitaristes del País Basc, Sabino Ormazabal va ser detingut i encarcerat l’any 2000 dins del macrosumari 18/98 contra l’independentisme basc. El maig de 2009, el Tribunal Suprem va dictar la seva absolució. Va ser un dels fundadors del grup de treball Bidea Helburu, que tenia com a objectiu impulsar la noviolència activa com a eina útil i efectiva per a la transformació social, i membre d’Argituz, on va realitzar tasques d’investigació sobre la història i les conseqüències del conflicte basc, així com les possibles estratègies de reconeixement de les víctimes.
Zarina Khan
Zarina es va incorporar a GAPS (Gender Action for Peace and Security) com a directora l’any 2017. Abans va treballar a l’International Rescue Committee del Regne Unit com a assessora de polítiques de protecció i empoderament de les dones, liderant polítiques i defensa de la protecció de les dones davant la violència de gènere en entorns humanitaris. També ha ocupat càrrecs a Saferworld, Womankind Worldwide i Amnistia Internacional, treballant en gènere, pau i seguretat; els drets i el desenvolupament de les dones; participació de les dones en la construcció de pau; i la violència contra les dones i les nenes.