La revolta popular de 2011 a Egipte va posar fi a gairebé tres dècades de presidència de Hosni Mubarak. Semblava que s’obria llavors una nova època de llibertats per al país. Era un miratge, ja que els avenços en matèria de drets humans s’estan fent esperar. Diversos organismes internacionals han denunciat la repressió contra activistes i la manca de llibertat d’expressió. D’aquest fet és testimoni Shaimaa Abulkhair, d’Avocats sans Frontières i, anteriorment, membre del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, en les seves sigles en anglès).
Etiqueta: Un camí en construcció
Armen Gabriel
La matinada del 24 d’abril de 1915 centenars d’intel·lectuals armenis són detinguts i assassinats per les autoritats otomanes. És només l’inici d’un genocidi que va culminar amb un milió i mig de persones massacrades. Els supervivents van ser desterrats i avui més de vuit milions d’armenis viuen arreu del món. Els avis de l’Armen Gabriel Sirouyan van exiliar-se a l’Argentina, des d’on van continuar cultivant la cultura i la història del poble armeni entre els seus fills i néts. L’Armen reivindica el reconeixement del genocidi armeni i una nació més justa amb l’educació com a epicentre del canvi.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Virginia M. Bouvier
Experta en mediació i processos de pau, anàlisi de conflictes i prevenció, societat civil i gènere i construcció de pau, al llarg de la seva carrera Virginia Bouvier ha assessorat al Banc Mundial, USAID o ONU Dones, entre d’altres. També ha estat responsable de processos de pau a l’Institute of Peace (USIP), als Estats Units.
Jenny Pearce
Jenny Pearce treballa amb metodologies d’investigació antropològica i participativa sobre canvi social, violència, seguretat i poder. Ha realitzat treballs de camp des de la dècada de 1970 a l’Uruguai, El Salvador, Guatemala, Colòmbia, Mèxic, Xile, Brasil i Veneçuela. Pearce també ha desenvolupat investigacions sobre la participació i l’exclusió al nord global, portant l’aprenentatge d’Amèrica Llatina a les realitats dels conflictes urbans i les tensions al nord desindustrialitzat d’Anglaterra. La seva investigació actual se centra especialment en el paper de les elits i la violència a l’Amèrica Llatina.
Francisco J. Cortés
Durant dècades, el conflicte armat intern a Colòmbia ha posat en risc l’existència de més d’una seixantena de pobles indígenes. La presència i la violència desfermada per actors armats en aquestes comunitats ha estat una constant. Francisco Javier Cortés és representant del poble Awá, que com molts altres veuen amenaçat el seu estil de vida tradicional per les agressions que pateixen des de fa anys.
Julián Ovalle
El conflicte armat que ha afectat durant dècades Colòmbia ha contribuït de manera decisiva a la militarització del país i de la societat. Trencar aquesta dinàmica a través de la noviolència i promoure el dret a l’objecció de consciència sense cap obstrucció i/o represàlia administrativa és l’objectiu de Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia (ACOOC), l’entitat que Julián Ovalle va contribuir a fundar un cop es va negar a servir a l’exèrcit del seu país.
Jovan Divjak
La primavera de 1992 l’exèrcit serbobosnià iniciava el setge de Sarajevo mentre el comandament de l’Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) decidia abandonar la ciutat. Jovan Divjak, serbi de naixement i membre del JNA decidia desobeir i restar a la ciutat per defensar-la de l’agressió com a comandant del recent creat Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina. Aquest acte li va valer el sobrenom del ‘serbi que va defensar Sarajevo’. Després de la guerra, Divjak va continuar compromès amb la pau i en el foment de la multietnicitat de Bòsnia i Hercegovina i va fundar l’ONG OGBH (l’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina). El 2013 Divjak va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau gràcies a la dedicació en favor de les víctimes i la reconciliació al seu país.
Mohamed Moulud Yeslem
L’art com una arma de pau. Amb aquest objectiu Mohamed Moulud Yeslem, pintor sahrauí, va fundar a El Aaiún un centre d’arts plàstiques, adscrit a l’escola Olof Palme. Més enllà de la pintura Moulud, criat als camps de refugiats, ha retratat i denunciat la situació del poble sahrauí també a través de documentals i de l’activisme, entre d’altres amb el projecte ‘Por cada mina, una flor’.
Jordi Armadans
Jordi Armadans és politòleg, periodista i activista per la pau. Va ser director de FundiPau durant més de 25 anys. Analista en temes de seguretat i conflictes, sempre ha estat vinculat a moviments socials en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Ha participat, com a representant de la societat civil, en processos diplomàtics de desarmament i control d’armes a les Nacions Unides (com el Tractat sobre el Comerç d’Armes, entre d’altres). És autor del llibre Pau. El valor de la vida als nostres dies (Ara Llibres, 2022).
Kada Hotik
Kada Hotic és una de les persones que l’11 de juliol de 1995 van buscar refugi a les instal·lacions de les Nacions Unides de Potocari quan Srebrenica va caure en mans de les tropes del general serbobosnià Ratko Mladic. L’exèrcit de la República Srpska i els paramilitars van matar 8.000 persones. Hotic va perdre el marit, el fill i dos germans. Des d’aleshores, amb tantes altres mares de Srebrenica, va emprendre una llarga lluita per la veritat i la justícia.
Laurent Munyadilkirwa
Laurent Munyandilikirwa és un defensor dels drets humans, compromès amb la noviolència, la pau i la dignitat humana. Laurent era advocat i va servir a la Lliga Ruandesa per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans (Liprodhor) com a president i a la Lliga dels Drets Humans dels Grans Llacs (LDGL) com a vicepresident el 2012. Com a tal i individualment es va implicar en la lluita per la llibertat d’expressió i d’associació a Ruanda. Membre de la societat civil de la diàspora rwandesa i coordinador de l’Observatori dels Drets Humans a Ruanda amb seu a París, el seu treball es centra en la investigació sobre les causes de la contínua violació dels drets humans a Ruanda.