Santiago López Petit estudiava Química quan va començar a militar en el moviment autònom obrer als anys 70. Més tard, es va refugiar en la filosofia a partir de la qual va analitzar la “derrota” que la Transició va suposar per al moviment obrer. Influenciat pels postestructuralistes francesos com Foucault o Deleuze o els marxistes italians com Negri o Panzieri, la seva filosofia es presenta com una crítica radical del present. López Petit ha sigut professor de filosofia de la Universitat de Barcelona durant més de dues dècades i ha impulsat iniciatives com Espai en Blanc o Diners Gratis, les quals uneixen crítica i experimentació.
Etiqueta: Un camí en construcció
Txell Feixas
Txell Feixas fa més de vint anys que exerceix el periodisme. Com a corresponsal al Pròxim Orient per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va cobrir la guerra de Síria, el conflicte de l’Iraq, la caiguda d’Estat Islàmic, les protestes a Gaza, el retorn dels talibans a l’Afganistan o el terratrèmol de Turquia. En tots els casos, la feina de Feixas s’ha distingit per un periodisme rigorós i humà, centrat en visibilitzar la situació de les nenes i dones en zones en conflicte. Ha denunciat la vulneració de drets, però també ha mostrat les alternatives de vida que basteixen les dones com a constructores de pau. Ha publicat els llibres Dones valentes i Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc. Entre altres reconeixements, Feixas ha rebut el Premi Nacional de Periodisme que atorga la Generalitat de Catalunya.
Selima Kebaili
Selima Kebaili imparteix classe a l’Institut d’Estudis de Gènere de la Universitat de Ginebra. La seva recerca se centra en els àmbits del gènere, la justícia, la violència i la victimització a la regió del Pròxim Orient i l’Àfrica del Nord i Europa. Amb un enfocament qualitatiu, Kebaili explora la configuració de l’estatus i la subjectivitat de dones víctimes pel que fa a la violència política. Es pregunta com i per què determinades formes de patiment tendeixen a ser reconegudes o marginades pels actors polítics i les organitzacions internacionals.
Eileen Truax
Eileen Truax és periodista mexicana, especialitzada en política, immigració i moviments socials. Ha treballat per a mitjans dels Estats Units, Amèrica Llatina i Espanya com The Washington Post, Vice, El Faro, Gatopardo, El Universal o Eldiario.es, entre d’altres. També és autora de tres llibres: Dreamers, la lucha de una generación por su sueño americano, Mexicanos al grito de Trump. Historias de triunfo y resistencia en Estados Unidos i El muro que ya existe. Las puertas cerradas de Estados Unidos, on exposa les violacions del govern nord-americà al dret internacional d’asil. També és membre vitalici de l’Associació Nacional de Periodistes Hispans als Estats Units.
Maider Maraña
Maider Maraña és la directora de la Fundació Baketik, una organització del País Basc dedicada a promoure processos de transformació social i resolució de conflictes a través del respecte als drets humans. Maraña ha treballat també per a Nacions Unides i governs locals com a consultora independent en polítiques públiques en matèria de drets humans, cultura i patrimoni i no discriminació. Llicenciada en Història, i especialitzada en Dret cultural, ha format part de la UNESCO i ha estat coordinadora de la Càtedra UNESCO de Paisatges i Patrimoni Cultural de la Universitat del País Basc.
Rebiya Kadeer
Rebiya Kadeer (1947), dona d’origen humil i de la minoria uigur, es va forjar com a empresària d’èxit a la Xina dels anys 80. Va arribar a ser un exemple d’emprenedoria per al règim de Pequín on va ocupar un càrrec polític com a assessora. Però les seves iniciatives per a l’escolarització i capacitació de dones i infants uigurs i la defensa dels drets i llibertats del seu poble la van portar a ser considerada una dissident, i va ser empresonada entre 1999 i 2005. Des que va ser alliberada Rebiya resideix als Estats Units, on presideix el Congrés Mundial Uigur que té com a objectiu “promoure el dret del poble uigur a utilitzar mitjans pacífics, no violents i democràtics per determinar el futur polític del Turquestan Oriental”. El seu compromís ha estat reconegut amb diversos premis i amb una nominació al premi Nobel de la Pau.
Manal Tamimi
La Manal Tamimi és una destacada activista palestina, amb una llarga trajectòria en lluita no violenta contra l’ocupació de Palestina per part d’Israel. Denunciar la usurpació de terres i recursos com l’aigua al seu poble Nabi Saleh (Cisjordània) ha fet que Manal visqui la repressió de l’estat d’Israel molt de prop. Ha estat detinguda quatre cops i ferida diverses vegades. La violència d’Israel afecta especialment les dones, reprimides per la seva identitat, pel fet de ser dones i creadores de vida i també pel fet d’estar al capdavant de la lluita per denunciar les vulneracions dels drets del poble palestí.
Aintzane Ezenarro
La fi de la violència armada d’ETA va obrir noves perspectives a la resolució del conflicte basc. Gogora, l’Institut de la Memòria i la Convivència i els Drets Humans del País Basc, és l’organisme encarregat de coordinar les polítiques del Govern Basc sobre la memòria de les violències de caràcter polític que hi ha hagut a Euskadi a partir de 1936. Això inclou la Guerra Civil, franquisme, ETA, els GAL i els abusos policials en la lluita contra el terrorisme. Ezenarro també té una trajectòria com a diputada per Aralar (2005-2012) i va participar en l’elaboració de la Llei 4/2008 de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme.
Martxelo Otamendi
Martxelo Otamendi era director del diari Egunkaria quan va ser clausurat per la justícia espanyola el 2003. Ell i altres deu directius van ser detinguts i acusats d’integració en organització terrorista. L’abril del 2010, l’Audiència Nacional va absoldre al periodista basc i a les altres cinc persones que encara estaven imputades pel ‘cas Egunkaria’. Otamendi va denunciar ser víctima de tortures durant els cinc dies en què va restar incomunicat en dependències de la Guardia Civil abans de passar a disposició judicial. Els tribunals espanyols van desestimar la denúncia però el 2012 el Tribunal de Drets Humans Europeu va condemnar l’estat espanyol per no investigar de manera efectiva la denúncia. Avui Martxelo Otamendi és director del diari Berria.
Sabino Ormazabal
Implicat des de la seva joventut en moviments ecologistes i antimilitaristes del País Basc, Sabino Ormazabal va ser detingut i encarcerat l’any 2000 dins del macrosumari 18/98 contra l’independentisme basc. El maig de 2009, el Tribunal Suprem va dictar la seva absolució. Va ser un dels fundadors del grup de treball Bidea Helburu, que tenia com a objectiu impulsar la noviolència activa com a eina útil i efectiva per a la transformació social, i membre d’Argituz, on va realitzar tasques d’investigació sobre la història i les conseqüències del conflicte basc, així com les possibles estratègies de reconeixement de les víctimes.
Henry Acosta
L’economista Henry Acosta és una figura clau dels Acords de Pau de Colòmbia, subscrits l’any 2016. La seva amistat amb Pablo Catatumbo, un dels líders de les FARC, el converteix en una peça essencial per als contactes entre el govern colombià i la guerrilla. Primer, amb el govern d’Álvaro Uribe, l’any 2o22 quan les FARC van segrestar dotze diputats, i més tard amb el president Santos.
Jeihhco
En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.