El 3 de novembre, l’ICIP i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau van organitzar el seminari en línia “Tecnologies feministes: qüestionant la guerra i el patriarcat”. L’acte, moderat per Sandra Martínez (ICIP), va convidar a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en un món marcat pel patriarcat, el capitalisme i la militarització, i a imaginar alternatives que posin la cura i la justícia al centre.
La sessió va analitzar com les tecnologies digitals actuals poden tant reproduir com desafiar les lògiques de poder i violència, i com les mirades feministes obren nous camins cap a societats més segures i equitatives.
Arrels colonials i patriarcals del món digital
La investigadora Judith Membrives, membre de Lafede, va obrir la sessió proposant una genealogia crítica de la tecnologia digital, que vagi del control a la cura. Va destacar que la tecnologia “no és ni nova, ni neutral ni inevitable”, sinó una forma històrica de poder que amplifica un sistema basat en el capitalisme, el colonialisme, el racisme i el cisheteropatriarcat.
Membrives va destacar la plantació colonial com la primera “matriu de computació i de capitalisme de dades”: un sistema que registrava i calculava el rendiment de les persones esclavitzades. Segons la investigadora, el que avui anomenem intel·ligència artificial és una “prolongació directa” d’aquella lògica extractiva: “màquines que calculen sobre vides que no compten”.
També va subratllar els vincles històrics entre tecnologia i complex militar-digital, recordant que Internet va néixer el 1969 com a infraestructura de guerra del Departament de Defensa dels Estats Units. Va reivindicar, a més, la memòria de les dones esborrades de la història de la ciència, com les programadores de l’ENIAC, invisibilitzades per una epistemologia patriarcal i militar.
El rastre de la violència en la tecnologia
La investigadora Dúnia Camps-Febrer, coautora del working paper “Tecnologies feministes: eines per construir la pau” juntament amb Pere Brunet, va assenyalar que la guerra, les armes, el control de fronteres i la vigilància són, en essència, tecnologies patriarcals.
Camps-Febrer va explicar que les tecnologies modernes privilegien valors associats a la masculinitat —com la racionalitat, l’objectivitat o el domini— per sobre de l’emocionalitat, la cura o la cooperació. També va alertar contra el solucionisme tecnològic, el qual proposa respostes tècniques i ràpides sense considerar els contextos polítics o socials. “Les Safe Cities no eliminen les violències urbanes si només hi posem més càmeres i llum”, va dir, “cal repensar les causes estructurals”.
La cura com a motor per reimaginar la tecnologia
Per la seva banda, Pere Brunet va defensar que “si la guerra ha estat el motor de la innovació, la cura pot ser el motor de la reimaginació”. Segons l’investigador, no és possible descarbonitzar ni desmilitaritzar amb el sistema tecnològic actual, “depredador i violent”. Les tecnologies feministes per a la pau, va manifestar, han de ser eines per al postcapitalisme, fonamentades en la interdependència i la sostenibilitat. Brunet va assenyalar sis principis per orientar-ne el disseny: han de ser respectuoses, dins dels límits ecològics i amb un consum responsable; locals i pròximes, per reduir la dependència extractiva; democràtiques, sorgides del debat crític i orientades al benestar; comunitàries, gestionades des de la base i les cooperatives; ecofeministes i postviolentes, centrades en la cura i la no-violència; i lentes, per contrarestar la velocitat i la inèrcia del sistema actual.
Repensar, desaprendre i reaprendre
En el debat final, les ponents van subratllar la importància de les accions quotidianes i institucionals per transformar el model tecnològic. Van parlar de “desaprendre i reaprendre” com a exercici polític: qüestionar l’ús d’aplicacions quotidianes que recullen dades personals, com les de seguiment menstrual, o impulsar l’objecció tecnològica, decidint col·lectivament què no cal dissenyar.
La sessió, moderada per Sandra Martínez de l’ICIP, va concloure amb una idea clara: “parlar de tecnologia és també parlar de poder; un poder que pot ser destructiu o pot ser emancipador i solidari”. Una mirada feminista a la tecnologia ens convida a repensar com es dissenyen les eines, per a qui i amb quines finalitats, i a imaginar formes de desenvolupament tecnològic que realment promoguin la pau i posin la vida al centre”.
Aquesta sessió forma part del treball de l’ICIP per promoure la reflexió crítica i la construcció d’alternatives pacífiques en els àmbits de la seguretat. Podeu recuperar la sessió en aquest vídeo:
