Maria Lech és cofundadoara de Metzineres, una cooperativa sense ànim de lucre amb seu al barri del Raval (Barcelona), que crea entorns d’aixopluc per a dones que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència. L’entitat aposta per un model d’intervenció innovador basat en els drets humans i la transversalitat de gènere. Metzineres es proposa treballar per una justícia social que incorpori tres eixos transversals: feminisme interseccional, reducció de danys i engranatge d’iguals.
País: Catalunya
Santiago López Petit
Santiago López Petit estudiava Química quan va començar a militar en el moviment autònom obrer als anys 70. Més tard, es va refugiar en la filosofia a partir de la qual va analitzar la “derrota” que la Transició va suposar per al moviment obrer. Influenciat pels postestructuralistes francesos com Foucault o Deleuze o els marxistes italians com Negri o Panzieri, la seva filosofia es presenta com una crítica radical del present. López Petit ha sigut professor de filosofia de la Universitat de Barcelona durant més de dues dècades i ha impulsat iniciatives com Espai en Blanc o Diners Gratis, les quals uneixen crítica i experimentació.
Txell Feixas
Txell Feixas fa més de vint anys que exerceix el periodisme. Com a corresponsal al Pròxim Orient per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va cobrir la guerra de Síria, el conflicte de l’Iraq, la caiguda d’Estat Islàmic, les protestes a Gaza, el retorn dels talibans a l’Afganistan o el terratrèmol de Turquia. En tots els casos, la feina de Feixas s’ha distingit per un periodisme rigorós i humà, centrat en visibilitzar la situació de les nenes i dones en zones en conflicte. Ha denunciat la vulneració de drets, però també ha mostrat les alternatives de vida que basteixen les dones com a constructores de pau. Ha publicat els llibres Dones valentes i Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc. Entre altres reconeixements, Feixas ha rebut el Premi Nacional de Periodisme que atorga la Generalitat de Catalunya.
Viviane Ogou
Viviane Ogou Corbi és experta en seguretat internacional, analista de la geopolítica del Sahel i consultora en assumptes de joventut i migració. Com a representant del Consell de Joventut de Barcelona és membre permanent del Caucus Jove de l’Organització de Ciutats i Governs Locals Units. La seva experiència en polítiques de joventut (des d’una perspectiva de participació cívica i seguretat) ha estat valorada per diferents governs, partits i institucions internacionals amb què ha treballat. Ogou també és fundadora i presidenta de l’organització Puerta de África que té com a objectiu transformar la narrativa sobre el continent africà i els ciutadans africans a Europa, empoderar la joventut perquè sigui agent actiu dels canvis socials i promoure l’intercanvi de coneixements i la cooperació entre entitats juvenils intercontinentals.
Emília Llopis
La vida de l’Emília ha estat marcada pel consum de drogues i la presó. Molt jove, als 17 anys, va entrar per primera vegada a la presó, i després de diverses recaigudes i entrades i sortides, finalment als 42 anys va sortir de manera definitiva d’un cercle viciós en què se sentia atrapada. Mansol Projectes, una empresa dedicada a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social de la Fundació Acollida i Esperança, li va donar l’oportunitat d’iniciar una nova vida i l’Emília s’hi va agafar. “La millor vida que he tingut mai”, diu.
Laurent Cohen
Laurent Cohen es defineix com a jueu antisionista i antiracista. És membre de Junts–Associació Catalana de Jueus i Palestins, entitat que denuncia l’ocupació militar que pateix el poble palestí. L’associació forma part de la Coalició Prou Complicitat amb Israel que el 2022 va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una moció en què es reconeixia que Israel és un estat d’apartheid. Cohen assenyala que el conflicte entre Israel i Palestina va començar “fa 100 anys amb la declaració de Balfour quan l’imperi britànic va prometre una llar pels jueus a Palestina”.
Lamine Sarr
El Sindicat Popular de Venedors Ambulants va engegar el 2017 un ambiciós projecte que pretenia millorar les condicions de vida del col·lectiu de manters de Barcelona: una marca de roba ètica i sostenible, Top Manta. Des d’aleshores, el sindicat ha aconseguit que més de 120 persones en situació irregular aconseguissin els papers i abandonessin la manta. La marca compta avui amb dos tallers on treballen unes vint-i-cinc persones i una botiga al centre de la ciutat. En Lamine Sarr és un dels portaveus del sindicat, que el 2023 va aconseguir portar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular per regularitzar mig milió de migrants a l’estat espanyol.
Laia Martí
El 2004, entitats i fundacions de tot el territori van fundar Down Catalunya, una plataforma que lluita per la igualtat d’oportunitats de les persones amb síndrome de Down, la millora de la seva qualitat de vida i el compliment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Avui els avenços mèdics i en estimulació cognitiva permeten que les persones amb síndrome de Down puguin portar una vida molt normalitzada. Un bon exemple és la Laia Martí, representant de l’organització Cocarmi (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitats).
Vania Arana
Els Jocs Olímpics de 1992 van ser l’aparador de Barcelona. La ciutat i la seva economia es van transformar radicalment. El creixement del turisme va ser un dels canvis més notables, amb tot el que ha suposat a nivell urbanístic, social i econòmic. La turistificació ha comportat també la precarització de molts llocs de treball. Vania Arana és una de les cares visibles de les Kellys (“les que netegen”). Nascuda a Perú i emigrada a la Barcelona postolímpica, Arana va trobar ràpidament feina en el sector hoteler com a cambrera de pisos. Ha viscut l’evolució i l’empitjorament de les condicions laborals. Lluita per la dignitat de la professió.
Joana López
Joana López és una activista trans, fundadora de l’Associació de Transexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya, un moviment social i polític per aconseguir la normalització social i l’equiparació de drets: drets socials, laborals, a la salut i sobretot el dret a ser. Malgrat petites victòries, la lluita de López i els seus companys i companyes continua per tal de donar a conèixer la seva realitat. “La transsexualitat no és una malaltia, però si que ho és la transfòbia i el fet que siguis trans no hauria de ser un impediment per portar una vida digna”, afirma López.
Gagan Deep Singh
El sikhisme és una religió monoteista originària de la regió Índia del Panjab. El seu creador Gurú Nanak (1469-1538) concebia la religió com un mitjà per unir els éssers humans en un moment en el qual els enfrontaments hinduistes i musulmans estaven a l’ordre del dia. Amb gairebé 30 milions de practicants, el sikhisme és la novena religió del món. A Catalunya, la comunitat sikh està formada per unes 11.000 persones i Gagan Deep Singh n’és el portaveu. Singh, que vol dir lleó, és el cognom de tots els homes sikhs mentre que les dones usen Kaur.
Sergi López
Sergi López és actor de teatre i cinema. Els anys 90, després d’iniciar-se en el món teatral a Catalunya, va emigrar a França a estudiar interpretació i és allà on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. La seva filmografia és molt extensa tant a un cantó com a l’altre dels Pirineus. Entre les seves pel·lícules destaquen ‘Western’ (1997), ‘Carícies’ (1998), ‘Harry, un amigo que os quiere’ (2000) –el seu paper va ser reconegut amb el Cèsar per la millor actuació– o ‘El Laberinto del Fauno’ (2006). En el vessant teatral, entre altres obres, ha participat a ‘Brams o la kumèdia dels herrors’, ‘Lisístrata’ , ‘Non Solum’ o ’30/40 Livingstone’.