El 23 de gener de 1994, un front de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) va irrompre en una revetlla del barri obrer de La Chinita, al municipi d’Apartadó. 35 persones van ser assassinades, entre elles, el fill de la Silvia Berrocal, Alcides Lozano Berrocal. Des d’aleshores Silvia Berrcocal és una ferma defensora dels drets humans i dels drets de les dones colombiana. És membre de la Fundación Forjando Futuros i impulsora de la Corporación de víctimas sobrevivientes del conflicto en Urabá – Visionando la Paz (COMUPAZ).
País: Colòmbia
Diana Avella
Els drets de les dones, la lluita contra la violència i l’empoderament dels i les joves són temes que destaquen en el repertori de la rapera Diana Avella. Membre de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE, contra la violència cap a les dones, col·labora amb les fundacions Oriéntamen i Hollcim. La seva tasca en la defensa dels drets humans li ha valgut diversos reconeixements com el Premi Subterránica o el reconeixement de l’AECID. Avella apel·la a fer memòria perquè Colòmbia no torni a repetir errors del passat.
Maria Camila Moreno
Maria Camila Moreno, antropòloga, ha treballat al llarg de molts anys com a investigadora i consultora a entitats governamentals, organismes de control i agències de cooperació internacional. És la directora per Colòmbia de l’International Center for Transitional Justice (ICTJ). Ha observat de ben de prop les negociacions entre guerrilla i govern que van portar als Acords de Pau l’any 2016. Drets dels pobles, reparació, desmobilització, reinserció i justícia són aspectes cabdals en aquest acord i Maria Camila Moreno n’és una reconeguda experta.
Leidy Montoya
Leidy Montoya, colombiana, es va unir a les FARC quan tenia 13 anys per allunyar-se d’una situació familiar difícil. Va militar durant deu anys amb la guerrilla fins que va decidir donar un tomb a la seva vida i sumar-se al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ impulsat pel Museo Casa de la Memoria de Medellín. Avui treballa amb persones grans de la seva comunitat reconstruint memòria gràcies a aquest procés de reintegració. És una de les més de 60.000 persones que s’han acollit a un procés de reinserció social després d’haver format part de grups armats a Colòmbia.
Henry Acosta
L’economista Henry Acosta és una figura clau dels Acords de Pau de Colòmbia, subscrits l’any 2016. La seva amistat amb Pablo Catatumbo, un dels líders de les FARC, el converteix en una peça essencial per als contactes entre el govern colombià i la guerrilla. Primer, amb el govern d’Álvaro Uribe, l’any 2o22 quan les FARC van segrestar dotze diputats, i més tard amb el president Santos.
Gloria Castañeda
Les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) van ser un dels grups paramilitars amb més influència en el conflicte colombià. Van comptar amb el suport de l’exèrcit, terratinents i narcotraficants per lliutar contra les FARC i altres guerrilles. Gloria Castañeda va ingressar a les AUC amb 28 anys davant la falta de feina i d’expectatives. Després del procés de desmobilització de grup paramilitar, l’any 2006, la Gloria es va adherir al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ i avui és un actiu de la pau. Gràcies a aquesta iniciativa del Museo Casa de la Memoria de Medellín treballa en el procés de construcció de pau i reconciliació a Colòmbia.
Jeihhco
En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.
Aída Quilcué
Aida Quilcué és una líder de la comunitat indígena Nasa, a Colòmbia. La seva és una història de resistència. És coordinadora del Programa de Drets Humans del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC). Des d’aquesta plataforma va dirigir importants mobilitzacions nacionals en favor de processos socials per a la restitució de terres. El seu marit va ser assassinat a mans de l’exèrcit en el marc d’unes protestes indígenes. El seu fill va patir un atemptat i, a causa a la seva tasca en defensa dels drets indígenes, ella ha rebut diverses amenaces de mort.
Gersain Cuetia
El 1994 va néixer l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), un referent en la lluita pels drets dels pobles i en la defensa de la vida tradicional, objectiu recollit en el que es coneix com el Pla de Vida. Gersain Cuetia Dagua, de la comunitat indígena Nasa, és un dels representants d’aquesta associació.
León Valencia
León Valencia, politòleg i analista, va ser membre de l’Ejército de Liberación Nacional (ELN) de Colòmbia durant la dècada dels vuitanta, quan va arribar a formar part del Comando Central que dirigia les operacions de la guerrilla. El 1994 però, després de la signatura d’un acord de pau amb el govern, Valencia va desmobilitzar-se i reintegrar-se a la societat civil. Des d’aleshores ha dedicat el seu temps a la investigació i a treballar per la construcció de pau a Colòmbia. És director de la Fundación Pares (Paz y Reconciliación) i anteriorment havia dirigit la Corporación Nuevo Arco Iris.
Francisco J. Cortés
Durant dècades, el conflicte armat intern a Colòmbia ha posat en risc l’existència de més d’una seixantena de pobles indígenes. La presència i la violència desfermada per actors armats en aquestes comunitats ha estat una constant. Francisco Javier Cortés és representant del poble Awá, que com molts altres veuen amenaçat el seu estil de vida tradicional per les agressions que pateixen des de fa anys.
Julián Ovalle
El conflicte armat que ha afectat durant dècades Colòmbia ha contribuït de manera decisiva a la militarització del país i de la societat. Trencar aquesta dinàmica a través de la noviolència i promoure el dret a l’objecció de consciència sense cap obstrucció i/o represàlia administrativa és l’objectiu de Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia (ACOOC), l’entitat que Julián Ovalle va contribuir a fundar un cop es va negar a servir a l’exèrcit del seu país.