Checkpoint-Watch va néixer el 2001 després de l’inici de la segona intifada. L’objectiu d’aquesta organització, formada exclusivament per dones, és trencar la lògica militarista de l’estat d’Israel. Per això, les seves activistes com Ivonne Mansbach-Kleinfeld -israeliana d’origen guatemalenc-, documenten les violacions de drets dels palestins i palestines que es donen als checkpoints que separen els territoris ocupats d’Israel.
País: Guatemala
Fredy Peccerelli
A la Fundación de Antropología Forense de Guatemala (FAFG) hi treballen una vintena de persones, netejant restes humanes, identificant-les, classificant-les i preparant-les per enviar al laboratori d’anàlisi genètic. Busquen principalment esquelets amb marques de violència. El conflicte a Guatemala va deixar 45.000 persones desaparegudes, fruit de les massacres perpetrades per l’exèrcit a les zones rurals com dels segrestos de militants polítics, estudiantils i de la guerrilla a les zones urbanes. Fredy Peccerelli és el director executiu de la Fundació.
Juan Jerónimo
Juan Jerónimo és el líder espiritual de la comunitat maia Plan de Sánchez, de Guatemala, una àrea molt marcada durant anys per la violència. Des de la finalització del conflicte ha lluitat per aconseguir justícia. En certa manera ho ha aconseguit gràcies a una condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans als perpetradors de la violència, però en un país on els militars encara ostenten bona part del poder, la reparació per al poble maia queda lluny.
Nieves Gómez
Durant la dècada dels vuitanta, l’exèrcit guatemalenc va aplicar la tàctica de ‘terra arrasada’ en què, sota el pretext d’eliminar la guerrilla, va dur a terme massacres indiscriminades a moltes comunitats. Estrès posttraumàtic, dol alterat, sentiment de culpabilitat, plor o ensurt -que en la cultura maia és quan l’ànima es desvincula del cos- són alguns dels símptomes que encara arrosseguen els familiars de les víctimes i els supervivents a les massacres. Nieves Gómez és psicòloga de l’Equipo de Estudios Comunitarios y Acción Psicosocial, ONG que ha atès les víctimes d’ençà la finalització del conflicte a les comunitats rurals.
Nery Ródenas
L’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat de Guatemala (ODHAG) va ser la impulsora del projecte de Recuperación de la Memoria Histórica, que va concloure amb l’informe ‘Guatemala: Nunca más’. La investigació va dictaminar que el 90% dels crims comesos durant el conflicte armat al país (1960-1996) van ser responsabilitat de l’exèrcit o de grups paramilitars. Monsenyor Juan José Gerardi qui dirigia llavors l’oficina i que va liderar el projecte de Comissió de la Veritat va ser assassinat poc després de la presentació de l’informe.
Gustavo Meoño
L’Arxiu Històric de la Policia Nacional (AHPN) de Guatemala, que desemmascara el paper repressiu de la policia des de 1882 fins al 1997, es va descobrir nou anys després de la signatura dels acords de pau. La troballa dels 80 milions de folis es va produir de manera fortuïta el juliol de 2005. L’Estat havia negat l’existència de qualsevol document. Gustavo Meoño, activista i exguerriller, va dirigir durant anys l’arxiu. Gràcies a les informacions trobades s’han pogut engegar 53 processos judicials per desaparicions forçades i execucions extrajudicials.
Francisco Soto
El Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH) de Guatemala va engegar el 2001 un seguit de querelles per genocidi als tribunals del país centreamericà. L’objectiu era asseure al banc dels acusats els militars que van dirigir el país durant el conflicte armat intern (1960-1996). Entre altres, el CALDH ha aconseguit que José Efraín Ríos Montt, president entre 1982 i 1983, l’època més dura de la repressió contra les comunitats maies, fos jutjat i condemnat. Francisco Soto és el director executiu del CALDH.
Ricardo Saenz
Ricardo Sáenz de Tejada ha escrit nombrosos articles i diversos llibres sobre política, moviments socials i història de Guatemala. Com a investigador i professor forma part de la Universidad de San Carlos i de la Rafael Landívar així com de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales. En aquesta línia, també ha coordinat el Programa d’Estudis sobre la Història i la Memòria de Guatemala.
Yolanda Aguilar
Yolanda Aguilar va ser segrestada per la policia durant la dictadura militar guatemalenca, quan tenia 15 anys. Els seus pares -dirigent democristià i assessora sindical- ja havien estat assassinats per l’Estat. Durant dues setmanes, la Yolanda va ser torturada a dependències policials. Quan va quedar en llibertat va decidir participar com a testimoni i com a coordinadora d’un dels capítols a l’informe “Nunca más” de la Comissió de la Veritat impulsat per l’arquebisbat de Guatemala. Anys més tard va fundar Actoras de Cambio, organització centrada en els drets de les dones i la salut mental del víctimes de violència política, i el centre terapèutic Q’alil.