Sheida Besozzi és investigadora i docent universitària. D’origen italo-iranià, establerta a Euskal Herria des de fa més de 15 anys, Besozzi ha centrat les seves investigacions en els feminismes, estudis postcolonials, diàspores i activisme, migracions i drets humans, amb el focus especialment en el seu país d’origen (Iran) i el Pròxim Orient. És Llicenciada en Estudis de Desenvolupament per la Universitat de Sussex (Anglaterra) i té un Màster en Globalització i Desenvolupament per l’Institut Hegoa (Universitat del País Basc), on exerceix d’investigadora.
País: País Basc
Maider Maraña
Maider Maraña és la directora de la Fundació Baketik, una organització del País Basc dedicada a promoure processos de transformació social i resolució de conflictes a través del respecte als drets humans. Maraña ha treballat també per a Nacions Unides i governs locals com a consultora independent en polítiques públiques en matèria de drets humans, cultura i patrimoni i no discriminació. Llicenciada en Història, i especialitzada en Dret cultural, ha format part de la UNESCO i ha estat coordinadora de la Càtedra UNESCO de Paisatges i Patrimoni Cultural de la Universitat del País Basc.
Aintzane Ezenarro
La fi de la violència armada d’ETA va obrir noves perspectives a la resolució del conflicte basc. Gogora, l’Institut de la Memòria i la Convivència i els Drets Humans del País Basc, és l’organisme encarregat de coordinar les polítiques del Govern Basc sobre la memòria de les violències de caràcter polític que hi ha hagut a Euskadi a partir de 1936. Això inclou la Guerra Civil, franquisme, ETA, els GAL i els abusos policials en la lluita contra el terrorisme. Ezenarro també té una trajectòria com a diputada per Aralar (2005-2012) i va participar en l’elaboració de la Llei 4/2008 de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme.
Martxelo Otamendi
Martxelo Otamendi era director del diari Egunkaria quan va ser clausurat per la justícia espanyola el 2003. Ell i altres deu directius van ser detinguts i acusats d’integració en organització terrorista. L’abril del 2010, l’Audiència Nacional va absoldre al periodista basc i a les altres cinc persones que encara estaven imputades pel ‘cas Egunkaria’. Otamendi va denunciar ser víctima de tortures durant els cinc dies en què va restar incomunicat en dependències de la Guardia Civil abans de passar a disposició judicial. Els tribunals espanyols van desestimar la denúncia però el 2012 el Tribunal de Drets Humans Europeu va condemnar l’estat espanyol per no investigar de manera efectiva la denúncia. Avui Martxelo Otamendi és director del diari Berria.
Sabino Ormazabal
Implicat des de la seva joventut en moviments ecologistes i antimilitaristes del País Basc, Sabino Ormazabal va ser detingut i encarcerat l’any 2000 dins del macrosumari 18/98 contra l’independentisme basc. El maig de 2009, el Tribunal Suprem va dictar la seva absolució. Va ser un dels fundadors del grup de treball Bidea Helburu, que tenia com a objectiu impulsar la noviolència activa com a eina útil i efectiva per a la transformació social, i membre d’Argituz, on va realitzar tasques d’investigació sobre la història i les conseqüències del conflicte basc, així com les possibles estratègies de reconeixement de les víctimes.
Gorka Landaburu
La seva oposició al terrorisme d’ETA el van posar en el punt de mira de l’organització armada. El 2001 un paquet bomba li va esclatar a les mans i el seu domicili ha estat objectiu d’atacs violents diverses vegades. La seva aposta per a una resolució pacífica i negociada el van dur a signar el 2006 el manifest a favor del diàleg entre el govern espanyol i ETA. Landaburu, que es va manifestar també en contra del procés de criminalització del diari Egunkaria, presideix el Grup Basc de Víctimes del Terrorisme.
Maixabel Lasa
El 29 de juliol de l’any 2000 ETA va assassinar Juan Mari Jáuregui a Tolosa. Onze anys després, Maixabel Lasa, la seva vídua, es va reunir amb Luis Carrasco, el membre d’ETA que va disparar contra el seu marit. L’encontre formava part d’una sèrie de trobades restauratives entre víctimes i exmembres de l’organització terrorista. Defensora del diàleg i la convivència, també va ser directora de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc (2001-2012).
Mabel Cañada
Mabel Cañada és una històrica dels moviments socials a Euskal Herria. Des dels anys 60 ha estat implicada a nombroses lluites socials. La seva determinació a construir alternatives més enllà de denunciar les injustícies del sistema la van portar, juntament amb una vintena de persones més, a crear fa més de trenta anys Lakabe. Considerada la primera eco aldea de la Península, a Lakabe es viu en comunitat en majúscules: col·lectivitat, horitzontalitat, autogestió i harmonia amb la naturalesa. Un exemple de com són possibles altres maneres de viure.
Carlos Martín Beristain
Carlos Martín Beristain és metge i també doctor en psicologia i especialista en atenció a víctimes de conflictes armats. És a aquestes dues darreres facetes a les que ha dedicat la seva carrera professional des de la dècada dels 80, sobretot a Amèrica Llatina. Beristain va participar com a coordinador a l’informe ‘Guatemala. Nunca Más’, que a través de testimonis es relataven els crims comesos majoritàriament per l’Estat durant els 36 anys que va durar el conflicte. També ha estat assessor de comissions de la veritat a Perú, Paraguay o Colòmbia.