Combatants for Peace va néixer el 2006 amb l’objectiu de posar fi a l’ocupació i l’opressió israeliana de Palestina i assolir la pau. És una associació binacional formada per persones israelianes exmembres de l’exèrcit d’Israel i excombatents palestines. Iris Gur va començar a participar-hi el 2017, quan la seva filla petita es va negar a fer el servei militar obligatori a Israel. És a partir de llavors, veient les conseqüències de l’acte de desobediència de la seva filla, que comença a qüestionar el relat legitimador del seu país i l’ocupació de Palestina. L’entitat ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau el 2017 i el 2018.
Perfil: Activistes
Cori Crider
Cori Crider és advocada i activista nord-americana, cofundadora de Foxglove, una ONG que vetlla per una tecnologia justa. Grans corporacions (com Facebook, Meta o Amazon) i governs estan en el seu punt de mira per la vulneració de drets laborals, l’ús de dades personals o l’accés a la informació. Abans, Crider, amb gran experiència en litigis i investigació, havia defensat presos britànics de Guantánamo com a membre de l’ONG d’acció legal Reprieve.
Rita Segato
Rita Segato és antropòloga, escriptora i activista feminista, experta en l’estudi de la violència de gènere, i professora de bioètica de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Brasilia. Segato ha centrat les seves investigacions en la violència de gènere i a la relació existent entre el gènere, el racisme i el colonialisme. Convertida en una veu de referència internacional sobre aquests temes, ha parlat d’això a assajos com La escritura en el cuerpo de las mujeres asesinadas en Ciudad Juárez (2014) o La guerra contra les dones (2016).
Viviane Ogou
Viviane Ogou Corbi és experta en seguretat internacional, analista de la geopolítica del Sahel i consultora en assumptes de joventut i migració. Com a representant del Consell de Joventut de Barcelona és membre permanent del Caucus Jove de l’Organització de Ciutats i Governs Locals Units. La seva experiència en polítiques de joventut (des d’una perspectiva de participació cívica i seguretat) ha estat valorada per diferents governs, partits i institucions internacionals amb què ha treballat. Ogou també és fundadora i presidenta de l’organització Puerta de África que té com a objectiu transformar la narrativa sobre el continent africà i els ciutadans africans a Europa, empoderar la joventut perquè sigui agent actiu dels canvis socials i promoure l’intercanvi de coneixements i la cooperació entre entitats juvenils intercontinentals.
Karima Shujazada
Karima Shujazada és periodista i activista afganesa, i treballa en la defensa dels drets de les nenes i les dones al seu país. El 2021, amb l’arribada dels talibans al poder, Shujazada va haver de deixar la seva feina a l’organització Afghan Women’s Talent Development Center per mantenir un perfil baix i evitar la repressió. Des de casa i a través de les xarxes va organitzar diverses protestes contra la política discriminatòria vers les dones del nou govern. Quan la situació va empitjorar, aquesta jove periodista va marxar al Pakistan, on gràcies a l’organització Afghan Women on The Run va aconseguir tramitar un visat cap a Espanya. Avui viu a Barcelona on estudia i treballa com a voluntària per l’entitat catalana que ja ha ajudat unes 700 dones afganeses a sortir del país.
Helena Maleno
Helena Maleno és investigadora, periodista i activista. Ha centrat la seva carrera en la denúncia de la vulneració dels drets humans a la frontera sud. A través del col·lectiu Caminando Fronteras, del qual n’és fundadora, treballa pel reconeixement dels drets de les persones migrants. Al llarg de més de 20 anys, Maleno ha contribuït a salvar la vida de milers de migrants gràcies a les seves trucades i avisos a salvament marítim. El seu activisme li ha costat amenaces de mort i vigilància policial, i fins i tot, el 2021 va ser expulsada del Marroc (país en el qual va residir durant anys). Més d’una vintena d’entitats han premiat la seva trajectòria en la defensa dels drets humans.
Mónica Baltodano
Poc imaginava Mónica Baltodano després d’una vida de lluita per fer la revolució al seu país, Nicaragua, que el 2023 el seu excompany al Frente Sandinista de Liberación Nacional i president del país, Daniel Ortega, la desposseiria de la nacionalitat (i de tots els seus béns), titllant-la de “traïdora de la pàtria”. Aleshores ja feia dos anys que Baltodano, excomandant guerrillera, diputada i exministra de la revolució, s’havia exiliat a Costa Rica. Abans havia denunciat la deriva autoritària d’Ortega i havia donat suport a les protestes de 2018 contra el president, fet que va desencadenar la repressió.
Laurent Cohen
Laurent Cohen es defineix com a jueu antisionista i antiracista. És membre de Junts–Associació Catalana de Jueus i Palestins, entitat que denuncia l’ocupació militar que pateix el poble palestí. L’associació forma part de la Coalició Prou Complicitat amb Israel que el 2022 va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una moció en què es reconeixia que Israel és un estat d’apartheid. Cohen assenyala que el conflicte entre Israel i Palestina va començar “fa 100 anys amb la declaració de Balfour quan l’imperi britànic va prometre una llar pels jueus a Palestina”.
Jaber Suleiman
El 1948 amb la fundació de l’estat d’Israel, gairebé 800.000 palestins i palestines van ser expulsats de les seves cases. Mai han pogut retornar a casa. Aquest fet, conegut com la Nakba o ‘la catàstrofe’, va marcar la seva vida. Jaber Suleiman, tenia tan sols tres anys quan va haver de fugir amb la seva família. Establert avui dia al Líban ha dedicat la seva vida a l’activisme i a la recerca sobre el refugi. Des de 2011 treballa com a coordinador del Lebanese Palestinian Dialogue Forum at the Common Space Initiative. També ha estat consultor per a UNICEF als camps de refugiats palestins del Líban i fundador del Aidoun Group, centre per als drets dels refugiats. Suleiman ha escrit nombrosos estudis sobre el refugi i el dret al retorn.
Pilar Serrano
El president de El Salvador, Nayib Bukele, va decretar el març de 2022 un estat d’excepció en una suposada croada contra la violència de les pandilles. Les mesures extraordinàries conferides a l’exèrcit i la policia han desembocat en una onada de denúncies de violacions de drets humans i en una concentració de poder. Amb la informació restringida i els mitjans crítics assetjats i perseguits les úniques dades provenen del govern i d’algunes ONG com el Movimiento de Víctimas del Régimen de El Salvador (MOVIR), al qual pertany Pilar Serrano. Segons l’executiu més de 75.000 persones han estat detingudes d’ençà de l’inici de l’estat d’excepció. ONGs com Amnistia Internacional denuncien que un elevat percentatge d’aquestes detencions serien arbitràries i criminalitzen la pobresa.
Mary Aileen Diez
Mary Aileen Diez és defensora dels drets humans amb una dilatada experiència en matèria de desaparicions forçades tant al seu país Filipines com a la resta del continent asiàtic. Al llarg de la seva trajectòria la seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis com el Premi Internacional de Drets Humans Emilio F. Mignone atorgat pel Govern d’Argentina o el Premi Ministerial Franco-Alemany de Drets Humans i Estat de Dret.
Wassyla Tamzali
Wassyla Tamzali (Algèria 1941) és advocada, escriptora i militant feminista. Durant dues dècades va dirigir el programa pels drets de les dones de la Unesco. Defensora del laïcisme, Tamzali denúncia que la religió és usada als països àrabs per controlar la població. En aquest sentit, afirma que el feminisme islàmic no existeix, ja que el feminisme és una ideologia d’alliberament i l’islam d’obediència. Tamzali opina que el racisme imperant a Europa ha estat clau per l’auge de l’Islam als països àrabs. Els seus llibres i assajos li han valgut diversos reconeixements com el Premi Mediterrani Cultura (2009).