Chema Caballero va arribar a Àfrica el 1992. A Sierra Leone, enmig del conflicte dels ‘diamants de sang’ va dirigir un programa d’UNICEF per a la rehabilitació de menors soldats. La seva feina va ser model a seguir per altres iniciatives i dues dècades després la seva veu va ressonar a La Haia en el judici contra Charles Taylor, expresident de Libèria. L’any 2010 va tornar a Espanya per coordinar l’ONG Desarrollo y Educación Solidaria (DYES). És autor de ‘Los hombres leopardo’ i ‘Edjengui se ha dormido’.
Perfil: Activistes
Diana Avella
Els drets de les dones, la lluita contra la violència i l’empoderament dels i les joves són temes que destaquen en el repertori de la rapera Diana Avella. Membre de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib UNETE, contra la violència cap a les dones, col·labora amb les fundacions Oriéntamen i Hollcim. La seva tasca en la defensa dels drets humans li ha valgut diversos reconeixements com el Premi Subterránica o el reconeixement de l’AECID. Avella apel·la a fer memòria perquè Colòmbia no torni a repetir errors del passat.
Aisha Altubuly
La caiguda de Muammar Gaddafi a Líbia el 2011 no va obrir un període pròsper al país nord-africà. De fet, la violència i la inseguretat es van estendre arreu. Les rivalitats polítiques van deixar un país dividit i en crisi permanent. En aquest context, l’organització Together We Build It (TWBI) treballa per a la transició democràtica a Líbia des del 2011 potenciant la participació de la població jove i de les dones en la presa de decisions. L’activista Aisha Altubuly és una de les representants de l’associació.
Joana López
Joana López és una activista trans, fundadora de l’Associació de Transexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya, un moviment social i polític per aconseguir la normalització social i l’equiparació de drets: drets socials, laborals, a la salut i sobretot el dret a ser. Malgrat petites victòries, la lluita de López i els seus companys i companyes continua per tal de donar a conèixer la seva realitat. “La transsexualitat no és una malaltia, però si que ho és la transfòbia i el fet que siguis trans no hauria de ser un impediment per portar una vida digna”, afirma López.
Essam Daod
A l’octubre del 2015, el metge palestí Essam Daod va rebre un correu electrònic en què es demanaven metges voluntaris que parlessin àrab per participar en una missió humanitària a Grècia. Al novembre l’Essam, cirurgià i psiquiatre, i la seva dona Maria, advocada, van aterrar a Lesbos. Així va néixer Humanity Crew, una ONG que proporciona ajuda d’urgència als refugiats que arriben a les costes gregues. Una ajuda que va més enllà de les necessitats físiques. Psicòlegs i treballadors socials de parla àrab formen part de l’equip d’Humanity Crew. “Ningú no els parlava, els abraçava i els preguntava: com et sents?”, assenyala Essam.
Sabino Ormazabal
Implicat des de la seva joventut en moviments ecologistes i antimilitaristes del País Basc, Sabino Ormazabal va ser detingut i encarcerat l’any 2000 dins del macrosumari 18/98 contra l’independentisme basc. El maig de 2009, el Tribunal Suprem va dictar la seva absolució. Va ser un dels fundadors del grup de treball Bidea Helburu, que tenia com a objectiu impulsar la noviolència activa com a eina útil i efectiva per a la transformació social, i membre d’Argituz, on va realitzar tasques d’investigació sobre la història i les conseqüències del conflicte basc, així com les possibles estratègies de reconeixement de les víctimes.
Leidy Montoya
Leidy Montoya, colombiana, es va unir a les FARC quan tenia 13 anys per allunyar-se d’una situació familiar difícil. Va militar durant deu anys amb la guerrilla fins que va decidir donar un tomb a la seva vida i sumar-se al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ impulsat pel Museo Casa de la Memoria de Medellín. Avui treballa amb persones grans de la seva comunitat reconstruint memòria gràcies a aquest procés de reintegració. És una de les més de 60.000 persones que s’han acollit a un procés de reinserció social després d’haver format part de grups armats a Colòmbia.
Sandra Zambrano
Juan de Dios Zambrano va morir a Hondures el 1987 a causa del VIH. Els seus germans José i Sandra van viure de prop la discriminació i el rebuig de què va ser víctima Juan de Dios i la família quan es va conèixer que patia la malaltia. Aquesta experiència els va dur a fundar una casa d’acollida per a gent afectada pel VIH i, posteriorment, l’Asociación Vida Mejor de Personas Infectadas y Afectadas por el VIH-Sida (APUVIMEH). L’organització treballa amb la comunitat LGBTI d’Hondures i en projectes de prevenció del VIH i infeccions sexuals per a joves. El seu activisme i la defensa dels drets humans han portat la Sandra i la seva família a partir amenaces i intimidacions.
Zarina Khan
Zarina es va incorporar a GAPS (Gender Action for Peace and Security) com a directora l’any 2017. Abans va treballar a l’International Rescue Committee del Regne Unit com a assessora de polítiques de protecció i empoderament de les dones, liderant polítiques i defensa de la protecció de les dones davant la violència de gènere en entorns humanitaris. També ha ocupat càrrecs a Saferworld, Womankind Worldwide i Amnistia Internacional, treballant en gènere, pau i seguretat; els drets i el desenvolupament de les dones; participació de les dones en la construcció de pau; i la violència contra les dones i les nenes.
Victor Ochen
Victor Ochen (1981) va créixer en un camp de desplaçats al nord d’una Uganda en guerra. Els enfrontaments armats entre rebels i l’exèrcit eren constants. Molts joves s’enrolaven a les files per lluitar o bé eren segrestats i usats com a combatents o esclaus sexuals. De ben jove Ochen es va convèncer que per sortir de l’espiral de violència la via militar no era la solució. Va ser presentador d’una ràdio local i més tard advocat. El 2005 va fundar l’African Youth Iniciative Network (AYINET). L’ONG té com a objectiu promoure la cultura de pau i donar suport a les joves víctimes d’abusos sexuals i als infants mutilats per la guerra però també a aquells que van ser obligats a cometre atrocitats. El 2015 es va convertir en el primer ugandès i l’africà més jove en ser candidat al premi Nobel de la Pau, així com ambaixador de les Nacions Unides per a Projectes Globals.
Gloria Castañeda
Les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) van ser un dels grups paramilitars amb més influència en el conflicte colombià. Van comptar amb el suport de l’exèrcit, terratinents i narcotraficants per lliutar contra les FARC i altres guerrilles. Gloria Castañeda va ingressar a les AUC amb 28 anys davant la falta de feina i d’expectatives. Després del procés de desmobilització de grup paramilitar, l’any 2006, la Gloria es va adherir al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ i avui és un actiu de la pau. Gràcies a aquesta iniciativa del Museo Casa de la Memoria de Medellín treballa en el procés de construcció de pau i reconciliació a Colòmbia.
Brigitte Vasallo
Brigitte Vasallo és escriptora i activista, feminista i antiracista. El seu àmbit d’acció se centra en la islamofòbia de gènere, les identitats i les relacions sexo-afectives, amb especial atenció a les relacions no-monògames i inclusives com a posicionament polític. Vasallo és autora de la novel·la ‘PornoBurka’, de llibres de relats com ‘(H)amors’ o ‘Relatos Marranos’, dinamitzadora dels tallers #OccupyLove, ha estat docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, consultora del projecte Intimate-Citizenship i col·laboradora del Pla Barcelona Intercultural.