La República de Macedònia va obtenir la seva independència de Iugoslàvia el 1991. Va ser la primera república a obtenir la sobirania sense que les autoritats de Belgrad oposessin resistència. Malgrat això, en menor mesura, també ha patit les conseqüències dels conflictes armats als països veïns. El 2001 per exemple rebels d’ètnia albanesa (un quart de la població del país) vinculats al UÇK (Exèrcit d’Alliberament de Kosovo) es van aixecar en armes contra el govern. Les tensions han continuat manifestant-se en els darrers anys tot i l’acord de pau signat amb ajuda de l’OTAN. En Besart Shabani pertany a la generació que poc o res recorda de Iugoslàvia però que ha crescut en una Macedònia independent envoltada de conflictes. Aquest jove activista és membre del Center for Intercultural Dialogue, una entitat nascuda el 2006 que treballa per la pau i la solidaritat entre cultures a través de la participació activa del jovent a la societat.
Perfil: Activistes
Elisabeth Masika Sekanabo
“Violació, assassinat i fam són el pa de cada dia a l’est del Congo”, afirma Elisabeth Masika Sekanabo. Per combatre aquesta situació, fruit d’un conflicte armat perllongat en el temps, aquesta congolesa emigrada a Bèlgica va crear Amuka, una organització que a través de diversos projectes dona suport a l’empoderament de les dones víctimes de violació. La violació és una arma de guerra que ataca directament a tota la societat, no només les dones, sosté Masika. La seva trajectòria com a activista i el seu treball en favor de la reconciliació li van valer el reconeixement ‘Femme de Paix 2011’.
Elena Vilenskaia
Elena Vilenskaia és una veterana activista russa que el 1991, juntament amb altres dones, va fundar l’ONG Mares dels soldats de Sant Petersburg. Durant més d’una dècada va treballar des d’aquesta plataforma per conscienciar la població russa de les seqüeles dels conflictes armats. L’entitat, a més, va crear vincles amb ONG de dones d’arreu del món com Dones de Negre. La seva feina a Mares dels soldats de Sant Petersburg la va dur a fundar el 2004, la Casa de la Pau i la NoViolència, una organització que té com a objectiu la formació i la construcció de pau. Vilenskaia ha desenvolupat també projectes de reconciliació i diàleg a Txetxènia.
Ivonne Mansbach
Checkpoint-Watch va néixer el 2001 després de l’inici de la segona intifada. L’objectiu d’aquesta organització, formada exclusivament per dones, és trencar la lògica militarista de l’estat d’Israel. Per això, les seves activistes com Ivonne Mansbach-Kleinfeld -israeliana d’origen guatemalenc-, documenten les violacions de drets dels palestins i palestines que es donen als checkpoints que separen els territoris ocupats d’Israel.
Aída Quilcué
Aida Quilcué és una líder de la comunitat indígena Nasa, a Colòmbia. La seva és una història de resistència. És coordinadora del Programa de Drets Humans del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC). Des d’aquesta plataforma va dirigir importants mobilitzacions nacionals en favor de processos socials per a la restitució de terres. El seu marit va ser assassinat a mans de l’exèrcit en el marc d’unes protestes indígenes. El seu fill va patir un atemptat i, a causa a la seva tasca en defensa dels drets indígenes, ella ha rebut diverses amenaces de mort.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Gersain Cuetia
El 1994 va néixer l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), un referent en la lluita pels drets dels pobles i en la defensa de la vida tradicional, objectiu recollit en el que es coneix com el Pla de Vida. Gersain Cuetia Dagua, de la comunitat indígena Nasa, és un dels representants d’aquesta associació.
Nizar Saghieh
Nizar Saghieh és advocat i fundador de Hurriyyat Khassa, una ONG libanesa en defensa dels Drets Humans. Per Saghieh el Líban necessita una profunda reforma del sistema judicial i fer front a les causes del conflicte armat (1975-1990) que encara resten latents al país. És per això que avui és el representant legal d’algunes de les famílies que encara cerquen persones desaparegudes (resten 15.000 en tot el país). Davant seu però està present el mur de l’amnistia acordada per aquells que van fer la guerra, molts dels quals encara ostenten càrrecs de poder.
Nadia Ghulam
La infància de la Nàdia (1985) es va truncar quan el 1993 una bomba va destrossar casa seva i la va ferir greument. La família va perdre-ho tot i poc després el seu germà gran va ser assassinat. Per sobreviure, i ajudar la seva família sota el govern talibà -que no permetia treballar les dones-, es va fer passar per un noi durant deu anys. Més tard, va aconseguir arribar a Catalunya de la mà de l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan, on resideix i on el 2016 va fundar l’associació “Ponts per la Pau”. És autora de novel·les i contes, i activista per la pau.
Gustavo Meoño
L’Arxiu Històric de la Policia Nacional (AHPN) de Guatemala, que desemmascara el paper repressiu de la policia des de 1882 fins al 1997, es va descobrir nou anys després de la signatura dels acords de pau. La troballa dels 80 milions de folis es va produir de manera fortuïta el juliol de 2005. L’Estat havia negat l’existència de qualsevol document. Gustavo Meoño, activista i exguerriller, va dirigir durant anys l’arxiu. Gràcies a les informacions trobades s’han pogut engegar 53 processos judicials per desaparicions forçades i execucions extrajudicials.
Mabel Cañada
Mabel Cañada és una històrica dels moviments socials a Euskal Herria. Des dels anys 60 ha estat implicada a nombroses lluites socials. La seva determinació a construir alternatives més enllà de denunciar les injustícies del sistema la van portar, juntament amb una vintena de persones més, a crear fa més de trenta anys Lakabe. Considerada la primera eco aldea de la Península, a Lakabe es viu en comunitat en majúscules: col·lectivitat, horitzontalitat, autogestió i harmonia amb la naturalesa. Un exemple de com són possibles altres maneres de viure.
Pilar Massana
El 15 de febrer de 2003, més d’un milió de persones va ocupar els carrers del centre de Barcelona per dir ‘No a la guerra’. Tot i que el principal objectiu no es va poder complir (la guerra a l’Iraq no es va aturar), la mobilització va esdevenir una fita històrica per al moviment pacifista català i per al conjunt de la ciutadania. L’activista, política i escriptora Pilar Massana va ser a la cuina d’aquella demostració de poder de l’opinió pública. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or del Treball Social 2013.