Laurent Munyandilikirwa és un defensor dels drets humans, compromès amb la noviolència, la pau i la dignitat humana. Laurent era advocat i va servir a la Lliga Ruandesa per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans (Liprodhor) com a president i a la Lliga dels Drets Humans dels Grans Llacs (LDGL) com a vicepresident el 2012. Com a tal i individualment es va implicar en la lluita per la llibertat d’expressió i d’associació a Ruanda. Membre de la societat civil de la diàspora rwandesa i coordinador de l’Observatori dels Drets Humans a Ruanda amb seu a París, el seu treball es centra en la investigació sobre les causes de la contínua violació dels drets humans a Ruanda.
Perfil: Activistes
Gabriela Serra
Gabriela Serra és activista, “agitadora de la pau”. Durant els anys 80 va tenir una presència destacada en el moviment anti-OTAN. Després va formar part de les Brigades Internacionals de Pau, amb les quals va viatjar a Guatemala i el Salvador i va viure de prop els sagnants conflictes que van assolar Centreamèrica a les darreries del segle XX. Avui Serra és presidenta del Consell Català de Foment de la Pau (CCFP) i treballa, entre d’altres projectes, per l’ONG Entrepobles.
Yolanda Aguilar
Yolanda Aguilar va ser segrestada per la policia durant la dictadura militar guatemalenca, quan tenia 15 anys. Els seus pares -dirigent democristià i assessora sindical- ja havien estat assassinats per l’Estat. Durant dues setmanes, la Yolanda va ser torturada a dependències policials. Quan va quedar en llibertat va decidir participar com a testimoni i com a coordinadora d’un dels capítols a l’informe “Nunca más” de la Comissió de la Veritat impulsat per l’arquebisbat de Guatemala. Anys més tard va fundar Actoras de Cambio, organització centrada en els drets de les dones i la salut mental del víctimes de violència política, i el centre terapèutic Q’alil.
Pepe Beunza
Pepe Beúnza és el primer objector de consciència per motius polítics de l’estat espanyol. Era el 1971, quan Beúnza després d’haver-se endinsat en la noviolència es va negar a fer el servei militar. Va passar dos anys a la presó i quinze mesos a un batalló disciplinari al Sàhara. Més tard, als anys 90 va apadrinar la lluita dels insubmisos de tot l’estat en favor de l’abolició del servei militar obligatori. Avui lluita des de l’associació Nova pel mateix que ara fa 40 anys: “Despesa militar per a despesa social”. La seva lluita com a referent del col·lectiu d’objectors i insubmisos ha estat reconeguda amb el Premi ICIP Constructors de Pau 2011.
Godelieve Mukasarasi
La violència sexual contra les dones durant el genocidi ruandès l’any 1994 -després també es van produïr violacions- va ser una “arma de guerra” i va esdevenir la norma. Així ho va concloure dos anys més tar el relator especial de la Comissió de Drets Humans de l’ONU. La majoria d’aquests delictes han quedat impunes i moltes víctimes continuen patint encara avui l’estigmatització de la societat. Godelieve Mukasarasi dirigeix Sevota, una ONG que reuneix dones víctimes del genocidi i que treballa per la reparació d’aquestes, tant des del punt de vista psicològic com material.