El Teatre Lluïsos de Gràcia ha acollit aquest dilluns 27 d’abril l’acte “Palestins i israelians junts per la pau i contra l’ocupació”, organitzat per l’ICIP, FundiPau, NOVACT i Lluïsos de Gràcia, en el marc del 20è aniversari del moviment Combatants for Peace.
La conversa, moderada per la vicepresidenta de FundiPau, Carme Suñé, ha reunit dos membres de l’organització: l’israelià Elik Elhanan i el palestí Ahmed Helou, que han compartit les experiències personals i l’aposta per la resistència noviolenta com a alternativa al cicle de violència i deshumanització marcat per dècades de conflicte, l’ocupació dels territoris palestins i el genocidi a la Franja de Gaza.
Exsoldat d’una unitat especial de l’exèrcit israelià i cofundador de Combatants for Peace, Elhanan ha explicat com la mort de la seva germana en un atemptat suïcida de Hamàs l’any 1997 va transformar profundament la seva mirada sobre el conflicte. “La revenja no val la pena”, ha afirmat. Enlloc del desig de venjança, després d’aquell fet Elhanan va decidir desmarcar-se de la violència, convençut que la lògica militar i la violència exercida per Israel només alimenta noves formes de violència al costat palestí.
Durant la seva intervenció, Elhanan ha defensat la necessitat de trencar la visió “monolítica” de l’enemic i crear espais de trobada entre palestins i israelians. “L’ocupació és la principal font de violència a la regió”, ha dit, i ha reivindicat la importància de construir un espai polític compartit basat en el reconeixement mutu i la igualtat.
Per la seva banda, Ahmed Helou ha explicat com es va unir a Hamàs amb només 15 anys per combatre l’ocupació israeliana i com, després de passar per la presó i perdre desenes de familiars i amics, va arribar a la conclusió que la violència només perpetua el sofriment. “La noviolència és el camí per aconseguir a llibertat”, ha afirmat.
Helou ha destacat que el contacte directe amb israelians contraris a l’ocupació va ser clau en la seva transformació personal, ja que li va permetre deixar de veure l’”altre” únicament com un enemic. En aquest sentit, va definir Combatants for Peace com “un símbol del futur” i una prova que palestins i israelians poden treballar conjuntament per la justícia, la dignitat i la seguretat d’ambdós pobles.
Tots dos activistes han coincidit a assenyalar les dificultats de defensar posicions noviolentes en el context actual, marcat per la polarització, el dolor i la deshumanització. Tot i això, han reivindicat la necessitat de continuar construint alternatives basades en el diàleg i l’empatia davant de les narratives que presenten la violència com a inevitable.
L’acte ha conclòs amb una reivindicació de la feina de Combatants for Peace, un moviment creat l’any 2006 per excombatents palestins i israelians que van decidir abandonar les armes per treballar conjuntament per una solució pacífica al conflicte. L’organització promou accions de resistència noviolenta, espais de diàleg i iniciatives de sensibilització tant a Israel i Palestina com a escala internacional, amb l’objectiu de demostrar que és possible construir alternatives basades en la justícia, la igualtat i el reconeixement mutu.
