Xiaolu Guo. La Xina soc jo. Institut Català Internacional per la Pau i Angle Editorial, 2026. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 25.
A Londres, la traductora Iona Kirkpatrick comença a treballar en un feix de papers xinesos: cartes, notes i diaris reals. Dos amants, la Mu i en Jian, s’han vist separats a la força. Sembla que a Jian l’ha expulsat del país per repartir propaganda subversiva en un concert del seu grup i ara vaga per Europa intentant ser acollit per algun país. Mentrestant, Mu ha fet una gira artística pels Estats Units. A mesura que la Iona tradueix la seva peripècia amorosa i desentranya les seves identitats, se’ns revelen les dramàtiques històries familiars, marcades per les contraposades classes socials a les quals pertanyen. Fora de la Xina, els dos amants experimenten una llibertat desconeguda fins ara, però alhora senten una nostàlgia profunda per la pèrdua del seu món cultural, del seu entorn vital, dels seus referents.
Aquesta extraordinària novel·la és una exploració polièdrica de la política i la cultura a través de tres continents. Hi plana constantment una pregunta de difícil resposta: paga la pena arriscar la vida personal que un està construint —l’amor, l’art compromès, el futur— per lluitar per uns ideals incerts?
És la primera novel·la de Xiaolu Guo publicat en català. La traducció ha anat a càrrec de Jordi Puntí Recasens.
L’autora
Nascuda a Zhejiang el 1973, Xiaolu Guo va publicar sis llibres a la Xina abans de traslladar-se a Londres el 2002. La majoria de les seves novel·les han estat seleccionades o finalistes dels premis més coneguts. Les seves memòries van guanyar el National Book Critics Circle Award i va ser Millor Llibre de l’Any per a The Sunday Times. La seva darrera novel·la és Call Me Ishmaelle (2025).
També és una reconeguda directora de llargmetratges i documentals com We Went to Wonderland, She, a Chinese i Once Upon a Time Proletarian. És membre de la Royal Society of Literature i professora convidada a la Freie Universität Berlin.