En el marc de la XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, Casa Amèrica Catalunya va acollir el dilluns 5 d’octubre el diàleg «Els drets humans avui a Nicaragua i l’Equador», coorganitzat amb l’ICIP.
L’acte, moderat per Sílvia Plana Subirana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, va comptar amb la participació de la cantautora i activista nicaragüenca a l’exili Ceshia Ubau i de l’advocat ambientalista i portaveu del col·lectiu Yasunidos Pedro Bermeo. La trobada va permetre reflexionar sobre els reptes de la defensa dels drets humans i de la natura a l’Amèrica Llatina, una regió on la violència, l’autoritarisme i les estructures de desigualtat posen en risc constant la vida de les persones defensores.
Dos contextos d’autoritarisme, repressió i exili
Durant la conversa es va posar de manifest la gravetat dels contextos polítics que es viuen actualment a tots dos països. En el cas de Nicaragua, Ceshia Ubau va denunciar la consolidació d’un règim dictatorial que ha eliminat les eleccions lliures, manté nombrosos presos polítics i ha forçat l’exili de més de 800.000 persones des de 2018. Ubau va subratllar la vulneració de tots els drets civils, la persecució de la premsa independent i els greus atacs a les comunitats indígenes. Com a exemple, va citar la mort sota custòdia del líder indígena Brooklyn Rivera, que va qualificar d’assassinat, i la posterior detenció de diversos familiars i persones properes. Així mateix, va explicar que la repressió transnacional ha provocat un segon èxode de moltes persones exiliades des de Costa Rica cap a Espanya a la recerca de seguretat.
Per la seva banda, Pedro Bermeo va descriure la situació a l’Equador com una «dictadura civil i constitucional» sota la presidència de Daniel Noboa, caracteritzada pel control executiu de tots els poders de l’Estat i la utilització del sistema judicial per perseguir moviments socials i opositors. Com a mostra d’aquesta línia de persecució, Bermeo va citar la multa de 18.000 dòlars que el Tribunal Contenciós Electoral, arran d’una denúncia del Consell Nacional Electoral, va imposar a dos membres de Yasunidos —ell inclòs— per una diferència comptable de 39 centaus de dòlar. A més, va denunciar l’incompliment governamental de la històrica consulta popular d’agost de 2023, en la qual gairebé el 60 % dels votants es va pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera del bloc ITT, al Parc Nacional Yasuní.
La defensa del Yasuní: democràcia i justícia climàtica global
Bermeo va remarcar que la protecció del Yasuní, el lloc amb més biodiversitat per metre quadrat del planeta i llar de pobles indígenes en aïllament voluntari, no és tan sols una lluita local, sinó un imperatiu climàtic global. Segons va explicar, l’Amazònia actua com a reguladora de la temperatura i del cicle de l’aigua a escala planetària i està directament connectada amb els fenòmens d’emergència climàtica que afecten Europa. Davant la inacció de les cimeres del clima (COP), l’activista va defensar la democràcia participativa i la necessitat de deixar els combustibles fòssils sota terra com a única via efectiva per frenar el col·lapse climàtic.
L’«artivisme» i la comunitat com a motor d’esperança
Un dels eixos centrals del diàleg va ser el paper de l’art com a eina de resistència, guarició i transformació social davant la repressió. Ubau va compartir la seva aposta per fer servir la música des de l’esperança i la reflexió interior. També va destacar el canvi de paradigma en les protestes nicaragüenques: del lema tradicional «Patria libre o morir» a un de nou, «Patria libre para vivir». Durant la sessió, la cantautora va interpretar a capella una cançó dedicada a la preservació de la vida i del riu Papaturro.
Bermeo, per part seva, va emfasitzar el concepte d’«artivisme» (a través de la fotografia, el teatre o el cinema) per disputar la narrativa extractivista i connectar emocionalment amb la ciutadania. Tots dos ponents van coincidir que la principal font de motivació per continuar lluitant rau en el teixit social, la solidaritat comunitària i el suport mutu.
Sobre Ciutats Defensores dels Drets Humans
El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR). Hi participen una trentena d’ajuntaments i sis entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha l’ICIP i Casa Amèrica Catalunya. La iniciativa treballa per donar visibilitat a la tasca de les persones defensores i promoure el compromís de les institucions i la ciutadania amb els drets humans a escala local i global.
