La demanda global de minerals crítics i terres rares ha crescut en un context marcat no només per la transició energètica i la digitalització, sinó també pel rearmament global, l’augment de la despesa militar i el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). Aquests factors han convertit l’extracció de minerals en una qüestió estratègica per a la indústria militar i tecnològica, amb conseqüències directes sobre els territoris i les comunitats que viuen als voltants dels jaciments.
Per analitzar aquestes dinàmiques, el 23 d’octubre l’ICIP, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i el Festival for the Future van organitzar al Hub Social de Barcelona el diàleg «Terres rares: minerals per a la guerra». La trobada va comptar amb les intervencions de Julie Klinger, professora de la Universitat de Delaware i especialista en la indústria minera global, i Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, líder de la comunitat indígena Sami de Gabna, al nord de Suècia. La periodista Núria Jar va moderar la conversa, que va comptar amb el suport de la Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona.
Més enllà de la transició energètica: minerals per a la indústria militar
Un dels primers aspectes que Julie Klinger va voler qüestionar és la idea que les terres rares són minerals escassos. Els 17 elements químics que formen aquesta família no són especialment rars a l’escorça terrestre: alguns són tan abundants com el coure o el plom. La seva importància rau en les propietats magnètiques, conductives i òptiques, que els fan indispensables per a nombroses tecnologies contemporànies.
Segons Klinger, la narrativa de l’escassetat s’utilitza sovint per alimentar l’especulació financera i legitimar nous projectes extractius. També va alertar dels costos ambientals del seu processament, que requereix tractaments químics intensius i pot generar grans quantitats d’aigües residuals tòxiques i residus radioactius.
La investigadora va posar especial èmfasi en el paper del complex militar-industrial i de la intel·ligència artificial en l’augment de la demanda. Les terres rares s’utilitzen en components essencials de l’armament modern, com ara els sistemes de navegació de drons, les bombes de precisió, els avions de combat i els coets. Alhora, la construcció de centres de dades i d’infraestructures digitals destinades a la vigilància i a la guerra automatitzada incrementa la necessitat de minerals crítics.
Aquesta realitat qüestiona el relat que associa l’extracció de minerals exclusivament a la transició energètica. Molts dels materials presents en tecnologies considerades verdes també tenen aplicacions militars, fet que evidencia la connexió entre la cursa tecnològica, el rearmament i l’expansió de l’activitat minera.
La comunitat Sami de Gabna, amenaçada per un nou projecte miner
La dimensió humana d’aquest model extractiu va quedar reflectida en el testimoni de Lars-Marcus Lilja Kuhmunen, representant de la comunitat indígena Sami de Gabna, situada a la regió de Kiruna, al nord de Suècia.
La comunitat, formada per unes 150 persones, manté des de fa més de 500 anys una forma de vida basada en la pastura transhumant de rens. Aquesta activitat depèn de la lliure circulació dels ramats entre les zones de muntanya, a l’estiu, i els boscos de l’est, durant els mesos d’hivern.
Aquest model de vida està amenaçat pel projecte miner Per Geijer, impulsat per l’empresa estatal sueca LKAB per explotar un jaciment de terres rares. La nova mina se situaria al bell mig del territori de Gabna i interrompria les rutes migratòries dels ramats. A més, la pols generada per l’activitat minera contamina la vegetació i altera els hàbits dels animals, que eviten pasturar a les zones properes a les explotacions.
«La posada en marxa d’aquesta nova mina sacrificaria la meva comunitat i el futur dels meus fills, esborrant la cultura Sami i la nostra forma de vida tradicional. És extremadament dolorós adonar-se que aquest sacrifici no es fa per cap transició ecològica, sinó per alimentar guerres a altres llocs del món», va denunciar Kuhmunen.
El representant Sami també va alertar de la manca de protecció jurídica dels drets del seu poble a Suècia. El país encara no ha ratificat el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes i tribals, i la legislació minera prioritza l’activitat extractiva per sobre dels drets de les comunitats afectades. Davant d’aquesta situació, la comunitat de Gabna ha iniciat accions legals i treballa per donar visibilitat internacional al seu cas.
La dependència de la Xina i la cursa per la sobirania mineral
El diàleg també va abordar les dimensions geopolítiques de la indústria de les terres rares i el domini de la Xina sobre bona part de la seva cadena global de subministrament i processament.
Klinger va explicar que aquesta posició no respon únicament a la disponibilitat de jaciments, sinó a dècades d’inversió pública en recerca, desenvolupament i capacitat industrial. Entre els anys vuitanta i dos mil, els països occidentals van externalitzar bona part de l’activitat minera i dels seus costos ambientals cap a la Xina, en un context de desindustrialització i desregulació.
L’actual rivalitat geopolítica entre la Xina, els Estats Units i els seus aliats ha convertit aquesta dependència en una qüestió de seguretat estratègica. En resposta, la Unió Europea i els Estats Units impulsen nous projectes miners als seus territoris en nom de la sobirania mineral. Klinger, però, va advertir que aquest retorn de l’extractivisme a Occident no implica necessàriament pràctiques més sostenibles ni respectuoses amb els drets de les comunitats locals.
Reciclatge i reducció de la demanda com a alternatives
En l’última part de la conversa, els participants van debatre sobre les alternatives al model extractiu actual. Julie Klinger va defensar que no és inevitable obrir nous jaciments ni destruir ecosistemes per garantir l’accés als minerals necessaris. Segons va explicar, les tecnologies de reciclatge i recuperació de materials ja permeten recuperar terres rares de residus electrònics, vehicles fora d’ús i aigües residuals industrials.
La investigadora també va assenyalar la necessitat de reorientar les subvencions públiques cap a la gestió de residus, el disseny de productes més fàcils de reparar i desmuntar i l’impuls de l’economia circular. Però, sobretot, va posar sobre la taula la necessitat de reduir la demanda de minerals associada a l’expansió militar i tecnològica.
La sessió va posar de manifest la necessitat de connectar les agendes antimilitarista i ecologista. Qüestionar el model de creixement il·limitat, reduir la despesa militar, impulsar el reciclatge i garantir els drets dels pobles indígenes són elements fonamentals per avançar cap a un model de seguretat que posi al centre les persones, les comunitats i la sostenibilitat del planeta.
