La seva oposició al terrorisme d’ETA el van posar en el punt de mira de l’organització armada. El 2001 un paquet bomba li va esclatar a les mans i el seu domicili ha estat objectiu d’atacs violents diverses vegades. La seva aposta per a una resolució pacífica i negociada el van dur a signar el 2006 el manifest a favor del diàleg entre el govern espanyol i ETA. Landaburu, que es va manifestar també en contra del procés de criminalització del diari Egunkaria, presideix el Grup Basc de Víctimes del Terrorisme.
Etiqueta: Democràcia, diàleg i convivència
Ruth Ochieng
Ruth Ochieng va experimentar el trauma de la guerra després d’haver escapat per poc durant un atac contra civils a Uganda. El país va suportar un període de 20 anys de dictadura i guerra civil, que va acabar el 1986. No obstant això, la violència encara és un fet a Uganda, ja que el govern s’enfronta al grup rebel, l’Exèrcit de Resistència del Senyor i les guerres civils als països veïns. especialment a la República Democràtica del Congo. Ochieng fa servir la pròpia experiència amb el trauma i la violència per ajudar els altres. La seva missió és treballar amb persones que no tenen la llibertat ni l’espai per parlar de la violència a què s’han enfrontat.
Kexing Ma
El Partit Comunista governa la República Popular de Xina des que el 1949 va derrotar militarment el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès). Des de llavors les crítiques de la ‘comunitat internacional’ a la manca de llibertats bàsiques no han fet minvar el volum de negocis amb ‘el gegant asiàtic’, sobretot després del procés d’apertura de l’economia al capitalisme. Economia i drets humans, un binomi en difícil equilibri. Tiananmen, Tibet, país emergent amb explotació laboral, els uigurs, exportacions, manca de llibertat d’expressió o repressió. Fets i paraules que ressonen en parlar de la Xina. Un país també amb una rica història, tradicions i cultura que ha sabut exportar arreu del món. La Kexing Ma, gestora cultural avui resident a Barcelona, treballa per crear vincles entre orient i occident i trencar els estereotips que tenim sobre el seu país.
Thembisa Fakude
Poc més de dues dècades són les que han passat de la fi del règim apartheid sud-africà. Tot i l’accés a les institucions de la població negra són milions els sud-africans que viuen encara avui en l’extrema pobresa. Ni les polítiques de Mandela ni del seu CNA han pogut en aquest temps acabar amb l’herència econòmica i social de l’apartheid. Thembisa Fakude és un politòleg sud-africà, responsable d’investigació de l’Al Jazeera Center for Studies de la coneguda cadena televisiva catarí. La comunicació i l’Orient Mitjà són els seus àmbits d’expertesa.
Elsa Berg
Les Illes Fèroe són una petita nació, entre Islàndia i Noruega, formada per divuit illes. Tot i la distància física, formen part del Regne de Dinamarca. La seva autonomia data del 1948, quan les forces polítiques unionistes van aconseguir anul·lar el resultat d’un referèndum en el que els partidaris de la independència van ser majoria. Amb una llengua i una cultura pròpies, les Fèroe no formen part de la Unió Europea i tenen moneda pròpia. Berg és activista per la independència de les Fèroe i forma part de la UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats).
Dara Zagros
El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 40 milions de persones. Amb la caiguda de l’imperi otomà les potències europees van dividir el seu territori principalment entre quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia (també hi ha kurds a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan). La repressió política i cultural cap a la població kurda i la seva negació com a poble ha posat a prova la capacitat de resistència d’un poble que encara avui lluita pel seu reconeixement internacional. Fa més d’una dècada, l’activista Dara Zagros va abandonar la seva terra quan l’estat turc el va cridar per fer el servei militar. Des de llavors, Dara no ha pogut tornar. Avui viu a cavall entre Montpeller i Barcelona.
Adilia Caravaca
Advocada i experta en temes de gènere, Adilia Caravaca té una llarga experiència en la promoció dels drets humans. Anteriorment havia estat presidenta de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en anglès), organització sorgida a partir de la reunió d’un miler de dones en el Primer Congrés Internacional de Dones, celebrat a La Haia el 1915. Provinent de Costa Rica, un dels pocs països al món que no té exèrcit.
John Paul Lederach
Referent internacional en matèria construcció de pau i mediació, John Paul Lederach ha treballat en processos de pau a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia i és reconegut pel seu plantejament en la transformació dels conflictes. Docent al Kroc Institute for International Peace Studies de la Universitat de Notre Dame (Estats Units), va ser director del programa de transformació de conflictes de la Universitat Menonita de l’Est. És autor d’una vintena de llibres i manuals entre els quals: Building Peace: Sustainable Reconciliation in Divided Societies, The Little Book of Conflict Transformation i The Moral Imagination: The Art and Soul of Building Peace.
Aída Quilcué
Aida Quilcué és una líder de la comunitat indígena Nasa, a Colòmbia. La seva és una història de resistència. És coordinadora del Programa de Drets Humans del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC). Des d’aquesta plataforma va dirigir importants mobilitzacions nacionals en favor de processos socials per a la restitució de terres. El seu marit va ser assassinat a mans de l’exèrcit en el marc d’unes protestes indígenes. El seu fill va patir un atemptat i, a causa a la seva tasca en defensa dels drets indígenes, ella ha rebut diverses amenaces de mort.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Gersain Cuetia
El 1994 va néixer l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), un referent en la lluita pels drets dels pobles i en la defensa de la vida tradicional, objectiu recollit en el que es coneix com el Pla de Vida. Gersain Cuetia Dagua, de la comunitat indígena Nasa, és un dels representants d’aquesta associació.
M. Asaad
La guerra civil en què va entrar Síria el 2011 i que ha portat unes conseqüències devastadores per al país àrab compleix el tretzè aniversari el 2024. Tretze anys ja han passat des que es van iniciar les revoltes populars contra Damasc, que van començar un conflicte en què entre 300.000 i 600.000 persones han perdut la vida. Davant aquesta perspectiva, els exiliats sirians a Catalunya -molts refugiats polítics dels anys vuitanta com el doctor M. Asaad- van formar l’Associació síria-catalana per la Llibertat i la Democràcia amb l’objectiu d’ajudar el seu poble i donar a conèixer el que està succeint al seu país.