Cori Crider és advocada i activista nord-americana, cofundadora de Foxglove, una ONG que vetlla per una tecnologia justa. Grans corporacions (com Facebook, Meta o Amazon) i governs estan en el seu punt de mira per la vulneració de drets laborals, l’ús de dades personals o l’accés a la informació. Abans, Crider, amb gran experiència en litigis i investigació, havia defensat presos britànics de Guantánamo com a membre de l’ONG d’acció legal Reprieve.
Etiqueta: Possibilitats de futur
Lamine Sarr
El Sindicat Popular de Venedors Ambulants va engegar el 2017 un ambiciós projecte que pretenia millorar les condicions de vida del col·lectiu de manters de Barcelona: una marca de roba ètica i sostenible, Top Manta. Des d’aleshores, el sindicat ha aconseguit que més de 120 persones en situació irregular aconseguissin els papers i abandonessin la manta. La marca compta avui amb dos tallers on treballen unes vint-i-cinc persones i una botiga al centre de la ciutat. En Lamine Sarr és un dels portaveus del sindicat, que el 2023 va aconseguir portar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular per regularitzar mig milió de migrants a l’estat espanyol.
Tun Khin
Més d’un milió de refugiats rohingyes van fugir de la violència a Myanmar en onades successives de desplaçaments des de principis dels anys noranta. Els rohingyes són una minoria musulmana apàtrida a Myanmar. El seu últim èxode va començar el 25 d’agost del 2017, quan va esclatar la violència a l’estat de Rakhine, a Myanmar, que va obligar més de 742.000 persones a buscar protecció a Bangla Desh. L’exili i l’èxode han marcat aquest poble perseguit. Tun Khin va emigrar al Regne Unit el 2004 i un any després va fundar Burmese Rohingya Organisation UK (Brouk) per visibilitzar la situació del seu poble.
Gustavo Castro
La matinada del 2 al 3 de març de 2016, al municipi de La Esperanza (Hondures) uns sicaris van forçar la porta del domicili de l’ambientalista Berta Càceres i la van assassinar. A l’habitació del costat dormia Gustavo Castro, fundador de l’ONG mexicana Otros Mundos. El segon sicari el va disparar i va fugir pensant-se que havia mort. Castro va resultar ferit i en un primer moment va ser considerat sospitós. Tota una estratègia, segons explica, per ocultar els vincles del govern i de determinats sectors del poder amb la violència contra defensors del medi ambient. El seu testimoni i la seva lluita suposen un risc en un dels països més perillosos del món a l’hora de defensar l’entorn natural, segons Human Rights Watch.
Dimir Viana
A través de l’art en les seves diferents formes, Dimir Viana treballa per dignificar la vida de la joventut més pobra del Brasil amb projectes que conjuguen l’educació, la cultura, el medi ambient i el compromís social. L’objectiu és generar accions polítiques en favor de la transformació social. Viana parla d’aquest jovent des del coneixement. Ell mateix va néixer a una gran favela de Belo Horizonte -la tercera ciutat més gran del Brasil-, centre encara avui de la seva lluita.
Aisha Dabo
Aisha Dabo és membre d’Africtivistes, lliga panafricana de diversos professionals ciberactivistes que vetllen per la pau, la democràcia i un desenvolupament just al continent africà amb respecte dels drets humans. Periodista gambiana-senegalesa, el seu àmbit de treball se centra en la defensa dels drets de les dones i de la igualtat de gènere. A través de la plataforma digital es potencia la formació d’activistes d’arreu del continent per a desenvolupar iniciatives en favor de la defensa dels drets humans.
Zarina Khan
Zarina es va incorporar a GAPS (Gender Action for Peace and Security) com a directora l’any 2017. Abans va treballar a l’International Rescue Committee del Regne Unit com a assessora de polítiques de protecció i empoderament de les dones, liderant polítiques i defensa de la protecció de les dones davant la violència de gènere en entorns humanitaris. També ha ocupat càrrecs a Saferworld, Womankind Worldwide i Amnistia Internacional, treballant en gènere, pau i seguretat; els drets i el desenvolupament de les dones; participació de les dones en la construcció de pau; i la violència contra les dones i les nenes.
Ruth Mumbi
Kibera és conegut per ser el suburbi més gran d’Àfrica (entre mig milió i un milió d’habitants) però no és l’únic de Nairobi, la capital de Kènia. Mathare n’és un altre i aquí va néixer i viu l’activista Ruth Mumbi, fundadora de ‘Bunge la wamama mashinani’ (Parlament de les dones). Aquest moviment popular vol donar veu a les dones, les informa dels seus drets i lluita per millorar les seves condicions laborals, promou un millor accés a la salut i, sobretot, mira de garantir els drets reproductius de la dona. A causa del seu activisme, Mumbi pateix intimidacions i amenaces i ha estat detinguda i colpejada per la policia acusada d’incitació a la violència el 2011 arran d’una protesta pacífica.
Pedro Pantoja
A Mèxic es comptabilitzen més de 120.000 desaparicions forçades des de l’inici de l’anomenada ‘guerra contra el narco’ que el 2006 va inaugurar l’expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l’Amèrica Llatina. Els migrants en trànsit cap als Estats Units són un dels col·lectius víctimes de la violència. El padre Pedro Pantoja és membre de la ‘Casa del Migrante’, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d’immigrants fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L’Institut for Policy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels drets humans.
Thembisa Fakude
Poc més de dues dècades són les que han passat de la fi del règim apartheid sud-africà. Tot i l’accés a les institucions de la població negra són milions els sud-africans que viuen encara avui en l’extrema pobresa. Ni les polítiques de Mandela ni del seu CNA han pogut en aquest temps acabar amb l’herència econòmica i social de l’apartheid. Thembisa Fakude és un politòleg sud-africà, responsable d’investigació de l’Al Jazeera Center for Studies de la coneguda cadena televisiva catarí. La comunicació i l’Orient Mitjà són els seus àmbits d’expertesa.
Armen Gabriel
La matinada del 24 d’abril de 1915 centenars d’intel·lectuals armenis són detinguts i assassinats per les autoritats otomanes. És només l’inici d’un genocidi que va culminar amb un milió i mig de persones massacrades. Els supervivents van ser desterrats i avui més de vuit milions d’armenis viuen arreu del món. Els avis de l’Armen Gabriel Sirouyan van exiliar-se a l’Argentina, des d’on van continuar cultivant la cultura i la història del poble armeni entre els seus fills i néts. L’Armen reivindica el reconeixement del genocidi armeni i una nació més justa amb l’educació com a epicentre del canvi.
Juan Jerónimo
Juan Jerónimo és el líder espiritual de la comunitat maia Plan de Sánchez, de Guatemala, una àrea molt marcada durant anys per la violència. Des de la finalització del conflicte ha lluitat per aconseguir justícia. En certa manera ho ha aconseguit gràcies a una condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans als perpetradors de la violència, però en un país on els militars encara ostenten bona part del poder, la reparació per al poble maia queda lluny.