Txell Feixas fa més de vint anys que exerceix el periodisme. Com a corresponsal al Pròxim Orient per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va cobrir la guerra de Síria, el conflicte de l’Iraq, la caiguda d’Estat Islàmic, les protestes a Gaza, el retorn dels talibans a l’Afganistan o el terratrèmol de Turquia. En tots els casos, la feina de Feixas s’ha distingit per un periodisme rigorós i humà, centrat en visibilitzar la situació de les nenes i dones en zones en conflicte. Ha denunciat la vulneració de drets, però també ha mostrat les alternatives de vida que basteixen les dones com a constructores de pau. Ha publicat els llibres Dones valentes i Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc. Entre altres reconeixements, Feixas ha rebut el Premi Nacional de Periodisme que atorga la Generalitat de Catalunya.
Etiqueta: Harmonia
Olga Rodríguez
Olga Rodríguez és periodista especialitzada en informació internacional, el Pròxim Orient i els drets humans. Al llarg de la seva carrera ha treballat per a la Cadena SER, Cuatro i CNN+, entre altres mitjans de comunicació, i ha cobert alguns dels esdeveniments informatius més rellevants d’aquest segle a països com Afganistan, Kosovo, Iraq, Palestina, Síria, Mèxic o el Iemen. També és una de les fundadores d’Eldiario.es. La seva tasca periodística ha estat reconeguda amb nombrosos guardons entre els quals destaquen el Premio Club Internacional de la Prensa al Millor Treball Informatiu 2006 pels seus reportatges des de Gaza i Ciudad Juárez, el Premio Pluma de la Paz, el Premi Ortega y Gasset o el Premi Turia a la Millor Contribució als Mitjans.
Emília Llopis
La vida de l’Emília ha estat marcada pel consum de drogues i la presó. Molt jove, als 17 anys, va entrar per primera vegada a la presó, i després de diverses recaigudes i entrades i sortides, finalment als 42 anys va sortir de manera definitiva d’un cercle viciós en què se sentia atrapada. Mansol Projectes, una empresa dedicada a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social de la Fundació Acollida i Esperança, li va donar l’oportunitat d’iniciar una nova vida i l’Emília s’hi va agafar. “La millor vida que he tingut mai”, diu.
Pilar Serrano
El president de El Salvador, Nayib Bukele, va decretar el març de 2022 un estat d’excepció en una suposada croada contra la violència de les pandilles. Les mesures extraordinàries conferides a l’exèrcit i la policia han desembocat en una onada de denúncies de violacions de drets humans i en una concentració de poder. Amb la informació restringida i els mitjans crítics assetjats i perseguits les úniques dades provenen del govern i d’algunes ONG com el Movimiento de Víctimas del Régimen de El Salvador (MOVIR), al qual pertany Pilar Serrano. Segons l’executiu més de 75.000 persones han estat detingudes d’ençà de l’inici de l’estat d’excepció. ONGs com Amnistia Internacional denuncien que un elevat percentatge d’aquestes detencions serien arbitràries i criminalitzen la pobresa.
Janahuy Paredes
José Francisco Paredes va desaparèixer el 26 de setembre de 2007. És una de les desenes de milers de persones desaparegudes a Mèxic a causa de la guerra contra el narcotràfic impulsada el 2006 per l’expresident Felipe Calderón. Paredes no tenia res a veure amb el narcotràfic. Era militant de la Fundació Diego Lucero, una organització ciutadana que treballa en la promoció i defensa dels drets humans, i que està especialitzada en la denúncia de les desaparicions forçades al país. Amb la desaparició del seu pare, Janahuy Paredes, juntament amb els seus germans, va impulsar una campanya per exigir la recerca del seu progenitor. De l’acompanyament d’entitats i d’altres famílies va sorgir el Comité de Familiares de Personas Detenidas Desaparecidas en México (Cofaddem – Alzando Voces), una organització referent. Però aquesta tasca ha comportat que Janahuy i la seva família hagin estat objecte d’atacs i agressions, majoritàriament per actors vinculats a les institucions públiques.
Laia Martí
El 2004, entitats i fundacions de tot el territori van fundar Down Catalunya, una plataforma que lluita per la igualtat d’oportunitats de les persones amb síndrome de Down, la millora de la seva qualitat de vida i el compliment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Avui els avenços mèdics i en estimulació cognitiva permeten que les persones amb síndrome de Down puguin portar una vida molt normalitzada. Un bon exemple és la Laia Martí, representant de l’organització Cocarmi (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitats).
Aliya Harir
Aliya és pakistanesa i treballa per la construcció de pau entre l’Índia i el Pakistan. Ha dissenyat i desenvolupat projectes basats en la diplomàcia ciutadana per facilitar el contacte entre la ciutadania dels dos països, treballar l’odi i la sospita d’uns envers altres, i crear una cultura de pau i comprensió i educar sobre les causes del conflicte per apostar pel diàleg i solucions pacífiques. També és mentora de joves universitaris pakistanesos que volen fer projectes per a la seva comunitat i ha empoderat sobretot a joves i a dones per participar en la construcció de pau i la resolució de conflictes en ambdós països. Per això és vista per alguns com una espia o traïdora.
Manal Tamimi
La Manal Tamimi és una destacada activista palestina, amb una llarga trajectòria en lluita no violenta contra l’ocupació de Palestina per part d’Israel. Denunciar la usurpació de terres i recursos com l’aigua al seu poble Nabi Saleh (Cisjordània) ha fet que Manal visqui la repressió de l’estat d’Israel molt de prop. Ha estat detinguda quatre cops i ferida diverses vegades. La violència d’Israel afecta especialment les dones, reprimides per la seva identitat, pel fet de ser dones i creadores de vida i també pel fet d’estar al capdavant de la lluita per denunciar les vulneracions dels drets del poble palestí.
Dimir Viana
A través de l’art en les seves diferents formes, Dimir Viana treballa per dignificar la vida de la joventut més pobra del Brasil amb projectes que conjuguen l’educació, la cultura, el medi ambient i el compromís social. L’objectiu és generar accions polítiques en favor de la transformació social. Viana parla d’aquest jovent des del coneixement. Ell mateix va néixer a una gran favela de Belo Horizonte -la tercera ciutat més gran del Brasil-, centre encara avui de la seva lluita.
Coral Cuadrada
Filòsofa, historiadora i doctora en Història Medieval. Destaca, entre altres aspectes, per la seva expertesa en la memòria de les dones.
Sandra Zambrano
Juan de Dios Zambrano va morir a Hondures el 1987 a causa del VIH. Els seus germans José i Sandra van viure de prop la discriminació i el rebuig de què va ser víctima Juan de Dios i la família quan es va conèixer que patia la malaltia. Aquesta experiència els va dur a fundar una casa d’acollida per a gent afectada pel VIH i, posteriorment, l’Asociación Vida Mejor de Personas Infectadas y Afectadas por el VIH-Sida (APUVIMEH). L’organització treballa amb la comunitat LGBTI d’Hondures i en projectes de prevenció del VIH i infeccions sexuals per a joves. El seu activisme i la defensa dels drets humans han portat la Sandra i la seva família a partir amenaces i intimidacions.
Gagan Deep Singh
El sikhisme és una religió monoteista originària de la regió Índia del Panjab. El seu creador Gurú Nanak (1469-1538) concebia la religió com un mitjà per unir els éssers humans en un moment en el qual els enfrontaments hinduistes i musulmans estaven a l’ordre del dia. Amb gairebé 30 milions de practicants, el sikhisme és la novena religió del món. A Catalunya, la comunitat sikh està formada per unes 11.000 persones i Gagan Deep Singh n’és el portaveu. Singh, que vol dir lleó, és el cognom de tots els homes sikhs mentre que les dones usen Kaur.