El Quartet de Diàleg per la Pau de Tunísia va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2015 per la seva “contribució a una democràcia plural a Tunísia”, després de la revolució de 2011. Galai, llicenciat en periodisme econòmic i activista dels drets humans a Tunísia, n’és membre. Participa també a la Lliga dels Drets Humans, l’ONG amb més trajectòria del món àrab i africà. La Lliga ha patit un assetjament continu per defensar les llibertats fonamentals i denunciar la violació dels drets humans. En aquest sentit, l’organització ha participat en la defensa activa de refugiats víctimes de les polítiques europees.
Etiqueta: Harmonia
Kexing Ma
El Partit Comunista governa la República Popular de Xina des que el 1949 va derrotar militarment el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès). Des de llavors les crítiques de la ‘comunitat internacional’ a la manca de llibertats bàsiques no han fet minvar el volum de negocis amb ‘el gegant asiàtic’, sobretot després del procés d’apertura de l’economia al capitalisme. Economia i drets humans, un binomi en difícil equilibri. Tiananmen, Tibet, país emergent amb explotació laboral, els uigurs, exportacions, manca de llibertat d’expressió o repressió. Fets i paraules que ressonen en parlar de la Xina. Un país també amb una rica història, tradicions i cultura que ha sabut exportar arreu del món. La Kexing Ma, gestora cultural avui resident a Barcelona, treballa per crear vincles entre orient i occident i trencar els estereotips que tenim sobre el seu país.
Besart Shabani
La República de Macedònia va obtenir la seva independència de Iugoslàvia el 1991. Va ser la primera república a obtenir la sobirania sense que les autoritats de Belgrad oposessin resistència. Malgrat això, en menor mesura, també ha patit les conseqüències dels conflictes armats als països veïns. El 2001 per exemple rebels d’ètnia albanesa (un quart de la població del país) vinculats al UÇK (Exèrcit d’Alliberament de Kosovo) es van aixecar en armes contra el govern. Les tensions han continuat manifestant-se en els darrers anys tot i l’acord de pau signat amb ajuda de l’OTAN. En Besart Shabani pertany a la generació que poc o res recorda de Iugoslàvia però que ha crescut en una Macedònia independent envoltada de conflictes. Aquest jove activista és membre del Center for Intercultural Dialogue, una entitat nascuda el 2006 que treballa per la pau i la solidaritat entre cultures a través de la participació activa del jovent a la societat.
Elisabeth Masika Sekanabo
“Violació, assassinat i fam són el pa de cada dia a l’est del Congo”, afirma Elisabeth Masika Sekanabo. Per combatre aquesta situació, fruit d’un conflicte armat perllongat en el temps, aquesta congolesa emigrada a Bèlgica va crear Amuka, una organització que a través de diversos projectes dona suport a l’empoderament de les dones víctimes de violació. La violació és una arma de guerra que ataca directament a tota la societat, no només les dones, sosté Masika. La seva trajectòria com a activista i el seu treball en favor de la reconciliació li van valer el reconeixement ‘Femme de Paix 2011’.
Ivonne Mansbach
Checkpoint-Watch va néixer el 2001 després de l’inici de la segona intifada. L’objectiu d’aquesta organització, formada exclusivament per dones, és trencar la lògica militarista de l’estat d’Israel. Per això, les seves activistes com Ivonne Mansbach-Kleinfeld -israeliana d’origen guatemalenc-, documenten les violacions de drets dels palestins i palestines que es donen als checkpoints que separen els territoris ocupats d’Israel.
Yoshiko Kajimoto
El 6 d’agost de 1945, a les 8:15 del matí, Yoshiko Kajimoto treballava en una fàbrica que produïa peces per avions. Precisament, en aquell moment, un avió de l’exèrcit dels Estats Units deixava caure sobre la localitat d’Hiroshima una bomba d’urani anomenada “Little Boy”. Era el primer atac amb una bomba atòmica de la història de la humanitat. La fàbrica on treballava Kajimoto es trobava a dos quilòmetres de l’epicentre de l’explosió. La destrucció va arribar fins a 27 quilòmetres de distància. La gent va patir cremades en un radi de 3,5 quilòmetres. La ciutat va desaparèixer pràcticament del mapa. Unes 140.000 persones (a la ciutat es calcula que hi havia unes 350.000 persones) van morir el dia de l’explosió o durant els dies i mesos posteriors a causa de les ferides o de la radiació. Kajimoto és una hibakusha, com s’anomena al Japó a les supervivents dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki. Ha dedicat bona part de la seva vida a compartir el testimoni d’aquells dies amb l’objectiu del que ell va viure no es repeteixi mai més.
John Paul Lederach
Referent internacional en matèria construcció de pau i mediació, John Paul Lederach ha treballat en processos de pau a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia i és reconegut pel seu plantejament en la transformació dels conflictes. Docent al Kroc Institute for International Peace Studies de la Universitat de Notre Dame (Estats Units), va ser director del programa de transformació de conflictes de la Universitat Menonita de l’Est. És autor d’una vintena de llibres i manuals entre els quals: Building Peace: Sustainable Reconciliation in Divided Societies, The Little Book of Conflict Transformation i The Moral Imagination: The Art and Soul of Building Peace.
José Luis Nvumba
El 1979 Teodoro Obiang va derrocar mitjançant un cop d’estat el president de Guinea Equatorial Francisco Macías. El país viu des de llavors en una dictadura que ha eliminat tota oposició interna. És un dels països més pobres del món, segons l’Índex de Pobresa Multidimensional, tot i tenir el PIB per càpita més alt de l’Àfrica Subsahariana gràcies a les seves reserves de petroli. L’advocat José Luis Nvumba va passar per les presons d’Obiang a principis dels anys 90, però va poder sortir gràcies a una intermediació del govern espanyol. A Catalunya viu exiliat i forma part de l’equip jurídic de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats.
Mohlamin M. Brahim
L’apàtrida segons la definició del diccionari és la persona que no té cap nacionalitat. Afegiríem que no la té perquè, en molts casos no li és reconeguda per la inexistència d’un estat propi corresponent a la que hauria de ser, oficialment, la seva nacionalitat. Al món hi ha aproximadament dotze milions de persones apàtrides. En Mohlamin n’és un d’ells. Va néixer com a refugiat als campaments sahrauís d’Algèria i avui, gairebé 40 anys després, viu a Barcelona sota el mateix estatus.
M. Asaad
La guerra civil en què va entrar Síria el 2011 i que ha portat unes conseqüències devastadores per al país àrab compleix el tretzè aniversari el 2024. Tretze anys ja han passat des que es van iniciar les revoltes populars contra Damasc, que van començar un conflicte en què entre 300.000 i 600.000 persones han perdut la vida. Davant aquesta perspectiva, els exiliats sirians a Catalunya -molts refugiats polítics dels anys vuitanta com el doctor M. Asaad- van formar l’Associació síria-catalana per la Llibertat i la Democràcia amb l’objectiu d’ajudar el seu poble i donar a conèixer el que està succeint al seu país.
Ahmad Atawneh
A Catalunya resideixen centenars de persones originàries de Palestina. Bona part d’ells es reuneixen al voltant de l’associació Comunitat Palestina. L’entitat pretén ser un espai de trobada amb la resta de la ciutadania catalana i posa l’accent en la defensa dels drets humans i el dret a l’autodeterminació dels pobles. L’Ahmad Atawneh n’és membre des que va arribar provinent d’Hebron. El conflicte entre Palestina i Israel ha empès a milions de palestins cap a l’exili. La gran majoria són refugiats a països àrabs propers.
Paul Salem
Paul Salem és el fundador del Lebanese Center for Policy Studies. Reconegut expert en els assumptes polítics del Líban i de l’Orient Mitjà ha dirigit durant més de cinc anys el Carnegie Middle East Center a Beirut. A més, entre altres organitzacions internacionals ha col·laborat amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.