Mohamad Bitari

Mohamad Bitari és poeta, traductor, escriptor i periodista palestí, nascut a Síria. La seva família va fugir de la ciutat de Natzaret després de l’ocupació de Palestina pel nou estat d’Israel el 1948 i es va instal·lar a Síria, on Bitari va néixer al camp de refugiats de Yarmouk. D’allà també va haver de fugir després de l’inici de la guerra a Síria. Avui, establert a Barcelona, Bitari forma part del Comitè d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club de Catalunya. És fundador d’Èter Edicions, empresa especialitzada en traduccions de l’àrab al català i viceversa. Bitari ha traduït a l’àrab autors com Federico García Lorca, Rafael Alberti, Miguel Hernández i Miquel Martí i Pol.

Emília Llopis

La vida de l’Emília ha estat marcada pel consum de drogues i la presó. Molt jove, als 17 anys, va entrar per primera vegada a la presó, i després de diverses recaigudes i entrades i sortides, finalment als 42 anys va sortir de manera definitiva d’un cercle viciós en què se sentia atrapada. Mansol Projectes, una empresa dedicada a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social de la Fundació Acollida i Esperança, li va donar l’oportunitat d’iniciar una nova vida i l’Emília s’hi va agafar. “La millor vida que he tingut mai”, diu.

Laurent Cohen

Laurent Cohen es defineix com a jueu antisionista i antiracista. És membre de Junts–Associació Catalana de Jueus i Palestins, entitat que denuncia l’ocupació militar que pateix el poble palestí. L’associació forma part de la Coalició Prou Complicitat amb Israel que el 2022 va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una moció en què es reconeixia que Israel és un estat d’apartheid. Cohen assenyala que el conflicte entre Israel i Palestina va començar “fa 100 anys amb la declaració de Balfour quan l’imperi britànic va prometre una llar pels jueus a Palestina”.

Laia Martí

El 2004, entitats i fundacions de tot el territori van fundar Down Catalunya, una plataforma que lluita per la igualtat d’oportunitats de les persones amb síndrome de Down, la millora de la seva qualitat de vida i el compliment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Avui els avenços mèdics i en estimulació cognitiva permeten que les persones amb síndrome de Down puguin portar una vida molt normalitzada. Un bon exemple és la Laia Martí, representant de l’organització Cocarmi (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitats).

Rebiya Kadeer

Rebiya Kadeer (1947), dona d’origen humil i de la minoria uigur, es va forjar com a empresària d’èxit a la Xina dels anys 80. Va arribar a ser un exemple d’emprenedoria per al règim de Pequín on va ocupar un càrrec polític com a assessora. Però les seves iniciatives per a l’escolarització i capacitació de dones i infants uigurs i la defensa dels drets i llibertats del seu poble la van portar a ser considerada una dissident, i va ser empresonada entre 1999 i 2005. Des que va ser alliberada Rebiya resideix als Estats Units, on presideix el Congrés Mundial Uigur que té com a objectiu “promoure el dret del poble uigur a utilitzar mitjans pacífics, no violents i democràtics per determinar el futur polític del Turquestan Oriental”. El seu compromís ha estat reconegut amb diversos premis i amb una nominació al premi Nobel de la Pau.

Sol Picó

Dones, igualtat i arquetips de gènere són temes recurrents en les obres de la coreògrafa i ballarina valenciana Sol Picó. Qüestionar estereotips i el compromís amb la igualtat han estat una marca identitària de la seva companyia de dansa. “We women”, “Només som dones”, “Memòries d’una puça” o “Bésame el cactus” són alguns exemples de les desenes d’espectacles que ha creat i en els que ha col·laborat Picó. És una de les ballarines més reconegudes de l’estat espanyol, Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya, Premio Nacional de Danza 2016 i Premi Ciutat de Barcelona.

Teodora Vasquez

El Salvador és juntament amb Nicaragua, Hondures, Haití, Surinam, Andorra i Malta un dels pocs països que mantenen la prohibició d’avortar. A més, el país centreamericà té una de les legislacions més dures. Teodora Vásquez va complir deu anys de presó d’una condemnada a trenta. En una sorprenent decisió un jutge la va deixar en llibertat el 2018 en tenir en consideració un recurs presentat pel seu advocat. Tots els anteriors van ser desestimats tot i que com va explicar al judici el seu fill va néixer mort a causa de complicacions de salut i després de no obtenir resposta del sistema d’urgències públic. Segons l’organització salvadorenya Agrupación Ciudadana por la Despenalización del Aborto, actualment unes 27 dones compleixen penes d’entre sis i 35 anys per ‘delictes’ d’avortament.

Gagan Deep Singh

El sikhisme és una religió monoteista originària de la regió Índia del Panjab. El seu creador Gurú Nanak (1469-1538) concebia la religió com un mitjà per unir els éssers humans en un moment en el qual els enfrontaments hinduistes i musulmans estaven a l’ordre del dia. Amb gairebé 30 milions de practicants, el sikhisme és la novena religió del món. A Catalunya, la comunitat sikh està formada per unes 11.000 persones i Gagan Deep Singh n’és el portaveu. Singh, que vol dir lleó, és el cognom de tots els homes sikhs mentre que les dones usen Kaur.

Gloria Castañeda

Les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC) van ser un dels grups paramilitars amb més influència en el conflicte colombià. Van comptar amb el suport de l’exèrcit, terratinents i narcotraficants per lliutar contra les FARC i altres guerrilles. Gloria Castañeda va ingressar a les AUC amb 28 anys davant la falta de feina i d’expectatives. Després del procés de desmobilització de grup paramilitar, l’any 2006, la Gloria es va adherir al projecte ‘Mujeres Gestoras de Paz’ i avui és un actiu de la pau. Gràcies a aquesta iniciativa del Museo Casa de la Memoria de Medellín treballa en el procés de construcció de pau i reconciliació a Colòmbia.

Pau Miró

Pau Miró, un polifacètic de les arts escèniques, ha vist com les seves obres s’estrenaven arreu del planeta. ‘Plou a Barcelona’ (2004) va donar la volta a mig món i va arribar als cinemes. Amb ‘Els jugadors’, estrenada al Temporada Alta el 2011, va rebre el premi Ubú -uns dels més prestigiosos del teatre italià- a la millor novetat estrangera. Abans i després, ‘Dones com jo’, ‘Adiós a la infància’, ‘Singapur’ o la trilogia animal sobre la família (‘Lleons’, ‘Bufals i Girafes’), entre d’altres, i sense oblidar l’adaptació de ‘Terra Baixa’, interpretada per Lluís Homar. Curiós, afable i sensible, per a Miró, la pau comença en un mateix.

Uhjeen Lee

Corea del Nord i Corea del Sud són dos països tècnicament en guerra. Després de l’armistici de 1953 que posava fi a l’anomenada Guerra de Corea i dividia la península en dos i, fins el dia d’avui, no s’ha signat cap acord de pau. El conflicte és un dels darrers vestigis de la Guerra Freda; Corea del Nord és un dels estats més hermètics del món i Corea del Sud un dels més avançats pel que fa a tecnologia. Dos pols que no s’atrauen, una ‘monarquia’ comunista i un capitalisme a l’estil occidental, que comparteixen història, cultura i llengua. La coreana Uhjeen Lee ens apropa al concepte de la pau a través de la seva experiència personal.

Francisco Rey

Francisco Rey és fundador i codirector de l’Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH) amb seu a Madrid. Especialista en salut pública i Relacions Internacionals ha treballat per a diverses ONG i ha estat consultor, entre d’altres, de la Comissió Europea, el PNUD, la FAO, Intermón OXFAM o Metges sense Fronteres. Avui, més enllà de la consultoria i la docència destaca la seva tasca com a investigador en àmbits com la cooperació i l’ajuda humanitària.