Helena Maleno és investigadora, periodista i activista. Ha centrat la seva carrera en la denúncia de la vulneració dels drets humans a la frontera sud. A través del col·lectiu Caminando Fronteras, del qual n’és fundadora, treballa pel reconeixement dels drets de les persones migrants. Al llarg de més de 20 anys, Maleno ha contribuït a salvar la vida de milers de migrants gràcies a les seves trucades i avisos a salvament marítim. El seu activisme li ha costat amenaces de mort i vigilància policial, i fins i tot, el 2021 va ser expulsada del Marroc (país en el qual va residir durant anys). Més d’una vintena d’entitats han premiat la seva trajectòria en la defensa dels drets humans.
Etiqueta: Respecte per la natura
Mónica Baltodano
Poc imaginava Mónica Baltodano després d’una vida de lluita per fer la revolució al seu país, Nicaragua, que el 2023 el seu excompany al Frente Sandinista de Liberación Nacional i president del país, Daniel Ortega, la desposseiria de la nacionalitat (i de tots els seus béns), titllant-la de “traïdora de la pàtria”. Aleshores ja feia dos anys que Baltodano, excomandant guerrillera, diputada i exministra de la revolució, s’havia exiliat a Costa Rica. Abans havia denunciat la deriva autoritària d’Ortega i havia donat suport a les protestes de 2018 contra el president, fet que va desencadenar la repressió.
Laurent Cohen
Laurent Cohen es defineix com a jueu antisionista i antiracista. És membre de Junts–Associació Catalana de Jueus i Palestins, entitat que denuncia l’ocupació militar que pateix el poble palestí. L’associació forma part de la Coalició Prou Complicitat amb Israel que el 2022 va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una moció en què es reconeixia que Israel és un estat d’apartheid. Cohen assenyala que el conflicte entre Israel i Palestina va començar “fa 100 anys amb la declaració de Balfour quan l’imperi britànic va prometre una llar pels jueus a Palestina”.
Gustavo Castro
La matinada del 2 al 3 de març de 2016, al municipi de La Esperanza (Hondures) uns sicaris van forçar la porta del domicili de l’ambientalista Berta Càceres i la van assassinar. A l’habitació del costat dormia Gustavo Castro, fundador de l’ONG mexicana Otros Mundos. El segon sicari el va disparar i va fugir pensant-se que havia mort. Castro va resultar ferit i en un primer moment va ser considerat sospitós. Tota una estratègia, segons explica, per ocultar els vincles del govern i de determinats sectors del poder amb la violència contra defensors del medi ambient. El seu testimoni i la seva lluita suposen un risc en un dels països més perillosos del món a l’hora de defensar l’entorn natural, segons Human Rights Watch.
Dimir Viana
A través de l’art en les seves diferents formes, Dimir Viana treballa per dignificar la vida de la joventut més pobra del Brasil amb projectes que conjuguen l’educació, la cultura, el medi ambient i el compromís social. L’objectiu és generar accions polítiques en favor de la transformació social. Viana parla d’aquest jovent des del coneixement. Ell mateix va néixer a una gran favela de Belo Horizonte -la tercera ciutat més gran del Brasil-, centre encara avui de la seva lluita.
Coral Cuadrada
Filòsofa, historiadora i doctora en Història Medieval. Destaca, entre altres aspectes, per la seva expertesa en la memòria de les dones.
Kexing Ma
El Partit Comunista governa la República Popular de Xina des que el 1949 va derrotar militarment el Kuomintang (Partit Nacionalista Xinès). Des de llavors les crítiques de la ‘comunitat internacional’ a la manca de llibertats bàsiques no han fet minvar el volum de negocis amb ‘el gegant asiàtic’, sobretot després del procés d’apertura de l’economia al capitalisme. Economia i drets humans, un binomi en difícil equilibri. Tiananmen, Tibet, país emergent amb explotació laboral, els uigurs, exportacions, manca de llibertat d’expressió o repressió. Fets i paraules que ressonen en parlar de la Xina. Un país també amb una rica història, tradicions i cultura que ha sabut exportar arreu del món. La Kexing Ma, gestora cultural avui resident a Barcelona, treballa per crear vincles entre orient i occident i trencar els estereotips que tenim sobre el seu país.
Dara Zagros
El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 40 milions de persones. Amb la caiguda de l’imperi otomà les potències europees van dividir el seu territori principalment entre quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia (també hi ha kurds a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan). La repressió política i cultural cap a la població kurda i la seva negació com a poble ha posat a prova la capacitat de resistència d’un poble que encara avui lluita pel seu reconeixement internacional. Fa més d’una dècada, l’activista Dara Zagros va abandonar la seva terra quan l’estat turc el va cridar per fer el servei militar. Des de llavors, Dara no ha pogut tornar. Avui viu a cavall entre Montpeller i Barcelona.
Aída Quilcué
Aida Quilcué és una líder de la comunitat indígena Nasa, a Colòmbia. La seva és una història de resistència. És coordinadora del Programa de Drets Humans del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC). Des d’aquesta plataforma va dirigir importants mobilitzacions nacionals en favor de processos socials per a la restitució de terres. El seu marit va ser assassinat a mans de l’exèrcit en el marc d’unes protestes indígenes. El seu fill va patir un atemptat i, a causa a la seva tasca en defensa dels drets indígenes, ella ha rebut diverses amenaces de mort.
Martín Ernesto Mozé
El 1995 va néixer H.I.J.O.S. (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio), una organització que agrupa filles i fills de desapareguts, exiliats, presos polítics i assassinats durant les dictadures militars que diversos països d’Amèrica Llatina van patir durant els anys 70. L’entitat té una delegació a Barcelona que lluita per recuperar la memòria, contra la impunitat dels crims comesos i les violacions dels drets humans en la societat actual. Martín Ernesto Mozé, un dels membres de H.I.J.O.S. a Barcelona, és fill de Miguel Angel Mozé, un dels primers presos polítics assassinats pel general argentí Jorge Rafael Videla, els anys 70.
Gersain Cuetia
El 1994 va néixer l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), un referent en la lluita pels drets dels pobles i en la defensa de la vida tradicional, objectiu recollit en el que es coneix com el Pla de Vida. Gersain Cuetia Dagua, de la comunitat indígena Nasa, és un dels representants d’aquesta associació.
Thubten Wangchen
A principis dels anys 50 del segle passat Xina va ocupar el Tibet. La violència que va desencadenar l’ocupació va empènyer milers de tibetans a l’exili. En Thubten Wangchen en va ser un d’ells. Després de viure al Nepal i l’Índia, a l’adolescència va ingressar en un monestir budista. Durant aquesta etapa va conèixer el Dalai Lama Tenzin Gyatso amb qui va viatjar a Europa. Per recomanació d’aquest, en Wangchen va fundar el 1994 la Casa del Tibet a Barcelona. Actualment també és membre del Parlament tibetà a l’exili.