Ruth Ochieng va experimentar el trauma de la guerra després d’haver escapat per poc durant un atac contra civils a Uganda. El país va suportar un període de 20 anys de dictadura i guerra civil, que va acabar el 1986. No obstant això, la violència encara és un fet a Uganda, ja que el govern s’enfronta al grup rebel, l’Exèrcit de Resistència del Senyor i les guerres civils als països veïns. especialment a la República Democràtica del Congo. Ochieng fa servir la pròpia experiència amb el trauma i la violència per ajudar els altres. La seva missió és treballar amb persones que no tenen la llibertat ni l’espai per parlar de la violència a què s’han enfrontat.
Etiqueta: Seguretat humana
Jeihhco
En Jeihhco va créixer a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia, un territori molt afectat per la violència. L’art i la música hip-hop van ser el seu refugi i una eina vital que va transformar la seva vida. Amb l’objectiu de fer extensiva aquesta transformació a altres joves i oferir-los alternatives a la violència armada, a partir del 2002 Jeihhco va començar a idear projectes socials a través del hip-hop. Avui un reconegut activista per la pau, la convivència i la noviolència, impulsor entre d’altres del centre cultural Casa Kolacho, el festival ‘Revolución sin muertos’ o el grup de rap C15.
Ruth Mumbi
Kibera és conegut per ser el suburbi més gran d’Àfrica (entre mig milió i un milió d’habitants) però no és l’únic de Nairobi, la capital de Kènia. Mathare n’és un altre i aquí va néixer i viu l’activista Ruth Mumbi, fundadora de ‘Bunge la wamama mashinani’ (Parlament de les dones). Aquest moviment popular vol donar veu a les dones, les informa dels seus drets i lluita per millorar les seves condicions laborals, promou un millor accés a la salut i, sobretot, mira de garantir els drets reproductius de la dona. A causa del seu activisme, Mumbi pateix intimidacions i amenaces i ha estat detinguda i colpejada per la policia acusada d’incitació a la violència el 2011 arran d’una protesta pacífica.
Shamiaa Abulkhair
La revolta popular de 2011 a Egipte va posar fi a gairebé tres dècades de presidència de Hosni Mubarak. Semblava que s’obria llavors una nova època de llibertats per al país. Era un miratge, ja que els avenços en matèria de drets humans s’estan fent esperar. Diversos organismes internacionals han denunciat la repressió contra activistes i la manca de llibertat d’expressió. D’aquest fet és testimoni Shaimaa Abulkhair, d’Avocats sans Frontières i, anteriorment, membre del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, en les seves sigles en anglès).
Taras Prokop
El novembre de 2004 a Ucraïna esclatava l’anomenada ‘Revolució Taronja’. El prorús Víktor Ianukòvitx va guanyar les eleccions contra tot pronòstic al partit pro europeista de Víktor Iúsxenko. Davant les sospites de frau, milers de ciutadans van sortir al carrer per protestar davant la cada cop més clara tupinada. Les manifestacions, que es van caracteritzar pel seu caràcter noviolent, van finalitzar el gener de 2005 amb la repetició d’unes eleccions en les quals Iúsxenko va guanyar de manera clara Ianukòvitx. Les mobilitzacions d’aquells mesos van esdevenir clau en el naixement de Civil Network Opora, una xarxa d’activistes independent que a través del monitoratge d’eleccions i de partits polítics, l’educació i la formació, cerca proporcionar elements a la ciutadania per augmentar la seva participació en els processos polítics del país. En Taras Prokop és un dels activistes d’aquesta xarxa.
Rukiyat Khadzhieva
Memorial és una organització d’origen rus amb un reconegut prestigi internacional, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2022. Fou creada per intel·lectuals russos dissidents que van ser represaliats per Stalin. Amb els anys va diversificar la seva activitat i, a part d’una línia d’investigació i denúncia dels crims de Stalin, se’n va crear una altra de drets humans. En aquesta és precisament on treballa la Rukiyat Khadzhieva, documentant i investigant els casos de desaparicions forçades durant les dues guerres de Txetxènia. La majoria de casos a mans de les cossos de seguretat de l’estat rus.
Besart Shabani
La República de Macedònia va obtenir la seva independència de Iugoslàvia el 1991. Va ser la primera república a obtenir la sobirania sense que les autoritats de Belgrad oposessin resistència. Malgrat això, en menor mesura, també ha patit les conseqüències dels conflictes armats als països veïns. El 2001 per exemple rebels d’ètnia albanesa (un quart de la població del país) vinculats al UÇK (Exèrcit d’Alliberament de Kosovo) es van aixecar en armes contra el govern. Les tensions han continuat manifestant-se en els darrers anys tot i l’acord de pau signat amb ajuda de l’OTAN. En Besart Shabani pertany a la generació que poc o res recorda de Iugoslàvia però que ha crescut en una Macedònia independent envoltada de conflictes. Aquest jove activista és membre del Center for Intercultural Dialogue, una entitat nascuda el 2006 que treballa per la pau i la solidaritat entre cultures a través de la participació activa del jovent a la societat.
Elisabeth Masika Sekanabo
“Violació, assassinat i fam són el pa de cada dia a l’est del Congo”, afirma Elisabeth Masika Sekanabo. Per combatre aquesta situació, fruit d’un conflicte armat perllongat en el temps, aquesta congolesa emigrada a Bèlgica va crear Amuka, una organització que a través de diversos projectes dona suport a l’empoderament de les dones víctimes de violació. La violació és una arma de guerra que ataca directament a tota la societat, no només les dones, sosté Masika. La seva trajectòria com a activista i el seu treball en favor de la reconciliació li van valer el reconeixement ‘Femme de Paix 2011’.
Sabine Kakunga
Sabine Kakunga coordina la Plataforma d’Àfrica Central del Centre Nacional de Cooperació al Desenvolupament (CNCD) de Bèlgica. Kakunga, sociòloga especialista en gènere, representa a l’agència belga a la plataforma ‘Be gender’, on és la presidenta del grup de treball pels drets sexuals i reproductius. A més és formadora de dones a la RD del Congo.
Taus Serganova
La revista independent Dosh (‘Paraula’ en txetxè) és una publicació trimestral, amb seu a Moscou, que cobreix l’actualitat de tot el Caucas rus. Tracta temes difícils de trobar a la premsa oficial com la corrupció política, la inestabilitat, la violència o les desaparicions forçoses i altres assumptes conseqüència de les dues guerres que va patir Txetxènia a la dècada dels 90. Serganova, filòsofa i pedagoga, escriu, sobretot, sobre dones i tracta el tema dels desapareguts a la columna ‘Els busquen i esperen’.
Ivonne Mansbach
Checkpoint-Watch va néixer el 2001 després de l’inici de la segona intifada. L’objectiu d’aquesta organització, formada exclusivament per dones, és trencar la lògica militarista de l’estat d’Israel. Per això, les seves activistes com Ivonne Mansbach-Kleinfeld -israeliana d’origen guatemalenc-, documenten les violacions de drets dels palestins i palestines que es donen als checkpoints que separen els territoris ocupats d’Israel.
Adilia Caravaca
Advocada i experta en temes de gènere, Adilia Caravaca té una llarga experiència en la promoció dels drets humans. Anteriorment havia estat presidenta de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en anglès), organització sorgida a partir de la reunió d’un miler de dones en el Primer Congrés Internacional de Dones, celebrat a La Haia el 1915. Provinent de Costa Rica, un dels pocs països al món que no té exèrcit.