La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2026 a la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (Plateforme des Femmes pour la Paix en Casamance, PFPC), una xarxa formada per 15 organitzacions de dones que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte territorial de la regió natural de Casamance amb l’Estat del Senegal, vigent des de 1982.
El guardó destaca la trajectòria de la Plataforma per “situar les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i trencar el silenci sobre la guerra, a través de la creació d’espais de diàleg comunitari a nivell local, regional i nacional”.
La PFPC es va crear el 2010 amb la voluntat de treballar per al restabliment de la pau a la regió de Casamance després de tres dècades de conflicte entre el Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC) i l’Estat senegalès. És un dels conflictes de més durada del continent africà i ha causat més de 5.000 morts i 10.000 ferits – molts dels quals per mines anti-persona- i milers de desplaçaments forçats als països veïns de Guinea Bissau i Gàmbia.
Des de la seva creació, la PFPC ha dut a terme consultes comunitàries per documentar les experiències viscudes durant el conflicte i conèixer les aspiracions de la població, ha facilitat espais perquè la comunitat s’expressés sobre el procés de pau a la regió, i ha organitzat set Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en un exercici inèdit de mediació a iniciativa dels col·lectius de dones.
En aliança amb ONU Dones i amb el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), la Plataforma ha promogut accions de lluita contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal – Guinea Bissau – Gàmbia, un marc d’incidència transfronterera per a la pau i l’estabilitat regional.
Les iniciatives de diàleg i incidència de la PFPC han tingut un impacte a la regió, que viu amb una treva sostinguda des de 2012. Amb tot, malgrat els diversos acords d’alto-el-foc signats, la solució política a la reivindicació d’independència de Casamance, origen del conflicte, no s’ha posat mai sobre la taula.
Atenció a dones i nenes
La PFPC ha tingut un rol actiu en la defensa dels drets de les dones en el context del conflicte. Des del 2015 gestiona un centre d’acollida i atenció a dones i nenes supervivents de la violència, víctimes de violència sexual i física, el qual ofereix atenció mèdica i psicològica, i suport per a la reintegració social i professional. Des de la seva creació, el centre ha atès mig miler de dones i nenes del Senegal i de països de la regió com Nigèria o Guinea Bissau.
Un conflicte llarg i silenciat
Casamance és un territori de 30.000 quilòmetres quadrats, fronterer amb Gàmbia i Guinea Bissau, i un milió i mig d’habitants. A la regió de Ziguinchor, la capital, hi predomina el poble diolà, que reivindica la seva cultura i tradició i rebutja i rebutja la política del govern del Senegal, que considera que ha marginat sistemàticament la regió.
El conflicte de Casamance, tot i ser un dels de més durada del continent africà, és paradoxalment un dels més desconeguts. L’origen se situa el desembre de 1982, quan les forces de l’ordre senegaleses van reprimir durament una manifestació pacífica a Ziguinchor, convocada pel Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC), un moviment que lluitava per la independència de la regió i pel reconeixement dels drets del poble casamancès. A partir d’aquells fets, el MFDC va radicalitzar les seves accions i va sorgir el braç de lluita armada del moviment.
Des d’aleshores hi ha hagut èpoques d’alta intensitat del conflicte, especialment a finals dels anys 80 i 90, i períodes d’enfrontaments esporàdics o de baixa intensitat entre els combatents, dividits en diferents faccions armades, i l’exèrcit senegalès. Al llarg dels anys també hi ha hagut nombroses iniciatives de pau, especialment des de diferents associacions de la regió, moltes d’elles liderades per dones.
Procés de pau vigent
Després de diferents altos-el-foc, el 2004 es va signar un acord de pau que va suposar l’abandonament de la lluita armada de tres faccions del moviment MDFC. Malgrat la treva, els enfrontaments es van reprendre de forma intermitent fins que el 2022, el MFDC i l’Estat senegalès van signar la Declaració de Compromís Mutu sobre les Condicions del Desarmament.
L’acord de pau, renovat el 2023, el 2024 i el 2025 – i que ha comportat l’abandonament de les armes de la facció Diakaye del moviment – no aporta una solució política al conflicte, però dona esperances per a la consecució de la pau a la regió. La fi del conflicte requereix d’un enfocament integral, que culmini el procés de desarmament, desmobilització i reintegració d’excombatents (DDR), el desminatge del territori, el retorn de les persones desplaçades i la reactivació econòmica.
