En ple Mundial de Futbol 2026, l’ICIP, Amnistia Internacional Catalunya i la Taula per Mèxic han organitzat la taula rodona «Fora de joc a Mèxic: l’altra cara del Mundial 2026», celebrada el 8 de juliol a La Model de Barcelona. La sessió ha posat el focus en la greu crisi de desaparicions forçades i de violència que viu Mèxic i ha reflexionat sobre l’impacte que els grans esdeveniments esportius poden tenir en la visibilització —o invisibilització— de les vulneracions de drets humans.
La periodista Lucía Lagunes, directora de l’agència de notícies CIMAC, el periodista esportiu Toni Padilla i Marlety García, integrant del col·lectiu de familiars Entre Cielo y Tierra, han compartit les seves reflexions en un debat moderat per la periodista Sandra Vicente.
Més de 134.000 persones desaparegudes
Durant la sessió es va recordar que Mèxic registra oficialment més de 134.000 persones desaparegudes i prop de 70.000 cossos pendents d’identificació. Els participants van alertar que aquestes xifres podrien ser encara més elevades a causa de la manca de denúncies i de la desconfiança de moltes famílies envers les institucions.
Un dels missatges que va resumir el sentit de l’acte va ser el lema impulsat pels col·lectius de familiars de persones desaparegudes: «La pilota torna a casa. I els nostres fills, quan?», en referència a l’eslògan oficial del Mundial.
Les famílies buscadores denuncien la manca de suport institucional
Marlety García va explicar la feina que duen a terme les anomenades mares buscadores, dones que, davant la inacció o la insuficiència de la resposta institucional, organitzen recerques per localitzar familiars desapareguts. Segons va denunciar, aquests col·lectius desenvolupen la seva tasca en un context marcat per la impunitat, la violència i les amenaces.
García també va criticar que, mentre el país ha destinat importants recursos a l’organització del Mundial, els equips dedicats a la recerca de persones desaparegudes i a la identificació forense continuen patint manca de recursos. “El govern va invertir centenars de milers de pesos per rebre el món, per a qui volgués visitar-nos, i no hi ha diners, no hi ha pressupost per a les cerques, no hi ha pressupost per a investigacions ni sancions”, va afirmar. Igualment, va advertir que diverses organitzacions de familiars han expressat preocupació per l’impacte d’algunes obres vinculades al Mundial sobre espais que consideren d’interès per a la recerca de persones desaparegudes.
L’esport, el relat públic i el periodisme
Toni Padilla va situar el debat en una perspectiva històrica i va recordar que els grans esdeveniments esportius han estat utilitzats sovint pels governs per projectar una imatge positiva dels països amfitrions, fins i tot en contextos de greus vulneracions dels drets humans. Entre altres exemples, va recordar el Mundial d’Argentina de 1978.
Per la seva banda, Lucía Lagunes va denunciar els riscos que afronten les persones que informen sobre les desaparicions forçades i la feina de les famílies buscadores. Va alertar especialment de la situació de les dones periodistes i defensores dels drets humans, que sovint són objecte d’amenaces, criminalització i manca de protecció efectiva.
Una crida a la responsabilitat internacional
La sessió també va abordar el paper de la comunitat internacional davant la crisi de desaparicions a Mèxic. Entre altres qüestions, es va fer referència a l’activació de l’article 34 de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, un mecanisme excepcional que permet al Comitè de les Nacions Unides contra les Desaparicions Forçades traslladar una situació especialment greu a l’Assemblea General de l’ONU.
Els participants van coincidir en la necessitat que la celebració del Mundial no eclipsi la situació que viuen milers de famílies mexicanes i van reclamar que els drets humans continuïn ocupant un lloc central en l’agenda internacional.
