El director del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), Karim Haggag, analitzarà els reptes per a la pau i la seguretat internacional, a partir de les dades de l’Anuari SIPRI 2026, en un acte a Barcelona, organitzat per FundiPau i l’ICIP.
L’activitat tindrà lloc el dijous 22 d’octubre a les 6 de la tarda a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.
El SIPRI és un dels centres de referència mundial en la recerca per la pau i el seu Anuari és l’informe per excel·lència a nivell internacional sobre armament, desarmament i seguretat. Enguany l’Anuari celebra el seu 60è aniversari i des de fa 25 anys FundiPau tradueix i difón el document en català i castellà.
En l’actual context d’escalada armamentista, amenaça nuclear i creixent tensió geopolítica, aquesta serà una ocasió per reflexionar sobre els reptes que afronta Europa i el món en matèria de pau i de seguretat, amb dades de primera mà. Haggag conversarà amb la periodista Cèlia Cernadas, especalista en actualitat internacional. La sessió començarà amb una benvinguda a càrrec de Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, i Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau. També comptarà amb un torn de paraules final obert al públic.
Aposta per les armes nuclears
Partint de les dades de l’Anuari SIPRI 2026, una de les qüestions clau de l’anàlisi serà el l’ús creixent de les armes nuclears com a instrument de poder, una tendència que reverteix dècades d’esforços per reduir-ne tant el nombre com el paper, i que arriba precisament quan augmenten els riscos d’errors de càlcul i d’escalada. A l’informe, Haggag adverteix que fer que les estratègies de defensa depenguin més de les armes nuclears «podria augmentar significativament els riscos nuclears».
L’acte se celebra en un moment en què el rearmament s’ha convertit en eix central de l’agenda política europea. La Unió Europea impulsa el pla ReArm Europe / Readiness 2030, que aspira a mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros en defensa, i els aliats de l’OTAN es van comprometre a la cimera de la Haia (2025) a destinar fins al 5% del PIB a defensa i seguretat. La guerra a Ucraïna, el conflicte a l’Iran i la incertesa sobre el paper dels Estats Units estan accelerant aquesta dinàmica, mentre creix el debat sobre l’impacte que té en les polítiques socials i en els pressupostos públics.
En aquest context, l’acte vol oferir dades rigoroses i independents per alimentar un debat públic informat sobre quin model de seguretat volem i quin paper hi han de tenir el desarmament, el control d’armes i la construcció de pau.
