El devastador impacte per a la societat i les dificultats per a una ràpida i efectiva resposta de la comunitat internacional del terratrèmol a Turquia, nord-est de Síria i Kurdistan posa de manifest “la necessitat de replantejar els mecanismes internacionals i de governança multilateral per donar resposta als reptes actuals a nivell mundial”, tal com ha reconegut el Secretari General de Nacions Unides, António Guterres. “Hem fallat la gent del nord-oest de Síria. Se senten, amb raó, abandonats. Buscant ajuda internacional que no ha arribat”, va manifestar també Martin Griffiths, Secretari General Adjunt d’Afers Humanitaris i Coordinador del Socors d’Emergència de les Nacions Unides.
Especialment en el cas de Síria i Kurdistan, davant d’aquestes dificultats per a la mobilització de suport i ajuda humanitària institucional1 a les víctimes d’un dels desastres naturals més grans dels últims anys, la societat civil siriana ha estat arribant on no arriben els estats o les institucions multilaterals i internacionals.
Amb aquest article busquem, especialment, reconèixer la solidaritat de la diàspora siriana, conformada per moltes persones que, alhora, també són víctimes. Deixant de banda els bàndols o posicions preses en el conflicte armat, s’han dut a terme importants actes de solidaritat i enviament d’ajuda humanitària a les zones més afectades pel terratrèmol2. Aquest desastre devastador pot significar, i ha significat en part, una oportunitat per unir esforços i contribuir conjuntament a la reconstrucció del país, un aportació també a la construcció de pau.
El terratrèmol ha deixat més de 40.000 morts a Turquia i més de 5.800 a Síria. En el cas de Síria, el sisme ha impactat sobre comunitats que fa més d’una dècada que pateixen un conflicte armat i que ja es trobaven en una situació de crisi i d’elevada precarietat. Moltes de les víctimes són persones que havien patit desplaçament forçat dins del país o que havien buscat refugi al sud de Turquia. Tal com afirma el Truth and Justice Charter, que inclou deu associacions de víctimes sirianes, s’han vist afectades i han mort persones que “encara no s’havien recuperat de les conseqüències de l’arrest, la desaparició forçada i el desplaçament”.
L´impacte d´un desastre natural en una zona de conflicte ens porta a referenciar altres conflictes armats que es van veure impactats per fenòmens naturals i com, paradoxalment, aquestes situacions poden arribar a convertir-se en una oportunitat per avançar en la construcció de pau si es gestionen de manera correcta o, per contra, poden contribuir a aguditzar el conflicte. El 2004, el terratrèmol a l’oceà Índic i els posteriors tsunamis van deixar més de 300.000 persones mortes, principalment a Indonèsia, Sri Lanka, Índia i Tailàndia.
Aceh (Indonèsia), la regió més afectada, feia uns 30 anys que estava en un conflicte que havia causat 12.000 morts. Segons va recollir l’Institut Elcano, la catàstrofe va portar noves oportunitats per a la pau ja que “va forçar les parts en conflicte a Aceh a fer alguna cosa que pràcticament no havien fet fins ara: pensar, abans de res, en el bé de la població civil de la regió”, prioritzant l’arribada d’ajut humanitari. Per això, el govern i la guerrilla del Moviment per a l’Alliberament d’Aceh (GAM) van decidir cessar les hostilitats i es van asseure a negociar els termes d’una pau duradora, que va concloure amb la signatura d’un acord de pau el 2005.
No obstant, tal com va analitzar l’Observatori Solidaritat UB , en el cas de Sri Lanka hi van haver problemes amb el repartiment de l’ajuda humanitària a la zona controlada pels Tigres d’Alliberament de Tàmil Eelam (LTTE), en un context en què “ el conflicte es trobava en una fase d’alto el foc després de l’acord aconseguit el febrer del 2002 […] que començava a trontollar”. Tot i acordar-se inicialment una gestió coordinada de l’ajuda humanitària, es van reprendre els enfrontaments i les tensions i van fracassar les converses de pau el 2006. Si bé la guerra va acabar el 2009 amb la derrota militar dels Tigres Tàmils, avui dia les ferides del conflicte segueixen obertes.
Aquests precedents posen de manifest que, després d’un desastre natural, cal posar les víctimes i la població al centre i buscar conjuntament opcions per garantir l’accés a l’ajuda humanitària i la reconstrucció de les zones afectades. Aquests esforços conjunts poden esdevenir finestres d’oportunitat per retrobar objectius comuns, mirar més enllà de diferències profundes i contribuir a la resolució dels conflictes. No obstant, això no serà possible sense la voluntat de les diferents parts en conflicte, i també dels actors internacionals, perquè aquests canvis siguin duradors i es tradueixin en transicions polítiques i socials cap a la pau.
Finalment, com comentàvem al principi, per contribuir a alleujar el patiment en una situació de crisi extrema i alhora intentar caminar cap a la transformació del conflicte i la pau, és central reconèixer el treball compromès i actiu que fan moltes persones a Síria i Kurdistan , incloent les que es troben en la diàspora. I cal que la comunitat internacional s’hi comprometi i faci el mateix.
***
1 La Generalitat de Catalunya, per exemple, ha disposat, a través del Comitè Català d’Ajuda Humanitària d’Emergència, una ajuda immediata de 2 milions d’euros per a les zones afectades pel terratrèmol a Turquia, Síria i Kurdistan.
2 A tall d’exemple, l’associació Kudwa a Barcelona, un col·lectiu de migrants i refugiats de parla àrab que treballen per a la integració i la interculturalitat, han organitzat recollida de donatius en espècie i un esdeveniment cultural per recaptar fons.
