Mustafa Barghouti

El diputat i cofundador del partit Iniciativa Nacional Palestina opina que la causa palestina és un catalitzador de la lluita contra les injustícies del sistema en què vivim. Ell, que ha patit detencions i repressió per part de l’Exèrcit israelià, confia que el jovent finalment ha pres consciència. Més enllà de l’activitat política, Barghouti, una de les veus palestines més present als mitjans i metge de professió, ha fundat l’ONG Palestinian Medical Relief Society que treballa a Gaza i Cisjordània oferint atenció sanitària a la població.

Rita Segato

Rita Segato és antropòloga, escriptora i activista feminista, experta en l’estudi de la violència de gènere, i professora de bioètica de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Brasilia. Segato ha centrat les seves investigacions en la violència de gènere i a la relació existent entre el gènere, el racisme i el colonialisme. Convertida en una veu de referència internacional sobre aquests temes, ha parlat d’això a assajos com La escritura en el cuerpo de las mujeres asesinadas en Ciudad Juárez (2014) o La guerra contra les dones (2016).

Maria Lech

Maria Lech és cofundadoara de Metzineres, una cooperativa sense ànim de lucre amb seu al barri del Raval (Barcelona), que crea entorns d’aixopluc per a dones que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència. L’entitat aposta per un model d’intervenció innovador basat en els drets humans i la transversalitat de gènere. Metzineres es proposa treballar per una justícia social que incorpori tres eixos transversals: feminisme interseccional, reducció de danys  i engranatge d’iguals.

Santiago López Petit

Santiago López Petit estudiava Química quan va començar a militar en el moviment autònom obrer als anys 70. Més tard, es va refugiar en la filosofia a partir de la qual va analitzar la “derrota” que la Transició va suposar per al moviment obrer. Influenciat pels postestructuralistes francesos com Foucault o Deleuze o els marxistes italians com Negri o Panzieri, la seva filosofia es presenta com una crítica radical del present. López Petit ha sigut professor de filosofia de la Universitat de Barcelona durant més de dues dècades i ha impulsat iniciatives com Espai en Blanc o Diners Gratis, les quals uneixen crítica i experimentació.

Mohamad Bitari

Mohamad Bitari és poeta, traductor, escriptor i periodista palestí, nascut a Síria. La seva família va fugir de la ciutat de Natzaret després de l’ocupació de Palestina pel nou estat d’Israel el 1948 i es va instal·lar a Síria, on Bitari va néixer al camp de refugiats de Yarmouk. D’allà també va haver de fugir després de l’inici de la guerra a Síria. Avui, establert a Barcelona, Bitari forma part del Comitè d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club de Catalunya. És fundador d’Èter Edicions, empresa especialitzada en traduccions de l’àrab al català i viceversa. Bitari ha traduït a l’àrab autors com Federico García Lorca, Rafael Alberti, Miguel Hernández i Miquel Martí i Pol.

Rola Al Ferkh

Al camp de persones refugiades palestines de Xatila, al Líban, en Majdi, un pintor de façanes, va formar el primer equip de bàsquet femení del país amb la intenció d’allunyar les nenes que vivien al camp d’un destí tràgic que sovint començava amb el matrimoni infantil i acabava en maltractaments, drogues i crims d’honor. A través del bàsquet, en Majdi volia oferir-los una oportunitat per viure una vida diferent. La periodista Txell Feixas va ser testimoni d’aquesta història i el que va viure i conèixer de la mà d’aquestes nenes ho va relatar en el llibre “Aliades”, on explica que gràcies al bàsquet les noies han superat les adversitats i han fet front al pitjor rival: la violència masclista. La Rola Al Ferkh és una de les protagonistes d’aquesta història.

Emília Llopis

La vida de l’Emília ha estat marcada pel consum de drogues i la presó. Molt jove, als 17 anys, va entrar per primera vegada a la presó, i després de diverses recaigudes i entrades i sortides, finalment als 42 anys va sortir de manera definitiva d’un cercle viciós en què se sentia atrapada. Mansol Projectes, una empresa dedicada a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social de la Fundació Acollida i Esperança, li va donar l’oportunitat d’iniciar una nova vida i l’Emília s’hi va agafar. “La millor vida que he tingut mai”, diu.

Lamine Sarr

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants va engegar el 2017 un ambiciós projecte que pretenia millorar les condicions de vida del col·lectiu de manters de Barcelona: una marca de roba ètica i sostenible, Top Manta. Des d’aleshores, el sindicat ha aconseguit que més de 120 persones en situació irregular aconseguissin els papers i abandonessin la manta. La marca compta avui amb dos tallers on treballen unes vint-i-cinc persones i una botiga al centre de la ciutat. En Lamine Sarr és un dels portaveus del sindicat, que el 2023 va aconseguir portar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular per regularitzar mig milió de migrants a l’estat espanyol.

Wassyla Tamzali

Wassyla Tamzali (Algèria 1941) és advocada, escriptora i militant feminista. Durant dues dècades va dirigir el programa pels drets de les dones de la Unesco. Defensora del laïcisme, Tamzali denúncia que la religió és usada als països àrabs per controlar la població. En aquest sentit, afirma que el feminisme islàmic no existeix, ja que el feminisme és una ideologia d’alliberament i l’islam d’obediència. Tamzali opina que el racisme imperant a Europa ha estat clau per l’auge de l’Islam als països àrabs. Els seus llibres i assajos li han valgut diversos reconeixements com el Premi Mediterrani Cultura (2009).

Aliya Harir

Aliya és pakistanesa i treballa per la construcció de pau entre l’Índia i el Pakistan. Ha dissenyat i desenvolupat projectes basats en la diplomàcia ciutadana per facilitar el contacte entre la ciutadania dels dos països, treballar l’odi i la sospita d’uns envers altres, i crear una cultura de pau i comprensió i educar sobre les causes del conflicte per apostar pel diàleg i solucions pacífiques. També és mentora de joves universitaris pakistanesos que volen fer projectes per a la seva comunitat i ha empoderat sobretot a joves i a dones per participar en la construcció de pau i la resolució de conflictes en ambdós països. Per això és vista per alguns com una espia o traïdora.

Dimir Viana

A través de l’art en les seves diferents formes, Dimir Viana treballa per dignificar la vida de la joventut més pobra del Brasil amb projectes que conjuguen l’educació, la cultura, el medi ambient i el compromís social. L’objectiu és generar accions polítiques en favor de la transformació social. Viana parla d’aquest jovent des del coneixement. Ell mateix va néixer a una gran favela de Belo Horizonte -la tercera ciutat més gran del Brasil-, centre encara avui de la seva lluita.

Sol Picó

Dones, igualtat i arquetips de gènere són temes recurrents en les obres de la coreògrafa i ballarina valenciana Sol Picó. Qüestionar estereotips i el compromís amb la igualtat han estat una marca identitària de la seva companyia de dansa. “We women”, “Només som dones”, “Memòries d’una puça” o “Bésame el cactus” són alguns exemples de les desenes d’espectacles que ha creat i en els que ha col·laborat Picó. És una de les ballarines més reconegudes de l’estat espanyol, Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya, Premio Nacional de Danza 2016 i Premi Ciutat de Barcelona.