Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.
El document, que es publica aquest dimarts 18 d’octubre, analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació dels conflictes.
El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seves primeres etapes. Alhora, la noviolència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocades per la invasió. També ha reforçat la governança local, gràcies a l’empoderament dels actors socials i a una millor coordinació amb les autoritats locals.
La societat civil organitzada també ha permès construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, la tasca de monitoreig de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.
Segons l’autor de l’informe Felip Daza “la resposta civil noviolenta del poble ucraïnès és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.
Metodologia i tipologia d’accions
La investigació es basa en un treball de camp sobre el terreny, efectuat entre els dies 2 i 18 d’abril de 2022, per part de l’autor Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena. Durant l’estada es van recollir dades i testimonis a partir d’entrevistes amb 55 actors polítics i socials del país, entre els quals representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmics i institucions religioses.
La recollida d’informació ha permès elaborar un mapa interactiu amb 235 accions noviolentes verificades i sistematitzades, des del 24 de febrer fins al 30 de juny de 2022. Les accions registrades es divideixen en tres tipologies: accions de protesta i dissuasió (148), accions d’intervenció noviolenta (51) i accions de no-cooperació (36). Les accions més nombroses han estat les de protesta, entre les quals s’inclouen les manifestacions i concentracions públiques, registrades sobretot al sud del país, en les zones sota ocupació russa, i durant les primeres setmanes de la invasió.
A partir de l’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica fruit de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i de no-cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les de penjar llaços de colors als municipis, campanyes de comunicació via xarxes socials, les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.
Les accions d’intervenció noviolenta es van popularitzar a l’inici de la invasió, amb el bloqueig de tancs russos per part de la ciutadania ucraïnesa i la construcció de barricades. Aquestes accions van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia. L’informe també constata que la resistència civil noviolenta va contribuir a frenar la invasió al nord del país.
L’informe inclou un decàleg de recomanacions per a governs, organismes i societat civil d’Ucraïna i a nivell internacional, entre les quals, donar suport material i financer a les accions de resistència, crear programes de protecció per a activistes i d’investigació dels crims de guerra, o incidir en el disseny d’una seguretat que posi al centre les persones i les comunitats.
L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra (col·lecció Informes ICIP) és fruit d’un projecte conjunt amb Novact i amb la col·laboració de la Friedrich-Schiller-University Jena i l’ONG alemanya Corridors. El treball està disponible en format electrònic en català, castellà, anglès i ucraïnès.