La XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans porta a Catalunya activistes del Sàhara Occidental, Nicaragua, Guinea Equatorial, Etiòpia, Sud-àfrica, l’Equador i l’Afganistan. L’ICIP hi coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau i Pedro Bermeo el 5 d’octubre a Casa Amèrica Catalunya.
La gira de tardor arrenca el dimarts 29 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, amb un acte inaugural a les 10 h a l’Auditori del Palau Falguera on es presentaran les set persones convidades. Durant deu dies, fins al 8 d’octubre, faran xerrades, activitats a centres educatius, reunions d’incidència política i trobades amb mitjans de comunicació als municipis participants. Cal inscripció prèvia al web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (santfeliu.cat/giradetardor).
Diàleg a Casa Amèrica Catalunya: Nicaragua, l’Equador i la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina
En el marc de la gira, l’ICIP coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau, cantautora nicaragüenca a l’exili i activista per una vida digna, i Pedro Bermeo, advocat ambientalista i defensor de l’Amazònia equatoriana. La conversa, moderada per Sílvia Plana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, tindrà lloc el dilluns 5 d’octubre a les 19 h a Casa Amèrica Catalunya. L’entrada és lliure, amb aforament limitat.
La trobada abordarà la situació política i dels drets humans a Nicaragua, en un context de creixent autoritarisme, i les dificultats per aplicar el resultat de la consulta popular celebrada a l’Equador l’agost de 2023, en què prop del 60 % dels vots es van pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera al Parc Nacional Yasuní. El diàleg també permetrà reflexionar sobre l’art com a eina de resistència, la relació entre crisi climàtica i drets humans, el paper de les generacions més joves en la promoció del pensament democràtic i la construcció d’alternatives basades en la justícia social.
Ceshia Ubau (Managua, 1997) va sortir de Nicaragua el 2018 de manera preventiva arran de la crisi sociopolítica i la repressió d’aquell any. Després de set anys a Costa Rica, i davant la situació de risc que afecta la comunitat nicaragüenca establerta al país, va tornar a migrar. Actualment viu a l’Estat espanyol, des d’on continua utilitzant la música com a eina de guarició, resistència i construcció d’esperança.
Pedro Bermeo (Quito, 1991) és advocat ambientalista, fotògraf i activista pels drets de la natura i la justícia climàtica. És portaveu del col·lectiu YASunidos, un moviment ecologista i social que treballa des del 2013 per protegir el Parc Nacional Yasuní, un dels territoris amb més biodiversitat del planeta. Bermeo va participar en el procés de la consulta popular del 2023 i, malgrat el resultat favorable, la implementació de la decisió continua avançant lentament.
Les altres persones convidades a la gira
Asria Mohamed és periodista, defensora dels drets humans i artista sahrauí. Viu a Noruega, on recorre el país fent xerrades per donar a conèixer la situació del poble sahrauí.
Gonzalo Abaha Nguema Mikue és activista LGTBIQ+, escriptor i investigador, i coordinador nacional del col·lectiu Somos Parte del Mundo a Guinea Equatorial. La seva segona novel·la, Lo rarito que eres, aborda les teràpies de conversió, les noves masculinitats i la deshumanització dels cossos al seu país.
Hanna Lemma, investigadora feminista etíop i directora de la plataforma Addis Powerhouse, reivindica la representació política de les dones com a via per situar a l’agenda pública els temes que les afecten.
Nontokozo Sedibe-Sabic, nascuda a Sud-àfrica i resident a Catalunya, és activista, mediadora i líder comunitària. Dirigeix l’associació Ubuntu Co-create, centrada en pràctiques antiracistes i contràries a l’opressió.
Zainab Saberi, periodista afganesa, denuncia els crims dels talibans al seu país a través del periodisme i de l’art.
Un projecte amb arrels municipals
Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer el 2013 a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de donar suport a les persones defensores dels drets humans i de fer conèixer a la ciutadania catalana, especialment a la gent jove, les seves lluites i les causes estructurals dels conflictes. Actualment el projecte és coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb la participació de 28 ajuntaments i 6 entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP, que dona suport al projecte des dels seus inicis, el 2013.
