Alternatives de seguretat

La concepció clàssica de seguretat ha considerat la sobirania nacional, la integritat territorial i l’ordre públic com a principals béns a protegir enfront les amenaces externes i internes. Sota aquest paradigma, l’Estat fa una anàlisi dels riscos i persegueix la seva pròpia seguretat a través de l’increment del seu domini polític, policial i militar. Les polítiques públiques més destacades de seguretat parteixen d’aquesta noció i es basen majoritàriament en marcs reactius i punitius de control social i d’actuació armada. Aquestes estratègies resulten ineficients perquè no atenen les causes dels conflictes ni apunten a la seva transformació. Paradoxalment, reforcen la cultura de la violència que pretenen reduir.  

L’objectiu d’aquesta línia de treball és construir un discurs alternatiu a la concepció imperant de seguretat mitjançant la difusió de les estratègies i eines que proporcionen el feminisme i el pacifisme a l’hora d’abordar els conflictes. En particular, l’ICIP busca repensar la seguretat des de la vessant humana i mediambiental.EL