Redefinir la seguretat
La seguretat és una de les nocions sociopolítiques més discutides al món contemporani. A grans trets, però, els discursos sobre la seguretat han estat tradicionalment lligats a la protecció física -en la seva dimensió personal- i a la garantia de la integritat estatal -en la seva dimensió política-. Aquesta idea clàssica ha suposat que parlar de seguretat equivalgui en gran mesura a parlar de «defensa nacional» i de «presència de cossos policials i militars» a la vida pública. Sota aquest marc, es legitima i s’assumeix com a inevitable la guerra i l’actuació armada, el control social i la repressió.
Des de l’ICIP ens preguntem: quines altres maneres hi ha d’entendre la seguretat? Hi ha definicions realistes per abordar la seguretat des d’una òptica de pau? Quines limitacions tenen?
Per donar-hi resposta, analitzem propostes que es basen en la garantia del benestar de totes les persones i territoris; el traspàs de la inversió i confiança en els mecanismes punitius cap a mecanismes socials; l’anàlisi i el treball des de les causes de les violències; la promoció d’espais de coresponsabilitat i interdependència entre actors diversos i amb la ciutadania; i el desplegament prioritari de mitjans pacífics i de diàleg.
