Categoria: Sense categoria

L’ICIP, en col·laboració amb la productora audiovisual Clack, ha organitzat aquest dimarts 15 de novembre el segon diàleg del Cicle País Basc: cinc anys sense la violència d’ETA, al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Amb el títol La reconciliació, aquest segon diàleg ha reunit el periodista i escriptor Sabino Ormazábal, i el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte.
Moderat per l’advocada i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Magda Oranich, el diàleg va abordar l’estat de la reconciliació entre parts enfrontades al País Basc sense l’escenari de violència. Els dos ponents, si bé amb visions diferents sobre el concepte teòric de reconciliació, van constatar avenços en la societat basca però també la necessitat de continuar treballant, sobretot amb la mirada posada en les escoles i els joves. “Hi ha gent que no coneix Miguel Ángel Blanco [regidor del PP segrestat i assassinat per ETA l’any 1997] i aquí hi ha molta feina a fer amb les generacions futures”, va constatar Sabino Ormazábal. En aquest sentit, el bisbe Juan María Uriarte també va destacar que hi ha molta “indiferència” entre els joves en relació al procés de pau que viu el País Basc.
En el diàleg, centrat sobretot en la reconciliació a nivell social, no tant personal, es va posar de manifest que el procés de reconciliació no està tancat, que és i serà un procés lent i que no té marxa enrere: “A l’esquerra abertzale li interessa afirmar que el País Basc està reconciliat. ETA i l’esquerra abertzale tenen factures molt grosses i per sanejar el país i pacificar-lo aquestes factures no es poden ometre”, afirma Uriarte. I afegeix: “Al País Basc es vol perdonar, però hi ha grups de persones que no volen o no poden”. Uriarte també va destacar que la memòria és un element necessari per a una autèntica reconciliació: “Perdonar no és oblidar, sinó recordar d’una altra manera, sense ressentiment”. Al seu torn, Ormazábal va relacionar la reconciliació amb la “pau positiva” i amb el compromís d’encarar els conflictes sense violència. Un punt, però, en que el bisbe Uriarte matisa: “La convivència pacífica com a coexistència noviolenta, sense armes, no em satisfà, no és una verdadera reconciliació. La reconciliació repara el passat, desvela la veritat”.
Durant la sessió els ponents van posar sobre la taula també la falta de voluntat política per modificar la política penitenciària o la llei de víctimes, i per abordar qüestions pendents com la memòria històrica.
El proper diàleg del Cicle, La construcció de la memòria històrica, serà el dimarts 22, a les 18:30 hores, amb els periodistes Martxelo Otamendi, del diari Berria, i Gorka Landaburu, de Cambio16.

El passat 17 de novembre es va celebrar a Ginebra la trobada anual de la Xarxa Internacional de Recerca sobre Empreses, Conflictes i Drets Humans (BCHR Network), liderada per l’ICIP i constituïda formalment ara fa un any. La xarxa reuneix membres d’universitats, ONG i centres d’investigació rellevants en l’àmbit dels conflictes armats i la promoció de la pau d’arreu del món. Hi participen, per exemple, les universitats de Georgetown, Quebec, Sorbonne, Leiden, Greenwich, Ottawa o Austràlia; i centres i fundacions com SIPRI, FAFO, el Comitè Internacional de la Creu Roja; Global Witness, PeaceNexus o DCAF.
La creació de la xarxa s’emmarca dins el programa d’actuació de l’ICIP ‘Conflictes armats: dret i justícia’, coordinat pel catedràtic de Dret Internacional Públic Antoni Pigrau, i té com a principal objectiu investigar les causes, dinàmiques i conseqüències de l’activitat de les empreses en contextos de conflictes armats, l’impacte d’aquesta participació sobre els drets humans i les responsabilitats legals que se’n poden derivar.
La bona salut de la xarxa es demostra per l’alt nivell registrat en aquesta segona trobada anual tant entre els ponents, de referència a nivell mundial, com entre els participants. D’entre els primers cal destacar Surya Deva, membre del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, i Sarah Joseph, directora del Castan Center pels Drets Humans d’Austràlia. Entre els participants, va destacar Doug Cassel, professor de la Universitat de Notre Dame i una de les eminències internacionals sobre drets humans, i Mark Taylor, director de recerca de FAFO (Noruega).
A la conferència es van presentar estudis de cas de Palestina, l’Iraq i Colòmbia, i com a novetat es van abordar les externalitats negatives dels impactes mediambientals de les empreses. La reunió, que s’organitzava en col·laboració amb DCAFG (Geneva Centre for the Democratic Control of Armed Forces), es va realitzar el dia posterior a la celebració del Fòrum sobre Empreses i Drets Humans de Nacions Unides. Durant la conferència es va acordar l’impuls dels grups de treball de la xarxa: Empreses militars i de seguretat privades; Propietat de la terra i conflictes socials; i Empreses i construcció de la pau.
En acabar, es va realitzar una sessió d’assemblea de la xarxa on es va proposar la renovació de la Junta, que es ratificarà a la propera reunió. La iniciativa de crear una xarxa de recerca d’aquestes característiques va sorgir la tardor del 2011, quan l’ICIP va organitzar a Barcelona un primer seminari internacional sobre empreses i conflictes armats amb la intenció de posar en comú les diverses agendes sobre aquesta temàtica. El seminari va tenir continuïtat, amb edicions posteriors, el 2013 a Barcelona, el 2014 a Londres i el 2015 a Ginebra.

Aquest dimarts 8 de novembre ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya la primera sessió del Cicle de Diàlegs País Basc: cinc anys sense la violència d’ETA, organitzat per l’ICIP en col·laboració amb la productora audiovisual Clack. Aquest primer diàleg, amb el títol De l’enfrontament a la convivència: el País Basc avui, ha reunit el catedràtic d’Ètica de la Universitat de Deusto, Xabier Etxeberria, i la membre de Bakeola – Convivencia, Conflicto y Derechos Humanos, Maider Martiarena.
El diàleg, moderat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha partit de les reflexions sobre el grau de convivència entre la societat basca ara que fa cinc anys que ETA va abandonar les armes. En aquest sentit, els dos ponents han constatat avenços però també reptes pendents: “Tenim una convivència imperfecta; al País basc hi ha un nivell significatiu però insuficient de normalització. Les pors i la indiferència encara estan molt àmpliament esteses entre nosaltres”, constatava Xabier Etxeberria. Un argument compartit per Maider Martiarena, per qui al País Basc encara fa falta “un despertar de la majoria”: “La convivència és el primer pas per avançar en una societat dividida, cal treballar molts sentiments. Abans ens vèiem però no ens miràvem; i és important fer un esforç per mirar-nos als ulls”.
Al llarg del debat s’han posat sobre la taula iniciatives que s’han portat a terme els últims anys per afavorir la convivència i la reconciliació entre les parts enfrontades durant el conflicte armat, com les trobades restauratives entre víctimes d’ETA i victimaris, o el treball entre víctimes dels dos costats – d’ETA i dels GAL-, que ha permès comprovar, en paraules d’Etxeberria com “totes les víctimes són de tots i tenen experiències iguals, malgrat que se sentin enfrontades”. En termes de reconciliació, Maider Martiarena ha incidit en la importància de treballar a partir de les experiències personals: “No hi ha millor manera d’entendre el conflicte que a partir d’una víctima que t’expliqui el seu cas”. Així mateix, Martiarena també ha destacat la necessitat de treballar el conflicte basc entre els joves perquè no es perdi la memòria.
El Cicle País Basc: cinc anys sense la violència d’ETA continuarà dimarts vinent, 15 de novembre, amb el diàleg La reconciliació entre Sabino Ormazábal, autor de l’Informe sobre violacions de drets humans a Errenteria, i Juan Maria Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià i autor del llibre La reconciliación (Ed. Sal Terrae, 2013). Per últim, el dimarts 22 de novembre, tindrà lloc el diàleg La construcció de la memòria històrica entre els periodistes Martxelo Otamendi, director del diari Berria, i Gorka Landaburu, de la revista Cambio16.

El passat 27 d’octubre, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar una resolució a favor d’obrir negociacions per a confeccionar un tractat de prohibició de l’armament nuclear. El text es va aprovar amb els vots favorables de 123 Estats, 38 vots en contra i 16 abstencions.
Es tracta, sens dubte, d’un pas molt significatiu, ja que la resolució reconeix l’impacte humanitari que tenen les armes nuclears i el risc que suposen per a la població. La comunitat internacional disposa de proves suficients sobre els efectes irreversibles, perdurables en el temps, de les armes nuclears i nombroses organitzacions de la societat civil, agrupades en la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, han lluitat des de fa dècades, per aconseguir l’abolició d’aquest tipus d’armament. Malgrat això, en els últims anys s’ha passat de 5 a 8 els països que disposen d’armes nuclears i els estats més industrialitzats del món, entre els quals Estats Units, Rússia, el Regne Unit, el Canadà, el Japó i la gran majoria d’integrants de la Unió Europea, han votat en contra d’aquesta resolució.
El camí que s’inicia a partir d’ara serà llarg i no lliure d’entrebancs; el 2017 Nacions Unides celebrarà les primeres conferències de negociació, amb l’objectiu de tenir un “instrument legalment vinculant per prohibir les armes nuclears, que avanci cap a la seva total eliminació”. Des de l’ICIP ens felicitem del resultat de la darrera votació i confiem que el camí que s’obre a partir d’ara sigui un camí sense retorn.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha obert una nova convocatòria per ajuts a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP 2016-2017, per un import global de 40.000 euros.
Els ajuts, que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) van destinats a equips investigadors d’universitats del sistema universitari català o els centres públics o privats de Catalunya sense finalitat de lucre, que tinguin com a una de les seves activitats principals la recerca. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 23 de novembre.

Barcelona, 7 d’octubre de 2016. – El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2016 al president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, pel seu esforç en aconseguir un acord de pau amb la guerrilla de les FARC que permeti posar fi a més de cinquanta anys de conflicte armat.
L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) celebra la decisió del Comitè Nobel de reconèixer el treball per la consecució de la pau del president colombià, un premi que vol també encoratjar tots els actors colombians a continuar treballant per la pau, després de la victòria del No al plebiscit del passat 2 d’octubre.
Des de l’ICIP, doncs, esperem que aquest reconeixement serveixi per impulsar novament les negociacions de pau i arribar a un acord que satisfaci la majoria de colombians.
Amb tot, cal recordar que l’acord de pau a Colòmbia ha estat fruit de quatre anys de negociacions a l’Havana entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC i, per tant, els dos actors, així com nombrosos col·lectius de la societat civil colombiana, han estat clau per aconseguir una solució pacífica després de dècades de violència armada.

Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d’Europa és una contribució al diàleg social sobre la seguretat i la defensa dels estats. Vol donar arguments perquè, tant els estats existents com els de nova creació, com pot esdevenir Catalunya en un futur, abordin els conflictes des d’una perspectiva no militar i abandonin la defensa armada com a pilar de la seguretat.
Durant tres anys un grup de persones de l’àmbit de pau de diverses entitats i col·lectius de Catalunya varen compartir reflexions i idees fins trobar formulacions comunes per als conceptes debatuts. El Seminari Estat de Pau, hereu del col·lectiu Pau i Treva, es va crear el setembre de 2012 per donar resposta a les inquietuds dels moviments socials catalans davant un procés sobiranista que vol ser radical en els plantejaments però profundament pacífic i democràtic en les formes.
El llibre ha estat publicat per l’ICIP dins la col·lecció digital ‘Eines de pau, seguretat i justícia’ i està disponible en format Pdf i ePub.

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) referma el seu compromís amb la pau a Colòmbia l’endemà del plebiscit que ha donat la victòria al No als acords de pau signats entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC. Des de l’ICIP creiem que cal continuar treballant per fer possible la construcció de la pau i permetre deixar enrere més de cinquanta anys de violència armada i vuit milions de víctimes, conscient que la consecució de la pau és un procés llarg i no lliure d’entrebancs.
És amb aquest compromís per la pau que l’ICIP, juntament amb altres institucions i entitats catalanes, va celebrar la setmana passada la signatura formal dels acords de pau amb nombrosos actes, lúdics, pedagògics i institucionals. Els actes de celebració van comptar amb la participació d’una delegació colombiana formada per Lucía González, assessora de l’Alt Comissionat per la Pau de Colòmbia, i Henry Acosta, economista colombià i facilitador dels acords entre el govern colombià i les FARC durant els quatre anys de negociacions celebrades a l’Havana. La delegació colombiana va ser rebuda per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el consellers d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Els actes de celebració dels acords de pau han estat organitzat per l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, Casa Amèrica Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament, la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, Colòmbia en Pau i Colombia Soy Yo.

Joe Bonham s’allista voluntari per lluitar pel seu país amb un fusell a les mans, com sempre ha desitjat, i és enviat al front europeu. Poc després, el jove soldat es despertarà en un hospital i descobrirà horroritzat que no es pot moure, ni veure, ni sentir, ni parlar. Només li queden els records i, a poc a poc, Johnny comprèn que l’espera una vida pitjor que la mort.
Publicada el 1939, Johnny va agafar el fusell arriba ara per primera vegada a les llibreries en català, gràcies a la coedició que n’han fet l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció “Narratives”. Traduïda per Albert Pijuan, l’obra es presenta com un dels al·legats antibel·licistes més punyents de la literatura contemporània.
Aquest és el primer títol de la col·lecció “Narratives” coeditat amb l’ICIP. La col·laboració té per objectiu publicar, en català, narrativa referent per al pensament per la pau.

L’actual president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens, i l’expresident de la institució, Rafael Grasa, han comparegut aquest dijous a la tarda a la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya per presentar el reptes de futur que encara l’Institut i la Memòria d’Activitats 2015, respectivament.
L’ara president, Xavier Masllorens, ha definit l’etapa actual de l’ICIP com “un moment de reflexió i consolidació” i ha enumerat els cinc grans reptes que s’ha marcat la nova Junta de Govern, renovada el passat de mes maig en compliment de la llei de creació de la institució: “focalitzar prioritats i actuacions; potenciar la dimensió internacional per mantenir el prestigi guanyat; potenciar la dimensió territorial; ser referents de temes concrets; i agilitar la dinàmica de funcionament interna”. Masllorens ha apuntat també la necessitat que l’ICIP “proporcioni servei al país, als grups parlamentaris i les entitats i institucions similars que treballen en l’àmbit de la pau” i ha afegit que “cal tenir veu, crear opinió pròpia, i fer pedagogia”.
Al seu torn, l’expresident de l’ICIP, Rafael Grasa, ha presentat les fites assolides durant el seu últim any de mandat, agrupades en la Memòria d’Activitats 2015, i n’ha destacat especialment els programes de recerca, l’increment de la presència territorial, l’aprovació del nou Pla Pluriennal 2015-2018, la consolidació del Premi ICIP Constructors de Pau o l’activitat desenvolupada a Colòmbia en el marc del procés de construcció de pau. Com a qüestions de futur pendents, Grasa ha reclamat més autonomia per a la institució, la recuperació de les beques de doctorat i la necessitat d’un nou espai per a la Biblioteca de l’ICIP, un centre de referència en matèria de pau, conflictes i drets humans que compta amb més de 7.000 volums. En tancar la seva intervenció, Grasa ha agraït el suport rebut durant els 8 anys de la seva presidència i ha qualificat de prestigi posar en marxa l’ICIP.
En el seu torn de paraula tots els grups parlamentaris han agraït la feina feta pel l’anterior president i s’han posat a disposició per col·laborar amb la nova Junta de Govern de l’ICIP.

Aquest dimecres 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va rebre una representació de la nova Junta de Govern de l’ICIP, encapçalada pel nou president, Xavier Masllorens, per conèixer els reptes que encara la institució en aquesta etapa de presidència renovada.
A la reunió hi va assistir David Minoves, com a representant de la Junta de l’ICIP, i Tica Font, directora de la institució.

El Premi ICIP reconeix les Brigades Internacionals de Pau (PBI) “per la seva trajectòria, sostinguda en el temps, de protecció dels defensors dels drets humans que treballen en àrees de repressió i conflicte“.

Les Brigades Internacionals de Pau van ser creades l’any 1981 per un grup d’activistes inspirats en les tàctiques noviolentes de Gandhi, amb el convenciment que l’acompanyament internacional podia dissuadir atacs contra la població civil en zones de conflicte. Al llarg dels ja 35 anys de recorregut, l’organització ha desenvolupat activitats de suport als defensors dels drets humans sobre el terreny en zones de conflicte, entre les quals, protecció i acompanyament, formació en matèria de seguretat, tallers d’incidència política o de reconstrucció del teixit social.

La cerimònia de lliurament del premi va tenir lloc el 7 de febrer de 2017 al Parlament de Catalunya. Per part de l’organització premiada va recollir el guardó la responsable de PBI Estat espanyol, Montserrat García, mentre que la glossa va ser a càrrec de la històrica activista pels drets humans i actual diputada al Congrés de Guatemala, Nineth Montenegro.