Fòrum Català per la Pau
El Fòrum Català per la Pau és una iniciativa impulsada el 2024 pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i un ampli teixit d’entitats compromeses amb la cultura de pau i la justícia global. El Fòrum va néixer amb la voluntat de promoure un procés col·lectiu de reflexió i participació per definir una visió compartida sobre què significa una Catalunya en pau i com el país pot contribuir a la construcció de la pau al món.
Mitjançant un procés participatiu, celebrat la primavera de 2025, entitats i ciutadania en general han elaborat més de 900 propostes que han servit de base per al Pla Director País de Pau, la primera política pública integral de pau de Catalunya.
El Fòrum ha contribuït a enfortir les aliances entre institucions i societat civil i ha consolidat un espai de treball compartit per continuar impulsant polítiques i iniciatives de pau al país.
Objectius
El Fòrum Català per la Pau s’ha articulat al voltant de dos grans objectius estratègics:
1. Elaborar el Pla Director País de Pau
El primer objectiu va ser impulsar l’elaboració del Pla Director País de Pau, la primera política pública de pau de Catalunya, concebuda per dotar de més coherència, visibilitat i impacte les actuacions del Govern, els ens locals i els ens supramunicipals en matèria de foment de la pau, tant a escala local com internacional.
Per garantir un procés participatiu ampli i plural, el Fòrum va habilitar tres vies de participació: sessions deliberatives, sessions autogestionades i un espai d’aportacions en línia, que van permetre recollir centenars de contribucions de la ciutadania, les institucions i les entitats.
2. Enfortir el moviment per la pau de Catalunya
El segon objectiu va ser reforçar el teixit d’entitats i organitzacions que treballen per la pau a Catalunya, fomentant la col·laboració, l’intercanvi d’experiències i la construcció d’una agenda compartida.
El procés va donar un paper central a les organitzacions de la societat civil, especialment a les agrupades a Lafede.cat, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l’Alt Maresme i la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya, entre moltes altres, contribuint a consolidar una xarxa més cohesionada i amb més capacitat d’incidència.
Antecedents
Catalunya té una llarga tradició de compromís amb la construcció de la pau, tant al territori com en l’àmbit internacional. Fruit d’aquesta trajectòria i de l’impuls de la societat civil, l’any 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de foment de la pau, una norma pionera que compromet les institucions catalanes a treballar per la pau, tant en contextos internacionals com al mateix país.
A partir d’aquesta llei es van crear el Consell Català de Foment de la Pau i l’ICIP. Paral·lelament, nombrosos municipis i ens locals han desenvolupat polítiques i iniciatives de pau, mentre que les organitzacions de la societat civil han contribuït a sensibilitzar la ciutadania i a impulsar campanyes, mobilitzacions i espais de participació en favor de la cultura de pau.
Tot plegat ha configurat un ecosistema social, institucional, acadèmic i cultural ampli i divers, compromès amb la defensa dels drets humans, la justícia global i la cultura de pau. Al mateix temps, les transformacions socials, polítiques, econòmiques i ambientals dels darrers anys han plantejat nous reptes vinculats a la convivència, les desigualtats, les violències, la democràcia i la seguretat humana.
En aquest context es va impulsar el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió col·lectiva orientat a definir les bases de la primera política pública integral de pau de Catalunya, el Pla Director País de Pau, i a reforçar les aliances i la capacitat d’incidència del moviment per la pau al país.
Procés participatiu
Per elaborar el Pla Director de País de Pau (Objectiu 1), el Fòrum Català per la Pau va posar en marxa des del març al juny del 2025, un procés de participació ciutadana amb tres canals de participació:
Sessions deliberatives
Es van organitzar 10 sessions arreu de Catalunya, amb la participació de més de 180 persones, que van aportar 301 propostes. Aquestes van tenir lloc a Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa.
Sessions autogestionades
Entitats, institucions, sindicats, universitats, col·lectius veïnals i organitzacions socials van impulsar 26 sessions autogestionades, que van generar 467 propostes, amb un total de 322 participants.
Aportacions en línia
A través del portal Participa, es van presentar 145 propostes addicionals. Diverses organitzacions van utilitzar aquesta via, entre elles Lafede, l’Escola de Cultura de Pau, el Fons Català de Cooperació i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau.
El procés participatiu del Fòrum Català per la Pau va comptar amb la implicació de 505 persones i més d’un centenar d’entitats, que van formular 913 propostes a través de diferents espais de participació.
Les aportacions recollides van ser analitzades pel Consell Català de Foment de la Pau i han servit de base per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, la primera política pública integral de pau de Catalunya.
Eixos temàtics
El procés de participació ciutadana del Fòrum Català per la Pau es va articular entorn de cinc eixos temàtics:
Cultura de pau
Seguretat i justícia
Conflictes, violència i pau
Amenaces i reptes globals per a la pau
Dones, pau i seguretat
El procés participatiu tenia com a objectiu identificar actuacions que poguessin ser impulsades pel Govern de Catalunya i altres administracions públiques —com el Parlament de Catalunya, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona—, així com per altres actors socials, perquè es poguessin incorporar a les seves polítiques públiques i estratègies d’acció, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional.
Per orientar les deliberacions, es van elaborar fitxes de diagnòstic per a cadascun dels eixos temàtics. Aquests documents definien el marc de debat, descrivien els principals reptes identificats i plantejaven preguntes orientadores que van servir de base per a la formulació de propostes.