L’ICIP publica Àgora de debat democràtic. Aprendre a discrepar per enfortir la democràcia, el número 33 de la col·lecció «Eines de pau, seguretat i justícia». L’obra, de Pau Mas Codina, un dels impulsors del projecte, explica què és Àgora, com funciona, per què es va crear i què se n’ha après al llarg de les sis edicions celebrades fins ara.
La publicació arriba en plena setena edició del programa, que aquest dissabte 17 d’octubre celebra la segona de les tres sessions, amb la filòsofa Begoña Román i L’amistat de Ciceró com a punt de partida.
Un espai per escoltar-se i discrepar amb respecte
Àgora és un programa de diàleg democràtic impulsat inicialment per l’ICIP, la Fundació Catalunya Europa i La Casa dels Clàssics, al qual es van sumar posteriorment el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina. Cada edició reuneix una vintena de persones de l’àmbit acadèmic, cultural, institucional, econòmic i social durant tres jornades senceres, separades per un mes. El diàleg parteix de textos clàssics (La ira de Sèneca, L’amistat de Ciceró i la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides) i es regeix per unes normes que protegeixen la sinceritat i garanteixen la confidencialitat, com la regla Chatham House.
L’objectiu no és arribar a consensos ni elaborar documents, sinó crear les condicions perquè persones que normalment no es parlen puguin escoltar-se, discrepar amb respecte i reconèixer-se mútuament com a interlocutors legítims.
De l’experiment al model
El llibre situa Àgora en un context de retrocés democràtic global i de polarització a Catalunya i a Espanya des de la dècada del 2010. També n’explica els fonaments teòrics: l’agonisme de Chantal Mouffe, que entén el conflicte com a part constitutiva de la vida democràtica, i el pragmatisme de John Dewey, per a qui la democràcia és, abans que res, una manera de viure junts.
A partir d’aquí, l’autor detalla com es va construir el model, sovint per assaig i error. Descriu el paper dels participants, dels ponents i dels conductors, i el disseny de les sessions. Explica l’ús dels clàssics com a «tercer element» que no pertany a cap bàndol, la importància de l’espai físic i la gratuïtat com a decisió estratègica. Alguns dels elements que han acabat sent centrals, com la dinàmica inicial per trencar el gel o el dinar a peu dret, no estaven previstos en el disseny original.
Un relat honest, amb encerts i errors
La publicació es presenta com un document de sistematització, no de promoció, i dedica tanta atenció als encerts com als errors. «Reconèixer l’error o admetre el titubeig no debilita el relat; el fa creïble», escriu l’autor al prefaci. Entre els reptes pendents, assenyala els biaixos que les edicions no han pogut corregir del tot: la menor presència de dones, la dificultat d’incorporar perfils conservadors i espanyolistes i el predomini de perfils universitaris. La setena edició, en marxa des del setembre, compta amb un grup de composició paritària.
El llibre també identifica quins elements del model es podrien adaptar, com ampliar la noció de clàssic, incorporar altres llenguatges artístics o adreçar el programa a joves. Al mateix temps, defineix quins són innegociables: la pluralitat real del grup, la confidencialitat, el temps llarg i la figura del conductor. Tanca amb les condicions per consolidar el projecte:
- un finançament estable
- una comunitat d’exparticipants
- la reproducció del model en altres territoris
- la seva possible escalabilitat a escala europea
L’obra s’adreça a possibles participants de futures edicions, a investigadors interessats en la innovació democràtica, a organitzacions que treballen per la democràcia, la pau o la cohesió social i a potencials finançadors.
Àgora s’emmarca en l’àrea de treball «Diàleg social i polític» de l’ICIP. El llibre es pot descarregar en format digital a la pàgina de la col·lecció «Eines de pau, seguretat i justícia».
