El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.

Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.

Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.

En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.

El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.

Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.

En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.

Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.

El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.

Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.

En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.

El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.

Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.

Lectures recomanades

Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.

Compartir