L’ICIP estrena una sèrie de podcasts sobre dones colombianes exiliades i en la diàspora

L’ICIP i el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició han produït amb Alharaca Ràdio Feminista, ‘Semillantes’, una sèrie de cinc podcasts sobre dones colombianes exiliades i en la diàspora.

Els podcasts s’estrenaran setmanalment els divendres de juliol i neixen amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les dones que es van veure obligades a abandonar el país sud-americà per culpa del conflicte armat.

Segons Sílvia Plana, responsable del projecte a l’ICIP, amb aquests podcasts “es busca visibilitzar els principals impactes que han patit les dones que van haver de sortir forçosament de Colòmbia, així com reconèixer els processos resilients i transformadors que s’han dut a terme des de l’exterior. La idea de fons és que sense la veu de les dones, la veritat no està completa”, comenta.

Els podcasts han estat produïts per Alharaca Ràdio Feminista, un projecte que va néixer a l’abril de 2019 i que està fet íntegrament per dones.

La seva web és una plataforma de micròfons oberts on qualsevol dona pot participar. Actualment compten amb col·laboradores a Argentina, Colòmbia, Mèxic, Espanya, Kazakhstan, Uruguai, Estats Units, Xile i Indonèsia.

Cinc capítols que es complementen

El primer episodi de ‘Semillantes’ s’estrena el divendres 2 de juliol a la web de l’ICIP i a la de Alharaca Ràdio Feminista. La resta de capítols arribaran els dies 9, 16, 23 i 30 del mateix mes.

“En aquests cinc podcasts, les dones participants s’entrecreuen, des dels seus veus i alè, i ens porten per diferents recorreguts, explicant com ha estat la seva vida, amb històries, experiències, ritmes, sabers i emocions”, expliquen les responsables de la producció.

“Amb els podcasts podem continuar amb la construcció de xarxes de suport i sororitat entre nosaltres i contribuir a la divulgació i coneixement del mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa i de l’enfocament de gènere transversal”, afegeixen.

En els diferents episodis han participat dones colombianes que ara resideixen a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Equador, Espanya, Itàlia i Suècia.

Els capítols també es poden escoltar en una pàgina especial d’Alharaca Radio Feminista.

‘Comadres’, collage i música

Els cinc capítols s’han dividit de la següent manera: dos especials anomenats ‘comadres’, dos collages sonors i un especial musical.

Els capítols ‘comadres’ recullen la trobada entre dues dones que tenen coses en comú però que no es coneixen. En aquest cas, dues dones exiliades que viuen a diferents països i que conversen des de la seva experiència.

Els collages sonors recullen les veus de diferents dones que parlen de la seva experiència responent una sèrie de preguntes obertes.

Finalment, l’especial musical recull l’experiència de diferents dones colombianes exiliades que han optat per fer servir les seves veus i compondre cançons per narrar les seves històries.

‘Semillantes’ ha estat possible gràcies a la col·laboració de el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Llançament del documental ‘Reescribiendo el exilio’

Contribuir a que l’exili colombià surti de l’anonimat. Aquest és l’objectiu principal del documental Reescribiendo el exilio, un film produït per l’ICIP i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la convivència i la no repetició de Colòmbia que ja es pot veure de forma gratuïta a Internet.

En el curt, de 21 minuts, s’entrecreuen les històries de fills i filles d’exiliats colombians que viuen a diferents països europeus i que, com a conseqüència del conflicte armat colombià, van créixer -o néixer- en altres territoris i cultures.

El documental ha estat dirigit per Mónica Granda Restrepo, una realitzadora i periodista colombiana exiliada a Suïssa.

“El documental parla de posar-li paraules a aquest exili perquè realment el que ha passat a Colòmbia és que aquestes històries són desconegudes i han estat silenciades, no només a l’interior del país sinó també a l’exterior. A Colòmbia ningú sap que tenim exiliats i a l’exterior, quan jo dic que sóc exiliada colombiana, la gent em mira amb cara estranya. No s’entén molt bé per què”, apunta la directora.

Reescribiendo el exilio recull els testimonis de Nicolás, Karim, Alejandra i Andrea i mostra imatges enregistrades en la trobada de segones generacions realitzada a Bilbao el 2019, en el marc de la feina feta per part de la Comissió de la Veritat.

“Des de petits hem tingut històries paral·leles, però diferents. És una cosa que no tothom entén. Durant la trobada que es veu al documental, vam connectar com si ens coneguéssim de tota la vida i molts era la primera vegada que ens vèiem. Ha estat un procés llarg i amb molta incertesa, però gràcies a aquestes experiències brindades per la Comissió de la Veritat hem pogut entendre una mica més la nostra situació personal i la situació del poble colombià”, explica Nicolás Forero Rodríguez, un dels joves protagonistes del film.

El documental es va presentar el 5 de juny en un acte a través d’Internet en el que van participar la directora del film i diversos integrants del grup de segones generacions a l’exili. Durant la presentació, els joves van parlar sobre el passat, el present i el futur dels fills i filles de aquelles persones que van haver de sortir forçadament de Colòmbia.

L’esdeveniment va ser moderat per Sílvia Plana, una de les responsables de l’àrea de treball Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP. Es pot recuperar al canal de YouTube de la Comisión de la Verdad.

Reescribiendo el exilio ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió de la Veritat de Colòmbia.