El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, fins el divendres 17 de maig. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. Podeu consultar les bases reguladores de les subvencions i les guies informatives a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions.
Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
Aquest és el calendari orientatiu sobre el curs de les dues convocatòries vigents:
El jurat de la vuitena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2023-2024, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.
En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com ara la violència masclista, la discriminació racial o la implicació personal per passar a l’acció. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.
En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:
Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament el missatge que trasllada el clip i el fet que l’obra incorpori una producció musical pròpia amb una gran qualitat artística final. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta.
Si sóc una dona, jo sóc força i coratge. Però no estic sola, ja no podràs fer-me callar, canten.
Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup que reflecteix i la qualitat de la producció, especialment per la posada en escena i la incorporació d’elements coreogràfics.
Quina importància té que siguis blanc i jo sigui negre, si al final som del mateix lloc i venim de la mare terra, rapegen.
En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial al videoclip “Actua!” de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat positivament el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.
En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:
Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. En aquesta producció audiovisual han participat vint joves, set noies i tretze nois del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt, un centre que dona formació a joves d’entre 16 i 21 anys de diverses procedències i realitats. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats amb les quals es troben alguns joves en el seu dia a dia i de la importància de ser fort per enfrontar-s’hi. El jurat ha valorat positivament la qualitat artística de l’obra i la qualitat interpretativa dels i les artistes, així com el missatge empoderador que aconsegueix traslladar la cançó.
Surto jo de casa sense voler tornar, problemes a diari i ja no se ni què pensar. Actua pel que fas, no siguis passiu. Tot és un procés pensa en els demés, canten.
Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. En concret, són joves que assisteixen a El Lokal, un espai jove que es troba al barri de Sant Llorenç. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables. El jurat ha valorat positivament l’alt nivell musical i del missatge que apel·la a la implicació personal per passar a l’acció.
S’ha de respectar el medi ambient perquè el futur sigui millor que el present, perquè no quedi un món sense ciments, per a què canvi el moment, posa’t en moviment, canten.
En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “Som d’on volem”, que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.
Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 26 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. L’ICIP preveu convocar la novena edició d’aquest concurs a l’inici del curs 2024-2025.
Després de projectar-se en diversos festivals d’Europa i l’Amèrica Llatina, l’ICIP ha publicat al seu compte de YouTube el documental Para volverte a ver, un film que mostra el paper de la diàspora i l’exili colombià a Europa. Els directors són Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena.
Des d’aleshores i en el darrer any i mig, s’ha projectat en diversos festivals. En concret, s’ha pogut veure a “Enrere i endavant” 14a edició de Llatí-Docs (França); el Festival Internacional Cinema al carrer (Colòmbia); el XXVI Ícar Festival Internacional de Cinema a Centreamèrica (Guatemala) i el FESCIMED (Festival Internacional de Cinema per la Memòria Democràtica) (Espanya). També es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Drets Humans Mirades Diverses (Veneçuela) on va obtenir una menció especial del jurat.
Ara, per primer cop, el documental es troba accessible a tothom i es pot veure en el canal de YouTube de l’ICIP.
El retrat d’un procés innovador
La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que van donar el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món.
Segons Sílvia Plana, responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP, el documental permet veure “en primera persona, la importància de la participació de les víctimes en iniciatives de construcció de pau, de justícia i veritat, com una procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu”.
El rodatge va tenir lloc els mesos de març i abril del 2022 a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula.
Els personatges
Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.
YaniraRestrepo és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.
JuanaSánchez és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.
Wilmer Torres és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.
LizetheÁlvarez és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.
Els directors
Nicolás Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Juan Pablo Aris Escarcena és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).
Al manual, l’autora recull alguns dels aprenentatges extrets a partir de la seva tasca com a facilitadora en diversos espais de diàleg organitzats en diferents municipis bascos. En concret, es referencien dotze processos de diàleg, tant a nivell polític com ciutadà, a vuit municipis de Gipuzkoa. L’autora recull exemples d’alguns dels itineraris de convivència desenvolupats a Errenteria, Azpeitia, Hernani, Tolosa, Donostia-San Sebastià i Arrasate-Mondragó. Algunes d’aquestes experiències de diàleg es van iniciar el 2012 i encara avui continuen en marxa.
Les experiències descrites es caracteritzen per afrontar la difícil i necessària tasca de mirar un passat i present dolorós amb representants polítics, ciutadania i víctimes de la violència. Són diàlegs que han suposat viure processos personals i grupals, des dels quals construir des de la pràctica i de forma compartida, unes bases ètiques de convivència.
Segons Blanco Goikoetxea, “compartir un mateix espai amb persones amb trajectòries personals i ideològiques diverses i fins i tot antagòniques suposa sempre un risc, però aquests processos han estat capaços de generar les condicions de seguretat i confiança necessàries per afrontar la complicada tasca d’acostament a l’altre i poder fer una aportació a la construcció de la convivència”, explica.
El document pretén aprofundir en la idea de procés dels diàlegs, en la seva complexitat i en capacitat de generar canvis i moviments. “Recull, en definitiva, un camí resseguit al costat de i gràcies al compromís de les persones integrants de cada espai de diàleg. D’aquesta forma el manual parla del saber col·lectiu construït a través dels diferents itineraris explorats. També parla de l’escolta, la cura, la honestedat, la necessitat de construir vincles i de la responsabilitat i capacitat d’avançar juntes”, afegeix.
L’autora
Aitziber Blanco Goikoetxea és llicenciada en Dret. Ha estat responsable de projectes de desenvolupament amb comunitats retornades a Guatemala. Ha treballat als moviments socials Elkarri i Lokarri, que promovia el diàleg i l’acord en el marc del conflicte basc. Amb formació acreditada en psicodrama, també s’ha format en comunicació noviolenta i en cercles restauratius.
La col·lecció
La col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” vol ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau. Aquest manual és el número 29 de la col·lecció.
Coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que se celebra el 30 de gener, l’ICIP estrena una nova secció al seu web que recupera i posa en valor el projecte Càpsules de Pau, iniciat l’any 2014.
Aquest projecte recull més de 120 vídeos on persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
El projecte és una coproducció de l’ICIP i el Col·lectiu Contrast que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula pau.
Coincidint amb l’estrena del web, l’ICIP també posa en marxa una nova sèrie de vídeos on diferents persones responen a la mateixa pregunta. Entre els nous participants en el projecte hi trobem el filòsof i dissident iranià Ramin Jahanbegloo, referent de l’estudi de la noviolència, el refugiat palestí al Líban Jaber Suleiman o la directora de la Fundació Baketik, Maider Maraña.
Aquest col·lecció de vídeos es seguirà ampliant en els propers mesos amb nous noms destacats de persones que promouen la pau des de diferents àmbits d’actuació.
Participants d’arreu del món
Entre les persones que apareixen en els vídeos i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem activistes per la pau com Pepe Beunza (primer objector de consciència de l’Estat espanyol per motius ideològics), Marina Gallego (membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia), o Yolanda Aguilar (fundadora de l’organització Actoras de Cambio de Guatemala). Persones que han viscut de prop un conflicte, com Nadia Ghulam (víctima de la guerra de l’Afganistan), Mohlamin M. Brahim (refugiat als campaments sahrauís d’Algèria) o Ali Abou (exreclús libanès) també parlen als vídeos de la seva idea de pau.
També hi ha peces amb investigadors per la pau com ara John Paul Lederach (docent a l’Institut Joan B. Kroc per a Estudis Internacionals sobre la Pau de la Universitat de Notre Dame) o Christopher Kayumba (director del diari rwandès The Chronicles).
El web permet escollir les diferents càpsules segons el nom de la persona participant, el país de procedència i àmbit laboral. La diversitat de rols dels protagonistes i el se origen (Afganistan, Bòsnia, Colòmbia, Guatemala, Iraq, Líban, Rwanda, Sàhara, Tibet, entre d’altres) permet construir una visió de pau global. Els vídeos es poden veure amb subtítols en català, castellà i anglès.
L’ICIP ha obert una la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2024, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
És la tretzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins a l’11 d’abril de 2024, inclòs.
El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.
Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.
La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.
Persones i col·lectius guardonats
En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023), el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.
Aquest dijous 30 de novembre ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys. El sacerdot va ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau. L’any 2015, Botam va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau.
Nascut a les Borges Blanques (Garrigues), va ingressar el 1944 a l’orde dels caputxins a Arenys de Mar (Maresme) i l’any 1966 va ser un dels protagonistes de la Caputxinada, quan era provincial dels framenors caputxins a Catalunya.
Més tard, el 1984, va ser fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, de la Plataforma Intercultural Barcelona, el 1992, i president de la Unió de Religiosos de Catalunya. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any passat la del Memorial Cassià Just, atorgada per la Direcció General d’Afers Religiosos.
La cerimònia d’entrega del Premi ICIP 2015 ve tenir lloc el 12 d’abril del 2016 i va comptar amb la presència del guardonat i nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya. Durant la cerimònia, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.
El sacerdot Joan Botam va rebre el Premi ICIP 2015
En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides pel seu amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.
Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (2010) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser lliurat el febrer passat per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. En el vessant d’erudit humanista, el seu treball sobre el moralisme d’Arnau de Vilanova va rebre el 1956 el premi Jaume Serra i Húnter de l’Institut d’Estudis Catalans.
Memòria oral del Moviment per la Pau
Fa uns anys, l’ICIP va gravar una llarga entrevista amb Botam en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya impulsat per la institució. En aquesta entrevista, realitzada per l’especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, Xavier Garí, va recordar alguns dels aspectes més destacats de la seva biografia.
Al web de l’ICIP també trobareu una entrevista amb el pare Botam publicada al número 24 de la revista ‘Per la Pau’ dedicada al moviment pacifista durant la Primera Guerra Mundial. La podeu recuperar en aquest enllaç.
Del 27 al 29 de novembre, l’ICIP ha reunit a Barcelona una vintena de dones d’arreu del món implicades en la lluita contra les desaparicions forçades. La majoria d’elles, víctimes o familiars directes de persones desaparegudes. L’objectiu de la trobada era generar un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements entre les dones participants i posar les necessitats i demandes de les víctimes al centre de la qüestió. Les observacions i recomanacions de les cercadores que han sorgit de la trobada es tindran en compte de cara al Congrés Mundial de Desaparicions Forçades que es preveu celebrar el pròxim any.
“Les desaparicions forçades constitueixen un cúmul de greus violacions dels drets humans amb un enorme impacte, no només a les persones directament afectades, també a l’àmbit comunitari i social. L’impacte fins i tot es replica de generació en generació”, explica Sabina Puig, tècnica de l’ICIP i una de les persones responsables d’aquesta trobada.
“Encara que l’obligació de prevenir-les i oferir veritat, justícia i reparació recau en els Estats, moltes vegades són les mateixes famílies de les persones desaparegudes les que emprenen la tasca de buscar-les i de reclamar mesures per a la protecció dels drets humans, així com garanties de no repetició. I això, malgrat els múltiples obstacles i riscos que suposa en molts contextos”, afegeix.
Dones d’una desena de països
A la trobada hi han participat dones procedents d’Algèria, Argentina, Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, El Salvador, Filipines, Hondures, Líban, Mèxic, el Sàhara Occidental o Síria, entre d’altres. També del País Basc i de Catalunya. Totes tenien en comú haver viscut com un familiar proper havia desaparegut de manera forçada i la seva lluita per trobar-lo. Durant tres dies, les dones han participat en sessions de treball i formació que s’han combinat amb moments de conversa informal i espais de cura.
“La trobada ha estat molt útil per reflexionar sobre la relació entre la construcció de pau i la recerca de persones desaparegudes i posar en valor les aportacions d’aquests col·lectius de persones cercadores alhora que, en base a l’intercanvi d’estratègies i sabers, transferir coneixements i oferir eines que puguin reforçar la seva feina”, comenta Sílvia Plana, una altra de les tècniques de l’ICIP a càrrec d’aquesta trobada.
Després de tres dies de reunions, diverses participants en la trobada van expressar el seu agraïment per haver pogut assistir a una trobada com aquesta. “Aquestes trobades internacionals serveixen també de protecció per a nosaltres. Cal col·locar les famílies al centre dels processos de decisions i donar visibilitat a totes les violències que s’exerceixen quan es comet una desaparició forçada: tant envers la persona desapareguda com envers els seus familiars”, expressava una participant llatinoamericana. Per la seva part, la mare d’un jove desaparegut va destacar la importància d’iniciatives com aquesta per teixir lligams i generar xarxes de solidaritat entre dones buscadores.
Properament, l’ICIP publicarà un estudi sobre el rol de les dones cercadores en casos de desaparicions forçades, un estudi que recollirà algunes de les aportacions fetes durant els tres dies de la trobada presencial organitzada a Barcelona.
La Xarxa Llatinoamèrica de Dones, Pau i Seguretat (RLMPS), un projecte del qual l’ICIP forma part des del 2020, compta a partir d’ara amb la seva pàgina web.
Aquesta xarxa està formada per organitzacions de Colòmbia, Mèxic, Hondures, les diàspores llatinoamericanes i l’àmbit internacional que treballen per la construcció de pau i la defensa dels drets humans. Entre les entitats impulsores hi ha el mateix ICIP, Serapaz, Jass, Ciase, Cinep i Mujer Diáspora.
Des del començament, l’objectiu de la xarxa ha estat desenvolupar i contribuir conjuntament a la transformació de perspectives i accions sobre la seguretat, la pau i el diàleg des d’una perspectiva feminista.
Amb aquest objectiu i des de la seva creació, la RLMPS ha organitzat diversos tallers i activitats a Mèxic, Colòmbia i Catalunya. També s’han organitzat dues trobades anuals a Villa de Leyva, Colòmbia, i a la Ciutat de Mèxic. En una d’aquestes trobades va sorgir la necessitat de crear un espai web on es poguessin compartir els diferents materials i reflexions que s’han creat des del naixement de la xarxa, que es va produir en plena pandèmia.
Trobada de la Xarxa Llatinoamericana Dona, Pau i Seguretat a la Ciutat de Mèxic el 2022.
Després de mesos de treball i de valorar les diferents necessitats de les organitzacions que en formen part, finalment la RLMP ha estrenat un espai públic propi on s’expliquen tots els detalls sobre l’aliança. El web també compta amb una àmplia secció on s’expliquen totes les accions dutes a terme per la xarxa. A més, també s’ha creat una secció que recull articles, vídeos i podcasts propis o creats per algun dels membres, a més d’una secció d’actualitat amb les últimes activitats i notícies rellevants que afecten l’agenda Dones, Pau i Seguretat.
Entre els vídeos que es poden consultar al web hi ha els materials de l’anomenada “Escola Feminista”, un espai de formació i intercanvi impulsat per la xarxa que permet compartir amb les diverses persones participants, expertícies i experiències sobre temes clau en relació amb la seguretat, la pau, i el diàleg des d’un enfocament feminista.
Un cop engegada la xarxa, s’espera que aquesta exerceixi de punt de trobada de les diferents organitzacions i persones que treballen o tenen interès en els temes tractats.
Per a més informació i consultar la nova web, podeu accedir a aquest enllaç.
Del 5 al 7 d’octubre tindrà lloc a Barcelona la primera edició de l’Artèria Hip-Hop, una trobada internacional de persones i col·lectius implicats en projectes de cultura de pau i educació transformadora a través de les diferents expressions artístiques del hip-hop.
En total, hi assistiran una trentena de participants i col·lectius de Catalunya, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Hondures, Mèxic, Panamà, Perú, el Salvador i Xile. A més, hi haurà tallers, ponències, debats i concerts oberts al públic. Es tracta d’una iniciativa liderada per l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de la Joventut i que compta amb el suport de les entitats Versembrant, Heal Hop i Erol Urbà.
Un espai per intercanviar experiències
Un dels objectius d’aquesta trobada és generar un espai d’intercanvi d’experiències –locals i internacionals– d’educació transformadora a través del hip-hop. Al mateix temps, es vol fer un recull de bones idees per millorar les pràctiques educatives dels participants i del públic, a més d’evidenciar la cultura hip-hop com una eina educativa i transformadora vàlida per afrontar els reptes de l’educació i promoure valors i pràctiques associats a la cultura de pau.
Segons un dels responsables de la trobada, Lucas Vico Levico d’Erol Urbà, des de fa molts anys, diferents col·lectius arreu del món han treballat paral·lelament i de manera independent utilitzant l’univers del hip-hop com a eina i mitjà d’educació i transformació. “Amb l’Artèria volem celebrar i compartir els nostres processos per aprendre els uns dels altres, construir noves propostes i teixir una xarxa que ens permeti afrontar col·lectivament els reptes que ens presenta el futur”, apunta.
Les activitats començaran el dijous 5 d’octubre amb una presentació del projecte a la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants, una de les seus de l’esdeveniment. En aquest acte hi intervindran representants de les tres institucions impulsores, així com de les tres entitats implicades en l’organització. A més a més d’oferir un intercanvi entre els col·lectius participants en el projecte, la jornada estarà oberta a públic extern, especialment de l’àmbit cultural, educatiu, de treball social, justícia global i dinamització comunitària. Entre altres qüestions, es parlarà de noves metodologies educatives o de l’ús de l’art contra la violència estructural. L’activitat serà d’accés lliure, prèvia inscripció.
Durant la segona jornada, el divendres 6 d’octubre, al matí hi haurà més ponències i, a la tarda, un espai de debat intern i d’intercanvi d’experiències entre els diferents col·lectius convidats. Es parlarà de temes com ara la construcció de la identitat mitjançant l’art, l’empoderament de les dones a través del hip-hop, o processos de reconstrucció social i comunitària.
Finalment, el dissabte 7 d’octubre es faran més actes oberts al públic general. Al matí, en col·laboració amb el Festival Esperanzah! es faran tallers de rap i de graffiti al Parc Nou del Prat de Llobregat. I a la tarda, al Casal Pou de la Figuera, a Ciutat Vella, es faran primer més tallers dinamitzats pels convidats internacionals de 16 a 23h; i després, al vespre, es farà la cloenda de la trobada amb una festa “Block Party” amb espais i tallers de breakdance, DJ’s i graffiti. La sessió es tancarà amb intervencions en directe dels mateixos artistes convidats a l’Artèria Hip-Hop i artistes convidats pel festival Perifèria Beat. Entre d’altres hi participaran artistes com ara La Niña Mai i C.H.A, sessions de Nassim Oufighou, dos open mics perquè qualsevol MC s’animi a rimar i dues sessions dels DJ’s Perifèria Crew, Dj Mamtik i Dj Xa-beat.
Del 18 al 20 de setembre, una delegació de l’ICIP va viatjar a Mèxic per participar en la segona trobada de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual la institució forma part des del seus inicis. Aquesta plataforma va començar a configurar-se el 2019 arrel del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona i organitzat per l’ICIP, Serapaz i la Taula per Mèxic. Després de tres anys de treball regular en línia, la Plataforma es va reunir per primer cop de manera presencial a Chiapas l’octubre de 2022.
Aquesta nova trobada va tenir lloc a Casa Xitla, al sud de la Ciutat de Mèxic, i va reunir una quarantena de persones de l’àmbit econòmic, cultural i periodístic, així com representants de les diferents organitzacions que conformen la Plataforma.
Membres de la Plataforma per la Construcció de Pau a Mèxic durant la trobada a Casa Xitla.
A partir de les aportacions d’experts internacionals com Jenny Pearce, Guillermo Trejo o Alberto Solís, els i les participants a la trobada van aprofundir en la diagnosi de les violències a Mèxic, un país fortament marcat per la presència del crim organitzat i la seva col·lusió amb institucions públiques. En els darrers 15 anys hi han estat assassinades 450.000 persones i s’hi compten més de 111.000 mil desapareguts. S’hi sumen milers de desplaçaments forçats de població i uns nivells d’exclusió social alarmants.
Davant d’unes estadístiques més pròpies d’un país en guerra que d’una democràcia pacífica, la Plataforma s’erigeix com un espai d’anàlisi, intercanvi d’informació i reflexió de qual emanen propostes de construcció de pau. Alhora, la Plataforma pretén ser també caixa de ressonància de les preocupacions i demandes de les organitzacions que en formen part així com dels col·lectius, moviments i comunitats que aquestes acompanyen en diferents punts de la geografia mexicana, especialment a Chiapas i a Oaxaca.
Aquesta segona trobada de la Plataforma també va servir per definir l’organització interna i per identificar estratègies i metodologies pròpies de cara a futures accions.
Més enllà de les sessions de treball intern, la Plataforma va convocar el “Conversatorio entre iniciativas ciudadanas de construcción de paz”. Aquest acte va tenir lloc al Centro Universitario Cultural el dilluns 18 de setembre i va aplegar altres articulacions i projectes relacionats amb la pau al país.
Els membres de la Plataforma van treballar durant tres dies al sud de la Ciutat de Mèxic.
Segons el director de l’ICIP Kristian Herbolzheimer, que va assistir a la trobada, “a Mèxic estan sorgint iniciatives molt interessants que volen revertir les múltiples violències que es viuen al país, el que converteix a Mèxic en un autèntic laboratori per la pau. L’ICIP no només ho veu com un valuós aprenentatge sinó que reafirma el seu compromís per la pau i la seva predisposició a acompanyar i col·laborar amb actors locals”, va comentar.
Diàleg Nacional per la Pau a Puebla
Una d’aquestes iniciatives sorgides per atendre de manera integral el tema de la violència i la inseguretat a Mèxic és el Diàleg Nacional per la Pau, una trobada que es va celebrar a la Universitat Iberoamericana de Puebla del 21 al 23 de setembre.
Una delegació de l’ICIP, acompanyada per membres de la Plataforma per la Construcció de Pau a Mèxic, hi va assistir. Aquest espai convocat per la Conferència de l’Episcopat Mexicà, la Conferència de Superiors Majors de Mèxic, la Dimensió Episcopal per als Laics i la Província Mexicana de la Companyia de Jesús tenia com a objectiu generar un espai de diàleg plural i incloent al voltant de la seguretat i la construcció de pau al país nord-americà.
Després de tres dies de treball, es va presentar l’anomenada Agenda Nacional de Pau.
En total, hi van assistir més de dues mil persones procedents de tot el país, moltes de les quals ja havien participat en diferents fòrums que s’han celebrat durant el darrer any i mig. Aquesta iniciativa va sorgir després de l’assassinat dels dos sacerdots jesuïtes a la Serra Tarahumara de Chihuahua, el juny del 2022. Des de llavors, l’Església a Mèxic ha dut a terme jornades de pregària, conversatoris, fòrums sobre justícia i pau i altres iniciatives que van reunir un total de 18.000 participants als 32 estats del país. Tots aquests esforços van convergir a la trobada de Puebla en la què hi havia representants de tots els sectors socials.
Després de tres dies de treball, es va presentar l’anomenada Agenda Nacional de Pau, un document de més de 30 pàgines que contempla diverses propostes de treball. També es va presentar l’anomenada Xarxa Nacional perla Pau. Es tracta d’una xarxa que busca articular iniciatives locals -o persones- que desitgin emprendre algun tipus de procés de construcció de pau als seus territoris.
A més, com a resultat de la trobada es van presentar 14 accions per eradicar la violència al país, les quals van ser llegides pel pare Jorge Atilano González Candia, assistent social de la Companyia de Jesús a Mèxic i un dels principals organitzadors de la trobada. Entre les accions concretes de llistat, per exemple, hi ha enfortir els procediments de justícia restaurativa i dignificar i recuperar les policies municipals i comunitàries. Podeu llegir el document final de la trobada i els 14 punts en aquest enllaç.
Més de dues mil persones van participar en el Diàleg Nacional per la Pau.
Del 18 al 20 de setembre, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP forma part, celebra la seva segona trobada presencial a la Ciutat de Mèxic. Aquesta plataforma es va començar a configurar el 2019 després del I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic i va celebrar la seva primera trobada presencial a Chiapas l’octubre de l’any passat.
Aquesta nova trobada té lloc a Casa Xitla, al sud de la Ciutat de Mèxic, i reuneix més de trenta persones que pertanyen a les diferents organitzacions que formen part de la plataforma, inclosa una representació de l’ICIP. L’objectiu d’aquesta sessió de treball intern és modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau als què s’enfronta Mèxic i dotar-ne la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.
La trobada compta amb la participació d’experts internacionals com ara el defensor dels drets humans, exdirector i membre de Serapaz, Alberto Solis Castro; la professora al Latin American and Caribbean Centre (London School of Economics), Jenny Pearce; i el professor de Ciència Política i director del Laboratori de Violència i Justícia Transicional a la Universitat de Notre Dame, Guillermo Trejo.
A més, la Plataforma ha organitzat una trobada entre iniciatives ciutadanes de construcció de pau el dilluns 18 a la tarda al barri de Coyoacán.
Un cop finalitzada la trobada de la plataforma, una delegació de la mateixa assistirà al Diàleg Nacional per la Pau que es durà a terme del 21 al 23 de setembre a la Universitat Iberoamericana Puebla. Aquest espai convocat per la Conferència de l’Episcopat Mexicà, la Conferència de Superiors Majors de Mèxic, la Dimensió Episcopal per als Laics i la Província Mexicana de la Companyia de Jesús té com a objectiu generar un espai de diàleg plural i incloent al voltant de la seguretat i la construcció de pau al país nord-americà.
Segons l’Índex de Pau Global publicat per l’Institut per l’Economia i la Pau aquest any, Mèxic ocupa el lloc número 137 en inseguretat de 163 països avaluats. D’acord amb aquest informe, el país es troba entre les nacions amb les taxes d’homicidi més altes i té les vuit ciutats més violentes del món.
Un espai de diàleg i sinergia
La Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic és un espai de diàleg i sinergia del qual formen part persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i el I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic.
L’espai de diàleg i reflexió es va constituir formalment l’octubre de l’any passat en un acte a San Cristóbal de las Casas amb participació d’organitzacions com Aluna, CCC Mèxic, Consorci Oaxaca, Coreco AC, Energia i Estratègia, Centre de Drets Humans Fra Bartolomé de Casas, Serpaj Mèxic, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic i la Iniciativa Whitaker per a la Pau i el Desenvolupament.
També formen part de la plataforma activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència mitjançant un enfocament de construcció de pau a Mèxic.
