La conferència internacional Build Peace 2025 reunirà 300 participants de tot el món, entre activistes, acadèmics i artistes, a l’espai de La CIBA de Santa Coloma de Gramenet durant tres dies, del 21 al 23 de novembre, amb l’objectiu de reflexionar sobre com fer front als reptes locals i globals per a la pau.
La conferència Build Peace és una trobada internacional que explora com la innovació, la tecnologia i les arts poden contribuir a transformar els conflictes i promoure la pau, organitzada anualment per l’ONG internacional Build Up. Després de celebrar-se en països com Kenya, Filipines, Alemanya o Colòmbia, en la seva dotzena edició, la conferència arriba per primera vegada a Catalunya, gràcies a la coorganització de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
L’esdeveniment s’ha presentat en roda de premsa aquest dilluns 10 de novembre a l’espai de La CIBA. L’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, ha destacat l’aposta de la ciutat per treballar per la pau des de la proximitat i la convivència, ”elements imprescindibles per construir societats cohesionades i justes”, i ha afegit que amb la celebració de la conferència Build Peace, Santa Coloma es converteix en un “laboratori de pau”.
La conferència reunirà 300 persones d’arreu del món, entre activistes, investigadors per la pau, artistes i professionals de la tecnologia. Un conglomerat d’actors diversos amb l’objectiu de “compartir aprenentatges i repensar i re-imaginar què és la pau i què vol dir viure en pau”, segons ha explicat la responsable d’Arts i Creativitat de Build Up, Rita Costa.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat la necessitat de promoure la reflexió i el foment de la pau en l’actual context mundial “altament preocupant”, amb el “nombre més elevat de conflictes armats des de la Guerra Freda, el nombre més alt de persones refugiades i de despesa militar, i una creixent desigualtat social”. En aquest context, la Build Peace 2025 posarà el focus en tres grans eixos de debat: Diàleg, Seguretat i Memòria, per repensar com fer front als reptes actuals, locals i globals, i construir societats més justes i pacífiques.
El 3 de novembre, l’ICIP i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau van organitzar el seminari en línia “Tecnologies feministes: qüestionant la guerra i el patriarcat”. L’acte, moderat per Sandra Martínez (ICIP), va convidar a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en un món marcat pel patriarcat, el capitalisme i la militarització, i a imaginar alternatives que posin la cura i la justícia al centre.
La sessió va analitzar com les tecnologies digitals actuals poden tant reproduir com desafiar les lògiques de poder i violència, i com les mirades feministes obren nous camins cap a societats més segures i equitatives.
Arrels colonials i patriarcals del món digital
La investigadora Judith Membrives, membre de Lafede, va obrir la sessió proposant una genealogia crítica de la tecnologia digital, que vagi del control a la cura. Va destacar que la tecnologia “no és ni nova, ni neutral ni inevitable”, sinó una forma històrica de poder que amplifica un sistema basat en el capitalisme, el colonialisme, el racisme i el cisheteropatriarcat.
Membrives va destacar la plantació colonial com la primera “matriu de computació i de capitalisme de dades”: un sistema que registrava i calculava el rendiment de les persones esclavitzades. Segons la investigadora, el que avui anomenem intel·ligència artificial és una “prolongació directa” d’aquella lògica extractiva: “màquines que calculen sobre vides que no compten”.
També va subratllar els vincles històrics entre tecnologia i complex militar-digital, recordant que Internet va néixer el 1969 com a infraestructura de guerra del Departament de Defensa dels Estats Units. Va reivindicar, a més, la memòria de les dones esborrades de la història de la ciència, com les programadores de l’ENIAC, invisibilitzades per una epistemologia patriarcal i militar.
El rastre de la violència en la tecnologia
La investigadora Dúnia Camps-Febrer, coautora del working paper “Tecnologies feministes: eines per construir la pau” juntament amb Pere Brunet, va assenyalar que la guerra, les armes, el control de fronteres i la vigilància són, en essència, tecnologies patriarcals.
Camps-Febrer va explicar que les tecnologies modernes privilegien valors associats a la masculinitat —com la racionalitat, l’objectivitat o el domini— per sobre de l’emocionalitat, la cura o la cooperació. També va alertar contra el solucionisme tecnològic, el qual proposa respostes tècniques i ràpides sense considerar els contextos polítics o socials. “Les Safe Cities no eliminen les violències urbanes si només hi posem més càmeres i llum”, va dir, “cal repensar les causes estructurals”.
La cura com a motor per reimaginar la tecnologia
Per la seva banda, Pere Brunet va defensar que “si la guerra ha estat el motor de la innovació, la cura pot ser el motor de la reimaginació”. Segons l’investigador, no és possible descarbonitzar ni desmilitaritzar amb el sistema tecnològic actual, “depredador i violent”. Les tecnologies feministes per a la pau, va manifestar, han de ser eines per al postcapitalisme, fonamentades en la interdependència i la sostenibilitat. Brunet va assenyalar sis principis per orientar-ne el disseny: han de ser respectuoses, dins dels límits ecològics i amb un consum responsable; locals i pròximes, per reduir la dependència extractiva; democràtiques, sorgides del debat crític i orientades al benestar; comunitàries, gestionades des de la base i les cooperatives; ecofeministes i postviolentes, centrades en la cura i la no-violència; i lentes, per contrarestar la velocitat i la inèrcia del sistema actual.
Repensar, desaprendre i reaprendre
En el debat final, les ponents van subratllar la importància de les accions quotidianes i institucionals per transformar el model tecnològic. Van parlar de “desaprendre i reaprendre” com a exercici polític: qüestionar l’ús d’aplicacions quotidianes que recullen dades personals, com les de seguiment menstrual, o impulsar l’objecció tecnològica, decidint col·lectivament què no cal dissenyar.
La sessió, moderada per Sandra Martínez de l’ICIP, va concloure amb una idea clara: “parlar de tecnologia és també parlar de poder; un poder que pot ser destructiu o pot ser emancipador i solidari”. Una mirada feminista a la tecnologia ens convida a repensar com es dissenyen les eines, per a qui i amb quines finalitats, i a imaginar formes de desenvolupament tecnològic que realment promoguin la pau i posin la vida al centre”.
Aquesta sessió forma part del treball de l’ICIP per promoure la reflexió crítica i la construcció d’alternatives pacífiques en els àmbits de la seguretat.Podeu recuperar la sessió en aquest vídeo:
El passat 7 d’octubre, Casa Amèrica Catalunya va acollir el diàleg “En primera persona: diàleg amb defensores i defensors dels drets humans”, un espai de trobada i reflexió organitzat en el marc de la Gira de Tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans, co-organitzat per l’ICIP, amb el suport de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
L’acte va reunir sis activistes internacionals que van compartir, des de la seva experiència personal, els reptes i resistències que afronten en la defensa dels drets humans en diferents contextos del món:
Mamá Lulú (María de Lourdes Ruiz Bravo), integrant del col·lectiu de famílies de persones desaparegudes a Jalisco (Mèxic).
Bruno Álvarez, membre de l’organització No Name Kitchen, que actua a diverses fronteres europees per denunciar la violència institucional i donar suport a les persones migrants.
Richmond Kennedy Quarcoo, activista de Ghana compromès amb la justícia climàtica i la lluita contra la contaminació plàstica.
Roland Mimi Ngoy, defensor dels drets humans originari de la República Democràtica del Congo, centrat en la lluita contra el racisme i l’exclusió.
Yara Harake, activista libanesa que treballa per la justícia i contra les violències, a través de la cultura i la memòria com a eines de resistència.
Fátima Sánchez Palacios, marinera i patrona d’embarcacions vinculada a Mediterranea Saving Humans, organització dedicada al rescat humanitari al Mediterrani.
La sessió, moderada per Sílvia Plana, responsable d’Aliances Estratègiques de l’ICIP, va permetre escoltar de primera mà les històries, els aprenentatges i les estratègies de resistència de persones que, en diferents territoris, defensen la dignitat humana i els drets fonamentals.
El públic va poder conèixer com aquestes lluites s’entrellacen amb qüestions globals com les desaparicions forçades, la crisi climàtica, les migracions, el racisme estructural i els conflictes armats, posant de relleu la importància de la solidaritat internacional i l’acompanyament a les persones defensores.
El diàleg complet es pot recuperar al canal de YouTube de Casa Amèrica Catalunya:
El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2025 a la líder de l’oposició veneçolana Maria Corina Machado per la seva incansable tasca en la promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia.
L’ICIP celebra que el guardó posi en valor el suport explícit a la democràcia davant dels autoritarismes, en aquest cas, el de Veneçuela, i el diàleg com a eina de resolució de conflictes.
El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat com a fet positiu que Machado “és una persona de consens dins l’alta fragmentació de l’oposició veneçolana, un símbol de resistència i una defensora dels drets civils i la participació ciutadana”.
María Corina Machado, de 58 anys i de formació enginyera, és una política d’ideologia liberal i va ser escollida per representar tota l’oposició en una candidatura de consens a les eleccions presidencials del 2024, tot i que finalment el règim de Maduro la va inhabilitar. “Abans de ser política va ser una líder civil, va fundar una organització per a la transparència electoral, tota la seva vida ha estat lliurada al diàleg i a la participació democràtica de la societat civil”, afirma el president de l’ICIP. I afegeix que Machado representa el compromís amb la democràcia, una “necessitat imperiosa” en el context actual d’auge dels autoritarismes.
L’ICIP va participar el 29 de setembre en la 29a sessió del Comitè de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades, celebrada a Ginebra. En el marc de la trobada anual amb estats membres i actors de la societat civil, hi van prendre part representants de 21 estats i 44 organitzacions de la societat civil d’arreu del món.
L’objectiu de la sessió era compartir experiències, establir prioritats i reforçar la cooperació internacional per garantir l’aplicació efectiva de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. Durant la reunió es van abordar qüestions relacionades amb la prevenció, la investigació i la reparació de les desaparicions forçades, així com els reptes actuals en matèria de drets humans i justícia internacional.
En representació de la institució, hi va intervenir Sílvia Plana, responsable de l’àrea d’Aliances estratègiques, que va subratllar el compromís de l’ICIP amb les víctimes de la violència i la guerra, i especialment amb les dones buscadores, a les quals va reconèixer com a constructores de pau. Plana va destacar la necessitat de donar més visibilitat a la seva tasca i va anunciar la voluntat de l’ICIP d’impulsar una nova trobada internacional de dones buscadores a Barcelona el 2026 o el 2027.
La intervenció de l’ICIP va donar continuïtat al treball iniciat en el Primer Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, celebrat a Ginebra el gener de 2025, del qual l’ICIP va ser entitat col·laboradora. En aquell espai, es va reafirmar la importància de situar les víctimes i les seves demandes al centre de l’acció internacional i de promoure una agenda conjunta per avançar en veritat, justícia i reparació.
Amb aquesta participació, l’ICIP reforça la seva col·laboració amb els mecanismes internacionals de protecció dels drets humans i reafirma el seu compromís amb la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparicions forçades.
Del 30 de setembre al 2 d’octubre, l’ICIP va participar en la II trobada de memòria, pau i resolució de conflictes, celebrada al Centre de Formació de la Cooperació Espanyola a La Antigua (Guatemala). La iniciativa, impulsada pel Programa Democràcia de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), va reunir més de cinquanta representants d’institucions, del món acadèmic i de la societat civil d’onze països d’Europa i Amèrica Llatina.
La trobada tenia com a objectiu enfortir l’intercanvi d’experiències, el diàleg i la reflexió conjunta entorn de la construcció de pau, la gestió de la memòria històrica i la defensa dels drets humans. Durant tres dies es van abordar cinc àrees clau: la formació de servidors públics, la cooperació entre comissions de la veritat, la gestió d’arxius i espais de memòria, els reptes forenses en la cerca de persones desaparegudes i el reforç del diàleg i la mediació.
L’ICIP, amb la participació del seu director, Kristian Herbolzheimer, hi va compartir la seva experiència en la promoció del diàleg, la memòria i la cultura de pau, així com en l’acompanyament a processos de veritat i justícia en diversos contextos.
La trobada s’emmarca en els esforços de l’AECID per impulsar la Xarxa de Memòria, Pau i Resolució de Conflictes, un espai de col·laboració entre Espanya, Europa, Amèrica Llatina i el Carib que busca transformar els aprenentatges en accions concretes i sostenibles.
Aquest dijous, 18 de setembre, a partir de les 18 h, el Parlament de Catalunya acull la cerimònia d’entrega del Premi ICIP Construcció de Pau 2025, atorgat a l’organització siriana Women Now for Development.
L’acte comptarà amb els parlaments institucionals del president del Parlament, Josep Rull i Andreu, i del president de l’ICIP, Xavier Masllorens i Escubós. També inclourà la lectura de la glossa a càrrec de l’escriptor i traductor palestí Mohamad Bitari i l’actuació musical del duet sirià Athrodeel.
Recolliran el premi, en representació de l’organització guardonada, Lubna Kanawati i Roulah Al Rekbie.
Pots seguir l’acte en directe a partir de les 18h en aquesta pàgina.
Coincidint amb l’inici del curs escolar, l’ICIP impulsa la 10a edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, un espai perquè joves de secundària, batxillerat i cicles formatius transformin experiències i inquietuds en rimes i ritmes al servei de la convivència, la justícia i la pau.
Aquesta desena edició marca el desè aniversari d’un projecte que s’ha consolidat com una eina educativa per a la construcció de pau. En nou edicions, el concurs ha mobilitzat més de 3.000 noies i nois de 79 centres educatius i 26 entitats, de fins a 67 municipis, que han creat més de 230 videoclips sobre pau, noviolència, diversitat o transformació social.
Dates clau de la 10a edició
Les bases de la nova convocatòria es publicaran al web de l’ICIP l’octubre de 2025. El termini per presentar cançons finalitzarà el 30 de gener de 2026, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
Novetats i recursos
Per commemorar el desè aniversari, l’ICIP ha creat l’àlbum digital 10 anys #HipHopPau, que recull les cançons que els grups guanyadors han pogut gravar en un estudi professional durant aquesta dècada. L’àlbum està disponible a la plataforma SoundCloud i mostra el potencial del hip-hop com a art, denúncia i compromís.
A més, al web de l’ICIP es poden consultar els treballs dels guanyadors de l’última edició, que il·lustren com la música esdevé una eina poderosa per reflexionar sobre la pau, la igualtat i la transformació social.
Per als centres educatius que vulguin aprofundir en la temàtica, el llibre El hip-hop com a eina de construcció de pau, editat per l’ICIP, ofereix un marc teòric i experiències pràctiques per treballar amb l’alumnat.
Amb aquests recursos, l’ICIP anima el professorat i l’alumnat a sumar-se a la desena edició i a fer del hip-hop una eina de creativitat, expressió i compromís amb la pau.
L’ICIP lamenta la mort de Fèlix Martí i Julià (Barcelona, 1938-2025), filòsof, professor i figura clau del pacifisme català. Incansable defensor de la noviolència, els drets humans i el diàleg entre cultures i religions, la seva trajectòria va estar marcada pel compromís amb la democràcia i la llibertat. En plena dictadura franquista va ser empresonat i condemnat per donar suport a publicacions democràtiques. També va ser membre actiu de l’escoltisme i del moviment estudiantil i cofundador del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.
Impulsor d’institucions per la pau
Martí va ser el primer director de la Fundació Bofill i, més endavant, el fundador i director del Centre UNESCO de Catalunya (1984-2002), des d’on va impulsar projectes com Linguapax i el Diàleg Interreligiós, així com el primer Congrés sobre la contribució de les religions a la cultura de pau (Barcelona, 1994). També va exercir com a president del Comitè Consultiu sobre Pluralisme Lingüístic i Educació Multilingüe de la UNESCO (1999-2003).
Al llarg de la seva trajectòria va col·laborar amb entitats com Justícia i Pau, FundiPau i la Fundació Cultura de Pau, i va participar activament en iniciatives sobre l’autodeterminació, la prevenció de conflictes i la promoció de la diversitat cultural i lingüística.
El seu compromís va ser reconegut amb distincions com la Creu de Sant Jordi (2002), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006), la Medalla UNESCO dels Drets Humans (1995) i el Premi a la Projecció Internacional de la Generalitat (2010). També fou president honorari de Linguapax i del Centre UNESCO de Catalunya.
El record des de l’ICIP
L’any 2017, l’ICIP va entrevistar Fèlix Martí en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya, coordinat per l’historiador Xavier Garí. Durant la conversa, Martí explica el seu recorregut, els seus primers contactes amb el pacifisme, i el seu compromís amb l’Església i els moviments socials antifranquistes. També aborda el seu treball en organitzacions com “Pax Romana” i la necessitat d’organitzar la convivència de manera pacífica davant la dictadura franquista.
Aquesta entrevista forma part d’una sèrie d’enregistraments disponibles al canal de YouTube de l’ICIP, amb l’objectiu de preservar la memòria i posar-la a disposició d’investigadors i persones interessades en la història del moviment per la pau a Catalunya.
Des de l’ICIP volem expressar el nostre reconeixement i gratitud a Fèlix Martí per una trajectòria dedicada a la pau, la justícia i la llibertat.
L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions d’aquest any 2025: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
El termini d’execució dels projectes subvencions s’inicia aquest dimarts 2 de setembre i finalitzarà l’1 de setembre de 2026. Posteriorment, s’obrirà el termini de justificació, que estarà vigent del 3 de setembre al 2 d’octubre de 2026.
Projectes subvencionats
Convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
Convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP)
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Des de l’any 2013 l’ICIP forma part de les institucions públiques i organitzacions que donen vida i suport al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el qual participen diferents municipis catalans.
L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.
L’edició d’enguany s’iniciarà amb l’acte inaugural de Ciutats Defensores dels Drets Humans, que tindrà lloc el dimarts 30 de setembre, a les 12 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gavà.
Més d’una dècada d’activitats
Al llarg de més d’una dècada, desenes d’activistes procedents de tot el món han visitat Catalunya per participar en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors i defensores en la promoció i protecció dels drets i les llibertats fonamentals, així com els perills als quals s’enfronten en el desenvolupament de la seva tasca.
Del 31 de març al 9 d’abril es va celebrar la gira de primavera, amb la participació de cinc defensors i defensores de Bolívia, Camerun, Mèxic i el Líban. Durant la seva estada a Catalunya, van visitar diversos municipis i van protagonitzar una agenda dinàmica que va incloure activitats de sensibilització a escoles, xerrades obertes a la ciutadania, trobades amb mitjans i reunions institucionals d’incidència política. Les persones participants van ser: Ana María Hernández (Mèxic, drets de les dones), María Caal (Guatemala, defensora ambiental i del territori), María Galindo (Bolívia, activista i cofundadora de Mujeres Creando), Nadine Feghaly (Líban, il·lustradora) i Sani Ladan (Camerun, activista pels drets humans i les migracions).
A la tardor, entre el 30 de setembre i el 9 d’octubre, defensors i defensores de Mèxic, Nicaragua, el Líban i la República Democràtica del Congo recorreran diferents municipis catalans. Són Maria de Lourdes Ruiz, “Mama Lulu” (Mèxic, cerca de persones desaparegudes), Itza López (Nicaragua, exili i drets humans), Yara Harake (Líban, justícia i llibertat), Roland Ngoy (RDC, drets humans i explotació de recursos) i Bruno Álvarez (Espanya, director de No Name Kitchen).
Ambdues gires mostren la vitalitat d’un projecte que, des del 2013, ha aconseguit consolidar-se com un espai de trobada i solidaritat entre activistes internacionals i la ciutadania catalana, amb l’objectiu de donar visibilitat, suport i reconeixement a les persones que arreu del món defensen els drets humans.
A partir de dimecres 2 de juliol, les entitats i centres de recerca proposats com a beneficiaris en aquesta resolució provisional hauran de presentar el document d’acceptació de la subvenció i la documentació requerida segons les bases, dins un termini de 10 dies hàbils. En aquest mateix període, també es podran presentar al·legacions, que es valoraran abans de resoldre definitivament la convocatòria.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Projectes inclosos en les resolucions provisionals
En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució provisional inclou set projectes per un import total de 80.000 euros:
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució provisional inclou vuit projectes amb un import global de 79.043,14 euros:
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.
