La mateixa setmana de l’adéu de l’amic i mestre Arcadi Oliveres, ens ha deixat un altre gran constructor de pau: Jovan Divjak, l’exgeneral que va desobeir les ordres de l’exèrcit serbi i va defensar Sarajevo durant el setge de la guerra dels Balcans.

Precisament pel seu coratge durant la guerra i per la seva contribució, més tard, a la construcció de pau al país, Divjak va ser reconegut amb el Premi ICIP Constructor de Pau 2013, guardó que va rebre en una cerimònia al Parlament de Catalunya l’any posterior.

L’equip i la Junta de Govern de l’ICIP lamentem la pèrdua i expressem el nostre més sincer condol a la família i amics.

De general a constructor de pau

Jovan Divjak va néixer a Belgrad l’any 1937 en el sí d’una família sèrbia originària de la regió bòsnia Bosanska Krajina. Va estudiar a l’Acadèmia Militar de Belgrad, a l’Escola d’Estat Major de Compiègne (França), a l’Acadèmia de Cadets de Belgrad i a l’Escola de Planificació de Guerra i Defensa a Belgrad. Fou comandant de l’Exèrcit Popular Iugoslau, primer al sector de Mostar (1984-1989) i més tard a Sarajevo (1989-1991).

La primavera de 1992, quan va començar el setge a Sarajevo que duraria fins al 1996, Divjak va rebre l’ordre de Belgrad de sortir de la ciutat. Ell la refusà i va abandonar  l’Exèrcit Popular Iugoslau per servir com a comandant a l’Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, en un acte de desobediència i de compromís amb els que patien l’agressió. Des d’aquesta nova posició, Divjak va supervisar i coordinar la defensa de Sarajevo – símbol de la multietnicitat- davant de l’atac de les tropes sèrbies, liderades pel general Radovan Karadzic. Per aquest actitud coratjosa se l’ha conegut com ‘el serbi que va defensar Sarajevo’ (malgrat que ell es defineix com a bosnià nascut a Belgrad) i és considerat un heroi nacional a Bòsnia.

Vaig prendre la decisió de quedar-me a Sarajevo quan vaig comprendre les intencions de Karadzic i Mladic. La meva motivació va ser defensar  la vida dels ciutadans de Bòsnia i defensar l’ideal de la multinacionalitat”.

“Tot i que havia nascut a Belgrad i els meus pares eren serbis, feia vint-i-set anys que vivia a Bòsnia i me l’estimava. No volia que Milosevic i el seu projecte de la gran Sèrbia aconseguís posar de genolls aquell flamant nou país, tolerant i multiètnic”.

“Mai he odiat l’altre. Procuro establir lligams d’amor amb els altres”

Protecció de les víctimes

El 1994, un cop retirat de la carrera militar, obligat pel govern bosnià a anar a la reserva, Divjak va participar en la fundació de l’associació OGBH (“L’Educació construeix Bòsnia i Hercegovina”), de la qual n’ha estat director executiu. L’associació treballa per assegurar l’escolaritat de tots els nens víctimes de la guerra de Bòsnia, independentment de la seva ètnia, proporcionant-los beques i suport material.

Convençut de la importància de preservar la convivència en una societat multiètnica, Jovan Divjak ha volgut convertir en educatius els problemes que, a primera vista, apareixen només com a ideològics i polítics. Per això s’ha implicat en el treball a favor d’una educació unificada, però no única, a Bòsnia i Hercegovina.

Des d’aleshores, Divjak ha fet de Sarajevo la seva casa i ha lluitat per la reconstrucció de la ciutat i per crear un futur per als més petits, ja siguin croats, musulmans o serbis. Per la seva tasca a l’associació, ha rebut nombrosos reconeixements locals i internacionals, entre els quals el Premi 6 d’Abril de la ciutat de Sarajevo,  la Legió d’Honor de França o el guardó Humanista de l’Any de la Lliga Internacional dels Humanistes.

Jovan Divjak en rebre el Premi ICIP Constructors de Pau 2013 en una cerimònia al Parlament de Catalunya

Compartir