L’ocupació israeliana dels territoris palestins té un impacte devastador en la salut mental i emocional de la població infantil i juvenil. Aquesta és una de les principals conclusions que van exposar tres investigadores de la Universitat de Betlem en una conferència celebrada a la seu de l’ICIP el passat 21 de maig, en un acte organitzat en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.
Les tres acadèmiques, expertes en psicologia clínica, psicologia social i gènere, van compartir les seves investigacions sobre els efectes de la violència estructural i l’ocupació militar a Gaza i Cisjordània. “El genocidi, el desplaçament forçós i la violència estan destruint el dia a dia dels infants”, va denunciar Minerva Qassis Jarayseh, una de les ponents.
Les recerques constaten que els infants i joves palestins viuen en un estat de “trauma crònic i continuat”, tal com va assenyalar una de les investigadores en psicologia clínica, Razan Qadar. Aquest trauma es manifesta en pors constants, trastorns del son i l’alimentació, inseguretat, dificultats per accedir a l’educació i una afectació profunda del benestar emocional.
Tot i aquest context extrem, les investigadores van posar en valor la capacitat de resiliència de la comunitat palestina i el paper transformador de la recerca acadèmica com a eina per documentar les violacions de drets, resistir a l’opressió i contribuir a la sanació col·lectiva.
Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.
En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.
Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:
Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.
Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.
Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)
La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).
Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra.
Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)
A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.
Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.
Pròximes sessions
Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.
Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.
L’ICIP ha celebrat aquest divendres 9 de maig la cerimònia de lliurament dels premis del 9è Concurs Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona, amb participació dels grups premiats, actuacions de rap en directe i espais de micro obert i freestyle.
La novena edició ha estat la més participativa fins ara: 664 joves de 23 centres i entitats de 22 municipis diferents hi han presentat un total de 45 propostes audiovisuals. El concurs, creat per l’ICIP l’any 2016, té com a objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau, i compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
L’acte de lliurament ha estat conduït per Chema Sarri, tècnic de comunicació de l’ICIP, i ha comptat amb intervencions institucionals, projeccions de vídeos, actuacions en directe i la dinamització artística del col·lectiu Llobregat Block Party.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat “la capacitat del hip-hop per parlar de pau en clau contemporània, des de la vivència dels joves”, mentre que Marta Clar, del Departament d’Educació, ha posat en valor el concurs com a eina educativa que “apropa l’alumnat a una mirada crítica i transformadora”.
També hi han intervingut Marta Grau, de l’Agència Catalana de Cooperació, i Bartolomé Agudo, director general de Joventut, que ha afirmat que “les persones joves tenen molt a dir, i aquest espai els ho permet fer amb veu pròpia”.
Els grups guanyadors
Modalitat 1 – Centres educatius:
Primer premi: Institut Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), amb El reflex del mirall
Segon premi: Institut Ticeris (Sarrià de Ter), amb Tant de bo estimar-te no fes tant de mal
Mencions especials: – Institut Pere Alsius i Torrent (Banyoles), amb 53 – Institut Llançà, amb Les seves guerres, els nostres morts
Modalitat 2 – Entitats socials i culturals:
Primer premi: Associació Atzavara-Arrels (Tortosa), amb La terra som natros
Segon premi: Projecte 9aVic (Ajuntament de Vic), amb Jo ho tinc clar?
Menció especial: Projecte Un toc de Salt (Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana), amb Mon amie
Els premis inclouen sessions de formació en hip-hop i l’enregistrament de temes en estudis professionals, com a reconeixement al seu talent i compromís amb la justícia social i la cultura de pau.
Una jornada de cultura, expressió i transformació
La cerimònia ha inclòs actuacions musicals, dansa, improvisació i un espai de micro obert on joves participants han pujat espontàniament a l’escenari.
El 9è Concurs Hip-hop per la Pau consolida aquesta iniciativa com un espai de referència per a la participació juvenil i la promoció d’una cultura de pau a Catalunya. L’ICIP ja prepara la propera edició amb l’objectiu de continuar escoltant, amplificant i reconeixent les veus joves que treballen per un món més just.
L’ICIP ha col·laborat en el 3r Concurs de Pòdcasts Ruta Mediterrània, impulsat per Jiwar Creació i Societat, un certamen que promou la creativitat sonora entre adolescents i joves i que enguany ha rebut 47 pòdcasts de centres educatius d’arreu.
El concurs convida l’alumnat a explorar i reflexionar, a través del format àudio, sobre quatre grans eixos temàtics: la Mediterrània, la història d’Al-Àndalus, la interculturalitat i la cultura de pau. Amb aquest enfocament, busca confrontar estereotips, fomentar l’esperit crític i donar protagonisme a la veu juvenil com a transmissora de coneixement i sensibilització entre iguals.
En aquesta tercera edició, el jurat ha estat format per Marc Ferrà (periodista), Mohamed Amrani (emprenedor social), Chema Sarri (ICIP), Pilar Sampietro (periodista) i Mireia Estrada (Jiwar).
Els premis es van atorgar als projectes següents:
Categoria aleví (1r i 2n d’ESO):Les tres amigues de la Mediterrània, alumnes de l’Institut La Ribera de Can Pastilla (Platja de Palma). Escolta el pòdcast
Categoria cadet (3r i 4t d’ESO):Situem-nos, alumnes de l’Escola-Institut Waldorf la Font de Vic. Escolta el pòdcast
Categoria juvenil (a partir de 16 anys):Al-Àndalus, un viatge sonor a la història, alumnes de l’Escola Sant Josep Obrer de Palma de Mallorca. Escolta el pòdcast
Amb la seva participació en aquest projecte, l’ICIP reafirma el compromís amb la cultura com a eina de pau i amb la promoció de l’educació crítica i creativa entre les noves generacions.
Del 9 al 13 d’abril de 2024, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va acollir el cicle “Barcelona Calling Palestina”, una iniciativa per donar visibilitat a la creació artística palestina i obrir una finestra a la cultura com a forma de resistència. L’ICIP va col·laborar en aquesta proposta, que va reunir artistes i col·lectius que viuen l’art com una eina per denunciar l’ocupació i per reivindicar la dignitat i la llibertat del poble palestí.
Al llarg de cinc dies, el públic va poder gaudir de teatre, dansa, música i arts visuals, així com de converses i espais de reflexió. El programa va permetre acostar-se a les expressions culturals d’una societat marcada pel conflicte, però també plena de creativitat i capacitat transformadora.
Amb aquesta col·laboració, l’ICIP referma el seu compromís de donar suport a veus artístiques i socials que treballen per la pau i els drets humans.
En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.
Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:
Dijous 24 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.
Divendres 25 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat
Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.
Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.
Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.
L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.
Una societat civil viva, malgrat tot
Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes i promouen l’empoderament de les dones.
Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.
Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.
Justícia, memòria i lluita contra la impunitat
Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.
Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.
L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.
L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.
L’acte va ser conduït per Helga Flamtermesky, una de les impulsores de Mujer Diáspora, una ONG que aporta estratègies de sanació i gestió emocional a dones que han patit traumes a causa de la guerra als seus països d’origen o durant el procés migratori. A partir d’aquesta experiència, Mujer Diáspora ha desenvolupat una metodologia pròpia anomenada Memòria Activa, basada en l’escolta profunda, l’expressió artística i la transformació de la memòria com a eina de cura i apoderament.
“Aquesta metodologia posa en valor les històries i vivències de dones sovint silenciades, i busca imprimir noves emocions als records, reconstruint-los des d’un lloc de força, reconeixement i dignitat”, va explicar Flamtermesky durant la presentació.
El llibre detalla cinc eixos que sostenen aquest enfocament: sensorialitat, sanació, diversitat, espiritualitat i retorn simbòlic, i ofereix recursos concrets per aplicar-los, com l’ús de la cuina com a espai de memòria i creació col·lectiva. A més, recull testimonis col·lectius, pràctiques artístiques, propostes pedagògiques i reflexions que poden servir com a guia tant per a professionals com per a comunitats que desitgin posar la cura i la memòria al centre dels processos de pau.
L’acte va comptar amb intervencions de veus destacades de la diàspora colombiana i col·laboradors de França i Síria, com la cantautora Marta Gómez, el documentalista Iván Guarnizo, la fotògrafa Ingrid Guyon i la doctora en història Nour Salameh. Tots ells han participat en diverses experiències liderades per Mujer Diáspora que ara queden recollides al llibre.
“En un context marcat per l’augment de les migracions forçades i les violències globals, Memòria Activa no és només un llibre: és una eina de reconstrucció col·lectiva, una aposta per una pau amb rostre de dona, i un crit per visibilitzar aquelles històries que mai haurien d’haver estat invisibilitzades”, va afegir María Eugenia Blandón, responsable de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.
El llibre es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’ICIP, i s’ofereix com una eina viva, pensada per ser llegida, compartida i portada a la pràctica.
Barcelona ha estat l’escenari d’un acte commovedor i reivindicatiu per posar de manifest la greu crisi de les desaparicions forçades a Mèxic. Organitzat per l’ICIP, Taula per Mèxic i Furia Mexicana, amb el suport de diverses organitzacions mexicanes i el programa municipal Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic (PAT-P), l’esdeveniment ha servit per donar veu a les víctimes i denunciar la impunitat que envolta aquests crims.
L’acte, celebrat el dimarts 1 d’abril a la seu de Lafede.cat, ha comptat amb la participació de periodistes i familiars de desapareguts que han compartit els seus testimonis. Entre elles, Martha Guillén, periodista d’El Suspicaz, que ha documentat la violència i les desaparicions a Jalisco, i Mónica Cerbón, coneguda per destapar casos de corrupció i violacions de drets humans a Aguascalientes. També han intervingut membres del col·lectiu Guerreros Buscadores de Jalisco que, davant la inacció de les autoritats, han assumit la tasca de cercar, excavar i reconstruir històries en un intent desesperat de trobar els seus éssers estimats.
Segons les dades més recents, Mèxic acumula més de 124.000 desapareguts, una xifra alarmant que posa de manifest l’escala de la tragèdia. Les intervencions durant l’acte han posat l’èmfasi no només en l’impacte humanitari de les desaparicions, sinó també en el paper fonamental dels col·lectius de familiars en la recerca de les persones desaparegudes. En molts casos, són ells qui, amb pocs recursos i sovint exposats a grans perills, fan la feina que correspon a les autoritats.
Un dels casos més destacats durant l’acte ha estat el del Rancho Izaguirre, a Teuchitlán, un episodi que ha impactat a la societat mexicana. En aquest ranxo es van trobar desenes de cossos en fosses clandestines, posant de manifest no només l’abast de la crisi de desaparicions, sinó també la descomposició institucional que dificulta la seva resolució.
Les testimonis van compartir relats devastadors sobre com la violència i la impunitat han agreujat aquesta tragèdia sense que l’Estat prengui mesures efectives. “A Mèxic, cada dia desapareixen persones i la majoria dels casos queden sense resoldre. Les famílies es converteixen en investigadores, buscadores i defensores dels drets humans sense cap tipus de suport governamental”, ha afirmar Indira Navarro, representant del Colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco. La familiar també ha subratllat també la importància de la solidaritat internacional i la pressió externa per exigir responsabilitats i accions concretes.
Un dels temes centrals del debat ha estat el paper de les famílies com a motors de la recerca. “Hem après a rastrejar terrenys, a interpretar restes òssies i a exigir responsabilitat política, però no hauríem de fer aquesta feina. És l’Estat qui hauria de buscar els nostres éssers estimats”, ha denunciat una altra buscadora, Brenda Robles.
Durant l’acte, l’ICIP ha subratllat la importància de continuar denunciant aquesta crisi i de reforçar les xarxes de suport per als familiars i activistes que lluiten per la justícia. “La lluita de les buscadores va molt més enllà de la cerca dels éssers estimats. Fan un treball extraordinari de defensa dels drets humans i de construcció de pau, molt necessari en un context de violència generalitzada com el que viu Mèxic”, ha afirmart Sabina Puig, responsable de l’àrea Violències fora de contextos bèl·lics de l’ICIP.
La conferència Build Peace 2025, que tindrà lloc del 21 al 23 de novembre a La CIBA de Santa Coloma de Gramenet, ha obert el període per a la presentació de propostes. Activistes, professionals de la tecnologia, acadèmics i representants d’organitzacions socials d’arreu del món poden contribuir a la trobada a través de diferents formats, com xerrades, tallers, instal·lacions artístiques o esdeveniments culturals. El termini per a enviar propostes s’ha ampliat fins al 15 de maig i s’ha de fer des d’aquesta pàgina web.
Organitzada per Build Up i l’ICIP, amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la conferència d’enguany porta per lema “Build Peace 2025 – Cap a un Plurivers de Pau”. En un context global de creixent polarització, desigualtats i pèrdua de confiança, la trobada vol explorar noves formes de connectar-se, aprendre de diverses comunitats i imaginar col·lectivament la cultura de pau.
Propostes en diversos formats
Les persones i entitats interessades poden presentar propostes en els següents formats:
Short Talks: Presentacions de 10 minuts per compartir projectes innovadors.
Tallers: Sessions pràctiques d’1, 2 o 3 hores sobre metodologies i eines creatives.
Instal·lacions artístiques i actuacions: Obres i performances relacionades amb la temàtica de la conferència.
A més, la conferència comptarà amb taules rodones,esdeveniments culturals paral·lels, una emissió en directe per ràdio comunitària i un equip de cura i benestar per garantir un espai segur i inclusiu.
Els grans eixos de debat
Build Peace 2025 posarà el focus en tres subtemes principals:
De la polarització al diàleg: Com es poden transformar espais digitals polaritzats en espais de trobada i escolta? Quines narratives alternatives poden facilitar la inclusió en els processos de pau?
De la dissuasió a la noviolència: Com es pot repensar la seguretat més enllà de la militarització? Quines alternatives existeixen a les fronteres fortificades i als estats de vigilància?
De l’oblit a la memòria: Com es poden sanar els traumes col·lectius i promoure processos de reconciliació i justícia restaurativa?
Una trobada internacional consolidada
Des del 2014, Build Peace ha reunit cada any unes 300 persones en ciutats com Boston, Zuric, Bogotà, Belfast, San Diego & Tijuana, Nairobi i Antipolo. En les últimes edicions, l’ICIP ha tingut un paper actiu a Alemanya (2022), Kènia (2023) i Filipines (2024).
Amb l’edició de 2025 a Catalunya, la conferència vol consolidar-se com un punt de trobada entre persones, entitats i institucions que treballen per la pau des de l’espai digital, tot impulsant l’ús de la tecnologia, les arts i altres innovacions per a la transformació de conflictes.
Més informació i enviament de propostes en aquest enllaç.
El dimarts 18 de març, una trentena de persones es van reunir al Hub Social de Barcelona per debatre l’impacte de les noves polítiques migratòries dels Estats Units en les diàspores centreamericanes. L’acte, organitzat per la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central i l’ICIP, va comptar amb la participació d’Elvira Cuadra, sociòloga nicaragüenca i directora del Centre d’Estudis Transdisciplinaris de Centreamèrica (CETCAM).
Cuadra té més de vint anys d’experiència analitzant els processos polítics, els conflictes i les polítiques de seguretat a Nicaragua i l’Amèrica Central. Ha estat investigadora associada del Centro de Investigaciones de la Comunicación (CINCO) i directora de l’Instituto de Estudios Estratégicos y Políticas Públicas (IEEPP), dues organitzacions claus en l’anàlisi regional que van ser tancades arbitràriament el 2018. A causa de la repressió política a Nicaragua, el 2023 va ser desposseïda de la seva nacionalitat i es troba a l’exili.
Durant la seva intervenció, Cuadra va alertar que “aquesta política migratòria no només vulnera drets fonamentals, sinó que també té un efecte devastador en les economies locals de l’Amèrica Central, que depenen en gran part de les remeses”. També va subratllar que “l’enduriment de les fronteres no aturarà la migració, sinó que la farà més perillosa i costosa per a les persones que busquen un futur millor”.
La trobada va posar de manifest les greus conseqüències d’aquestes polítiques i la necessitat d’una resposta internacional basada en els drets humans. Els participants van compartir reflexions sobre com aquestes mesures afecten les comunitats migrants i van subratllar la importància de reforçar l’acompanyament i suport a les persones en situació de vulnerabilitat.
A més, les noves mesures antimigratòries dels EUA coincideixen amb una retallada dels fons públics nord-americans destinats a l’ajuda al desenvolupament. En aquest context, moltes intervencions van posar de manifest la necessitat de reforçar altres canals de cooperació amb l’Amèrica Central. Tot i l’esclat de greus crisis en altres parts del món, la regió —fortament afectada per regressions autocràtiques, corrupció, violències i desigualtats— continua necessitant atenció i solidaritat internacional.
Aquesta primavera, el Fòrum Català per la Pau es reactiva amb dos objectius clau: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment pacifista.
El primer gran pas en aquesta direcció serà l’elaboració del Pla Director País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte a les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals en matèria de foment de la pau, tant a escala local com global.
Per assolir aquest repte, s’obrirà un procés de participació ciutadana, amb tres canals de participació adreçats al conjunt de la ciutadania: sessions deliberatives i sessions autogestionades sobre les temàtiques centrals del Fòrum – les quals tindran lloc arreu de Catalunya -, i la participació online a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya. El procés participatiu començarà a l’abril i s’estendrà fins al juny.
Modificació de la Llei de foment de la pau
Com a pas previ a l’inici del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau, el dimecres 12 de març Parlament de Catalunya ha aprovat la modificació de la Llei de foment de la pau per qual que aquesta inclogui l’obligatorietat que cada govern elabori un Pla Director de Pau. La reforma, promoguda pel grup de treball del Fòrum Català per la Pau, s’ha aprovat amb 106 vots a favor, dels grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, i 27 en contra, del Partit Popular, Vox i Aliança Catalana.
La nova llei estableix que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla director anomenat País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte en les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals i altres ens públics en matèria de foment de la pau. Aquest pla director, que haurà d’aprovar el Parlament, s’haurà d’elaborar amb un procés previ d’estudi, informació, consulta i participació i haurà de preveure els recursos i establir les prioritats que caldrà respectar i concretar en els plans anuals de pau.
En el debat hi han intervingut els diputats Sílvia Orriols (AC), Alberto Tarradas (Vox) per defensar les respectives esmenes a la totalitat dels seus grups, i Francesc de Dalmases (Junts), Ruben Wagensberg (ERC), Hugo Manchón (PPC), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Neus Comes (PSC-Units).
Representants de l’ICIP, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de Lafede.cat i d’entitats del moviment per la pau, com FundiPau i Novact, han seguit el debat des de l’hemicicle.
