Categoria: Sense categoria

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha obert una convocatòria de subvencions a entitats, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre, amb seu a Catalunya, per a projectes de participació en xarxes i de recerca en promoció de la pau. L’import global per a aquesta convocatòria és de 40.000 euros i el termini per a presentar les sol·licituds finalitza el 15 de setembre.
Els ajuts es poden sol·licitar per via electrònica a través d’aquest enllaç.
L’ICIP és una institució de recerca, divulgació i acció i, segons estableix la seva llei de creació, és funció de l’ICIP “donar suport i assessorament a organitzacions, iniciatives, campanyes i activitats que ho requereixin, i fomentar activitats que la societat civil i els moviments per la pau, les administracions públiques, les organitzacions internacionals, les universitats i els centres de recerca duen a terme en l’àmbit de la formació, la recerca i l’acció compromesa en la construcció i el manteniment de la pau”.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, va comparèixer el passat divendres 17 de juliol a la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual d’Activitats – Memòria ICIP 2014, tal com marca la llei de creació de l’Institut en un exercici de transparència i rendició de comptes.
Grasa va presentar els principals eixos d’actuació de l’ICIP (Recerca, Formació i Difusió, i Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes Violents) i va marcar les prioritats de la institució per als pròxims anys. Entre els reptes principals destaca la internacionalització de l’ICIP -mitjançant la col·laboració amb organismes similars de l’estranger-, la potenciació de la marca ICIP -donar a conèixer la institució tan a casa nostra com a l’exterior com a element de referència en la creació d’una cultura de pau- o la territorialitat – potenciar l’activitat de l’ICIP a diferents punts del territori català, especialment a les comarques de Tarragona, Lleida i Girona.
La compareixença també va servir per difondre el nou Pla Pluriennal de l’ICIP 2015-2018, aprovat recentment per la Junta de Govern i que marca les actuacions, objectius i finalitats per als pròxims quatre anys.
Rafael Grasa va rebre la felicitació dels portaveus dels grups parlamentaris presents a la comissió per la tasca que desenvolupa l’ICIP.

El Pla Pluriennal 2105-2018 de l’ICIP, aprovat per la Junta de Govern, estableix les finalitats, els objectius i les línies d’actuació previstes per als anys 2015, 2016, 2017 i 2018. Aquest Pla director és el segon de la història de l’ICIP i dóna continuïtat al Pla Pluriennal 2009-2012, que fou prorrogat fins el 2014.
El Pla s’estructura, com l’anterior Pla, en sis eixos: tres de substantius o finalistes (Recerca; Formació, Difusió i Transferència de Coneixements; i Construcció de Pau i Prevenció de Conflictes Violents) i tres d’instrumentals (Internacionalització i Serveis a Altres Actors; Recursos; i Organització). Tots els eixos diferencien entre línies estratègiques, que preveuen finalitats que per la seva importància duren més d’un cicle de planificació, i objectius pluriennals, que concreten cadascuna de les línies estratègiques per ser assolides en el període de quatre anys. El resultat final són 21 línies estratègiques i 61 objectius pluriennals.
L’elaboració del Pla ha estat precedida d’un procés participatiu, amb reunions de la Junta de Govern, amb l’equip i personal de l’ICIP, i amb els principals actors implicats en la creació de l’ICIP: organitzacions de la societat civil, membres del Consell Català de Foment de la Pau, acadèmics i investigadors, i administracions públiques).

Marta Molina va arribar a Mèxic a mitjans del 2011, quan tot just naixia el Movimiento por la Paz con Justicia y Dignidad, creat pel poeta Javier Sicilia després de l’assassinat del seu jove fill Juan Francisco a mans d’un grup del crim organitzat. Durant dos anys va recórrer milers de quilòmetres per tot Mèxic amb el grup de periodistes que van informar de les històries de les víctimes en les dues caravanes que va organitzar aquest moviment.
Va ser en aquests camins dolorosos on va conèixer Javier Sicilia, un poeta que des de feia anys s’havia identificat amb la filosofia de la resistència civil pacífica de Mahatma Gandhi i Lanza del Vasto, fet que el va ajudar a suportar el dol propi i el de les famílies que, com ell, havien perdut fills, marits, cosins, oncles, pares o amics en aquesta espiral de violència en què el número de morts i desapareguts sobrepassa els 100.000.
L’experiència del Movimiento por la Paz con Justicia y Dignidad ens ajuda a entendre que l’esperança es construeix a poc a poc, des de la resistència civil pacífica i perdent la por.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, ha estat designat membre del Comitè Assessor del projecte ‘Memòria històrica de violències en el marc del conflicte armat al a ciutat de Medellín (Colòmbia) 1980 – 2013’, impulsat per l’Alcaldia de Medellín, el Centro Nacional de Memoria Histórica de Colòmbia i el govern colombià.
El projecte té com a objectiu construir un relat explicatiu del conflicte armat que ha viscut durant dècades la ciutat de Medellín, identificar els danys que ha causat la violència i descriure la pluralitat de memòries existents en el marc del conflicte. El projecte tindrà una durada de divuit mesos i compta amb la participació d’experts en construcció de pau, memòria, veritat i justícia, i reparació de víctimes.
La primera reunió del Comitè Assessor tindrà lloc els dies 14 i 15 de juliol a Medellín.

L’objecció de consciència al servei militar obligatori ha estat i és una de les formes més antigues, efectives, innovadores i difícils d’acció directa noviolenta en el repertori dels moviments antimilitaristes, antibel·licistes i pacifistes del món. Actualment, dels 168 països amb forces armades, només un 35% reconeixe l’objecció de consciència com un dret, i el fenomen de l’objecció mereix més debat públic i acadèmic, sobretot a països on l’exèrcit és especialment dominant, com ara Turquia, Israel, el Paraguai i Xile.
El llibre L’objecció de consciència. La resistència a una societat militaritzada mostra la profunda imbricació del nacionalisme, el militarisme i el patriarcat. A través d’experiències a diferents països es descriu com l’objector facilita el trànsit de la resistència individual a la col·lectiva, tot emetent un missatge clar sobre les limitacions de la democràcia i la crua realitat del poder de l’Estat. Les pràctiques d’oposició van més enllà de la negativa al servei militar obligatori: proposen un deure del tot diferent, el deure de garantir la “seguretat” en un sentit completament nou del terme.
El llibre, editat per l’ICIP i Pagès editors, forma part de la col·lecció ‘Noviolència i lluita per la pau’.
Els editors
Örgür Heval Çinar és doctor en dret i activista pels drets humans. Treballa a St. Anthony’s College d’Oxford i és assessor legal del Consell d’Europa. Ha col·laborat amb la branca d’Istanbul de Human Rights Association i Human Rights Watch.
Coskun Üsterci és activista per la pau i pels drets humans. Fundador de l’Associació de Resistents a la Guerra d’Esmirna, imparteix tallers sobre antimilitarisme, objecció de consciència i noviolència. Des del 1992 ha estat treballant a la Fundació de Drets Humans de Turquia.

Com cada mes, us oferim un recull de les principals adquisicions que ha fet la Biblioteca de l’ICIP darrerament i que estan a disposició dels usuaris. La Biblioteca de l’ICIP, situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta, de Barcelona, és un centre especialitzat en temes de cultura de pau, seguretat i conflictes que té com a finalitat permetre i afavorir la recerca del coneixement en aquestes temàtiques, constituït el centre de referència en el seu àmbit a Catalunya.
La biblioteca dóna suport a l’ICIP i a investigadors i experts en el camp de la pau. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

Escrit en el punt més àlgid de la guerra freda, l’any 1959, El sentit comú i la guerra nuclear volia “evitar la catàstrofe que resultaria d’una guerra amb bombes d’hidrogen a gran escala”. Antibel·licista de soca-rel, Bertrand Russell hi parla sense concessions contra l’amenaça d’un conflicte nuclear i apunta els passos necessaris per evitar-lo. El seu argument central —que l’única manera de posar fi a l’amenaça de la guerra nuclear és posar fi a la guerra mateixa— és tan rellevant avui com fa cinquanta anys.
Bertrand Russell (1872-1970) va ser un dels pensadors més formidables de l’era moderna. Filòsof, matemàtic, innovador de l’educació, defensor de les llibertats intel·lectuals, socials i sexuals, i advocat de la pau i els drets humans, va ser també un escriptor prolífic, popular i enormement influent, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1950).
«Russell es va proposar sacsejar, amb un crit d’alarma d’una contundència extraordinària, la consciència de l’opinió pública.» (August Gil Matamala)
«Les anàlisis i advertències de Bertrand Russell, eloqüents i lúcides […], haurien de trobar un lloc prominent en el pensament dels que tenen l’esperança de revertir l’impuls, aparentment inexorable, que ens condueix a la destrucció.» (Noam Chomsky).
El sentit comú i la guerra nuclear ha estat publicat per l’ICIP i Angle Editorial dins la col·lecció ‘Clàssics de la pau i la noviolència’.

Víctimes i resistents, desplaçades i refugiades, guerrilleres i constructores de pau. Tradicionalment les experiències de les dones han estat ignorades en els estudis sobre conflictes armats. Les seves veus han estat silenciades, fet que ha donat lloc a una visió esbiaixada i parcial del que signifiquen les guerres.
Las mujeres y las guerras és fruit d’un treball interdisciplinari en què analistes de gènere aborden diferents aspectes sobre la guerra, el militarisme i la construcció de la pau. Les múltiples experiències que aporta aquest llibre ens ajuden a comprendre millor les dinàmiques i la complexitat dels conflictes armats. No es pot entendre la relació de les dones amb la guerra, ni la guerra mateixa, sense entendre la dimensió de gènere, ja que els nexes entre gènere i guerra es construeixen mútuament en el patriarcat. Aquesta recopilació de textos proporciona una caixa d’eines que permeten entendre les experiències de les dones en els conflictes armats.
Las mujeres y las guerras és un manual de lectura obligada per a totes aquelles persones interessades en els estudis de política internacional, seguretat i gènere.
L’editora
Carol Cohn és directora del Consortium on Gender, Security and Human Rights i professora d’Estudis de Gènere a la Universitat de Massachussetts, a Boston. Les seves àrees de treball són el gènere i la seguretat, les armes de destrucció massiva i la dimensió de gènere en els conflictes armats i en la construcció de la pau. Cohn ha participat activament en el Grup de Treball sobre Dones, Pau i Seguretat des de 2001.
La col·lecció
La col·lecció Paz y Seguridad, publicada en castellà per l’ICIP i Edicions Bellaterra, es dirigeix a experts, professionals, practicants i acadèmics de l’àmbit de la pau, la seguretat i la resolució o transformació de conflictes, amb especial interès pels qui treballen a Amèrica Llatina.

Elisenda Calvet, professora de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona, va defensar amb èxit la seva tesi doctoral, finançada amb un ajut predoctoral F-ICIP, el dimecres 20 de maig a la Universitat de Barcelona. Calvet va obtenir la qualificació d’Excel·lent Cum Laude pel treball Desapariciones Forzadas y Justicia Transicional: la Búsqueda de Respuestas a través del Derecho a la Verdad, a la Justicia y a la Reparación, dirigit pel professor Xavier Fernández Pons dins la línia de recerca Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Un resum de la tesi es publicarà properament a la col·lecció ICIP Working Paper.
Els ajuts F-ICIP, gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur), van destinats a universitats i centres de recerca per a la contractació de personal investigador novell i tenen l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la pau i la resolució de conflictes.

Els dies 28 i 29 d’abril i 4 i 5 de maig de 2015 van tenir lloc a la Universitat de Barcelona les jornades ‘Cap a un nou Orient Mitjà? Reptes i oportunitats per a la pau’ organitzades per l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
Les jornades van tenir com a objectiu analitzar els grans factors de canvi que viu la regió de l’Orient Mitjà a través de la mirada d’acadèmics, experts en l’anàlisi i resolució de conflictes, comunicadors i professionals de l’acció humanitària.
Us oferim un document de resum de les quatre sessions, que reuneix les principals idees que van aportar els diferents ponents. També podeu recuperar els vídeos de totes les conferències i taules rodones en aquest enllaç.

El president de l’ICIP i professor de Relacions Internacionals de la UAB, Rafael Grasa, participa aquesta setmana a Colòmbia en dos seminaris internacionals centrats en la fase de post-conflicte que viu el país llatinoamericà. D’una banda, Grasa oferirà la conferència inaugural del “I Seminario Internacional de Estudios Críticos: La Justicia de la Memoria”, el dimecres 15 d’abril a la tarda a la Universidad Pontificia Bolivariana de Medellín. La conferència porta per títol Las políticas de pasado y memoria: Cómo combinar teoría crítica y transformación de conflictos.
Posteriorment, el dijous 16 d’abril, el president de l’ICIP participarà al seminari “Lecciones y Desafíos para la Transición de la Guerra al Post-Acuerdo en Colombia”, que tindrà lloc a la Escuela de Humanidades de la Universidad EAFIT. Grasa oferirà la ponència Construir la paz en Colombia: el papel de los actores no gubernamentales y de la comunidad internacional en la reconstrucción, resolución y reconciliación.
Coincidint amb la visita a Colòmbia, el dimecres 22 d’abril el president de l’ICIP presentarà a la Cambra de Comerç de Colòmbia la relatoria del seminari Escenarios postconflicto en Colombia. Agenda, oportunidades y hoja de ruta, que l’ICIP va celebrar el maig de 2014 a Barcelona i que va aglutinar una trentena d’actors colombians. Així mateix, Rafael Grasa també presentarà els resultats del treball que l’ICIP ha portat a terme fins a l’actualitat en el marc del conveni amb la Cambra de Comerç de Bogotà centrat en el rol dels empresaris en la construcció de la pau a Colòmbia.