Com a institució de construcció de pau, l’ICIP ha tractat de manera recurrent realitats confrontades al fenomen de les desaparicions forçades i involuntàries, en particular a països com Mèxic o Colòmbia. Considerada com una de les més greus violacions dels drets humans, la desaparició forçada representa un enorme repte en processos de construcció de pau, tant en contextos de transició postconflicte armat, com en territoris amb alts nivells de violència estatal i criminal. Contextos en els que la necessitat de veritat, justícia i reparació s’erigeixen com a condicions indispensables per a la convivència i la reconciliació, així com per oferir garanties per tal que la població pugui viure en la seguretat que els fets no es repetiran en el futur.
Les xifres de les desaparicions forçades arreu del món són esfereïdores. Es calcula que més de 60.000 persones han desaparegut a Mèxic entre 2006 i 2019, que n’hi ha més de 80.000 a Síria des del 2011, que entre 60.000 i 100.000 persones han desaparegut a Sri Lanka des de finals de la dècada de 1980 fins el 2009, unes 30.000 durant la dictadura de Videla a l’Argentina, i a Espanya s’estima que unes 114.000 persones van ser desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.
Darrera de totes aquestes xifres i altres realitats no recollides en aquest fúnebre recompte, hi ha persones amb un nom i una història, famílies amb la dolorosa angoixa de no saber si l’ésser estimat és viu o mort, si està passant fred o gana, si algun dia podrà tornar, o on ha estat enterrat. Més enllà del sofriment individual, la desaparició forçada de persones imposa por i desconfiança entre les comunitats i, en molts casos, distorsiona o erosiona el teixit social.
Aquesta infografia realitzada per l’ICIP sintetitza l’abast i els impactes de les desaparicions al món des d’una òptica de construcció de pau.