Autor: Eugenia

El 50% de la ciutadania catalana està d’acord o molt d’acord en trencar els vincles comercials amb Israel mentre duri la invasió a Gaza, i un 48% creu que cal fer-ho amb Rússia mentre duri la guerra a Ucraïna, segons dades avançades de l’Enquesta ICIP 2025 sobre Convivència i Seguretat a Catalunya, que es farà pública de manera completa el mes d’octubre. Les persones que s’oposen a trencar relacions comercials amb aquests països no arriben al 20%: són el 19% en el cas d’Israel i el 17% en el cas de Rússia.

Alhora, pràcticament la meitat de la població també és partidària d’excloure Israel i Rússia de les competicions esportives i artístiques internacionals (un 48% i un 47%, respectivament), davant d’un 20% que s’hi mostra contrari, tant si es tracta de Rússia com d’Israel.

Quan es pregunta sobre la representació diplomàtica, un 44% de les persones enquestades és partidària de retirar la representació a Israel i un 42% està d’acord de fer-ho a Rússia. En aquest cas, les persones contràries representen el 18%.

En tots els casos, un terç de la població no es posiciona o afirma que no ho sap.

Tractament similar de Rússia i Israel

Les opinions favorables a trencar lligams amb Rússia i Israel mentre durin les guerres s’imposen de manera clara a les opinions contràries. Només un 22% dels enquestats estan d’acord en no implicar-se en el conflicte a Gaza i tractar Israel amb normalitat, i el 26% opina el mateix de Rússia.

Les dades constaten, doncs, que la població té un posicionament similar quan es pregunta per Israel o per Rússia. Segons afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “a diferència del què fa la Unió Europea i diversos estats membres, la societat catalana censura amb la mateixa contundència les agressions militars de Rússia i d’Israel. Això ens mostra un societat compromesa amb el patiment dels altres, sense distinció de l’agressor”.

L’enquesta també ha preguntat sobre l’enviament d’armes als oponents de Rússia i Israel. Un 33% de la població defensa enviar armes a Ucraïna mentre que un 26% s’hi oposa i un 30% no es posiciona. Quan es pregunta per Hamàs, només un 7% hi enviaria armes i una gran majoria, el 68% dels enquestats, s’hi mostra contrari. En aquest sentit, segons el director de l’ICIP, les dades constaten que “hi ha més suport que rebuig a l’enviament d’armes a Ucraïna, però molta gent està desconcertada i no es posiciona.”

En el mateix sondeig s’ha preguntat a la ciutadania sobre com actuar davant d’un estat agressor sense identificar. En aquest cas, el 67% de les persones enquestades està d’acord o molt d’acord en trencar vincles comercials, un 60% és partidari d’excloure un estat agressor de competicions esportives i un 57% de retirar-ne la representació diplomàtica D’aquesta manera, les dades desprenen més determinació de la ciutadania quan no es fa referència a un país concret sobre el qual emprendre les accions.

Font: Enquesta ICIP 2025 “Convivència i Seguretat a Catalunya”.

Metolodogia emprada

L’enquesta ICIP 2025 “Convivència i Seguretat a Catalunya”, encarregada per l’Institut Català Internacional per la Pau, es va realitzar entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025 a partir d’una mostra de 2.763 persones, residents a Catalunya, amb ciutadania espanyola o sense, majors de 18 anys. El contingut complet del sondeig es farà públic durant el mes d’octubre, amb variables creuades de gènere, edat, nivell d’estudis o grau de confiança de les persones enquestades.

Aquesta és la sisena enquesta que publica l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que avalua la percepció de la convivència, la polarització i la seguretat a Catalunya. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2023”; “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

Aquest any l’ICIP també ha publicat l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya”, el qual ofereix una anàlisi detallada dels perfils de població que més defensen els valors antidemocràtics, com el racisme, el masclisme o el militarisme.

Aquest dijous 18 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització de dones de Síria “Women Now for Development”. El guardó reconeix aquesta xarxa d’entitats per la tasca de “suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.

“Women Now for Development” va néixer el 2012 com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria. La xarxa ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.

L’acte ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha destacat la importància de “significar les persones i entitats que treballen a contracorrent, posant en valor la dignitat”, essència del Premi ICIP. En l’actual context convuls per a la pau, Masllorens ha lamentat la manca d’acció per la prevenció de conflictes i la necessitat de treballa per la pau: “No prevenir significa renunciar a analitzar en profunditat les veritables causes dels conflictes, i això resulta un fracàs col·lectiu de conseqüències devastadores (…). Avui tenim les condicions –de treballar amb un nou paradigma en la resolució dels conflictes entre comunitats, pobles, nacions i estats. Un paradigma inèdit però no impossible, que anomenem cultura de pau, un món sense misèria, més just i igualitari”·

Seguidament, el poeta i traductor palestí d’origen sirià, Mohamad Bitari, ha glossat l’organització premiada i ha destacat que el Premi ICIP “és un homenatge a la memòria de les dones sirianes, i a tot el que han ofert per un país més just, lliure i segur. És també un homenatge a tota dona al món que ha refusat ser només víctima, i ha escollit ser activa, valenta i transformadora”.

Un reconeixement a la lluita de les dones

En el discurs de la glossa, Mohamad Bitari, ha recordat un bon nombre de dones sirianes que han marcat la resistència siriana, amb el seu activisme social i polític. Dones, moltes d’elles, que han sofert la repressió del règim sirià i que han rebut suport i protecció de “Women Now for Development”

Per part de l’entitat premiada, han rebut el guardó la directora executiva Lubna Alkanawati i la directora de l’organització al Líban, Roulah Al Rekbie. En el seu discurs d’agraïment, han posat de manifest la repressió i desplaçament que han patit les dones sirianes durant dècades i han destacat que el Premi ICIP fa visible la seva lluita i posa al centre les dones en la construcció de pau: “Aquest reconeixement ens dona força per continuar endavant, per transformar el dolor en acció. Ens recorda que la lluita no continua, que continuarem treballant per garantir que les dones sirianes tinguin veu per elles mateixes”, ha dit Al Rekbie. Al seu torn, Alkanawati ha dedicat el guardó a les “dones de Síria, el Sudan, Palestina, Iemen, Iran i Afganistan, i de tots els indrets on les dones patim l’ocupació, la radicalitat i el patriarcat”. L’organització destinarà el guardó a finançar programes de suport a supervivents de violència sexual.

Una tercera representant de l’organització premiada, Muzna Al Jundi, que no ha pogut viatjar a Barcelona per dificultats amb la gestió del visat, ha intervingut en vídeo per agrair el guardó des del nord-oest de Síria.

El president del Parlament, Josep Rull, ha clausurat la cerimònia amb paraules d’agraïment a l’ICIP i a l’organització premiada. “El d’avui és un acte de reconeixement, d’esperança i de dignitat col·lectiva”, ha dit. Rull ha lloat la tasca de “Women Now for Development” i de l’ICIP per la qualitat del Premi Construcció de Pau. També ha advertit que aquest premi arriba en un “context internacional absolutament devastador” i ha demanat “la participació i la mirada de les dones en els processos de construcció de pau i reconciliació”.

Solidaritat amb Palestina

El genocidi de Gaza ha estat molt present al llarg de la cerimònia. El president de l’ICIP ha començat la seva intervenció amb un moment de silenci en solidaritat amb Palestina i els assistents a l’acte han seguit l’acció dempeus. I també el poeta Mohamad Bitari Bitari ha tingut un record per al poble de Palestina “sotmès a un genocidi sistemàtic i una agressió constant que persisteix dia rere dia davant els ulls del món”.

L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical del duet d’origen sirià Athrodeel.

El Premi ICIP, una trajectòria de catorze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

La candidatura de “Women Now for Development”, premiada el 2025, ha estat proposada per l’entitat catalana Sodepau.

Fotografies: Sergio Ramos Ledesma (Parlament de Catalunya)

Dimecres 10 de setembre va tenir lloc a Barcelona la jornada “Pràctiques artístiques i cultura de pau”, una trobada que va reunir artistes, professionals de l’educació i activistes per explorar els vincles entre l’expressió artística i la construcció de pau.

Impulsada per l’ICIP, ConArte Internacional, Fundación Baketik, Fundació L’Arc, IT Acció Social i Comunitària de l’Institut del Teatre i Dansalut, la iniciativa es va celebrar a la Fundació Carulla i va posar de manifest que la promoció de la cultura de pau és un esforç compartit que implica no només el moviment pacifista, sinó també nombroses organitzacions que treballen des de l’art i la cultura per transformar la societat.

El programa es va inaugurar amb la taula rodona “Art per la Pau”, on es van compartir experiències de transformació social a través de l’art-teràpia, el teatre i el hip-hop. Hi van participar Silvina Merino (La Quinta Pata), David Martínez (La Nave Va) i Lucas Vico (Erol Urbà). 

Merino va presentar Bud na bud, un projecte que utilitza el brodat i les pràctiques artístiques col·lectives com a eina d’expressió i empoderament per a dones refugiades afganeses, transformant el trauma i l’exclusió en una proposta creativa que reforça la cultura de pau des de la memòria, la dignitat i la solidaritat comunitària. Martínez va explicar el treball de La Nave Va, una entitat que fa del teatre social una eina d’inclusió, sensibilització i diàleg, portant l’art més enllà de l’escenari per generar vincles comunitaris. Finalment, Vico va donar a conèixer Erol Urbà, un col·lectiu que impulsa projectes d’intervenció social a través de l’art urbà —rap, música, graffiti, dansa i audiovisuals— per canalitzar la creativitat en processos de crítica, expressió i transformació comunitària.

Moviment i paraula

Tot seguit, les artistes Marta Galán i Montserrat Iranzo, de l’associació Dansalut, van conduir un taller pràctic centrat en el cos, la identitat i el relat de vida com a eines de creació escènica i dramatúrgia. Al llarg de la sessió, els participants van experimentar amb la dansa creativa, la consciència corporal i la improvisació, i també van fer exercicis d’expressió corporal i d’escriptura lliure. Aquest treball combinat va permetre explorar la relació entre moviment i paraula com a camí per reconèixer la pròpia identitat, compartir vivències personals i descobrir noves formes d’expressió artística i col·lectiva.

La jornada va formar part del programa de MONDIACULT 2025, la conferència mundial de política cultural organitzada per la UNESCO que se celebrarà a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre i que reunirà milers de participants d’arreu del món.

Santa Coloma de Gramenet acollirà del 21 al 23 de novembre al conferència internacional Build Peace 2025, que coorganitzen l’ICIP i Build Up, un col·lectiu que dissenya i implementa eines i processos que fan servir la tecnologia i les arts per abordar els conflictes i promoure la pau. L’esdeveniment també compta amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma, Catalunya Internacional i la Generalitat de Catalunya.

La conferència Build Peace se celebra anualment reuneix activistes, professionals de la tecnologia, persones de l’àmbit acadèmic i d’organitzacions socials d’arreu del món. 

En aquesta dotzena edició, l’esdeveniment se celebrarà a La CIBA de Santa Coloma, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. Portarà per títol “Cap a un Plurivers de Pau” i posarà el focus en la innovació i l’ús d’eines creatives i tecnològiques per transformar els conflictes i promoure la convivència.

Les persones interessades en assistir a la conferència s’han de registrar a través del següent enllaç.

Cap a un Plurivers de Pau

En el món actual, marcat per l’opressió, la divisió, la desigualtat i la pèrdua de confiança, és essencial repensar què vol dir parlar de pau. Com podem recuperar i donar sentit al concepte de pau en aquest context? Com aprofitem les noves possibilitats per connectar-nos, aprendre de les experiències de diverses comunitats i cultivar la interdependència?

A través de l’art, la tecnologia i altres innovacions, Build Peace 2025 proposa un espai per qüestionar, redefinir i imaginar junts què significa una cultura de pau. Per fer-ho, la conferència se centrarà en tres subtemes que aborden dilemes clau en l’àmbit de la pau i els conflictes:

De la polarització al diàleg
Aquest subtema explorarà el poder del diàleg i les narratives en temps de polarització creixent. Com podem transformar espais digitals polaritzats en espais de diàleg? Quines eines participatives i metodologies permeten afrontar la polarització afectiva i tòxica? Analitzarem com es pot generar aquest canvi i quin paper tenen les narratives alternatives i les tecnologies en la inclusió de totes les veus en els processos socials i de pau.

De la dissuassió a la noviolència
Aquest subtema abordarà el debat sobre pau i seguretat. Com podem repensar l’ús de la tecnologia en estats de vigilància i fronteres militaritzades en nom de la seguretat? Quines alternatives existeixen al model de seguretat militaritzada? Reflexionarem sobre les diverses maneres d’entendre la pau i la seguretat, des del pacifisme i la noviolència fins a la dissuasió i la percepció de la necessitat d’una seguretat armada.

De l’oblit a la memòria
Aquest subtema ens convida a reflexionar sobre com aprenem col·lectivament del passat, vivim el present i imaginem el futur. Com podem sanar traumes que dificulten la convivència? De quina manera els processos de reconciliació, les comissions de la veritat i les amnisties contribueixen a una pau duradora? Analitzarem eines innovadores per a la preservació de la memòria i el diàleg intergeneracional en la construcció de societats més pacífiques.

La conferència comptarà amb sessions plenàries, presentacions breus de projectes i iniciatives (short talks), sessions de treball (workshops) i instal·lacions artístiques com exposicions i actuacions musicals.

El procés participatiu del Fòrum Català per la Pau ha recollit 913 propostes de la ciutadania per a la redacció del nou Pla Director País de Pau que elaborarà més endavant el Govern de la Generalitat. Entre els mesos d’abril i juny, mig miler de persones han participat en les 36 sessions que s’han celebrat arreu de Catalunya i amb aportacions en línia a través del portal Participa.

Concretament, s’han celebrat 10 sessions deliberatives i 26 sessions autogestionades per part de diferents col·lectius, entitats i institucions, i en tots els casos els debats s’han centrat en cinc temàtiques: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes, violència i pau; Amenaces i reptes globals per a la pau i Dones, pau i seguretat.

A partir d’aquests eixos temàtics, l’objectiu del procés participatiu ha estat identificar mesures concretes que es puguin incloure en el futur Pla Director País de Pau.

Debats arreu de Catalunya

Les sessions deliberatives han tingut lloc a Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa. En total hi han participat 183 persones i s’han recollit 301 propostes.

Les sessions autogestionades han permès recollir 467 propostes, amb un total de 322 participants. En aquest cas, les sessions han estat organitzades per diferents actors:

• Institucions públiques, com els departaments de Justícia, d’Interior i d’Unió Europea i Acció Exterior, l’Agència Catalana de Joventut, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament o l’ICIP.

• Entitats vinculades al moviment per la pau, com FundiPau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, NOVACT, la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona, Aturem les Guerres, Terra i Pau i Amics de la UNESCO Girona.

• Sindicats, com Comissions Obreres i UGT.

• Col·lectius com ara associacions veïnals de Figueres, persones de la diàspora africana i llatinoamericana, universitats, la Xarxa d’Educadores i Educadors per a una Ciutadania Global a Tarragona, el CIEMEN, el Grup de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya i entitats del tercer sector social, com la Creu Roja.

Per últim, el procés participatiu ha comptat amb aportacions en línia, a través del canal Participa. Mitjançant aquesta via s’han recollit 145 propostes, tant a títol individual com col·lectiu. Per aquesta via han fet arribar les seves propostes Lafede, l’Escola de Cultura de Pau, el Fons Català de Cooperació i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau.

En total, 505 persones han participat en el procés participatiu. Un cop finalitzat, el Consell Català de Foment de la Pau, un dels organismes impulsors del Fòrum Català per la Pau, revisarà les propostes presentades per traslladar-les després al Govern. Els resultats del procés ajudaran a definir el contingut del Pla Director País de Pau que el Govern presentarà al Parlament per l’aprovació. Totes les propostes recollides en aquest procés participatiu es podran consultar en el portal Participa.

Menys violències, més justícia global

El Fòrum Català per la Pau és un procés de participació i reflexió que té un doble objectiu: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment per la pau. El Fòrum ha sorgit d’un esforç conjunt entre institucions i societat civil, impulsat pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau, amb el lema “Menys violències, més justícia global”.

D’aquesta manera, en un context d’amenaces globals, marcat per la crisi climàtica, l’increment de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, i l’erosió dels pilars democràtics, Catalunya aposta per la pau i vol obrir la reflexió sobre com contribuïm a la pau a casa nostra i al món.

Aquest dilluns 30 de juny s’ha tancat el procés participatiu del Fòrum Català per la Pau que durant tres mesos ha tingut lloc arreu de Catalunya per tal de recollir propostes de la ciutadania per a la redacció del nou Pla Director País de Pau. 

En total, entre els mesos d’abril i juny s’han celebrat deu sessions deliberatives, en les quals han participat més de 180 persones i s’han recopilat 300 propostes. En paral·lel, s’han organitzat una vintena de sessions autogestionades per diverses entitats i institucions, com per exemple, l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, FundiPau, el Centre Delàs, els Amics de la UNESCO de Girona, el Grup de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes, la Xarxa d’Educadores i Educadors per a una Ciutadania Global a Tarragona, el Departament d’Interior, el Departament de Justícia, l’Agència Catalana de Joventut, UGT, CCOO, la Xarxa Tècnica de Cooperació, Voluntariat i Refugi de les Universitats i Mujer Diáspora.

L’ICIP, per exemple, ha acollit recentment dues sessions autogestionades: una formada per persones de la diàspora africana residents a Catalunya, el 19 de juny, i una altra amb dones migrades procedents de diferents països, el 27 de juny.

Paral·lelament, al llarg del procés participatiu també s’han fet arribar propostes individuals i col·lectives a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya.

A l’espera de tenir el còmput final del nombre de participants i propostes recollides al llarg de tot el procés, es calcula que aquestes superaran el mig miler. Un cop tancat el procés participatiu, el Consell Català de Foment de la Pau, impulsor del Fòrum, analitzarà les propostes presentades per traslladar-les després al Govern. Totes les propostes es podran consultar en el portal Participa.

Aquest estiu el Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda, que té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.

En concret, els i les estudiants poden presentar treballs de recerca que tractin qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.

El Premi ICIP Alfons Banda forma part dels Premis de Recerca Jove (PRJ) que convoca anualment el Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En total, es premien 78 treballs amb una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

A més, els premis reconeixen l’esforç dels centres on estudien i, per això, es premien un total d’11 centres amb 2.500€ per invertir en llibres i publicacions per a la biblioteca o equipament cientificodocent.

La convocatòria estarà vigent fins al proper 18 de setembre a les 14:00h mitjançant el portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

Podeu consultar els treballs premiats en anteriors edicions, així com tota la informació relativa als guardons en aquesta pàgina dedicada al Premi ICIP Alfons Banda.

Amb motiu del Dia Internacional contra el Discurs d’Odi, el dimecres 18 de juny, l’ICIP ha coorganitzat la jornada “L’odi no xuta: Futbol per la convivència“, una iniciativa conjunta d’entitats socials i institucions per reivindicar la cohesió social i la convivència enfront del racisme i l’exclusió.

Ha estat una acció promoguda per l’associació Street Soccer Barcelona, pionera en l’ús del futbol com a eina d’inclusió i empoderament comunitari, Novact, l’ICIP i el Club Esportiu Europa, el primer equip en català en declarar-se contrari al racisme, al feixisme, al masclisme, a l’homofòbia i al bullying, el 2021, que ha posat a disposició el camp Nou Sardenya per un partit molt especial.

Una selecció formada per membres d’Street Soccer Barcelona, de l’ICIP i Novact han jugat un amistós contra persones vinculades a l’Europa, amb l’objectiu de celebrar la diversitat i fer una acció col·lectiva a plantar cara a l’odi des de l’acció comunitària i el compromís transformador. Street Soccer ha presentat la seva nova equipació, dissenyada amb la col·laboració de Top Manta, la marca de roba social i solidària del col·lectiu de manters de Barcelona.

Els valors de l’esport per a la construcció de pau

Abans del partit, a les mateixes instal·lacions del Nou Sardenya s’ha presentat la jornada, en una taula rodona amb participació de Raül Romeva, doctor en Ciències de l’Educació i l’Esport i en Relacions Internacionals; Íngrid Hinojosa i David Sow, de Street Soccer Barcelona; Luca Gervasoni, codirector de Novact, i Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. La sessió, moderada per Eric Hauck, exdelegat del Govern als Balcans, l’ha clausurat Victòria Alsina, presidenta del districte de Gràcia.

Romeva ha explicat com l’esport, i el futbol concretament, pot ser un “vector per trencar estigmes i estereotips, per humanitzar i per construir societats més cohesionades” i, per aconseguir-ho, ha ressaltat la importància de “construir referents en positiu”, com és avui en dia el futbol femení.

Al seu torn, David Sow ha destacat la contribució d’Street Soccer Barcelona en la inclusió de joves immigrants i en situació vulnerable, com persones sense llar. “A través del futbol l’associació genera un espai segur i permet teixir xarxes. En el terreny de joc desapareixen totes les diferències”.

En la sessió s’ha posat de manifest la importància del treball per la pau, per part d’entitats i institucions, i de l’educació, per fer front als discursos d’odi.

Aquest mes de juny, torna a les llibreries Tres Guinees, de Virginia Woolf —una de les veus més lúcides i radicals del segle XX— amb una nova edició. Publicat per l’ICIP i Angle Editorial el 2011 dins la col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, ara el llibre es reedita amb una versió actualitzada amb la  nova imatge de la col·lecció i amb un epíleg inèdit d’Elena Grau Biosca, que ofereix una lectura renovada des dels feminismes pacifistes contemporanis.

La traducció al català és obra de Marta Pessarrodona, que va saber traslladar amb gran sensibilitat la força del text original en anglès. Amb un to alhora irònic i contundent, Tres Guinees és un assaig fonamental que denuncia el patriarcat, la cultura bel·licista i les estructures de poder que sostenen la violència. Woolf articula una reflexió visionària sobre la independència econòmica i intel·lectual de les dones com a requisit per a una societat més justa i pacífica.

La col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, coeditada amb Angle Editorial, té la voluntat d’oferir i mostrar el coneixement i l’obra de persones, idees, compromisos i accions que, per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador, han esdevingut referents en el camp de la pau i de la noviolència.

Amb aquesta nova edició, l’ICIP reafirma la voluntat de posar a l’abast del públic textos essencials que han marcat el pensament crític i pacifista, oferint eines per reflexionar sobre els reptes actuals des d’una mirada transformadora.

A causa d’una incidència tècnica registrada al portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya i en compliment de les bases reguladores de les subvencions que atorga l’ICIP, s’ha ampliat tres dies hàbils el termini per a presentar sol·licituds a la convocatòria destinada a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. La convocatòria, que havia de finalitzar aquest dimarts 10 de juny, estarà oberta fins divendres 13 de juny de 2025.

La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits. Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques, publicades el 2023.

Subvencions per a projectes de recerca d’universitats

En el cas de la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP), el termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins dilluns 16 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds també s’ha de fer via telemàtica, a través d’aquest enllaç del portal de Tràmits.

Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques.

Les dues convocatòries tenen un import global de 80.000 euros cadascuna. Podeu consultar tota la informació, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

Aquest mes de maig s’han publicat les dues convocatòries de subvencions de l’ICIP destinades a fomentar les iniciatives i projectes de foment de la cultura de pau, amb un import global de 80.000 euros cadascuna.

Subvencions per a projectes d’entitats

D’una banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau corresponent a l’any 2025. En aquest cas, el termini per presentar sol·licituds és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, des del dissabte 10 de maig al dimarts 10 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques, publicades el 2023.

Subvencions per a projectes de recerca d’universitats

D’altra banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP). En aquest cas, el termini de presentació de sol·licituds estarà obert del divendres 16 de maig al dilluns 16 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds també s’ha de fer via telemàtica, a través d’aquest enllaç del portal de Tràmits.

Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques.

Podeu consultar les dues convocatòries, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

L’ICIP ha presentat en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya” (Informe ICIP, 24/2025). El treball, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell, analitza en quins sectors de la població catalana arrelen més les idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme.

Les dades s’han extret de set enquestes d’institucions públiques. S’ha realitzat una anàlisi en profunditat de l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya” i l’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, i s’han estudiat sondejos complementaris sobre valors i hàbits del CEO i el CIS de l’any 2023, així com l’Enquesta Social Europea. Les dades d’un total de 130 preguntes s’han creuat a partir de diferents variables: edat, sexe, nivell d’estudis, mida del municipi de residència, grau de confiança social, renda o preocupació per la seguretat.

L’estudi s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” de promoció de la convivència, el diàleg i la cohesió social a Catalunya. Segons ha explicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “és fonamental saber gestionar la discrepància i els conflictes de manera constructiva, i per això volem entendre en quines de la societat arrelen més els valors antidemocràtics i què explica aquestes actituds, amb una mirada àmplia i fugint de les respostes simplistes”.

Principals conclusions

L’estudi confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, més preocupades per la seguretat o l’incivisme i amb dificultats econòmiques.

Amb tot, no es percep una tendència generacional cap a postures més conversadores: la gent jove no és menys feminista ni més racista que el conjunt de la societat. Al contrari, el jovent defensa més el dret a l’avortament, els drets LGTBI i les noves formes de relació sexoafectives. Així mateix, els joves sí que defensen més el punitivisme i la defensa militar.

Segons l’autor de l’estudi, Roger Tugas i Vilardell, “les persones que més abracen les idees involucionistes són aquelles que pateixen incerteses, inseguretats i pors davant d’un horitzó pessimista, marcat per la precarietat i una societat canviant”. Aquest perfil identifica els nois joves, un col·lectiu molt exposat a les xarxes socials -on predominen discursos d’odi-, amb dificultats econòmiques per emancipar-se i amb un bagatge polític menys consolidat i, per tant, més permeables a adoptar idees noves. Però l’autor descarta que sigui exclusivament una qüestió generacional i de gènere, sinó que és multifactorial.

En aquest sentit el director de l’ICIP ha destacat que sovint es criminalitza els nois joves com a seguidors de les idees d’extrema dreta però “hi ha actituds retrògrades en tots els segments de la societat”.

Encreuament de variables

A partir de l’encreuament de diverses variables, l’estudi constata que la percepció de la convivència està relacionada amb les expressions de racisme, intolerància o militarisme. Per exemple, d’entre les persones que creuen que la convivència en el seu barri/municipi és molt dolenta, només el 43% veuria bé que un fill o filla es casés amb una persona refugiada. En canvi, entre les persones que creuen que la convivència és molt bona el percentatge d’acceptació puja al 67%. Alhora, les persones que manifesten que la convivència al seu barri/municipi és molt dolenta són més propenses a defensar la despesa militar.

L’anàlisi també permet establir una relació entre la percepció personal d’èxit o fracàs i la valoració de la immigració. Un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones. D’entre les persones que es perceben com a guanyadores només ho creu el 25%.

D’altra banda, l’estudi aporta conclusions a partir de l’encreuament de les variables edat-gènere i edat-ús de la violència. En el primer cas, l’informe constata que els homes són més masclistes que les dones i, en particular, la diferència és més notable en el cas d’homes joves. Segons les dades analitzades, el 23% dels nois joves (fins a 30 anys) estan molt o bastant d’acord amb l’afirmació “els homes són millors líders polítics que les dones”, i un 20% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme. Alhora, segons l’estudi, un de cada tres joves estaria disposat a fer servir la violència per defensar les seves idees i valors, dotze punts més que qualsevol altra franja d’edat.

Espai web interactiu

L’estudi es complementa amb la creació d’un espai web que ofereix la possibilitat d’interactuar directament amb les dades, a partir de l’encreuament de múltiples variables com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el grau de confiança, entre d’altres. Concretament, la pàgina permet explorar les dades en funció de quatre apartat: Edat i gènere, Confiança social, Precarietat material i Sensació d’inseguretat.

L’espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques: Masclisme, LGTBIFòbia, Racisme, Militarisme i Tolerància amb la diferència.