Autor: Eugenia

Barcelona, 26 d’abril de 2024.- L’ICIP ha celebrat aquest divendres al matí la cerimònia de lliurament dels premis del 8è Concurs de Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona amb participació dels grups premiats i actuacions de rap en directe. En aquesta vuitena edició del concurs han participat un total de 491 joves de 25 centres educatius i entitats de Catalunya, de 19 localitats. S’han presentat 41 propostes, el doble que en l’edició anterior.

El Concurs de Hip-hop per la Pau és una iniciativa de l’ICIP, creada l’any 2016, que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’acte de lliurament de premis ha estat conduït per la directora de l’associació Hip Hop Works i membre del jurat del concurs, Raquel Delgado, i ha comptat amb les intervencions de representants de les institucions promotores.

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat el treball col·lectiu dels participants del certamen, als quals ha definit com a “constructors i constructores de pau que junts fan un món millor”. Al seu torn, la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, ha reivindicat la importància de la participació juvenil per contribuir a “canviar el món actual i lluitar contra els discursos que ens volen immobilitzats”.

Per part de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el director Vicenç Margalef, ha destacat que la música hip-hop permet “readaptar el llenguatge de la construcció de pau i alçar la veu per a un món més just”, mentre que la responsable del Servei d’Escola i Famílies del departament d’Educació, Marta Clar, ha afirmat que “el concurs contribueix a la millora de la convivència i permet prendre consciència de les injustícies”.

En l’acte hi han assistit els joves premiats en les dues modalitats del concurs, a excepció del l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna, i dos grups han actuat en directe.

En finalitzar l’entrega de premis també ha tingut lloc l’actuació del col·lectiu Llobregat Block Party i la dinamització d’una sessió de micro obert on els i les joves han pogut pujar a l’escenari. En el transcurs de la cerimònia, l’artista Plain Jein, del col·lectiu Dirty Hands, ha pintat un mural en directe el qual evoca l’esperit del concurs.

Grups premiats en la 8è edició del Concurs #HipHopPau

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “Coratge”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. La cançó parla de la violència que pateixen les dones i de la sororitat com a estratègia de prevenció d’aquesta.

Segon premi: “Flow contra la violència”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat positivament la qualitat del producte, el treball en grup i la posada en escena.

Menció especial: “Actua!”, videoclip de l’Institut Escola Montagut de Santa Susanna (Maresme). El jurat ha destacat el treball d’aula i coral realitzat que es tradueix en un potent missatge de pau.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Acompanyat dels meus”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte ‘Un toc de Salt’. Hi ha participat joves del Programa de Formació i Inserció de l’Escola Pia Salt, emmarcat en el projecte Palau Vincles de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra parla de les dificultats que es troben alguns joves en el dia a dia i la importància de ser fort i enfrontar-se a les dificultats.

Segon premi: “Qui fabrica, qui consumeix?”, videoclip creat per un grup de joves de Terrassa (Vallès Occidental) que participa en un projecte de transformació ecosocial comunitària liderat per la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona. Han guanyat un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables.

Menció especial: “Som d’on volem”, videoclip que forma part del Projecte 9aVic coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i el Vicjove. El jurat ha valorat positivament el treball de grup que reflecteix l’obra, mostrant la importància del hip-hop com a eina d’inclusió social.

Coincidint amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les tècniques de l’ICIP us recomanem diverses lectures feministes de llibres que tenim disponibles a la Biblioteca de l’ICIP. Títols escrits per dones i que reivindiquen l’empoderament de les dones i la necessitat de transformar les violències a les quals són sotmeses.

Sandra Martínez ens recomana Tornar a encantar el món, de Sílvia Federici (Tigre de Paper): “El llibre exposa a la perfecció perquè cal reequilibrar l’accés als mitjans de (re)producció per transformar les violències. Em sembla inspiradora la reivindicació de tornar a posar al centre unes relacions socials sense jerarquies, des de la cooperació i la responsabilitat compartida, per tal de frenar la destrucció dels llaços de solidaritat que està comportant la globalització”

Sabina Puig ens recomana Abaixeu les armes, de Bertha von Suttner (ICIP i Angle editorial): “Ambientada en les guerres europees de finals del s. XIX, aquesta novel·la és un crit valent pacifista escrit per una dona en un dels pitjors moments d’exaltació patriòtica i militarista. Ara que ens tornen a empènyer cap al rearmament i la confrontació, la seva lectura ens recorda l’absurditat i crueltat de la guerra. Bertha von Suttner va ser la primera dona en guanyar el Premi Nobel de la Pau l’any 1905”.

Núria Nadal ens recomana Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou (ICIP i Angle editorial): “Maya Angelou ens apropa a la seva veu honesta i valenta en una obra autobiogràfica de referència. És una història corprenedora i inspiradora, de supervivència i de denúncia, que va molt més enllà del seu testimoni personal mostrant la (no) vida sota la segregació racial”.

Sílvia Plana ens recomana Construir la paz. Los discursos de las mujeres Premi Nobel de la Paz (Altamarea ediciones): ·”És un compendi que fa visible la constel·lació de dones lluitadores que han sostingut la lluita pacifista al llarg de la història. És un recull del seu coratge i de les reivindicacions que fan tangible el perquè és necessari i urgent treballar per una pau sostenible”.

Maria Eugenia Blandón ens recomana Dones, raça i classe, d’Angela Y. Davis (Tigre de Paper): “És una obra molt revolucionària perquè aporta un nou punt de vista històric, posant de manifest la invisibilització contínua de les treballadores negres, des de la Guerra de Secessió fins a l’actualitat. Em resulta un clàssic imprescindible per entendre com s’entrecreua la classe, la raça i el gènere en la persistència de les desigualtats”.

Eugènia Riera ens recomana Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor): “La història que tanca la trilogia iniciada amb Permagel i Boulder t’atrapa des del primer moment: una dona que fuig de la ciutat per trobar-se a ella mateixa, que trenca amb els estereotips i amb la construcció social que tenim de la maternitat. Mamut ens acosta al desig de ser mare des del vessant més animal”.

El Premi ICIP Alfons Banda 2023, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els treballs “Resistència cultural: Franquisme, Cançó, Censura i Català. Estudi de la influència del règim franquista (1936-1975) sobre la cançó popular a Espanya” de l’alumna Aina Sofia Alburquenque Prieto de l’Institut Pere Vives i Vich, d’Igualada, i “L’extrema dreta 2.0: Què és, quina influència té a la societat europea i com es pot combatre?”, de l’alumne Luís Martín Miguel, de la Institució Cultural Catalana Súnion, de Barcelona. Aquest darrer treball ja havia estat guardonat anteriorment amb el Premi Europa Jove 2022-2023 de la Fundació Catalunya Europa.

Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats o la construcció de la pau, la vulneració o la defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició 2023 el jurat ha distingit un total de 80 treballs, amb un import global de 68.000 euros.

El dimecres 14 de febrer, en el marc de la II Jornada de la Pau celebrada al Parlament de Catalunya, es va presentar públicament el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió i debat que neix amb un doble objectiu: crear una política pública de pau de Catalunya i reforçar les agendes i les capacitats d’incidència social i política de les organitzacions de foment de la pau catalanes.

El Fòrum Català per la Pau és una iniciativa impulsada pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau. Sorgeix, doncs, de la col·laboració social i institucional, i es desenvoluparà al llarg de 2024 i 2025. El Fòrum constarà d’un procés de participació ciutadana a partir de cinc eixos de debat: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes armats; Reptes globals; Dones, pau i seguretat.

Coincidint amb la presentació pública, s’ha inaugurat el web www.forumcatalapau.cat, a partir del qual es fomentarà la participació de la ciutadania, entitats i institucions compromeses amb els valors de la cultura de pau i la justícia social.

“Per una política pública de pau”

La presentació pública del Fòrum Català per la Pau va tenir lloc durant la celebració de la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada per la cambra catalana, l’ICIP i Lafede.cat. Amb el títol “Per una política pública de pau”, la jornada va reunir representants de nombroses entitats de foment de la pau i persones expertes en el camp de la investigació i el treball per la pau, així com representants del Govern i de diversos ajuntaments i institucions.

En la inauguració de la jornada el vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau i director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va emplaçar tota institució i entitat catalana compromesa amb els valors de la cultura de pau i la justícia social a sumar-se al Fòrum Català per la Pau: “És el moment d’obrir la reflexió sobre com entenem una Catalunya en pau i sobre com podem contribuir, des de Catalunya, a la pau al món. És moment de comptar-nos, trobar-nos i explicar-nos entre totes les persones, col·lectius i institucions que compartim els valors de la cultura de pau i que compartim el compromís per a un món més just i solidari”.

Per la seva banda, la presidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, va destacar que el Fòrum Català per la Pau ha de permetre “dissenyar una política pública de pau avalada per tots els grups parlamentaris, una assignatura pendent” i va afegir que el procés també “ens ha de servir per enfortir el moviment per la pau i la noviolència que liderem des de la societat civil”.

Tant el director de l’ICIP com la presidenta de Lafede.cat van mostrar la solidaritat amb les tres activistes catalanes que estan en vaga de fam per Palestina, entre les quals Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, la qual no va poder participar en la jornada.

La jornada va ser inaugurada per la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, qui va destacar la tradició de foment de la pau de Catalunya, un “país de pau”, que “no ha dubtat a abraçar els valors de la democràcia i les llibertats fonamentals”. En la seva intervenció, Erra va augurar que el Fòrum Català per la Pau ajudarà a enfortir la cultura de pau, a “convertir-nos en una eina útil per a la comunitat internacional”, i a “perfilar algunes respostes a partir de la intel·ligència col·lectiva del país”.

La jornada va comptar amb dues taules rodones: la primera va estar centrada en els reptes i les oportunitats per a la pau en el context d’amenaces globals, i la segona va estar dedicada als cinc eixos de debat que guiaran el Fòrum Català per la Pau quan s’iniciï el procés participatiu, el proper mes d’abril. Hi van participar Carme Colomina, investigadora del CIDOB; Luca Gervasoni, director de NOVACT; Maria Josep Parés, consultora; Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya; Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs; Albert Caramés, director de FundiPau; Jordi Armadans, periodista i politòleg; i Blanca Camps, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barcelona, 21 de novembre de 2023.- L’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que l’ICIP ha presentat aquest matí en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, analitza les percepcions i actituds de la ciutadania en relació a la convivència i, per primera vegada, analitza la percepció de la seguretat des d’una visió àmplia -amb valoracions referents a l’àmbit personal, econòmic i polític-. La mostra també avalua la percepció sobre polítiques públiques i d’acció exterior, com són l’exportació d’armes i la despesa militar, i el grau de confiança i polarització ideològica i emocional a la societat catalana. Sobre aquest darrer punt, l’enquesta constata que el procés independentista continua sent el tema que genera més polarització, si bé és la qüestió que menys preocupa a nivell personal.

És la cinquena enquesta que publica l’ICIP i té l’objectiu d’aportar informació per sensibilitzar l’opinió pública en la necessitat de fomentar la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en aquesta direcció.

Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “en termes generals podem concloure que la població manifesta actituds pròpies de la cultura de pau i que la societat mostra símptomes d’una millor convivència amb la discrepància: el procés es veu com el tema més polaritzador però quan preguntem sobre el temes que més preocupen a nivell personal, la relació Catalunya-Espanya se situa en últim lloc de les preocupacions”.

En relació a la seguretat, el director de l’ICIP reivindica la necessitat d’un debat públic constructiu: “Quan la seguretat s’associa només a la delinqüència la ciutadania demana enduriment de penes i més policia. En canvi, quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta, majoritàriament, per enfortir les polítiques educatives i de formació en valors, o de reducció de les desigualtats, més que les mesures punitives”.

Convivència

L’enquesta confirma una tendència a la baixa en la valoració de la convivència. La ciutadania valora en un 6,1 sobre 10 la convivència a Catalunya i en un 6,4 al municipi/barri, dos dècimes per sota respecte l’Enquesta ICIP 2022 en tots dos casos. En el cas de l’entorn més proper (municipi/barri), la valoració mitjana de la convivència registra la xifra més baixa des de la primera enquesta publicada per l’ICIP, l’any 2018, quan la puntuació arribava al 7,5 sobre 10.

En l’edició actual, la mostra avalua les actituds de la ciutadania sobre diferents qüestions relacionades amb la convivència i amb la gestió de violències que es donen en la vida quotidiana.

De manera molt majoritària, la ciutadania està molt o bastant d’acord que tothom pugui expressar les seves opinions (95%) i s’autodefineix com a conciliadora (89%) i cooperativa (85%). En general, les persones enquestades mostren poca tolerància amb les situacions de violència plantejades (insults o manca de respecte), si bé una part de la població accepta l’ús de la violència física i verbal en determinades ocasions.

Per exemple, una de cada cinc persones veu adequat donar una bufetada a un/a fill/a quan es porta malament, i més de la meitat de la població considera que de vegades, o sovint, és necessari cridar perquè li facin cas. També es detecta certa tolerància sobre violències de caire estructural i cultural, relacionades amb l’habitatge (per exemple, desnonar persones que ocupen un habitatge il·legalment) i el racisme (les persones que no el pateixen no el consideren un problema).

Confiança social i institucional

En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,3 sobre 10. És un nivell que es manté estable respecte els anys anteriors i que se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea, que és d’un 5 sobre 10.

En canvi, la confiança en les institucions és baixa. El grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia no arriba a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 10. En aquest cas és un nivell inferior comparat amb la mitjana de països europeus, que és del 5,2. Un terç de la població afirma estar poc o gens satisfeta amb el sistema democràtic, alhora que un 40% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política.

Polarització ideològica i emocional

L’Enquesta ICIP 2023 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana. En quant a la polarització emocional, destaca que creixen les emocions positives cap a les persones que pensen diferent i alhora se’n redueixen les negatives. La ciutadania expressa, majoritàriament, respecte, indiferència, confiança i empatia, i totes aquestes emocions superen la tristesa, la ràbia i el menyspreu. També es mostra àmpliament partidària de l’autocrítica (90%).

Pel què fa a la polarització ideològica, el procés independentista continua sent el tema de debat  que més polaritza la societat, si bé ho fa menys que el 2022. Pel què fa a la resta de temes analitzats (llengua, immigració, classe social, impostos i feminisme), en tots es detecta un lleuger augment de la polarització.

D’altra banda, els mitjans de comunicació, els partits polítics i les xarxes socials es perceben, per aquest ordre, com els principals responsables de la polarització.

Seguretat

Per primera vegada, l’enquesta ICIP aprofundeix en qüestions relatives a la seguretat des del paradigma de la «seguretat humana», que se centra en les condicions materials i socials mínimes per a una vida digna, en contrast amb la concepció dominant en el debat públic, relacionada quasi exclusivament amb el fet delictiu i, per tant, amb respostes punitives (policials i judicials).

La mostra avalua diferents aspectes relacionats amb la seguretat, des de la valoració de l’entorn fins a un àmbit personal, econòmic i polític, i constata la següent paradoxa: quan es pregunta en relació a l’entorn, el 55% de la població considera que la seguretat a Catalunya ha empitjorat l’últim any, i el 73% creu que ha empitjorat al món. En canvi, la majoria de les persones enquestades (76%) afirma que la seva seguretat personal s’ha mantingut estable el darrer any.

Com a senyals d’alerta, destaca el fet que una de cada cinc persones afirma haver sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions en els darrers dos anys, i una de cada quatre ha tingut por de participar en una manifestació. Alhora, un 18% de la ciutadania considera que pertany a un col·lectiu discriminat, majoritàriament per raó de gènere o de llengua i identitat nacional.

Pel què fa a qüestions econòmiques, una quarta part de la població manifesta tenir dificultats per accedir a l’habitatge (sobretot el jovent) i a la sanitat pública, i un terç afirma que no pot mantenir la llar a una temperatura confortable i no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any.

En quant a les qüestions que més preocupen són, per aquest ordre, la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques. Per contra, el racisme i la relació Catalunya-Espanya són els temes que generen menys preocupació.

Per contrarestar la majoria de preocupacions expressades per la ciutadania i augmentar la seguretat personal, la ciutadania valora més les polítiques educatives i la formació en valors, més que les mesures punitives com són l’enduriment de penes a les persones que cometen delictes o l’augment d’agents policials i la videovigilància. Aquestes últimes només es consideren adequades per combatre la corrupció, el terrorisme i la delinqüència.

Per últim, l’enquesta dedica un apartat a valorar la despesa militar i l’exportació d’armes. El 46% de la població considera excessiva la despesa militar espanyola, un percentatge inferior al registrat el 2022, quan era del 62%. L’exportació d’armes a tercers països es puntua amb una nota mitjana del 3,5 sobre 10. La ciutadania suspèn les exportacions en diferents situacions plantejades, tan quan es fa referència a la mortalitat que impliquen les armes com quan es fa referència als beneficis que pot suposar l’exportació per a l’economia del país. Les dones valoren l’exportació d’armes de manera més negativa.

Com apunt positiu, destaca que un 70% de les persones enquestades considera que les guerres són evitables.

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2023 es va realitzar entre el 12 i el 21 de juliol a partir de 2.055 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Per ajustar la mostra a la població de referència s’ha aplicat una ponderació calculada a partir de les variables de sexe, edat, demarcació, lloc de naixement, nivell d’estudis i llengua primera.

Es tracta de la cinquena enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la quarta que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022” “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

Barcelona, 6 d’octubre de 2023.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2023 a l’activista, periodista i escriptora iraniana Narges Mohammadi empresonada per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i en favor dels drets humans i la llibertat.

El guardó és alhora un reconeixement al moviment pacífic “Dona, vida, llibertat” que s’ha estès a l’Iran i a nivell internacional per reivindicar els drets de les dones i la llibertat d’expressió, a partir de la mort de la jove Mahsa Amini, l’any 2022, sota custòdia policial.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, considera que el premi és “molt oportú i merescut”, perquè “posa l’activisme al centre, condició necessària per enderrocar règims autoritaris”. I destaca com a fet positiu la doble vessant del Premi Nobel d’enguany: un reconeixement personal per a una activista de base que lluita des dels anys 90 i un reconeixement pel moviment de protesta de totes les dones i els homes que lluiten per la igualtat a l’Iran i arreu del món: “La concessió d’aquest premi és un suport moral, polític i institucional per a totes les persones que lluiten pel canvi. Un reconeixement fonamental per perseverar davant situacions molt complicades, que els permet mantenir la seva lluita”. Alhora, el director de l’ICIP considera que el premi “pot donar de nou oxigen al moviment de protestes “Dona, vida, llibertat””.

Per tercer any consecutiu, el Premi Nobel de la Pau ha recaigut en activistes que es troben empresonats. Narges Mohammadi ha estat detinguda en tretze ocasions, i es troba sota règim penitenciari, condemnada a 31 anys de presó pel seu activisme.

Amb aquest guardó el Comitè Nobel posa de manifest que els drets humans i la democràcia són condicions necessàries per a la pau.

L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions d’aquest any 2023: per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP.

A partir d’ara, s’obre el termini d’execució dels projectes subvencionats en les dues convocatòries, el qual serà de dotze mesos i finalitzarà el 30 de setembre de 2024. El període de justificació dels projectes subvencionats transcorrerà entre l’1 d’octubre i l’1 de novembre de 2024.

Pel què fa al finançament de les subvencions, en els trenta dies posteriors a la publicació de les resolucions definitives, l’ICIP efectuarà el pagament del 70% en concepte de bestreta. El 30% restant s’abonarà un cop s’hagi efectuat la correcta justificació de la subvenció, abans del 31 de desembre de 2024.

L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

Projectes subvencionats

En la convocatòria de subvencions per a projecte d’entitats destinats al foment de la pau, l’ICIP ha subvencionat set projectes per un import total de 79.316,35 euros:

• Cartografies tèxtils de la diàspora afganesa (Associació Cultura La Quinta Pata)
• Eines per al diàleg rural (Micel Rural Coop)
• Fills de la utopia (Associació Cultural Azahara)
• Educar per la pau des dels drets humans (Fundació Pau Casals)
• Enfortiment de les dones migrants constructores de pau i seguretat (Associació Mujer Diáspora)
• Facilitant la participació de la gent gran en el diàleg ecosocial enfront el conflicte climàtic (L’Esberla)
• El teatre com a vehicle per a una pau positiva i justa i una seguretat comuna (FundiPau)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, l’ICIP ha atorgat 78.188 euros per a vuit projectes:

• Dones i pau a la Casamance (Senegal): de la cultura i la memòria a la mediació (UDL)
• Xarxes socials i esport com a espais per a la construcció de la identitat de lloc i la reproducció de discursos de gènere i ètnia dominants entre adolescents: una comparació entre Catalunya i Zuid-Holland (UVIC)
• Co-creació de visites a espais de memòria històrica per part de col·lectius amb experiència d’exili (CETT)
• Dinàmiques de polarització i despolarització política a Catalunya (UB)
• Accés a la justícia en el context d’abusos corporatius: la litigació com a estratègia de resistència i d’empoderament a les víctimes (URV)
• Dissuasió nuclear, educació i canvi transformacional (UOC)
• Violències a la Mediterrània: Migracions, Seguretat, Drets Humans, Tecnificació i Digitalització del control (UPF)
• Canvi climàtic i securitització al Sahel. Marcs emergents d’insecuritització des del paradigma de la seguretat ecològica (URL)

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.

Aquest dijous 21 de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2023 a les associacions “Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovina” i “Infants oblidats de la guerra” en una cerimònia al Palau del Parlament de Catalunya.

Les associacions premiades treballen en la documentació de violacions durant la guerra dels Balcans i el reconeixement legal i social dels infants nascuts en situacions de violència sexual. El guardó reconeix la seva tasca de “denúncia de les violacions com a arma de guerra, de lluita contra la impunitat i d’empoderament i visibilització de víctimes de la violència sexual”.

La cerimònia ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Anna Erra, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el qual ha destacat que la concessió del premi “vol significar aquelles persones i entitats que treballen contracorrent, posant en valor la dignitat de les víctimes i construint ponts allà on hi ha murs mentals”. En el seu discurs, el president de l’ICIP ha recordat que les agressions sexuals són “crims de lesa humanitat” i un “recordatori de la bestialitat de la guerra” i ha fet èmfasi en la necessitat de treballar amb el paradigma de la cultura de pau, per un “món sense misèria, més just i igualitari”.

El tret de sortida de l’acte ha estat la representació d’un fragment de l’obra teatral “Encara hi ha algú al bosc”, inspirada en les experiències de supervivents de la guerra de Bòsnia i creada pel col·lectiu Cultura i Conflicte, l’entitat que ha presentat la candidatura guanyadora al Premi ICIP.

Precisament, la periodista i membre de Cultura i Conflicte, Teresa Turiera-Puigbò, ha llegit la glossa de les entitats guardonades i ha definit les persones que reben el premi com a “supervivents de la guerra i víctimes de la pau” perquè durant trenta anys han hagut de patir “no només les conseqüències físiques i psicològiques de les agressions que van rebre sinó també la negació com a víctimes per part de les institucions i el silenci i l’estigma per part de la societat on viuen”. En el seu discurs, Turiera ha destacat la tasca “discreta i silenciosa” de les associacions premiades i ha recordat que la violència sexual és un crim que “es repeteix, encara, a la majoria de conflictes actuals”.

En nom de l’associació “Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovina” han recollit el guardó Meliha Merđić i Amela Medjuseljac. En el seu discurs d’acceptació del premi han recordat que “les supervivents de violacions encara pateixen l’estigma de la societat” i han defensat que gràcies als testimonis que ha aconseguit reunir l’entitat des de la seva fundació, l’any 2003, molts criminals de guerra han estat jutjats i sentenciats. Per la seva banda, en nom de l’associació “Infants oblidats de la guerra”, han estat presents a la cerimònia Ajna Jusic i Alen Muhic, nascuts fruit d’una violació. En el moment de recollir el premi, Jusic ha recordat que els infants nascuts de la guerra viuen en un context d’”injustícia social” ja que “els seus drets fonamentats per a una vida digna han estat anul·lats”, i ha denunciat la inacció de la comunitat internacional i l’incompliment dels requisits per a la pau per part de Bòsnia i Hecergovina.

L’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau l’ha clos la presidenta del Parlament, Anna Erra, qui ha destacat el treball per la pau de les entitats premiades i ha lloat la tasca de l’ICIP en la promoció de la pau dins i fora de Catalunya.

El Premi ICIP, una trajectòria de dotze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic, Algèria o Bòsnia, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

Galeria d’imatges de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2023 (Font: Parlament de Catalunya)

Vídeo de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2023 (Canal Parlament)

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima al jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La vuitena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2024, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com s’hi pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan s’hi pot participar?

La vuitena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2024, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

L’ICIP ha publicat les convocatòries de subvencions d’aquest 2023 per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP) i per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. Cadascuna de les convocatòries té un import global màxim de 80.000 euros.

El termini per presentar sol·licituds a cadascuna de les línies de subvencions és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, fins el dilluns 17 de juliol. En el cas de la convocatòria per a projectes d’entitats, la presentació s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. En el cas de la convocatòria per a treballs de recerca R-ICIP, les universitats públiques tenen l’opció de fer la presentació a través del portal EACAT (consulteu-ne la guia informativa).

Per a resoldre dubtes l’ICIP ha habilitat la bústia de correu electrònic convocatories@icip.cat. Així mateix, l’ICIP organitza sessions informatives adreçades a les persones, grups de recerca i entitats interessades en optar a les subvencions.

Les dues sessions seran virtuals. Per a participar-hi cal registrar-se prèviament a través dels enllaços que trobareu a continuació:

• Dilluns 26 de juny, a les 13:00 hores: Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions R-ICIP

• Dimarts 27 de juny, a les 13:00 hores. Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions a projectes d’entitats sense ànim de lucre

L’ICIP convoca anualment aquestes dues subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement. Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta dijous 8 de juny a la tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar l’Informe Anual – Memòria d’Activitats ICIP 2022.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP: “Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”, i ha presentat les darreres publicacions i activitats. Masllorens ha defensat la necessitat de treballar en la promoció de la cultura de pau en un context de “retrocés global” i de “legitimitat del militarisme”.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha alertat del nombre creixent de víctimes mortals en conflictes armats al món i ha apostat per avançar cap a una visió de la seguretat comuna i compartida, que permeti posar fre a l’actual escalada militar, com a conseqüència de la guerra a Ucraïna. Herbolzheimer ha recordat que el proper mes de juliol es compliran 20 anys de de la creació de la Llei catalana de foment de pau, moment en que cal posar en valor la trajectòria de Catalunya en l’impuls i la promoció de la pau.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2022 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu del món.

L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.

L’ICIP ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2023, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.  

El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.

Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dijous 14 de setembre a les 14:00 (hora local de Barcelona).

Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició de 2022, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Muts i a la gàbia! Sobre la llibertat d’expressió i els seus límits” de l’alumna Berlín Piñero Masanés, de l’Institut Cendrassos de Figueres, i “360 minuts dins d’un centre penitenciari”, de Sara De Haro Vitova i Gisela Pérez Sánchez, de l’Institut El Cairat d’Esparreguera, un treball que aborda la ineficiència de les presos com a via per a la reinserció.