Autor: Eugenia

La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2026 a la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (Plateforme des Femmes pour la Paix en Casamance, PFPC), una xarxa formada per 15 organitzacions de dones que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte territorial de la regió natural de Casamance amb l’Estat del Senegal, vigent des de 1982.

El guardó destaca la trajectòria de la Plataforma per “situar les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i trencar el silenci sobre la guerra, a través de la creació d’espais de diàleg comunitari a nivell local, regional i nacional”.

La candidatura guardonada s’ha seleccionat d’entre les 21 candidatures vàlides rebudes, i ha estat presentada per la Xarxa de Consum Solidari.

La PFPC es va crear el 2010 amb la voluntat de treballar per al restabliment de la pau a la regió de Casamance després de tres dècades de conflicte entre el Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC) i l’Estat senegalès. És un dels conflictes de més durada del continent africà i ha causat més de 5.000 morts i 10.000 ferits – molts dels quals per mines anti-persona- i milers de desplaçaments forçats als països veïns de Guinea Bissau i Gàmbia.

Des de la seva creació, la PFPC ha dut a terme consultes comunitàries per documentar les experiències viscudes durant el conflicte i conèixer les aspiracions de la població, ha facilitat espais perquè la comunitat s’expressés sobre el procés de pau a la regió, i ha organitzat set Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en un exercici inèdit de mediació a iniciativa dels col·lectius de dones.

En aliança amb ONU Dones i amb el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), la Plataforma ha promogut accions de lluita contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal – Guinea Bissau – Gàmbia, un marc d’incidència transfronterera per a la pau i l’estabilitat regional.

Les iniciatives de diàleg i incidència de la PFPC han tingut un impacte a la regió, que viu amb una treva sostinguda des de 2012. Amb tot, malgrat els diversos acords d’alto-el-foc signats, la solució política a la reivindicació d’independència de Casamance, origen del conflicte, no s’ha posat mai sobre la taula. 

Atenció a dones i nenes

La PFPC ha tingut un rol actiu en la defensa dels drets de les dones en el context del conflicte. Des del 2015 gestiona un centre d’acollida i atenció a dones i nenes supervivents de la violència, víctimes de violència sexual i física, el qual ofereix atenció mèdica i psicològica, i suport per a la reintegració social i professional. Des de la seva creació, el centre ha atès mig miler de dones i nenes del Senegal i de països de la regió com Nigèria o Guinea Bissau.

Un conflicte llarg i silenciat

Casamance és un territori de 30.000 quilòmetres quadrats, fronterer amb Gàmbia i Guinea Bissau, i un milió i mig d’habitants. A la regió de Ziguinchor, la capital, hi predomina el poble diolà, que reivindica la seva cultura i tradició i rebutja i rebutja la política del govern del Senegal, que considera que ha marginat sistemàticament la regió.

El conflicte de Casamance, tot i ser un dels de més durada del continent africà, és paradoxalment un dels més desconeguts. L’origen se situa el desembre de 1982, quan les forces de l’ordre senegaleses van reprimir durament una manifestació pacífica a Ziguinchor, convocada pel Moviment de Forces Democràtiques de Casamance (MFDC), un moviment que lluitava per la independència de la regió i pel reconeixement dels drets del poble casamancès. A partir d’aquells fets, el MFDC va radicalitzar les seves accions i va sorgir el braç de lluita armada del moviment.

Des d’aleshores hi ha hagut èpoques d’alta intensitat del conflicte, especialment a finals dels anys 80 i 90, i períodes d’enfrontaments esporàdics o de baixa intensitat entre els combatents, dividits en diferents faccions armades, i l’exèrcit senegalès. Al llarg dels anys també hi ha hagut nombroses iniciatives de pau, especialment des de diferents associacions de la regió, moltes d’elles liderades per dones.

Procés de pau vigent

Després de diferents altos-el-foc, el 2004 es va signar un acord de pau que va suposar l’abandonament de la lluita armada de tres faccions del moviment MDFC. Malgrat la treva, els enfrontaments es van reprendre de forma intermitent fins que el 2022, el MFDC i l’Estat senegalès van signar la Declaració de Compromís Mutu sobre les Condicions del Desarmament.

L’acord de pau, renovat el 2023, el 2024 i el 2025 –  i que ha comportat l’abandonament de les armes de la facció Diakaye del moviment – no aporta una solució política al conflicte, però dona esperances per a la consecució de la pau a la regió. La fi del conflicte requereix d’un enfocament integral, que culmini el procés de desarmament, desmobilització i reintegració d’excombatents (DDR), el desminatge del territori, el retorn de les persones desplaçades i la reactivació econòmica.

L’ICIP, en col·laboració amb CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i diverses organitzacions europees, ha posat en marxa el cicle de seminaris web Rethinking Security in Europe (Repensar la seguretat a Europa), una sèrie de cinc sessions en línia que tindran lloc entre el 7 de maig i el 3 de juny de 2026.

El cicle neix en un context marcat per l’augment de la despesa militar, la guerra a Ucraïna, el genocidi a Gaza i la redefinició de les aliances internacionals, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat crític sobre què entenem avui per seguretat i sobre quines alternatives existeixen més enllà de les respostes estrictament militars.

La primera sessió, celebrada el 7 de maig sota el títol The Militarisation of Security in Europe, va comptar amb la participació de Mary Kaldor, professora de la London School of Economics, i Tutku Ayhan, investigadora de l’IBEI. La conversa va ser moderada per Nàdia Zougagh, estudiant de dret i ciències polítiques.

Durant la sessió, Mary Kaldor va exposar que Europa es troba actualment atrapada entre dues concepcions de seguretat. D’una banda, una visió liderada per l’OTAN basada en la lògica militar i la dissuasió nuclear; de l’altra, la tradició de la Unió Europea, centrada en la protecció de les persones, l’estat de dret i la seguretat humana. Segons Kaldor, mantenir “l’imaginari de la guerra” com a eix central de la política de seguretat és “extremadament perillós” i desvia recursos essencials de les necessitats socials.

Per la seva banda, Tutku Ayhan va afirmar que Europa no viu només un procés de militarització, sinó una “remilitarització intensificada” que s’estén també a la governança i a la vida quotidiana. La investigadora va assenyalar el canvi de llenguatge institucional de la UE, de presentar-se com una “potència civil” a prioritzar conceptes com “autonomia estratègica” o “preparació per a la defensa”,  i va recordar que aquest gir es reflecteix en grans plans d’inversió militar com el programa ReArm Europe.

Una perspectiva feminista

La sessió també va abordar els impactes de la militarització des d’una perspectiva feminista. Ayhan va remarcar que aquests processos no són neutres des del punt de vista de gènere i va posar com a exemple la militarització de les polítiques migratòries, amb fronteres cada cop més basades en la vigilància i en la construcció de les persones migrants com a “riscos de seguretat”.

Tant Kaldor com Ayhan van qüestionar també les prioritats pressupostàries actuals, alertant que mentre augmenta la despesa militar es debiliten progressivament els sistemes de benestar i l’ajuda humanitària, inclosos programes vinculats a la salut reproductiva i a la prevenció de les violències de gènere.

El debat es va tancar amb una reflexió sobre el que Ayhan va definir com el “complex militar-acadèmic-industrial”, en referència a l’augment del finançament destinat a la recerca militar, especialment en àmbits com la intel·ligència artificial i les tecnologies de vigilància. La professora va reclamar més debat públic sobre aquestes decisions i va defensar models de seguretat basats en el dret, la democràcia i la protecció social.

El cicle Rethinking Security in Europe continuarà durant les properes setmanes i abordarà qüestions com qui defineix la seguretat europea, qui queda exclòs d’aquestes polítiques i quines alternatives existeixen a les aproximacions militaritzades. Les sessions es fan en anglès amb interpretació simultània al català.

L’exposició interactiva “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, un projecte de l’ICIP en col·laboració amb la Direcció General de Difusió, ha tancat portes aquest diumenge 17 de maig amb èxit de públic. Fins a 28.000 persones han visitat aquesta mostra interactiva que durant tres mesos ha convertit la sala 2 de Palau Robert en un gimnàs per entrenar el pensament crític.

L’exposició també ha captat l’interès dels centres educatius: 700 estudiants de secundària i cicles formatius han visitat la mostra, mitjançant visites guiades a càrrec de l’associació Verificat, com a recurs pedagògic per treballar el pensament crític a les aules.

Produïda per l’ICIP, amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia, “PolsXtrems” és un circuit gimnàstic d’alta intensitat per posar a prova el pensament crític, resistir la polarització tòxica i estimular la curiositat i el respecte per les persones que pensen diferent.

En un context de saturació informativa, en que la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb gran facilitat, i en que creix la polarització, l’espai expositiu ha reproduït una sala d’entrenament amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i prendre consciència dels biaixos inconscients i de la necessitat de contrastar la informació. La part final del recorregut ha recreat un vestidor on es convida el públic a escoltar diferents punts de vista sobre debats socials d’actualitat, com la immigració, l’habitatge o el turisme.

Cicle de debats: “Qui entrena la teva ment?”

Coincidint amb l’exposició, l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi”, en col·laboració amb el Palau Robert, amb l’objectiu de traslladar al debat públic algunes de les preguntes que planteja la mostra: Qui construeix el relat que consumim? Per què es viralitza la desinformació? Quina responsabilitat tenen els mitjans, les plataformes de xarxes socials i també la ciutadania? Com podem fer front a la polarització i als discursos excloents?

El cicle ha constat de tres sessions, disponibles al canal de YouTube de l’ICIP, els dies 25 de març i 8 i 22 d’abril:

“Riscos de la desinformació“: Taula rodona amb Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Ona Sindreu, periodista de dades i coordinadora de la redacció de Verificat; i Nereida Carrillo, doctora en Periodisme i Comunicació i directora de Learn to Check. Moderació a càrrec de Sergi Picazo, periodista de Crític.

“Algoritmes, poder i polarització“: Taula rodona amb Emma Fraxanet, doctora en tecnologies de la Informació i Comunicació i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center; i Karma Peiró, co-fundadora i directora executiva de la Fundació Visualització per la Transparència. Moderació a càrrec de Rita Costa, de Build Up.

“Impacte i narrativa dels discursos d’odi“: Taula rodona amb Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms; i Júlia Vigó, responsable de Polítiques d’Igualtat i Feminismes de la Taula del Tercer Sector Social. La moderació anirà a càrrec de Pablo Aguiar, director de FundiPau.

El cicle de debats ha posat de manifest la importància de promoure una educació basada en el respecte amb els drets humans, la necessitat de fomentar el pensament crític i apostar per un sistema que posi al centre la justícia social, la tecnologia ètica i la igualtat d’oportunitats.

Aquesta setmana s’ha constituït formalment, en un acte al Parlament de Catalunya, el Consell del Mil·lenari de les Assembles de Pau i Treva, integrat per vint-i-nou personalitats, el qual té l’encàrrec d’assessorar la Mesa del Parlament sobre els actes de commemoració dels mil anys de les primeres assemblees de pau i treva que tindran lloc al llarg del 2027.

Aquestes assembles, juntament amb la Cort Comtal, es consideren els antecedents de la institució parlamentària a Catalunya, i la primera va tenir lloc als Prats de Toluges, al Rosselló, l’any 1027.

Els membres del consell, nomenats per la Mesa del Parlament, són persones de reconegut prestigi vinculades, als àmbits universitari, del foment de la pau, cultural, jurídic o historiogràfic. Entre elles hi ha el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la politòloga i actual responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, Sonia Andolz.

Aquest dimarts 5 de maig el consell ha fet una primera reunió, presidida pel president del Parlament, Josep Rull, i pel comissari del Mil·lenari, Manel Vila.

L’objectiu de la commemoració és recordar els mil anys de les assemblees i les arrels del parlamentarisme català i posar en relleu el compromís històric de Catalunya amb la pau, la democràcia i la dignitat humana. Sota aquesta premissa, els actes i les activitats que es duran a terme estaran relacionats amb el parlamentarisme, les institucions pròpies, la història i el foment de la pau.

El Teatre Lluïsos de Gràcia ha acollit aquest dilluns 27 d’abril l’acte “Palestins i israelians junts per la pau i contra l’ocupació”, organitzat per l’ICIP, FundiPau, NOVACT i Lluïsos de Gràcia, en el marc del 20è aniversari del moviment Combatants for Peace.

La conversa, moderada per la vicepresidenta de FundiPau, Carme Suñé, ha reunit dos membres de l’organització: l’israelià Elik Elhanan i el palestí Ahmed Helou, que han compartit les experiències personals i l’aposta per la resistència noviolenta com a alternativa al cicle de violència i deshumanització marcat per dècades de conflicte, l’ocupació dels territoris palestins i el genocidi a la Franja de Gaza.

Exsoldat d’una unitat especial de l’exèrcit israelià i cofundador de Combatants for Peace, Elhanan ha explicat com la mort de la seva germana en un atemptat suïcida de Hamàs l’any 1997 va transformar profundament la seva mirada sobre el conflicte. “La revenja no val la pena”, ha afirmat. Enlloc del desig de venjança, després d’aquell fet Elhanan va decidir desmarcar-se de la violència, convençut que la lògica militar i la violència exercida per Israel només alimenta noves formes de violència al costat palestí.

Durant la seva intervenció, Elhanan ha defensat la necessitat de trencar la visió “monolítica” de l’enemic i crear espais de trobada entre palestins i israelians. “L’ocupació és la principal font de violència a la regió”, ha dit, i ha reivindicat la importància de construir un espai polític compartit basat en el reconeixement mutu i la igualtat.

Per la seva banda, Ahmed Helou ha explicat com es va unir a Hamàs amb només 15 anys per combatre l’ocupació israeliana i com, després de passar per la presó i perdre desenes de familiars i amics, va arribar a la conclusió que la violència només perpetua el sofriment. “La noviolència és el camí per aconseguir a llibertat”, ha afirmat.

Helou ha destacat que el contacte directe amb israelians contraris a l’ocupació va ser clau en la seva transformació personal, ja que li va permetre deixar de veure l’”altre” únicament com un enemic. En aquest sentit, va definir Combatants for Peace com “un símbol del futur” i una prova que palestins i israelians poden treballar conjuntament per la justícia, la dignitat i la seguretat d’ambdós pobles.

Tots dos activistes han coincidit a assenyalar les dificultats de defensar posicions noviolentes en el context actual, marcat per la polarització, el dolor i la deshumanització. Tot i això, han reivindicat la necessitat de continuar construint alternatives basades en el diàleg i l’empatia davant de les narratives que presenten la violència com a inevitable.

L’acte ha conclòs amb una reivindicació de la feina de Combatants for Peace, un moviment creat l’any 2006 per excombatents palestins i israelians que van decidir abandonar les armes per treballar conjuntament per una solució pacífica al conflicte. L’organització promou accions de resistència noviolenta, espais de diàleg i iniciatives de sensibilització tant a Israel i Palestina com a escala internacional, amb l’objectiu de demostrar que és possible construir alternatives basades en la justícia, la igualtat i el reconeixement mutu.

Els mesos de març i abril l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi“, com a complement de l’exposició “PolsXtrems“, que es pot visitar fins al 17 de maig a Palau Robert. La mostra recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític i posar a prova les capacitats de diàleg i d’escolta d’opinions diferents, en el context de creixent polarització política i social i increment de la desinformació i de normalització de les narratives excloents.

La desinformació emocional i la necessitat d’alfabetització mediàtica

El primer debat, celebrat el 25 de març amb el títol “Riscos de la desinformació“, es va centrar en els mecanismes que propaguen la desinformació – amplificada sobretot a les xarxes socials- i en la necessitat de desenvolupar eines per a combatre-la.

Hi van participar Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Ona Sindreu, periodista de dades i coordinadora de la redacció de Verificat; i Nereida Carrillo, doctora en Periodisme i Comunicació i directora de l’associació Learn to Check. La moderació va anar a càrrec de Sergi Picazo, periodista de Crític. 

Les ponents van debatre sobre com els mitjans de comunicació tradicionals competeixen amb les xarxes socials en la difusió d’informació, i com precisament les plataformes tecnològiques viralitzen les notícies falses i promouen continguts que apel·len a l’emotivitat i fomenten les opinions més extremes. Per tal de fer-hi front, les participants van posar l’accent en promoure eines de verificació de continguts, l regulació de les plataformes i l’alfabetització mediàtica. Per exemple, Carrillo va presentar el mètode PANTERA, basat en analitzar els continguts a partir de la seva procedència, autoria, novetat, to, evidència, rèpliques i ampliació.

Els algoritmes, motors de la polarització

La segona sessió del cicle, celebrada el 8 d’abril, va portar per títol “Algoritmes, poder i polarització” i va comptar amb la participació d’Emma Fraxanet, doctora en Tecnologies de la Informació i Comunicació i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center; i Karma Peiró, cofundadora i directora executiva de la Fundació Visualització per la Transparència. La moderació va anar a càrrec de Rita Costa, de Build Up.

El debat es va centrar en la responsabilitat de les plataformes digitals i el seu model de negoci en el foment de la polarització tòxica. Es van presentar recerques que demostren que xarxes com Facebook o X afavoreixen estructuralment el conflicte i la toxicitat, ja que els continguts més extrems són els que generen més interacció i, per tant, més benefici econòmic.

Com a contrapunt a aquesta situació, les expertes van apuntar alternatives concretes: el disseny prosocial (Prosocial Network Design), que promou algoritmes orientats al diàleg i a connectar punts de vista divergents des de l’entesa, i la nova regulació europea, com la Llei de Serveis Digitals, per exigir transparència a les grans tecnològiques i fomentar xarxes més locals i ètiques.

La normalització dels discursos d’odi

El cicle es va tancar el 22 d’abril amb la taula “Impacte i narratives dels discursos d’odi: com fer-hi front?“, amb la participació de Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms; i Júlia Vigó, responsable de Polítiques d’Igualtat i Feminismes de la Taula del Tercer Sector Social. La moderació va anar a càrrec de Pablo Aguiar, director de FundiPau.

La sessió va ser alertar sobre la propagació i normalització dels discursos excloents en l’esfera pública, mediàtica i política. Els participants van recordar que l’odi no és un fenomen nou, sinó que respon a estructures històriques de discriminació (racistes, masclites i classistes), que han servit per justificar la deshumanització de l’«altre». Els ponents van denunciar el racisme institucional i les polítiques europees de fronteres, que sovint condemnen les persones migrants a situacions de vulnerabilitat extrema, i van reinvidicar el treball en xarxa i la mobilització ciutadana davant les polítiques que fomenten l’odi i exclusió. La sessió també va abordar com combatre els discursos d’odi amb narratives transformadores.

El cicle de debats ha posat de manifest la importància de promoure una educació basada en el respecte amb els drets humans, la necessitat de fomentar el pensament crític i apostar per un sistema que posi al centre la justícia social, la tecnologia ètica i la igualtat d’oportunitats.

L’exposició interactiva “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que es pot visitar fins al 17 de maig a la sala 2 de Palau Robert, ha rebut 20.115 visitants des de la inauguració, el passat 19 de febrer. L’exposició també ha captat l’interès dels centres educatius: es preveu que la visitin 700 estudiants de secundària i cicles formatius, com a recurs pedagògic per treballar el pensament crític a les aules.

“PolsXtrems” proposa un circuit gimnàstic d’alta intensitat per posar a prova el pensament crític, resistir la polarització tòxica i estimular la curiositat i el respecte per les persones que pensen diferent. En un context de saturació informativa, en que la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb gran facilitat, i en que creix la polarització, l’espai expositiu reprodueix una sala d’entrenament amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i prendre consciència dels biaixos inconscients i de la necessitat de contrastar la informació. El recorregut conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre debats socials d’actualitat, com la immigració, l’habitatge o el turisme.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, destaca que la mostra ens convida a superar la polarització tòxica: “La discrepància d’opinions és positiva, però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva i aquesta exposició ens en dona algunes claus”.

L’exposició és una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia. Es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i l’entrada és lliure i gratuïta.

Cicle de debats: “Qui entrena la teva ment?”

Coincidint amb l’exposició, l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi”, en col·laboració amb el Palau Robert. L’objectiu és traslladar al debat públic algunes de les preguntes que planteja l’exposició: qui construeix el relat que consumim? Per què es viralitza la desinformació? Quina responsabilitat tenen els mitjans, les plataformes de xarxes socials i també la ciutadania? Com podem fer front a la polarització i als discursos excloents?

El cicle ha constat de tres sessions, disponibles al canal de YouTube de l’ICIP:

• “Riscos de la desinformació“, dimecres 25 de març
• “Algoritmes, poder i polarització“, dimecres 8 d’abril
• “Impacte i narrativa dels discursos d’odi“, dimecres 22 d’abril

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut el dijous 9 d’abril a la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats de la institució dels anys 2024 i 2025.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat el salt qualitatiu i d’impacte de les actuacions de l’ICIP, amb la coorganització de nou conferències internacionals (sis de les quals a l’estranger) i l’increment de la presència arreu de Catalunya. En compliment del seu mandat de fomentar la cultura de pau, a Catalunya i a nivell internacional, durant el 2025 la institució ha establert 148 col·laboracions i ha participat en 10 xarxes d’acció.

En el context d’escalada sense precedents de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, el 2025 ha reforçat les capacitats internes destinades a articular alternatives de seguretat, tant a nivell local com global, centrades en els interessos de la ciutadania per sobre de la visió militarista. També s’ha fet una aposta per a la promoció del diàleg i la mediació en l’àmbit internacional, i per a enfortir les capacitats de diàleg i revertir la polarització tòxica a Catalunya, amb la conceptualització de l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que es pot visitar a Palau Robert fins al 17 de maig.

En la seva intervenció, Xavier Masllorens també ha avançat els objectius estratègics per al 2026, entre els quals destaca convocar anàlisis i reflexions per abordar amb rigor i perspectives diferents com prevenir i reduir totes les formes de violència. En aquest sentit ha destacat la rellevància que la diversitat d’actors socials i institucional compromesos amb la pau estiguin impulsant el primer Pla Director de Pau de Catalunya, que pot esdevenir un referent internacional.  

El president de l’ICIP, que finalitza el seu mandat el proper mes de maig després de deu anys al capdavant de la institució, ha finalitzat el seu parlament destacant el privilegi de presidir una institució que “projecta Catalunya al món i treballa per una societat més cohesionada”. Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha subratllat l’oportunitat que Catalunya lideri, en el context europeu, “reflexions i propostes sobre construcció de pau i cohesió social en un moment en què aquestes qüestions són més rellevants que mai”.

El director de l’ICIP també ha refermat el compromís de la institució amb el foment de la llengua catalana que es concreta, per exemple, en la traducció al català de 51 títols d’autors clàssics o contemporanis. En resposta a les interpel·lacions de diferents grups parlamentaris, principalment de Junts per Catalunya, Herbolzheimer ha reconegut que el plantejament sobre la llengua catalana a l’exposició “PolsXtrems” va ser un error i ha subratllat que “l’ICIP està convençut que el català és una eina de cohesió social i està profundament compromès amb el foment de la llengua catalana”. En el torn de rèplica, Junts per Catalunya ha agraït les explicacions de l’ICIP sobre aquesta qüestió en seu parlamentària.

Els grups parlamentaris han mostrat el seu agraïment per la tasca de servei públic que realitza l’ICIP i han elogiat, tot i els matisos, la seva contribució en el foment de la cultura de pau, a Catalunya i arreu del món, necessària en el context convuls actual.

L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pauen la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.

VÍDEO: Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, 9/04/2026

Aquest mes d’abril l’ICIP ha obert la convocatòria de les subvencions per a l’any 2026, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i a treballs de recerca en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.

El període de presentació de sol·licituds està obert fins al 8 de maig (inclòs). Les convocatòries es regeixen per les següents bases generals i per les bases específiques de cada línia:

• Bases reguladores per a la concessió de subvencions a entitats
• Bases reguladores per a la concessió de subvencions R-ICIP

Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb la recerca i la transferència de coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.

Podeu consultar els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Per resoldre dubtes podeu escriure a convocatories@icip.cat

Davant la queixa formulada per la Plataforma per la Llengua relativa a una frase sobre el català que forma part de l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, produïda per l’ICIP, volem reafirmar, en primer lloc, el nostre compromís amb la defensa de la llengua catalana. 

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia, que es pot visitar a Palau Robert, i que recrea un gimnàs on entrenar la capacitat de dialogar sobre temes complexos i fomentar el pensament crític davant la desinformació. 

Després d’un circuit on es presenten diferents exercicis, l’última sala és el vestidor del gimnàs, on cada armariet del vestidor presenta dues cares d’un mateix conflicte, com el turisme, l’habitatge, la immigració o la llengua. El propòsit amb aquest espai és convidar a escoltar veus aparentment divergents però que poden compartir la mateixa preocupació de fons. En altres paraules, l’exposició vol entrenar les capacitats per gestionar els conflictes de manera constructiva.

En el cas de l’armariet dedicat a la llengua, la frase que l’obre és “Que aprenguin català!”, i tot seguit s’exposen dues opinions diferenciades: l’opinió d’una persona que considera que el català està en perill i l’opinió d’una altra persona, en aquest cas migrada i que té interès per aprendre català però les circumstàncies no li ho permeten.

El plantejament de la peça expositiva té per objectiu contribuir a abordar d’una manera constructiva un debat complex, com és el de la llengua. No obstant, conscients que el missatge central de la peça expositiva pot ser malinterpretat i que el contingut textual és desafortunat hem procedit a retirar el fragment en qüestió de l’exposició.

Des de l’ICIP estem convençuts que demanar l’aprenentatge de la llengua pròpia no és solament legítim en qualsevol societat, sinó que és del tot pertinent per aconseguir que les condicions de possibilitat dels membres d’aquesta societat s’equiparin, almenys, lingüísticament. En aquest context, compartim el compromís amb el dret de fer vida en català i el deure moral de tothom de fer-ho possible.

Fidels al nostre mandat parlamentari de fomentar la cultura de la pau a la societat catalana, des de l’ICIP ens posem a disposició de la Plataforma per la Llengua i altres entitats i institucions per analitzar com podem aportar el nostre coneixement de diàleg i gestió de conflictes per reforçar la llengua pròpia del país.

Barcelona, 5 de març de 2026

El jurat del Premi ICIP Alfons Banda 2025, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els següents treballs de recerca de secundària:

• “Entre bombes i records”, de Guerau Forasté Masgrau, estudiant de l’INS Pere Alsius de Banyoles.
• “Del silenci a l’acció: La cultura de la violació i el paper de les joves després del cas de La Manada”, d’Aila Bedoya Xarles, estudiant de l’INS Pau Claris Ciutat Vella de Barcelona.

El treball “Entre bombes i records” reviu els anys de guerra viscuts per Enric Juanola Portella, besavi de Guerau Forasté, a partir de la lectura de nombroses cartes escrites durant la Guerra Civil espanyola, entre 1937 i 1939, i d’entrevistes amb familiars i historiadors.

El treball “Del silenci a l’acció” analitza la cultura de la violació a partir del cas de La Manada i mostra com la recerca social pot ser també una eina de denúncia i transformació. La recerca qüestiona com el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les ideologies reaccionàries condicionen la percepció pública de les agressions sexuals, i proposa accions concretes des de la veu de les joves per avançar cap a una democràcia més segura i justa per a les dones.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició de 2025, la vuitena edició del guardó, el jurat ha distingit un total de 79 treballs, amb un import global de 67.150 euros. Cada treball premiat té una dotació econòmica de 850 euros.

Resolució de la convocatòria dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ) per a l’any 2025.

Aquest dijous 19 de febrer a la tarda s’ha inaugurat a Palau Robert l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia.

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia que recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític, l’empatia i la curiositat per les opinions dels altres. En un context de creixent desinformació, polarització i discursos d’odi, l’espai expositiu reprodueix la sala d’entrenament d’un gimnàs, amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre diferents debats socials d’actualitat, com la immigració, el turisme o la llengua.

L’acte inaugural va comptar amb les intervencions de la directora general de Difusió, Elisabet Valls; el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Andrea Costafreda.

En el la seva benvinguda, Elisabet Valls va posar l’accent en el fet que “totes i tots podem ser víctimes de la polarització i caure, sense ni tan sols adonar-nos-en, en discursos esbiaixats, injustos o que, potencialment, fomenten l’odi. És molt important aturar-nos un moment, fer una pausa, i, com tan encertadament ens proposa l’ICIP amb aquesta exposició, superar la mandra i apuntar-nos al gimnàs de la ment, fer exercici crític, enfortir la reflexió muscular i l’empatia en benefici del bé comú”.

Al seu torn, Kristian Herbolzheimer va incidir en la idea d’aquesta necessitat d’exercir la gimnàstica mental: “Celebrem la discrepància però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva. “PolsXtrems” ens proposa identificar els nostres propis biaixos cognitius i entrenar el respecte i la curiositat per les persones que pensen diferent”.

Finalment, en el parlament de cloenda, Andrea Costafreda va expressar que, des de la perspectiva de la Cooperació, “no tot són diners o solucions tècniques; moltes desigualtats tenen arrels en normes socials, narratives i visions de món” i per això és fonamental tenir la ment oberta.

En acabar l’acte inaugural es va poder gaudir d’una performance de Marina Olivares, que simulant l’entrenadora del gimnàs va convidar els assistents a “exercir la gimnàstica per entrenar l’esperit crític”.

“PolsXtrems” és, doncs, un nou concepte de gimnàs per combatre la mandra mental, guanyar flexibilitat a l’hora d’escoltar diferents punts de vista, actuar contra la desinformació, tonificar l’empatia i ser més resistent a la polarització tòxica.

L’exposició es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i és d’entrada lliure i gratuïta.

La producció de l’exposició s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític”, des de la qual l’ICIP promou el diàleg i l’entesa com a eina positiva per a la transformació de conflictes, i analitza els reptes que suposa la polarització tòxica per a les societats democràtiques.