Categoria: Sense categoria

Actualment, a tot el món, hi ha prop de 20.000 armes nuclears, 2.000 de les quals estan preparades per se utilitzades en qüestió de minuts. Són els instruments més destructius i d’efectes indiscrimats que s’hagin creat mai, efectes devastadors a nivell mèdic, mediambiental, social i també cultural. La capacitat nuclear actual, en mans majorit��riament dels Estats Units i Rússia, és equivalent a 100.000 bombes com la d’Hiroshima i podrien acabar amb la vida del planeta diverses vegades. Una realitat perillosa que s’ha posat de manifest en el debat organitzat aquesta migdia a Barcelona per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), FundiPau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la Setmana d’Abolició de les Armes Nuclears.
L’acte ha comptat amb la participació de l’investigador de l’Hiroshima Peace Institute, Robert Jacobs, que s’ha centrat en els efectes que tenen les proves nuclears i els accidents en centrals d’aquest tipus, com el de Fukushima, el març de 2011. I és que des de l’any 1945 s’ha fet fins a 2.000 proves amb armament nuclear a tot el món, el que comporta radiacions amb greus conseqüències sobre la població a llarg termini. Conseqüències a nivell de salut – la pluja de partícules radioactives contamina l’ambient i provoca malalties com el càncer – però també a nivell social i cultural. Segons explica Jacobs, ‘en moltes zones on s’han fet experiments nuclears, la població ha hagut de ser evacuada, i això vol dir desconnectar-la del seu estil de vida, de les seves tradicions, perdre la independència social i la dignitat, ja que passen a ser persones identificades com a contaminades’.
Colonialisme nuclear
Al llarg de la història nuclear, qui més ha patit les conseqüències de les radiacions són les poblacions més marginades socialment, el que Jacobs anomena colonialisme nuclear: ‘França no ha fet les proves a prop de París, sinó a Algèria i Polinèsia; Rússia les ha fet al Kazakhstan, on encara la gent viu en pobles contaminats i menja carn de cavall contaminada’.
La prohibició, única solució
Els perills de les armes nuclears es deuen a la seva pròpia existència i l’única garantia contra la seva proliferació és eliminar-les. En aquest sentit, l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Xavier Bohigas, ha destacat que ‘les bombes nuclears són un perill encara que no s’utilitzin, ja que els elements que es fan servir per a la seva fabricació ja són altament radioactius’. Bohigas ha afegit també que aquest tipus de bombes són una ‘aberració’ pel tipus de despesa que representen (105 mil milions de dòlars, l’any 2011) i per això ha constatat que l’únic solució passa per prohibir l’armament nuclear.
En el mateix sentit s’ha expressat el director de FundiPau, Jordi Armadans, membre -juntament amb el Centre Delàs- de la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), una xarxa d’organitzacions no governamentals present a 60 països que defensa la necessitat d’un tractat de prohibició d’aquest tipus d’armament. Per Jordi Armadans, l’objectiu de la campanya és ‘terriblement ambiciós’, tenint en compte que han calgut 15 anys de lluita per a regular les armes convencionals amb el recent Tractat de Comerç d’Armes. Tot i les dificultats, però, Armadans, afirma que cal intentar aconseguir el repte i destaca la participació activa del moviment per la pau en aquesta campanya. Actualment, 150 països donen suport a la prohibició de les armes nuclears.

Actualment, a tot el món, hi ha prop de 20.000 armes nuclears, 2.000 de les quals estan preparades per se utilitzades en qüestió de minuts. Són els instruments més destructius i d’efectes indiscrimats que s’hagin creat mai, efectes devastadors a nivell mèdic, mediambiental, social i també cultural. La capacitat nuclear actual, en mans majorit��riament dels Estats Units i Rússia, és equivalent a 100.000 bombes com la d’Hiroshima i podrien acabar amb la vida del planeta diverses vegades. Una realitat perillosa que s’ha posat de manifest en el debat organitzat aquesta migdia a Barcelona per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), FundiPau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la Setmana d’Abolició de les Armes Nuclears.
L’acte ha comptat amb la participació de l’investigador de l’Hiroshima Peace Institute, Robert Jacobs, que s’ha centrat en els efectes que tenen les proves nuclears i els accidents en centrals d’aquest tipus, com el de Fukushima, el març de 2011. I és que des de l’any 1945 s’ha fet fins a 2.000 proves amb armament nuclear a tot el món, el que comporta radiacions amb greus conseqüències sobre la població a llarg termini. Conseqüències a nivell de salut – la pluja de partícules radioactives contamina l’ambient i provoca malalties com el càncer – però també a nivell social i cultural. Segons explica Jacobs, ‘en moltes zones on s’han fet experiments nuclears, la població ha hagut de ser evacuada, i això vol dir desconnectar-la del seu estil de vida, de les seves tradicions, perdre la independència social i la dignitat, ja que passen a ser persones identificades com a contaminades’.
Colonialisme nuclear
Al llarg de la història nuclear, qui més ha patit les conseqüències de les radiacions són les poblacions més marginades socialment, el que Jacobs anomena colonialisme nuclear: ‘França no ha fet les proves a prop de París, sinó a Algèria i Polinèsia; Rússia les ha fet al Kazakhstan, on encara la gent viu en pobles contaminats i menja carn de cavall contaminada’.
La prohibició, única solució
Els perills de les armes nuclears es deuen a la seva pròpia existència i l’única garantia contra la seva proliferació és eliminar-les. En aquest sentit, l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Xavier Bohigas, ha destacat que ‘les bombes nuclears són un perill encara que no s’utilitzin, ja que els elements que es fan servir per a la seva fabricació ja són altament radioactius’. Bohigas ha afegit també que aquest tipus de bombes són una ‘aberració’ pel tipus de despesa que representen (105 mil milions de dòlars, l’any 2011) i per això ha constatat que l’únic solució passa per prohibir l’armament nuclear.
En el mateix sentit s’ha expressat el director de FundiPau, Jordi Armadans, membre -juntament amb el Centre Delàs- de la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), una xarxa d’organitzacions no governamentals present a 60 països que defensa la necessitat d’un tractat de prohibició d’aquest tipus d’armament. Per Jordi Armadans, l’objectiu de la campanya és ‘terriblement ambiciós’, tenint en compte que han calgut 15 anys de lluita per a regular les armes convencionals amb el recent Tractat de Comerç d’Armes. Tot i les dificultats, però, Armadans, afirma que cal intentar aconseguir el repte i destaca la participació activa del moviment per la pau en aquesta campanya. Actualment, 150 països donen suport a la prohibició de les armes nuclears.

El president de l’ICIP, Rafael Grasa, ha viatjat aquest mes de juny a Colòmbia per seguir l’evolució del procés de pau que viu el país i explorar vies de col·laboració amb diferents universitats i institucions polítiques i militars.
Grasa ha estat a les ciutats de Bogotà, Cali i Medellín i s’ha reunit amb representants de la Comisión de Paz del Congr��s colombià, membres dels governs locals i regionals, representants de l’Escuela Superior de Guerra, del Centro Nacional de Memoria i de la Direcció d’Atenció a les Víctimes i els Drets Humans, entre d’altres. També ha participat com a ponent en jornades sobre construcció de pau i cooperació descentralitzada en diferents universitats. Concretament, Rafael Grasa va participar en una jornada organitzada per la universitat Javeriana sobre els mecanismes de justícia transicional; va oferir la ponència ‘Los programas de desarme, desmovilización y reintegración de ex combatientes en contextos de construcción de paz’, a l’Escuela de Guerra de Bogotà, o també la conferència ‘Hacer las paces y construir la paz. Una visión desde Europa y lecciones de experiencias comparadas’, en una acte organitzat per les fundacions Domopaz i Hanns Seidel, en el qual van ser presents membres de la Comisión de Paz del Congreso de Colòmbia.
El viatge s’emmarca en els objectius de l’Eix 3 del Pla Pluriennal de l’ICIP que fixa la voluntat de l’ICIP d’establir i realitzar missions sobre el terreny en zones de conflicte o en procés de consolidació i construcció de pau.

El govern de la Generalitat ha designat Miquel Puig i Roig, actual director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, com a representant del govern a la Junta de l’Institut Català Internacional per la Pau en compliment de la llei 14/2007 de creació de l’ICIP. Miquel Puig substitueix al càrrec Joan Auladell i Fontseca, fins ara representant del govern a la Junta de l’ICIP.
La Junta de Govern de l’ICIP està actualment formada per 11 membres, 8 dels quals designats pel Parlament i 3 designats pel govern de la Generalitat.

El govern de la Generalitat ha designat Miquel Puig i Roig, actual director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, com a representant del govern a la Junta de l’Institut Català Internacional per la Pau en compliment de la llei 14/2007 de creació de l’ICIP. Miquel Puig substitueix al càrrec Joan Auladell i Fontseca, fins ara representant del govern a la Junta de l’ICIP.
La Junta de Govern de l’ICIP està actualment formada per 11 membres, 8 dels quals designats pel Parlament i 3 designats pel govern de la Generalitat.

El islam político en el Mediterráneo. Radiografía de una evolución , de l’editor Ferran Izquierdo i publicat pel CIDOB, fa un recorregut pels grups islamistes majoritaris presents a la regió del Mediterrani en un moment de canvi radical a la política àrab arran de les revoltes populars iniciades el 2011. Unes revoltes que van provocar les caigudes del règim a Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen, i que han obert el procés de transició a Síria i canvis constitucionals al Marroc.
El llibre s’ha realitzat, en part, fruit de dos projectes d’investigació finançats per l’ICIP (‘Factor religiós i conflictes violents al Nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Turquia: Presència i visibilitat a Catalunya des d’una perspectiva comparada’ i ‘Les revoltes àrabs. De la violència unilateral a la guerra: Participació i impacte de l’Islam polític’, R-ICIP 2011, coordinats pel professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma, Ferran Izquierdo).
El títol forma part de la col·lecció ‘Interrogar la actualidad’ del CIDOB.

El dissabte 29 de juny s’ha tancat oficialment el període per a presentar candidatures al Premi ICIP Constructors de Pau 2013 que, un any més, té la voluntat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
La Junta de Govern de l’ICIP és l’òrgan encarregat d’avaluar les candidatures rebudes i atorgar el guardó. El guanyador es farà públic el proper mes de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, el dia 21.
El Premi ICIP Constructors de Pau consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol i una dotació econòmica de 4.000 euros.
En les anteriors edicions del premi s’ha reconegut la lluita d’objectors i insubmisos, simbolitzats en Pepe Beunza , i les Madres de Soacha pel seu treball favor de la pau i els drets humans a Colòmbia.

Aquest dijous, 27 de juny, s’ha presentat en un acte a Casa Àsia de Barcelona el llibre Llibertat sense por i altres escrits, de la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Es tracta del sisè número de la col·lecció ‘Clàssics de la Pau i de la Noviolència’, editada per l’ICIP i Angle Editorial.
L’acte ha reunit una trentena d’assistents i ha comptat amb les intervencions d’Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció; Caterina Garcia, catedràtica de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat Pompeu Fabra; i Fèlix Martí, filòsof i destacat membre del moviment per la pau català.
En primer lloc, Alfons Banda ha destacat el compromís de l’ICIP en el foment progressiu d’una cultura de la pau que, segons ha dit, tot i que encara no és majoritària a partir de les petites passes que es van fent algun dia podrà substituir la cultura de la violència dominant. Banda també ha assenyalat el compromís de Catalunya en aquest sentit, tot recordant que quan el 1992 va arribar la flama olímpica a L’Escala, la va rebre un dels fills d’Aung San Suu Kyi, que va llegir un dels escrits continguts precisament en el llibre Llibertat sense por.
Posteriorment, la professora Caterina Garcia ha contextualitzat la situació de Birmània, país que es troba en un procés de transició cap a la democràcia iniciat el 2008 amb la revolta safrà dels monges budistes. Un procés que, amb el suport d’Occident, vol posar fi a la dictadura militar que ha regnat en les darreres dècades. Garcia també ha subratllat la importància del carisma de la líder birmana Aung San Suu Kyi, un fet criticat en algunes ocasions però sens dubte necessari per donar abast i legitimitat al procés de transició i perquè pugui arribar a bon terme.
Per la seva banda, el filòsof Fèlix Martí ha explicat el seu recent viatge a la regió, tot mencionant les immenses quotes de popularitat que té la líder birmana entre la població, fins i tot entre el sector religiós dels monges budistes. Martí també ha destacat el pacifisme radical de les darreres revoltes, així com el compromís de màxima coherència de Suu Kyi a l’hora de sacrificar la seva vida personal i familiar per la llibertat dels diferents pobles i ètnies que conformen Birmània. Finalment, també ha recordat que idees que ens són properes com la de democràcia o la de drets fonamentals es troben també a la tradició budista que la líder birmana hauria conegut en la seva estada a la Índia, una part important del seu itinerari vital.
El debat posterior a la presentació ha comptat amb les intervencions destacades de Rafael Bueno, director de Política, Seguretat i Programes Educatius de Casa Àsia, i Maria Lluïsa Penelas, autora d’un dels pròlegs del llibre. Penelas, bona coneixedora de les diverses traduccions que s’han fet de l’obra d’Aung San Suu Kyi, ha emfatitzat el títol del llibre Llibertat sense por, com la manera més encertada de traduir l’original Freedom from fear.

Aquest dijous, 27 de juny, s’ha presentat en un acte a Casa Àsia de Barcelona el llibre Llibertat sense por i altres escrits, de la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. Es tracta del sisè número de la col·lecció ‘Clàssics de la Pau i de la Noviolència’, editada per l’ICIP i Angle Editorial.
L’acte ha reunit una trentena d’assistents i ha comptat amb les intervencions d’Alfons Banda, vicepresident de l’ICIP i director de la col·lecció; Caterina Garcia, catedràtica de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat Pompeu Fabra; i Fèlix Martí, filòsof i destacat membre del moviment per la pau català.
En primer lloc, Alfons Banda ha destacat el compromís de l’ICIP en el foment progressiu d’una cultura de la pau que, segons ha dit, tot i que encara no és majoritària a partir de les petites passes que es van fent algun dia podrà substituir la cultura de la violència dominant. Banda també ha assenyalat el compromís de Catalunya en aquest sentit, tot recordant que quan el 1992 va arribar la flama olímpica a L’Escala, la va rebre un dels fills d’Aung San Suu Kyi, que va llegir un dels escrits continguts precisament en el llibre Llibertat sense por.
Posteriorment, la professora Caterina Garcia ha contextualitzat la situació de Birmània, país que es troba en un procés de transició cap a la democràcia iniciat el 2008 amb la revolta safrà dels monges budistes. Un procés que, amb el suport d’Occident, vol posar fi a la dictadura militar que ha regnat en les darreres dècades. Garcia també ha subratllat la importància del carisma de la líder birmana Aung San Suu Kyi, un fet criticat en algunes ocasions però sens dubte necessari per donar abast i legitimitat al procés de transició i perquè pugui arribar a bon terme.
Per la seva banda, el filòsof Fèlix Martí ha explicat el seu recent viatge a la regió, tot mencionant les immenses quotes de popularitat que té la líder birmana entre la població, fins i tot entre el sector religiós dels monges budistes. Martí també ha destacat el pacifisme radical de les darreres revoltes, així com el compromís de màxima coherència de Suu Kyi a l’hora de sacrificar la seva vida personal i familiar per la llibertat dels diferents pobles i ètnies que conformen Birmània. Finalment, també ha recordat que idees que ens són properes com la de democràcia o la de drets fonamentals es troben també a la tradició budista que la líder birmana hauria conegut en la seva estada a la Índia, una part important del seu itinerari vital.
El debat posterior a la presentació ha comptat amb les intervencions destacades de Rafael Bueno, director de Política, Seguretat i Programes Educatius de Casa Àsia, i Maria Lluïsa Penelas, autora d’un dels pròlegs del llibre. Penelas, bona coneixedora de les diverses traduccions que s’han fet de l’obra d’Aung San Suu Kyi, ha emfatitzat el títol del llibre Llibertat sense por, com la manera més encertada de traduir l’original Freedom from fear.