L’ICIP ha presentat en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya” (Informe ICIP, 24/2025). El treball, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell, analitza en quins sectors de la població catalana arrelen més les idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme.
Les dades s’han extret de set enquestes d’institucions públiques. S’ha realitzat una anàlisi en profunditat de l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya” i l’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, i s’han estudiat sondejos complementaris sobre valors i hàbits del CEO i el CIS de l’any 2023, així com l’Enquesta Social Europea. Les dades d’un total de 130 preguntes s’han creuat a partir de diferents variables: edat, sexe, nivell d’estudis, mida del municipi de residència, grau de confiança social, renda o preocupació per la seguretat.
L’estudi s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” de promoció de la convivència, el diàleg i la cohesió social a Catalunya. Segons ha explicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “és fonamental saber gestionar la discrepància i els conflictes de manera constructiva, i per això volem entendre en quines de la societat arrelen més els valors antidemocràtics i què explica aquestes actituds, amb una mirada àmplia i fugint de les respostes simplistes”.
Principals conclusions
L’estudi confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, més preocupades per la seguretat o l’incivisme i amb dificultats econòmiques.
Amb tot, no es percep una tendència generacional cap a postures més conversadores: la gent jove no és menys feminista ni més racista que el conjunt de la societat. Al contrari, el jovent defensa més el dret a l’avortament, els drets LGTBI i les noves formes de relació sexoafectives. Així mateix, els joves sí que defensen més el punitivisme i la defensa militar.
Segons l’autor de l’estudi, Roger Tugas i Vilardell, “les persones que més abracen les idees involucionistes són aquelles que pateixen incerteses, inseguretats i pors davant d’un horitzó pessimista, marcat per la precarietat i una societat canviant”. Aquest perfil identifica els nois joves, un col·lectiu molt exposat a les xarxes socials -on predominen discursos d’odi-, amb dificultats econòmiques per emancipar-se i amb un bagatge polític menys consolidat i, per tant, més permeables a adoptar idees noves. Però l’autor descarta que sigui exclusivament una qüestió generacional i de gènere, sinó que és multifactorial.
En aquest sentit el director de l’ICIP ha destacat que sovint es criminalitza els nois joves com a seguidors de les idees d’extrema dreta però “hi ha actituds retrògrades en tots els segments de la societat”.
Encreuament de variables
A partir de l’encreuament de diverses variables, l’estudi constata que la percepció de la convivència està relacionada amb les expressions de racisme, intolerància o militarisme. Per exemple, d’entre les persones que creuen que la convivència en el seu barri/municipi és molt dolenta, només el 43% veuria bé que un fill o filla es casés amb una persona refugiada. En canvi, entre les persones que creuen que la convivència és molt bona el percentatge d’acceptació puja al 67%. Alhora, les persones que manifesten que la convivència al seu barri/municipi és molt dolenta són més propenses a defensar la despesa militar.
L’anàlisi també permet establir una relació entre la percepció personal d’èxit o fracàs i la valoració de la immigració. Un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones. D’entre les persones que es perceben com a guanyadores només ho creu el 25%.
D’altra banda, l’estudi aporta conclusions a partir de l’encreuament de les variables edat-gènere i edat-ús de la violència. En el primer cas, l’informe constata que els homes són més masclistes i que les dones i, en particular, la diferència és més notable en el cas d’homes joves. Segons les dades analitzades, el 23% dels nois joves (fins a 30 anys) estan molt o bastant d’acord amb l’afirmació “els homes són millors líders polítics que les dones”, i un 20% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme. Alhora, segons l’estudi, un de cada tres joves estaria disposat a fer servir la violència per defensar les seves idees i valors, dotze punts més que qualsevol altra franja d’edat.
Espai web interactiu
L’estudi es complementa amb la creació d’un espai web que ofereix la possibilitat d’interactuar directament amb les dades, a partir de l’encreuament de múltiples variables com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el grau de confiança, entre d’altres. Concretament, la pàgina permet explorar les dades en funció de quatre apartat: Edat i gènere, Confiança social, Precarietat material i Sensació d’inseguretat.
L’espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques: Masclisme, LGTBIFòbia, Racisme, Militarisme i Tolerància amb la diferència.
